• El president formalitzarà la petició “de manera immediata” davant la Diputació Permanent de la cambra catalana perquè la compareixença es pugui fer abans de l'inici de la campanya electoral
• El Govern dóna llum verda al currículum de l'educació secundària, que consolida el model propi d’adquisició de competències i que incorpora novetats com l’increment d’hores de matemàtiques i de primera llengua estrangera, la promoció de l’acreditació digital de l’alumnat i lingüística i la doble opció per assolir la titulació a quart d’ESO
• El Govern considera “decebedors” i “un frau a la societat catalana” els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2016, ja que consoliden retallades d’exercicis anteriors en serveis socials, polítiques d’ocupació i programes educatius que afecten les persones més vulnerables

El president de la Generalitat, Artur Mas, sol·licitarà comparèixer davant la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya per ”informar sobre els motius de la convocatòria del 27 de setembre” tenint en compte el moment “excepcional” que està vivint el país, així com per “sotmetre's a les preguntes i qüestions dels diferents grups parlamentaris”.

 

Així ho ha explicat la vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, durant la roda de premsa posterior a la reunió setmanal de l’Executiu. Segons ha detallat Munté, el president formalitzarà aquesta petició “de manera immediata” per tal que la compareixença es pugui dur  a terme “lògicament” abans de l'inici de la campanya electoral.

 

El Govern ha aprovat el decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària, un currículum que consolida el model propi d’adquisició de competències bàsiques en acabar l’etapa obligatòria. La nova ordenació del currículum s'estableix seguint un model d'ensenyament i aprenentatge de caràcter competencial, amb la finalitat que l'alumne assoleixi els coneixements i les competències que afavoreixen l'autonomia, el desenvolupament personal i el desenvolupament social.

 

“És un decret que presenta un disseny curricular no segregador i que garanteix el compliment de les competències bàsiques”, ha destacat la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern. Segons ha explicat Rigau, la norma és “un nou impuls a una nova manera d’entendre l’avaluació i una intensificació de les llengües estrangeres i de la competència digital”. L’objectiu, ha subratllat la titular d’Ensenyament, és que els alumnes “aprenguin millor allò que se’ls ensenya” i  assolir a Catalunya l’any 2018 els objectius que Europa s’ha marcat per al 2020.

 

Les principals novetats d’aquest nou currículum són que incorpora la relació de les competències en cada una de les àrees de coneixement, atorga rellevància a l’orientació educativa i a l’atenció de l’alumnat, incrementa en 35 les hores de matemàtiques i de primera llengua estrangera, i estableix la doble opció per a assolir la titulació de quart d’ESO. El nou currículum entrarà en vigor el curs escolar 2015-2016.

 

S’estableixen d’aquesta manera els àmbits i competències que  ha d’assolir l’alumne en acabar l’etapa: lingüístic, matemàtic, científico-tecnològic, social, artístic, d’educació física, cultural i de valors, digital, i personal i social. En cadascun dels àmbits o competències s’inscriuen les diferents matèries, ja siguin comunes o optatives. El currículum enllaça amb l’etapa de primària per donar coherència, facilitar la continuïtat del procés educatiu i assegurar una transició adequada.

 

Segons ha explicat la consellera, el Govern adopta amb aquest Decret “un nou compromís amb la lluita contra el fracàs” i “un compromís amb l’ofensiva a favor de l’èxit escolar” apostant perquè “el 90% dels alumnes que estan a la ESO puguin obtenir el graduat” l'any 2018. Actualment, aquest percentatge se situa en el 86,7% dels alumnes avaluats.

 

El Decret inclou els continguts clau i els criteris d’avaluació, de cadascuna de les matèries i pels diferents cursos. S’especifiquen alhora les orientacions metodològiques i d’avaluació de l’etapa, per a cadascun dels àmbits, amb l’objectiu de guiar el treball competencial. El currículum suposa consolidar un model pedagògic, que enllaça amb la tradició pedagògica de Catalunya, que prioritza la interrelació del coneixement i la seva posada en acció.

 

El currículum de secundària incorpora l’orientació i l’atenció a l’alumnat com a eina d’especial rellevància. Aquesta orientació serà una responsabilitat compartida entre l’equip docent per tal d’oferir un acompanyament als alumnes durant tota la seva escolarització. La consolidació i assoliment de les llengües estrangeres –dins del marc del Plurilingüisme- i de les matemàtiques també són objectius del currículum. Així, es plasmarà el reforç de les matemàtiques en 35 hores més, i de la primera llengua estrangera amb l’increment de 35 hores al llarg de l’etapa.

 

Altres aspectes destacats són la transversalitat de la competència digital dels alumnes en les diferents matèries, promovent que aquests puguin acreditar la seva competència en finalitzar l’ESO, com el fet que també acreditin la seva competència en llengua estrangera. Es mantenen les matèries artístiques i la tecnologia com a comunes -amb una distribució horària equilibrada-, i la matèria de cultura i valors ètics s’articula a l’entorn del pensament humanista i de base filosòfica –la religió es pot cursar com a alternativa a cultura i valors ètics-. Es manté també com a tret distintiu del currículum català el treball de síntesi –de primer a tercer d’ESO- i el projecte de recerca a quart.

 

Pel que fa a la distribució horària, l’etapa d’educació secundària consta de 4.200 hores destinades a les àrees de coneixement, que es reparteixen entre els quatre cursos per matèries comunes i matèries optatives. La nova norma manté l’organització en els quatre cursos d’ESO: els dos primers mantenen la coherència amb l’etapa de primària -per garantir-ne la continuïtat del procés educatiu i la transició adequada-; i en els dos darrers cursos es consolida l’adquisició de les competències bàsiques i es prepara per a la continuïtat formativa.

 

En el quart curs d’ESO s’estableix una doble opció per a aconseguir la titulació: acadèmica i aplicada. Es determina una proposta curricular que permeti a l’alumne triar entre una o les dues opcions. L’opció acadèmica condueix al batxillerat, i en aquest cas cal cursar dues matèries de les següents: biologia i geologia, física i química, llatí i economia, i una altra matèria optativa a escollir per l’alumne. L’opció aplicada condueix als ensenyaments professionals, i aquí cal cursar dues matèries d’entre: ciències aplicades a l’activitat professional, emprenedoria i tecnologia, i una matèria optativa a escollir.

 

El nou currículum s’ha elaborat d’acord amb les recomanacions de l’Europa 2020 i també té en compte els objectius de l’Ofensiva de País a favor de l’èxit escolar, que es marca com una de les fites millorar el rendiment acadèmic dels alumnes d’ESO i incrementar-ne la taxa de graduats. D’aquesta manera, es vol facilitar tant la incorporació dels alumnes als estudis posteriors i a la vida adulta, com el desenvolupament de l’aprenentatge al llarg de la vida.

 

En la reunió d’avui, el Govern ha acordat altres mesures en l’àmbit educatiu: d’una banda, ha aprovat el decret que estableix el currículum del títol de formació professional grau mitjà d’electromecànica de vehicles automòbils. D’aquesta manera, es vol donar resposta a les necessitats de qualificació professional detectades a Catalunya en aquest sector.

 

Per altra banda, el Govern inclourà el coreà en l’oferta reglada de les Escoles Oficials d’Idiomes. L’objectiu és oferir a la ciutadania els coneixements d’aquesta llengua i millorar el coneixement d'idiomes per tal de promoure el plurilingüisme. Amb el coreà inclòs, ja es poden cursar oficialment un total de 15 llengües a les Escoles Oficials d’Idiomes de Catalunya.

 

Finalment, el Govern ha aprovat la creació de l’Òrgan de Gestió del Complex Educatiu de Tarragona, un organisme depenent dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Tarragona.

 

En la reunió d’aquest matí, el Govern ha analitzat els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2016 que l’Executiu espanyol ha presentat avui al Congrés dels Diputats. La vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, ha qualificat els comptes estatals de “decebedors per a Catalunya” i “un frau per a la societat catalana” ja que consoliden retallades d’exercicis anteriors en  serveis socials, polítiques d’ocupació i programes educatius que, en el cas de Catalunya, han estat especialment dures perquè afecten persones en situació de vulnerabilitat econòmica.

 

Entre les carències dels pressupostos estatals per a l’any vinent, Munté ha destacat el fet que les inversions de l’Estat a Catalunya previstes als pressupostos representen un 10,7% del total, un percentatge “lluny” del 19,8% del pes de Catalunya en el PIB d’Espanya o el 16% que suposa la seva població sobre el total a l’Estat. “La inversió prevista per habitant a Catalunya és de 160 euros per habitant, significativament per sota de la mitjana espanyola que és de 238 euros”, ha explicat la portaveu.

 

Munté també ha expressat la decepció del Govern en relació amb els ingressos finalistes: des de l’any 2010 hi ha hagut una reducció “considerable” dels ingressos finalistes destinats a Catalunya que arriba al 65,7% i que “han afectat de forma especial els serveis socials, les polítiques d’ocupació i els programes educatius”. 

 

La portaveu del Govern ha posat com a exemple d’aquestes desinversions la reducció en les transferències als ens locals, les famílies i les institucions sense afany de lucre per a programes d’emprenedoria, inclusió o inserció sociolaboral de les dones. En l’àmbit de la cultura, Munté ha denunciat que tres equipaments culturals de Madrid reben el triple d’aportació prevista per tots els equipaments culturals catalans-

 

La vicepresidenta i portaveu ha recordat que, tot i que els ingressos del model de finançament augmenten en 1.968 milions, un 12,8% més, respecte a l’any 2015, aquest increment de recursos “no és cap regal de l’Estat”, sinó que deriva de “l’aplicació estricta del model de finançament”, de la liquidació de l’exercici 2014 i de part de la bestreta de 2016”.

 

Al marge d’aquestes carències, Munté també ha criticat que l’objectiu de dèficit autoritzat del 0,3% per a les Comunitats Autònomes resulta “clarament insuficient”. “Un any més, el Govern espanyol imposa a les Comunitats un dèficit esbiaixat a favor de l’Estat i impossible de complir per a les comunitats”, ha lamentat.

 

La portaveu també ha assenyalat que “els esforços fets des de la Generalitat de Catalunya per incrementar els seus ingressos propis”, com ara l’aprovació de l’Impost sobre dipòsits d’entitats de crèdit i l’aprovació de taxes sobre la recepta sanitària o sobre actuacions de l’administració de Justícia, han estat recorreguts pel Govern de l’Estat. A més, ha denunciat Munté, els pressupostos estatals per al 2016 tampoc “no atenen la Disposició Addicional 3a” corresponent a l’any 2008, en un nou incompliment d’allò que estableix l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

 

Finalment, Munté també ha lamentat que els comptes presentats avui no incorporen el compliment de sentències del Tribunal Constitucional que insten l’estat a territorialitzar els fons econòmics adreçats a programes socials  com és el cas, per exemple, del 0,7% de  l’IRPF.

 

El Govern també ha aprovat avui el decret que desenvolupa la Llei 6/2001 d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció de medi nocturn, norma que estableix i concreta els criteris que regiran l’enllumenat exterior en els propers anys. La mesura reduirà el cost energètic un 39%, la qual cosa suposarà un estalvi anual de 92 milions d’euros en la despesa elèctrica del país, “un estalvi tres vegades més gran que el que Catalunya aconsegueix amb el canvi horari”, segons ha destacat la vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, durant la roda de premsa.

 

En concret, el decret persegueix els objectius següents:

• Ajustar la quantitat de llum instal·lada a la necessària per a dur a terme l’activitat amb normalitat.
• Dirigir la llum només a les àrees que cal il·luminar.
• Mantenir la llum apagada quan no es desenvolupa cap activitat, excepte per  motius de seguretat.
• Utilitzar làmpades d’alta eficàcia adequades a la visió humana i a l’activitat que es desenvolupa.

A banda de l’estalvi en la despesa energètica, la mesura comportarà altres beneficis, com ara una reducció del 28% de la contaminació lluminosa i una disminució de la contaminació atmosfèrica equivalent, en el cas dels òxids de nitrogen (NOx), a l’estalvi en el consum energètic suposarà la reducció de l’emissió del gasos generats en la producció d’electricitat, la reducció equivalent a retirar de la circulació uns 900.000 turismes que facin 10.000 km a l’any.

 

A més, la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH), que intervenen en el canvi climàtic, serà superior a 150.000 t CO2eq, quantitat equivalent a les emissions d’uns 110.000 vehicles amb recorreguts de 10.000 km a l’any.

En l’àmbit empresarial, el Govern ha aprovat avui el Pla de la Finestreta Única Empresarial (FUE) 2015-2017, una iniciativa que dóna continuïtat al Pla d’Implantació de la FUE (2011-2014), amb l’objectiu de reduir les barreres administratives a les empreses i emprenedors i facilitar la posada en marxa d’activitats econòmiques.

 

Iniciat al 2011, el Pla d‘implementació de la finestreta única es va concebre per crear un únic punt de relació entre administració i empreses, professionals i intermediaris i facilitar la posada en marxa d’activitats econòmiques

 

En aquesta segona fase, el nou Pla vol aprofundir en el canvi de model de la relació empresa-administració, consolidar i incrementar el catàleg de tràmits de la Finestreta Única Empresarial, implantar-la al món local i consolidar el Canal Empresa.

El Govern també ha aprovat avui el Pla per a la Mobilitat Internacional (PMI), que té com a objectiu principal impulsar de manera estratègica i coordinada els programes de la Generalitat adreçats a les persones emigrades. El document s’emmarca dins del Pla de Ciutadania i de les Migracions: Horitzó 2016 i dóna resposta a la Resolució 301/X, del Parlament de Catalunya, sobre la situació de la joventut, que instava el Govern a impulsar una verdadera política de migracions.

 

Cal destacar que, només de l’1 de gener de 2014 a l’1 de gener de 2015, la població catalana enregistrada a l’estranger ha augmentat en 20.000 persones, fins arribar a les 242.000, segons dades del Padrón de Españoles Residentes en el Extranjero (PERE), que inclou aquelles persones amb nacionalitat espanyola residents a l’estranger que s’empadronen i fan constar com a territori de referència algun municipi català.

 

El Govern, davant aquest augment del fet emigratori, aposta per bastir els mecanismes que permetin una relació sòlida entre les institucions del país i els catalans de l'exterior que resideixen a l'estranger.

Entre les accions concretes incloses en el Pla hi ha proposar al Parlament l’aprovació del projecte de llei de la Comunitat Catalana a l’Exterior. El Govern, a més, fomentarà les xarxes connectores de catalans a l’exterior, dinamitzarà el Registre de catalans i catalanes residents a l’exterior i millorarà l’accessibilitat i simplificació administrativa dels serveis d’interès d’aquest col·lectiu, entre altres actuacions.

 

D’altra banda, el PMI inclou mesures per fomentar el retorn de les persones emigrades. En aquest sentit, promourà l’accés a l’empresari a perfils professionals residents a l’exterior amb la voluntat de retorn i també facilitarà a les persones que viuen a l’exterior la participació en processos d’intermediació a Catalunya. També facilitarà oportunitats laborals en l’àmbit de la recerca, donarà suport a la implementació de projectes d’emprenedoria i posarà en marxa iniciatives i recursos informatius de suport a la mobilitat en la fase de retorn.

 

 

Finalment, el Govern ha aprovat avui la creació d’un distintiu de qualitat que podran obtenir les autoescoles de Catalunya. Concretament, ha donat llum verda al Decret pel qual s’estableix el procediment d’acreditació de les escoles particulars de conductors com a centres de formació de qualitat

 

Es tracta d’una acreditació voluntària, pionera a l’Estat espanyol, que les autoescoles podran obtenir si compleixen uns requisits pel que fa a les instal·lacions, la formació i la sensibilització als alumnes.

Entre aquestes condicions hi ha una avaluació continuada dels alumnes a través d’un curs específic i un seguiment posterior a l’obtenció del permís; incloure en el programa formatiu la presentació del testimoniatge real de víctimes de sinistres viaris; la utilització de turismes destinats a la formació que no superin els sis anys d’antiguitat o bé que en la renovació de la flota s’aposti pels vehicles de baix consum de CO2 o vehicles híbrids o elèctrics; així com el reciclatge formatiu del personal docent de l’autoescola, entre d’altres.

 

Aquests centres també obtindran una reducció en les taxes administratives de tramitació amb l’SCT i a més els seus alumnes tindran accés a les activitats teòriques i pràctiques desenvolupades pel Servei Català de Trànsit.

 

El termini de vigència d’aquesta acreditació de qualitat, pionera a l’Estat espanyol, serà de cinc anys renovable per a períodes de la mateixa durada, sempre que els centres continuïn complint els requisits establerts.