El Govern ha acordat encarregar al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) l’elaboració d’un programa específic i integral per combatre l’atur de les persones més grans de 45 anys. Sota el nom Grans Actius, el programa té un pressupost de 50 milions d’euros i està previst que se’n beneficiïn 30.000 usuaris i es farà de la mà dels principals agents econòmics i socials de Catalunya, tal com ha subratllat el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu. "Continuem treballant i impulsant l’economia i, al mateix temps, dedicant-nos a col·lectius i sectors que pateixen de manera especifica la situació d’atur", ha destacat Puig.

 

 

L’objectiu del programa, que s’hauria d’aprovar el proper mes de maig, és definir i treballar polítiques concretes per al col·lectiu i abordar de manera integral les seves necessitats, tenint en compte que “requereix d’un acompanyament especial de formació, d’orientació i, sobretot, de contractació”.

 

Per al Govern, el programa s’hauria de centrar en les línies d’actuació següents:

 

-       Ajuts a la contractació de persones grans en funció de la durada dels contractes.

 

-       Plans de formació i contractació per un total de 2.000 persones.

 

-       Programa d’acreditació de competències per a persones amb llarga trajectòria professional i a les quals els falta acreditar acadèmicament els coneixements o completar la formació.

 

-       Sessions grupals per a persones grans en atur per tractar i solucionar els problemes socials associats.

 

-       Pla de col·locació a través de les agències privades.

 

-       Línia específica a la resta de programes del SOC amb una reserva d’almenys el 20% per al col·lectiu.

 

La iniciativa se suma als esforços del SOC per atendre els col·lectius d’aturats més impactats per la crisi, com són els joves menors de 30 anys o els perceptors de la Renda Mínima d’Inserció.

 

Catalunya compta amb 3.287.352 persones de 45 anys o més (a 1 de gener de 2014), un 12,7% més que l’1 de gener de 2007, abans de la crisi. A febrer de 2015 la població aturada a partir de 45 anys s’ha situat en 282.055 persones, un 149% més que el gener de 2008.

 

 

El Consell Executiu ha analitzat les dades d’atur del març, que ha caigut de 9.469 persones i s’ha convertit en el millor mes de març de la sèrie històrica disponible des de 1996. En concret, s’ha tancat amb 571.655 persones sense feina, un 8,5% menys que fa 12 mesos. És, a més, el vint-i-unè mes consecutiu en què es produeix una reducció en termes interanuals. El conseller Puig ha fet una “valoració positiva” de les dades, ja que “confirmen la tendència dels darrers mesos”, “permeten valorar de manera optimista l’evolució de l’encomia catalana” i “reafirmen la confiança en el funcionament de la nostra economia”.

 

“La batalla contra l’atur s’està guanyant, a una velocitat encara insuficient, però cada vegada a un ritme creixent que porta que el darrer mes de març hagi estat el millor dels darrers 15 anys”, ha subratllat Puig, qui també ha posat en valor que, al conjunt de l’Estat espanyol, aquesta “lluita contra l’atur s’està liderant des de Catalunya”.

 

El titular d’Empresa i Ocupació també ha posat de manifest els avenços en la contractació (ha augmentat un 17% en relació al primer trimestre de 2014) i la lluita contra la precarietat laboral, tenint en compte que els contractes indefinits han crescut el doble que els temporals. El primer trimestre d’enguany, ha dit Puig, els contractes indefinits han crescut un 29%, enfront del 15% que ho han fet els de caràcter temporal.

 

 

 

El conseller Homs ha emmarcat el viatge institucional que inicia avui el president de la Generalitat als Estats Units en l’acció exterior del Govern “per explicar i per defensar Catalunya” que es desenvolupa sota tres eixos principals: “explicar Catalunya, defensar Catalunya des de la perspectiva del que representem en termes econòmics, al que aspirem en termes polítics i sobretot democràtics i des de la perspectiva cultural”.

La intenció del Govern, ha explicat Homs, és “aprofitar aquells espais, i òbviament la Universitat de Columbia ho és en aquest cas, un dels més prestigiosos des del punt de vista de coneixement, per enviar el nostre missatge i la defensa del nostre país, com fan altres mandataris i representants d'altres governs d'altres països d'altres llocs del món”

 

 

En resposta al president espanyol que assegurava que Europa mai acceptaria una declaració de sobirania del poble català, Homs ha afirmat que “l’experiència ens diu que a Europa s’acaben acceptant coses que també es deia que no s’acceptarien mai”. “Aquestes asseveracions amb aquesta contundència, com la que feia ahir el senyor Rajoy, pel que fa referència a política internacional funcionen molt poc”, ha advertit Homs, “són més un element dissuasiu i d’amenaça”.

 

“El que és essencial per a nosaltres, i esperem que ho sigui un dia per al senyor Rajoy, és la democràcia, respectar allò que decideixi el poble de Catalunya”. . “Pensar que no pot ser tingut en compte seria contravenir les normes essencials de la democràcia”, ha advertit Homs i s’ha preguntat: “Rajoy sempre ens parla de lleis, però al final la democràcia compta o no compta?”.

 

 

El Consell Executiu ha acordat formular un requeriment d’incompetència al Govern de l’Estat a l’ordre que regula les bases de les subvencions adreçades als ens locals per executar obres de reparació o restitució derivades de catàstrofes naturals. La norma reserva al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques la convocatòria, gestió i concessió dels ajuts estatals, així com el seguiment de les inversions i la verificació de la justificació o del reintegrament, “de manera exclusiva i excloent, al marge dels competències que té atribuïdes la Generalitat de Catalunya”. El Govern entén, en aquest sentit, que la regulació vulnera les competències en matèria de protecció civil i règim local que estableix l’Estatut d’autonomia de Catalunya. la formulació d’un requeriment d’incompetència al Govern és previ a la interposició d’un conflicte de competència davant el Tribunal Constitucional.

 

El Govern també ha donat llum verda als Estatuts dels consorcis del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i del Mercat de les Flors, que s’adeqüen a les darreres modificacions legals sobre règim jurídic dels consorcis. Els dos consorcis s’adscriuen a l’Ajuntament de Barcelona l. En el cas del MACBA, la presidència del Consell General i de la Comissió Delegada correspondran a l’Ajuntament de Barcelona. Al Mercat de les Flors, mentrestant, se suprimeix la Comissió Executiva del Consorci i es redueixen el nombre de vocals amb l’objectiu de racionalitzar l’estructura de funcionament de l’organisme.