El Govern ha acordat convocar una reunió amb la comunitat educativa i les formacions polítiques que donen suport a la immersió lingüística per “defensar les competències de la Generalitat i un model educatiu que ha donat cohesió i progrés col·lectiu” al país. El Consell Executiu ha analitzat el projecte de llei de reforma educativa que ha aprovat el Govern espanyol, “un despropòsit” que “respon a criteris purament partidaris i de politització i no pedagògics” i que “no té recorregut en la seva aplicació”, en paraules del conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs. “Davant d’un despropòsit de tal magnitud hi ha d’haver una reacció clara i nítida”, ha advertit Homs.

 

El Govern de la Generalitat ha denunciat “l’envestida” de l’Estat que, “des d’una posició minoritària”, “vol posar en perill” el model d’immersió lingüística, una “metodologia pedagògica que té una base democràtica, legal i pedagògica”, segons ha posat de relleu el conseller Homs. “Quan s’ataca tot això vol dir que es vol posar en perill tot, no és neutre”, ha denunciat.

 

Homs ha volgut deixar clars els tres “principis” que regiran l’actuació del Govern en la defensa del model: el “compromís en la defensa de l’escola catalana”; la defensa de la LEC, “un marc normatiu de referència compartit per Govern i oposició, ara i abans” i, “l’aposta per la lluita contra el fracàs escolar”, garantint la igualtat de coneixement del català i el castellà al final de l’etapa educativa obligatòria. En aquest sentit, el portaveu ha recordat els bons resultats assolits a Catalunya, on el 2010, i segons les proves d’avaluació del mateix Ministeri d’Educació, el coneixement del castellà era superior a la mitjana espanyola. “Aquest sol indicador dóna compte de fins a quin punt és una llei de politització total”, ha denunciat, i ha posat de relleu “l’immobilisme total” de l’Estat.

 

 

El Consell Executiu ha acordat aquest matí crear la Comissió per a l’elaboració del document de bases per al Pacte Nacional de la Salut a Catalunya, que haurà d’impulsar i promoure un ampli consens polític i social per garantir un sistema sanitari públic, universal, sostenible i de qualitat. I és que, més enllà de la conjuntura econòmica actual, el canvi de paradigmes econòmics, assistencials, tecnològics i socials ha posat de manifest la necessitat de fer un adaptació permanent del sistema sanitari català, preservant els trets característics del model, que ha esdevingut un model de referència en termes de gestió de resultats. És per aquest motiu que el Govern, en resposta a l’oferiment del conseller de Salut al Parlament, ha acordat crear un espai de diàleg que permeti assolir un acord entre els partits polítics i els principals agents del sector que preservi el sistema sanitari públic de la “confrontació política excessiva”.

 

Així, la Comissió haurà d’impulsar, promoure el consens i elaborar el document de bases del Pacte de la Salut, recollint les aportacions dels grups parlamentaris i els principals agents del sistema sanitari català. Estarà adscrita al Departament de Salut i estarà integrada pels portaveus de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya i els representants de totes les institucions que formen part del Consell Català de la Salut.

D’altra banda, el Consell Executiu ha aprovat interposar un recurs d’inconstitucionalitat davant del TC contra les modificacions de la legislació reguladora del sector d’hidrocarburs que ha impulsat el Govern espanyol en el marc del Reial Decret-llei 4/2013 de mesures de suport a l’emprenedor i d’estímul del creixement i de la creació d’ocupació. D’acord amb el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, el Govern de la Generalitat entén que la nova regulació pot envair les seves competències exclusives en matèria d’ordenació del territori i urbanisme, incloent la determinació dels usos del sòl.