El Govern ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de prevenció, control i qualitat ambiental. La norma neix amb la voluntat de “racionalitzar i simplificar tràmits en les autoritzacions a les activitats econòmiques del país”, segons ha destacat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.

 

Per aquest motiu, per exemple, integra l’avaluació d’impacte ambiental de les activitats considerades d’incidència potencialment elevada en el procediment d’atorgament de l’autorització ambiental. La nova llei substituirà la Llei de prevenció i control ambiental d’aquestes activitats i tindrà cinc objectius bàsics:

 

 

En l’àmbit municipal, la norma millorarà aspectes de regulació administrativa per homogeneïtzar les actuacions, evitant les ambigüitats i diferències d’interpretació entre municipis. Pel que fa a les activitats sotmeses al règim d’avaluació i declaració d’impacte ambiental, els procediments es reduiran. L’ordinari tindrà una durada de sis mesos i el simplificat, de tres. Tot i aquesta reducció, es reforçarà la protecció ambiental, amb un increment de la participació pública, l’avaluació ambiental obligatòria dels projectes d’exploració de fracturació hidràulica -o fracking-, i la consideració de la incidència sobre el canvi climàtic de les activitats sotmeses a la llei.

 

 

El conseller Homs ha anunciat que el Govern recorrerà la sentència absolutòria de l’Audiència Nacional sobre el setge del Parlament, després de fer-ne una primera lectura durant la reunió de l’Executiu. “Des del punt de vista del contingut hi ha aspectes que no compartim”, ha explicat Homs, qui ha expressat la “sorpresa” del Govern pel “contrast” entre “el que tothom va veure” i que el tribunal consideri aquests fets “no provats”.   

 

“El dret a la manifestació l’hem preservat sempre, però no compartim els excessos que es van produir aquell dia al Parlament”, ha afirmat el portaveu. Per al conseller, aquells fets “no tenien res a veure amb la llibertat d’expressió”. “Volem donar el missatge que hi ha coses que no haurien de passar i no estem disposats a que passin”, ha reblat.

 

Per aquest motiu, el Govern ha encarregat als serveis jurídics de la Generalitat que redactin en els propers dies un recurs contra la sentència de l’Audiència Nacional. “El Govern acata les sentències, però els arguments jurídics per presentar el recurs hi són”, ha assegurat. 

 

El conseller també ha defensat l’actuació dels Mossos d’Esquadra durant els aldarulls i ha criticat aquells que “tenen la temptació de presentar la policia com a responsable dels incidents”. “La policia fa la feina que li toca en un estat de dret, i els responsables dels incidents són aquells que els propicien”.

 

El Govern també ha aprovat avui la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei d’organització i de funcionament de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic, que té com a objectiu racionalitzar i simplificar l’organització dels departaments de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic.

 

Aquest avantprojecte de llei s’emmarca en l’Eix 7 del Pla de Reforma de l’Administració, que correspon a l’Organització de l’Administració de la Generalitat. La norma pretén definir un model d’organització i de funcionament que doni una resposta ràpida, eficaç, eficient i de qualitat al ciutadà usuari i demandant dels serveis públics.

 

La llei regularà els aspectes següents:

 

·         L’organització de l’Administració departamental de la Generalitat.

·         El model organitzatiu de les entitats que integren el sector públic de l’Administració de la Generalitat.

·         Altres aspectes, com ara els instruments per a la gestió de les organitzacions públiques.

 

Des del punt de vista de la racionalitat legislativa, millorarà el tractament de l’organització de l’Administració departamental i del conjunt del sector públic, perquè unificarà en una única norma el model organitzatiu dels dos àmbits.

 

Catalunya disposa actualment de diverses normes que regulen diferents tipologies d’organitzacions. Destaca, a més, l’existència d’una regulació fragmentada (organització departamental per una banda i entitats instrumentals per l’altra), una regulació departamental desfasada en què es troba a faltar noves figures organitzatives necessàries a la vista de les demandes actuals i un tractament deficient d’algunes figures organitzatives actuals.

 

Per aquest motiu, es fa necessari disposar de nous instruments organitzatius que facin més flexibles i adaptables als entorns canviants d’avui les regulacions anteriors. La nova llei tindrà la vocació de donar resposta als dèficits organitzatius i als dèficits de funcionament de les organitzacions públiques que componen l’Administració de la Generalitat i seguirà les recomanacions d’òrgans com el CAREC o la Comissió d’Experts per a la Reforma de l’Administració Pública i el Sector Públic.

 

Aquesta norma s’emmarca dins la competència exclusiva atribuïda a la Generalitat en matèria d’organització de la seva Administració per l’article 150 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

 

En la mateixa línia d’activitat reguladora, el Govern ha donat avui el vistiplau a la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei sobre l’ordenació de cossos i escales d’adscripció exclusiva a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), fruit d’un compromís parlamentari.

 

Aquest és el primer tràmit de la futura llei que unificarà en únic text legal totes les normes de regulació i especificitats pròpies del personal funcionari de l’ATC, dins dels marc de la normativa general de la Funció Pública.

 

L’acord és un pas més en la voluntat del Govern d’establir el marc legal necessari per al desenvolupament i desplegament ordenat d’un nou model d’Agència Tributària de Catalunya. L’objectiu de l’esmentat marc legal és, d’una banda, establir les bases per poder fer una planificació administrativa dels recursos humans que seran necessaris per desenvolupar totes les competències que actualment té atribuïdes l’ATC, com la recaptació executiva i la gestió dels tributs propis i els cedits totalment. I de l’altra, fer les previsions normatives necessàries per dissenyar i adequar el creixement ordenat del seu model organitzatiu per fer possible un correcte desplegament de l’ATC per esdevenir la futura administració tributària única i pròpia de Catalunya.

 

Aquesta mesura no té un impacte pressupostari directe, ja que no crea cap estructura nova, no amplia dotacions ni tampoc no modifica retribucions

 

Cal recordar que aquest mes de gener, en el marc de la Llei 2/2014 de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, es va instar al Govern a presentar al Parlament, en el termini de sis mesos, un projecte de llei sobre l’ordenació dels cossos i escales d’adscripció exclusiva a l’Agència Tributària de Catalunya, amb la finalitat d’adequar les estructures corporatives a les diferents funcions i competències que té assignades i que hagi d’assumir.

 

 

El Govern ha aprovat el Programa d’activitats per a la seguretat viària a Catalunya del 2014. Aquest document és la primera concreció anual del Pla de seguretat viària 2014-2016, impulsat pel Servei Català de Trànsit i que té com a objectiu principal reduir fins al 30% els morts per accident de trànsit del 2010.

 

El Programa incorpora un total de 93 accions en 390 actuacions de les diferents administracions i institucions que integren la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària, amb un pressupost de 152 milions.

 

S’estructura al voltant d’aquests sis objectius estratègics:

 

1.    Protegir els usuaris de la mobilitat i un control eficaç de les conductes de risc.

2.    Impulsar un espai continu de seguretat viària (zones urbanes i interurbanes).

3.    Involucrar i coordinar entitats públiques i privades en la millora de la mobilitat segura.

4.    Disposar de les estructures, instruments i mecanismes de gestió de seguretat viària que permetin la consecució de resultats.

5.    Facilitar l’aprenentatge de la mobilitat segura al llarg del cicle vital.

6.    Potenciar l’R+D+I a la seguretat viària.

 

Les activitats més destacades que desenvoluparà el Servei Català de Trànsit en el marc de l’aplicació d’aquest Programa són:

 

·         Realització dels programes Game Over i Canvi de Marxa

·         Implantació de la ISO 39001

·         Creació de l’Observatori de Seguretat Viària i/o Laboral

·         Realització, seguiment i avaluació de Plans Locals de Seguretat Viària

·         Realització de cursos amb el Consorci de Formació Contínua

·         Realització del programa ‘Training. Entrena’t per la teva seguretat’

·         Càtedra de seguretat viària sobre motocicletes i seguretat viària laboral

·         Estudi sobre la influència del consum de psicofàrmacs en la conducció

 

 

Finalment, el Govern ha aprovat el decret que regula els procediments de mediació en l’àmbit del consum, és a dir, els processos extrajudicials que, mitjançant la intervenció d’una tercera persona imparcial i experta, tenen com a objecte ajudar les parts i facilitar l’obtenció per elles mateixes d’un acord satisfactori.

 

D’aquesta manera, es prossegueix el desplegament reglamentari del Codi de consum de Catalunya, norma mitjançant la qual s’exerceixen les competències exclusives de Catalunya en matèria de consum, i s’alinea el marc normatiu català amb la Directiva europea relativa a la resolució alternativa de litigis en matèria de consum.

 

Aquests processos seran de caràcter voluntari i funcionaran sota els principis d’imparcialitat i neutralitat de la persona mediadora, de confidencialitat i bona fe, d’universalitat, de territorialitat i de transparència. El decret delimita els drets i obligacions d’aquelles entitats acreditades per dur a terme les labors de mediació (els serveis públics de consum, les organitzacions de persones consumidores, les associacions i col·legis professionals, i altres entitats que rebin l’acreditació mitjançant una norma amb rang de llei).

 

Aquestes entitats hauran de mantenir un lloc web actualitzat en el qual s’informi de les seves dades fonamentals, dels requisits que cal complir i del procediment que s’ha de seguir per tramitar qualsevol sol·licitud de mediació. L’Agència Catalana del Consum mantindrà actualitzada, en el seu lloc web, la llista d’entitats que tenen la consideració d’entitats acreditades i que desenvolupen llur activitat a Catalunya.

 

Pel que fa al funcionament dels procediments de mediació, el decret estableix que la persona consumidora que s’hi vulgui acollir ha d’haver formulat prèviament una reclamació a l’empresa. En cas de no rebre resposta en el termini d’un mes, o si la resposta no és adequada a les seves pretensions, podrà sol·licitar l’inici del procés de mediació.

 

El termini màxim per sol·licitar la mediació és d’un any des de la data en què es va formular la reclamació. També es determina que el procés de mediació tindrà una durada màxima de tres mesos, que es podrà ampliar a sis si concorre una causa justificada i es garanteix que les persones consumidores puguin sol·licitar mediacions i aportar la documentació justificativa de manera telemàtica.