• Desplega tots els apartats de la modificació del text refós de la Llei d’urbanisme relatius als instruments de defensa de l’ordenament jurídic
• El conseller Homs destaca la “importància” d’aquest nou reglament per als diferents sectors que estan regulats per la normativa urbanística, ja que “simplifica i clarifica” molts dels aspectes que els afecten
• Homs lamenta l’”ocultació d’informació” del Govern espanyol en el projecte Castor

El Govern ha aprovat avui el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística, que desplega i concreta tots aquells apartats de la modificació del text refós de la Llei d’urbanisme del 2012 que tenen relació amb la defensa de l’ordenament jurídic, com ara el Reglament de la Llei d’urbanisme vigent. En concret, aborda els títols sisè i setè de la Llei d’urbanisme, així com el articles 48, 49, 50 i 54. En aquest sentit, es vol incloure tota la regulació de detall que incorpora la Llei, a més d’aspectes dispersos en altres sectors de l’ordenament jurídic.

 

El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha destacat durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu la “importància” d’aquest nou reglament per als diferents sectors que estan regulats per la normativa urbanística, ja que “simplifica i clarifica” molts dels aspectes que els afecten.

 

Homs ha concretat algunes de les millores pràctiques que suposa el reglament per a les empreses del sector. Per exemple, amb la nova norma només caldrà una comunicació prèvia per obtenir la llicència de primera ocupació en les operacions de compravenda d’habitatges d’obra nova. D’aquesta manera, s’accelerarà el procés per instal·lar-hi els subministraments bàsics i s’escurçaran els terminis.

 

Un segon supòsit exposat pel conseller Homs és el relatiu a les promocions d’habitatges encara no finalitzades en la seva totalitat. Amb la norma actual, fins que una promoció no està acabada completament tal com s’havia projectat no se’n pot utilitzar cap instal·lació. A partir del Decret aprovat avui, s’estableix un règim de comunicació prèvia per fases de manera que, si el local situat als baixos d’un edifici amb les obres no completades -per exemple, sense  ascensors- és operatiu, es podrà utilitzar per desenvolupar activitats econòmiques.

 

El Reglament entén la protecció de la legalitat urbanística en un sentit ampli i comprèn tant els instruments d’intervenció administrativa preventiva com reactiva davant d’una possible vulneració. Entre els primers hi ha, per exemple, la concessió de llicència urbanística prèvia i, entre els segons, les ordres de restauració de la realitat física alterada.

 

En l’elaboració del nou reglament s’han perseguit els objectius següents: simplificar i millorar la redacció de la regulació vigent; clarificar determinats aspectes que han generat dubtes als operadors; simplificar la tramitació quan el marc legal ho permet i homogeneïtzar criteris per unificar l’actuació dels operadors en matèria sancionadora.

 

A preguntes dels periodistes, el conseller Homs s’ha referit a l’informe de l’Institut Geogràfic Nacional fet públic ahir que vincula directament els sismes produïts a la costa del sud de Catalunya i de les comarques del nord del País Valencià amb l’activitat del projecte Castor. El portaveu ha recordat que el Govern va demanar informació a l’Executiu espanyol sobre les conseqüències de la injecció de gas, una petició que només va rebre “evasives”.

“Aquesta és una actitud de deslleialtat cap a la població de l’Ebre i cap a la Generalitat de Catalunya”, ha denunciat Homs. “Encara estem esperant la informació demanada i ara apareix un informe que no se’ns va fer arribar”, ha lamentat.

 

Per al conseller, que ha reiterat el suport necessari del Govern a les Terres de l’Ebre, aquesta “ocultació d’informació” no ajuda a “generar confiança” en l’Executiu espanyol, motiu pel qual ha assegurat que el Govern estarà “molt amatent” a l’evolució del cas.

 

El portaveu ha començat la roda de premsa posterior a la reunió del Govern expressant, en nom del Govern de Catalunya, el dol per l’assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó, Isabel Carrasco, i traslladant el més sentit condol a la família de la víctima i al Partit Popular. “És un acte que ens ha consternat a tots”, ha assegurat Homs, pel qual ha volgut expressar el “rebuig” de l’Executiu.

 

El Govern ha aprovat avui obres de millora de la seguretat viària a la C-55 a Manresa i a la C-16 entre Berga i Bagà. Les actuacions permetran finalitzar el desdoblament de la ronda de Manresa i millorar-ne la seguretat, la capacitat i nivell de servei i millorar la senyalització i l’abalisament dels trams d'avançament i els carrils addicionals de la C-16. Les dues intervencions sumen una inversió total prevista de 6,1 milions d’euros.

 

A Manresa, la Generalitat té previst l’eixamplament de la  calçada de la carretera C-55, concretament en el tram d’1,5 quilòmetres de longitud que discorre entre l’enllaç de Bufalvent i el nus del Guix. Així, les obres que s’impulsen consistiran en l’eixamplament de la calçada actual per tal de formar una via de dos carrils per sentit, amb una mitjana de formigó de separació. Aquesta obra, amb un pressupost de 3,1 milions d’euros, es licitarà en les pròximes setmanes.

 

La C-55 és una peça clau en la mobilitat interna del Bages i al seu pas per Manresa, on la via està parcialment desdoblada, registra una elevada intensitat de trànsit, de l’ordre dels 30.000 vehicles diaris.

 

L’actuació que ara s’impulsa pertany a un conjunt de mesures que la Generalitat està desenvolupant per a millorar la xarxa viària del Bages, especialment a l’entorn de Manresa, que sumen una inversió total prevista de 20 milions d’euros. Així mateix, s’emmarca en el pla de mobilitat que el Departament està desplegant en aquest àmbit territorial fins al 2015.

 

Pel que fa a la C16, el Govern ha aprovat avui la inversió corresponent a una actuació de millora de la seguretat viària en aquesta carretera, concretament en un tram de 15 quilòmetres entre Berga i Guardiola de Berguedà. El projecte que detalla les actuacions a dur a terme està actualment en redacció i es preveu que les obres s’executin durant el 2015.

 

Els treballs abastaran des de millores en la senyalització (tant vertical i horitzontal com la d’orientació) i l’abalisament com la revisió dels trams d'avançament i els carrils addicionals. Paral·lelament, s’estudiarà la possibilitat d'implementar un separador físic entre sentits. El cost previst de l’obra és de 3 milions d’euros.

 

També en l’àmbit de les infraestructures, el Govern ha aprovat avui una inversió d’abast pluriennal de 4,7 milions d’euros que es destinarà a obres de reurbanització de tres àmbits afectats per les obres de l’L9 de Metro: la plaça de Sanllehy i la plaça de Lesseps, a Barcelona, i el parc de Can Zam, a Santa Coloma de Gramenet.

 

A la plaça Sanllehy, el Govern ha destinat una partida de 2,5 milions d’euros a la reurbanització de l’entorn afectat per la interrupció de les obres de l’L9 al tram central. L’obra té com a objectius minimitzar molèsties als veïns i als comerciants i millorar la mobilitat de vianants i vehicles, alhora que recuperar al màxim possible l’espai públic de la plaça i ampliar el carrer Ramiro de Maeztu. Les obres corresponents es licitaran en els pròxims dies i es preveu que puguin començar durant l’estiu.

 

En relació amb les obres a Lesseps i a Can Zam, el Govern ha aprovat una inversió de 2,2 milions d’euros per a la reurbanització dels espais afectats per les obres de la L9. Actualment, s’estan acabant de definir les actuacions a dur a terme, en consens amb altres administracions i veïns, amb la previsió que s’executin entre aquest any i el vinent.

 

En un altre ordre d’actuacions, el Govern ha aprovat una aportació de 4.438.000 d’euros més a la Fundació Gran Teatre del Liceu. Aquesta aportació està inclosa en el Pla Estratègic i de Viabilitat del Liceu per al període de 2014 a 2017.

 

Concretament, el Govern ha acordat autoritzar el conseller de Cultura a tramitar una primera aportació de capital per un import màxim de 377.000 euros a favor de la Fundació del Gran Teatre del Liceu i una segona aportació parcial de capital durant el primer semestre de 2014 de 1.504.000 euros. També ha autoritzat al conseller de Cultura a tramitar una tercera aportació parcial, durant el segon semestre de 2014, per un import màxim d’1.779.000 euros.

 

Per l’exercici de l’any vinent, s’ha autoritzat la tramitació d’una quarta aportació per un import màxim de 778.000 euros, un cop les quanties màximes previstes hagin estat revisades d’acord amb el que resulti del seguiment del Pla Estratègic i de Viabilitat 2014-2017.

 

Aquestes aportacions es deriven dels compromisos establerts en la reunió del Patronat de la Fundació del Liceu del 14 de març del 2014, quan es va aprovar per unanimitat el Pla de rehabilitació de fons propis del Pla Estratègic i de Viabilitat 2014-2017. Aquest pla fixa la xifra total per a la rehabilitació dels fons propis de la Fundació en 11.095.000 milions d’euros, a aportar pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona  i la Diputació de Barcelona.

 

El Govern també ha aprovat avui subscriure un acord de col·laboració amb el Govern de Baden–Württemberg (Alemanya) per al foment de la mobilitat laboral. L’objectiu principal del conveni és enfortir la cooperació ja existent en l’àmbit de la mobilitat professional i la formació dual entre ambdós territoris per a la millora de les condicions dels treballadors, atesos els vincles existents entre Catalunya i Baden–Württemberg des de fa més de 25 anys en el marc dels Quatre Motors d’Europa.

 

Així mateix, aquest acord de cooperació contribueix al foment de la transparència al mercat laboral europeu i a un aprofundiment de la integració europea en el seu conjunt. A la vista de la competència global existent, la creació d’un espai europeu consistent de mobilitat laboral és un requisit indispensable per reforçar la competitivitat d'Europa i de les seves regions.

 

L’acord, que té una vigència de cinc anys, arriba després que l’intercanvi de treballadors qualificats entre Catalunya i Baden-Württemberg s’hagi incrementat de manera notòria els últims anys, motiu pel qual ara es vol dotar d’un marc formal aquesta col·laboració ja existent.

 

D’altra banda, el Govern ha aprovat avui el Pla Econòmic Financer (PEF) ) de Forestal Catalana, l’instrument de planificació de les inversions d’aquesta empresa per l’any 2014 i amb vigència fins el 2015. La planificació dóna prioritat a les inversions destinades a la prevenció d’incendis forestals i a la restauració de zones afectades per catàstrofes. Altres actuacions que s’hi preveuen són totes aquelles destinades a la correcció hidrològica i a la silvicultura.

 

Els imports del plurianual que aprova el PEF de Forestal Catalana són de 4,6 milions d’euros per al 2014 i de 975.000 euros per al 2015.

 

El Govern també ha aprovat la publicació d’una nova convocatòria per a l’atorgament d’ajuts per al finançament d’actuacions en els Espais Naturals Protegits. Per tal de donar temps suficient per a la realització d’aquestes actuacions, que en alguns casos són importants i requereixen d’un termini que abasta més d’un exercici pressupostari, s’ha plantejat atorgar un caràcter plurianual a la convocatòria d’ajuts.

 

Els imports del plurianual que aprova els ajuts per al finançament d’Actuacions en els Espais Naturals Protegits de Catalunya són de 500.000 euros per al 2014 i 2.750.000 per al 2015.

 

Finalment, el Govern ha aprovat les subvencions per al finançament de projectes d’educació i sensibilització ambiental per als anys 2014 i 2015, amb un import de 600.000 euros. Aquests ajuts aniran destinats a fundacions i entitats sense fi de lucre.

 

La decisió s’emmarca en el Pla de suport al tercer sector ambiental (2011-2014), que preveu mesures de promoció de l’associacionisme i el voluntariat ambiental. Unes 12.000 persones van participar en els projectes de les entitats ambiental impulsats per la Generalitat l’any 2013.