El Consell Executiu ha aprovat l’oferta d’ocupació pública de la Generalitat de Catalunya, que preveu la incorporació de 1.230 places destinades a cobrir àmbits i sectors considerats prioritaris pel Govern i que afectin el funcionament dels serveis públics essencials. La consellera de Governació i Relacions Institucionals, Meritxell Borràs, ha recordat que “es tracta de la primera oferta d’ocupació pública aprovada pel Govern en els últims quatre anys”, quan la provisió de llocs de treball es va aturar com a conseqüència de les mesures de contenció pressupostària “arran del context econòmic advers”.

 

Borràs ha subratllat que en la incorporació de nous professionals a l’Administració de la Generalitat s’ha “prioritzat la prestació directa de serveis al ciutadà”, per això es destinen places a cossos “necessaris i prioritaris” pel Govern com són per una banda la salut, l’ensenyament, l’assistència social o els bombers. “Són serveis públics essencials i les places han de servir per garantir la integritat de les prestacions d'aquests serveis”, ha reblat la titular de Governació.

 

En concret en l’àrea de la salut es convocaran 340 places, en ensenyament, 300 i en assistència social, 70. El control del frau fiscal i el reforçament de l’Agència Tributària Catalana es reflecteixen en la dotació de 20 places del cos superior d’inspectors tributaris i 40 places del cos tècnic de gestors tributaris.

 

Així mateix, a efectes de continuar contribuint a la inclusió i inserció laboral de les persones discapacitades i d’acord amb la normativa bàsica d’aplicació, es reserven el 2% de les places per a persones amb discapacitat intel·lectual i es farà una convocatòria específica de 24 places de personal laboral de les categories corresponents.

 

La xifra de 1.230 places de l’oferta d’ocupació pública de 2015 és el resultat de l’aplicació de la taxa de reposició de personal del 50% fixada per l’executiu central a la llei de pressupostos de l’Estat d’enguany. Aquesta taxa es calcula a partir de la diferència entre el nombre d’empleats fixos que al llarg de l’exercici pressupostari de 2014 van deixar de prestar serveis a l’Administració de la Generalitat i el nombre d’empleats fixos que s’hi van incorporar o hi van reingressar des de situacions que no comportessin reserva de lloc de treball. Es dóna compliment d’aquesta forma a l’article 33 de la Llei 2/2015, de pressupostos de la Generalitat per a 2015, que estableix que només es poden aprovar ofertes d’ocupació pública ajustades a la taxa de reposició d’efectius establerta per la normativa bàsica estatal.

 

La distribució de les places d’ocupació pública per part de Govern s’ha basat en els criteris següents: essencialitat dels llocs a proveir; funcions d’assessorament i lluita contra el frau; funcions de gestió eficient de recursos públics; índex d’interinitat; temps transcorregut des de la darrera convocatòria, i volum de les dotacions necessàries que justifiquin la despesa del procés selectiu.

 

 

El Govern també ha aprovat el Projecte de llei d’ordenació del Sistema de Direcció Pública Professional de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic amb l’objectiu d’introduir la figura del directiu públic professional, “una figura a  cavall entre el servidor públic i el càrrec polític”, establint criteris d’idoneïtat i competència professional per al seu accés i l’avaluació dels seus resultats. La creació d’aquesta figura està prevista en “l’ambiciós” pla de reforma de l'administració de la Generalitat de Catalunya “i busca que l'administració sigui més eficient, més eficaç, transparent i flexible”.

 

La nova regulació reconverteix en llocs de direcció pública professional alguns dels llocs que actualment s’identifiquen com a direccions o gerències en les entitats del sector públic, o llocs amb funcions directives d’alt nivell amb característiques tècniques especials.

 

Per tant, es tracta d'obrir un procés de canvi gradual cap a un model en el qual s'introdueixen elements d'acreditació de coneixements, competències, aptituds i actituds requerides per al correcte acompliment dels requeriments d'un lloc de treball. Aquest canvi de paradigma implica la millora de la qualitat dels serveis públics, al front dels quals se situen professionals amb expertesa, que donaran continuïtat als projectes i a l’actuació pública més enllà dels cicles electorals. Així mateix, a més de competències, el perfil d’aquest directiu professional haurà d’incorporar també valors vinculats a la defensa de l’interès col·lectiu i del bé comú.

 

La nova llei estableix dues novetats, d’una banda la implantació d’un procediment obert de selecció, transparent i públic, on podran accedir totes aquelles persones, provinents tant de l’àmbit del sector públic com del sector privat, que acreditin unes determinades competències adquirides i experiència professional rellevant, és una garantia de professionalitat i idoneïtat de la persona en l’exercici del càrrec. De l’altra l’establiment d’acords de gestió, en el sentit que les persones directives públiques professionals hauran de subscriure acords de gestió, que fixaran objectius clarament explicitats, que aniran lligats amb les retribucions que percebin. L’establiment d’acords de gestió esdevé una eina per al compromís i per a l’avaluació, i, així mateix, és un instrument per retre comptes periòdicament de l’activitat realitzada, cosa que afavorirà la transparència de la gestió i el bon govern, així com els resultats de la gestió que s’ofereixen a la ciutadania.

 

Per últim, la norma preveu la creació de l’Institut de Direcció Pública Professional de Catalunya, sense personificació diferenciada, com a centre responsable del desenvolupament de la direcció pública professional a l’Administració de la Generalitat de Catalunya i de les entitats del seu sector públic. L’Institut actuarà amb autonomia funcional, imparcialitat i especialització en l’exercici de les seves funcions, entre les quals destaquen definir les línies estratègiques, les prioritats i els criteris generals que han d’orientar les accions en relació amb el desenvolupament del Sistema de Direcció Pública Professional; designar les persones expertes que formen part de les Comissions d’Avaluació, i assessorar i donar assistència i suport als processos d’avaluació dels acords de gestió de les persones titulars de llocs de direcció pública professional.

 

El Projecte de llei s’emmarca en el Pla de reforma de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic, ja que, des del punt de vista estratègic, la direcció pública professional és un element clau per al bon govern i la bona administració, en línia amb allò que estableix la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern. Per això, esdevé una peça fonamental en un procés de reforma de l’Administració, que ha d’incorporar necessàriament els principis de transparència, publicitat, competència, concurrència i aptitud en la designació del personal directiu.

 

 

El Govern ha aprovat el Pla d’atenció integral a la infància i l’adolescència de Catalunya 2015-2018, un document que desplega per al proper quadrienni els objectius estratègics, les mesures i les prioritats en matèria d’infància i adolescència que recull el Pacte Nacional per a la Infància i l’Adolescència.

 

Aquest acord, impulsat pel Govern i subscrit per més de 70 entitats i organitzacions, col·legis professionals, grups parlamentaris, entitats municipalistes i agents socials i econòmics, i com ha recordat la consellera Munté “està orientat a promoure polítiques integrals que tinguin en compte la perspectiva dels infants i adolescents, que permetin prioritzar les actuacions adreçades a aquests ciutadans i ciutadanes i facilitin nous espais per a la construcció del seu futur”.

 

Per desenvolupar el contingut del Pacte, el Govern ha aprovat el Pla d’atenció integral a la infància i l’adolescència de Catalunya 2015-2018. El Pla inclou les polítiques socials en infància i adolescència que desenvoluparà en el proper quadrienni el Sistema Català de Serveis Socials de Catalunya, però, també les polítiques públiques en infància i adolescència que desenvoluparà la resta de departaments de la Generalitat. Es garanteix, d’aquesta manera, una coordinació adequada de les actuacions dutes a terme des dels diferents nivells d’intervenció, molt especialment en prevenció de les situacions de risc dels infants i adolescents.

 

El Pla d’atenció integral a la infància i l’adolescència 2015-2018 es desplegarà a través d’un pla anual, acompanyat d’una memòria econòmica que aprovarà el Govern i garantirà la seva aplicació. Enguany, primer any de desplegament del Pla, s’han proposat 414 actuacions per a cadascun dels 7 eixos estratègics en què s’estructura el Pla: participació social de la infància;  inclusió social a la qualitat de vida i la igualtat d’oportunitats; atenció a la infància: Salut; millorar l’atenció dels infants i adolescents amb problemes de salut físics i/o mentals, i les seves famílies; atenció a la infància: Educació i valors; atenció a la infància: Família; Mitjans de comunicació; Polítiques transversals en infància i adolescència

 

El Govern ha aprovat avui el Decret pel qual s’estableix el procediment “recollit com un dret” per facilitar a les persones adoptades i a les persones tutelades per la Generalitat el coneixement dels seus orígens i parents biològics. El Departament de Benestar Social i Família és qui facilita la informació sobre els parentius biològics, fa el procés d’acompanyament i, si escau, promou una trobada entre les parts

 

La Vicepresidenta del Govern ha manifestat que el Govern “valora molt positivament” la presentació que es va fer ahir de l'acord i de la candidatura Junts pel sí, “per la claredat dels seus plantejaments” i pels objectius de “treballar per la justícia social, la igualtat d'oportunitats, pel creixement econòmic”, i fer-ho pensant que “la independència és el millor instrument per assolir aquests objectius”.

 

En relació a les declaracions que diferents membres del Govern de l'estat han manifestat en relació a la llista unitària, la portaveu ha reiterat que el Govern valora “el compromís de qualsevol ciutadà amb el seu país”, un compromís polític, un compromís de participar en un moment tan històric com ho és aquest  “es digui com es digui aquest ciutadà”. Munté no ha volgut entrar a valorar les opinions que s’han llençat sobre les persones  que integren la llista “perquè algunes d'elles estan mancades del més elemental respecte” en relació a la menció sobre “els polítics, no polítics o mig pensionistes” que es va llençar des de l’executiu central. Munté ha lamentat “la manca de respecte” que “diu molt de l'educació de cadascú”. Munté ha insistit que és “molt positiu” que la ciutadania s'impliqui “en un moment com aquest”, com ho ha fet  sempre des de que el procés es va iniciar.

 

 

Sobre la valoració del Govern respecte les balances fiscals difoses pel ministeri d’Hisenda, la portaveu del Govern, “a l’espera d’una anàlisi més aprofundida”, ha insistit que les balances presentades “no diuen res de l’impacte de política fiscal de l'estat, ni tampoc respecte al model de finançament dels diferents territoris i menys sobre les finances dels governs de les comunitats autònomes”. En definitiva -ha dit- és un mètode, on el càlcul es fa “d’acord amb la població”, i no “tenint en compte els criteris sobre el cost de la vida que evidentment a Catalunya són més alts que en altres territoris de l'Estat” i que es el mètode que defensa el Govern de la Generalitat.

 

 

També s’ha donat llum verd a la creació de l’Observatori per a la Seguretat Viària, que té com a objectiu central contribuir a la reducció del 50% de la sinistralitat mortal l’any 2020 respecte del 2010 i del 40% de ferits greus amb seqüeles permanents en aquest mateix període així com assolir la sinistralitat zero en l’horitzó 2050, d’acord amb el Pla Estratègic de Seguretat Viària 2014-2020.

 

Finalment, el consell Executiu ha aprovat el decret de formació sanitària especialitzada a Catalunya, una formació reglada sobre Ciències de la Salut que té per objecte dotar els professionals dels coneixements, tècniques i habilitats pròpies de cada especialitat corresponent. Les especialitats actualment vigents són 49 per a medicina i 6 per a infermeria. Amb aquesta regulació Catalunya es dota d’un sistema propi de formació especialitzada del personal resident. La formació en Ciències de la Salut té per objecte dotar els professionals residents dels coneixements, tècniques i habilitats pròpies de cada especialitat i s’articula per mitjà del sistema de residència en centres o unitats docents acreditades

 

En l’apartat de nomenaments, el  Govern ha nomenat Cristina Iniesta Blasco, directora general d’Ordenació i Regulació Sanitàries.