• La vicepresidenta i portaveu del Govern titlla d’”acte electoral que pretén manipular una institució de l’Estat” l’anunci per part del PP d’una reforma exprés de la llei del TC per endurir les sancions i suspendre de funcions els qui incompleixin les sentències del Tribunal
• Munté expressa la “sorpresa” del Govern davant aquesta mesura, ja que és l’Estat “qui té la mà trencada en l’incompliment de sentències del TC” i  respon al candidat del PP a les eleccions del 27S: “Catalunya no és cap broma. La voluntat del Govern i de tot un seguit de forces polítiques i socials no és cap broma sinó una voluntat de democràcia”
• El Govern posarà en marxa una estratègia catalana d’acollida als refugiats sirians davant la crisi humanitària que pateixen milers de persones que fugen de la guerra
• El Govern aprova el calendari de desplegament de la Llei de formació i qualificació professional de Catalunya per millorar la formació i l’ocupabilitat

“És un acte electoral que pretén manipular una institució de l’Estat”. Així ha qualificat la vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, l’anunci del PP de reformar la llei del Tribunal Constitucional per endurir les sancions i fins i tot suspendre de funcions els qui incompleixin les sentències del Tribunal. La prova d’aquest caràcter electoralista, ha assenyalat Munté, és que “en el moment de l’anunci de la reforma hi apareix el candidat del PP a les eleccions a Catalunya del 27 de setembre”.

 

La vicepresidenta ha respost amb contundència les declaracions que el candidat del PP ha fet durant l’anunci de la mesura: “Catalunya no és cap broma. La voluntat del Govern i de tot un seguit de forces polítiques i socials no és cap broma sinó una voluntat clara i explícita d’avançar i de decidir. És quelcom molt seriós i sobretot molt democràtic”. I davant aquest clam del poble català, ha denunciat Munté, “l’Estat posa sobre la taula novament la repressió, les amenaces i la por”.

 

Munté també ha manifestat que la mesura “sorprèn enormement” i que el Govern no se sent “al·ludit” per la iniciativa del PP , ja que és l’Estat “qui té la mà trencada en l’incompliment de sentències del Tribunal Constitucional”. En aquest sentit, la vicepresidenta i portaveu ha recordat que en els darrers vuit anys, l’Estat, només en l’àmbit  social, ha incomplert 11 sentències del TC que donen la raó a la Generalitat. Entre aquestes, Munté ha esmentat la cessió del 0,7% de l’IRPF o la gestió de les subvencions amb finalitats socials. Uns incompliments dels quals “les entitats socials i, darrere seu, les persones, en pateixen les conseqüències”.

Durant la roda de premsa, la vicepresidenta i portaveu també ha explicat que el president Mas ha demanat a tots els Departaments de la Generalitat que treballin per disposar “al més aviat possible” d’una “estratègia catalana d’acollida als refugiats sirians” davant la crisi humanitària que pateixen milers i milers de persones que fugen de la guerra. Aquesta estratègia s’elaborarà coordinadament amb les associacions municipalistes i les entitats socials, a les quals el Govern convocarà “immediatament” a una reunió de treball per “conèixer les necessitats d’acollida dels refugiats” i “posar a ala seva disposició els equipaments que la Generalitat té a l’abast”.

 

Munté ha informat que el proper 9 de setembre, pocs dies abans de la cimera europea que tractarà aquesta qüestió, la ministra d’Ocupació i Seguretat Social, Fátima Baños, ha convocat els responsables d’Immigració de les Comunitats Autònomes per tractar la crisi dels refugiats sirians. Una reunió, ha dit, que servirà perquè des de Catalunya “es pressioni el Govern espanyol perquè mantingui una política clara, generosa i constructiva i dediqui els recursos necessaris perquè els territoris puguin acollir aquestes persones davant una crisi humanitària que ens frapa”.

 

Munté ha explicat que les competències d’asil recauen exclusivament en l’Estat, i tot i que la llei d’asil preveu la possibilitat que es deleguin algunes d’aquestes competències, el Govern espanyol no ho ha fet mai. Malgrat això, el Govern ja fa mesos que treballa amb les entitats socials per atendre els refugiats i, com ha recordat la vicepresidenta, aquest mes de gener ha aprovat el Pla de Protecció Internacional.

 

 

D’altra banda, el Govern ha donat llum verda al calendari de desplegament de la Llei de formació i qualificació professional de Catalunya, aprovada pel Parlament el 4 de juny passat. La llei d’FP permet integrar, en un únic sistema, les diferents formacions professionals –l’FP inicial i l’FP per a l’ocupació-. L’objectiu principal és millorar la formació de les persones –tant en la seva formació inicial com al llarg de la seva vida-, i incrementar-ne alhora l’ocupabilitat.

 

Segons ha destacat Munté, el Govern ha volgut aprovar i posar en funcionament aquest calendari “amb la màxima celeritat” per tal d’”avançar cap a un model d’FP a Catalunya en la línia de la formació europea de les més avançades, amb una clara aposta per la qualitat dels centres que imparteixen aquests estudis i per la promoció de l'actitud de l’emprenedoria”.

 

El calendari estableix la constitució dels nous òrgans de governança i l’ordenació dels serveis bàsics del sistema. Inclou la regulació de diversos aspectes com ara, entre d’altres: de la Comissió Rectora -el màxim òrgan de planificació estratègica i d’avaluació de les polítiques del sistema-; del Sistema d’avaluació i acreditació de competències professionals; de la Xarxa del Sistema; dels Programes de noves oportunitats; de les Beques i ajuts; de la Innovació als centres; o del Pla de formació permanent del professorat. En total, són 22 les mesures que es deriven de la Llei de formació i qualificació professional:

 

·         Desplegament reglamentari del Pla d’acreditació

·         Estatuts i adscripció de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professional

·         Regulació de la Comissió Rectora

·         Regulació del Consell de Formació i Qualificació Professional

·         Regulació del Sistema d’avaluació i acreditació de competències professionals

·         Regulació de la Xarxa del Sistema

·         Regulació dels centres de formació professional integrada

·         Regulació de la Xarxa integrada d'Informació i orientació

·         Regulació dels Programes de noves oportunitats

·         Disseny d’itineraris específics postobligatoris per a persones amb discapacitat

·         Regulació de l’Informe de Prospecció de necessitats

·         Regulació i aprovació dels Consells Sectorials

·         Regulació de simplificació dels procediments d’autorització de centres

·         Regulació del Sistema d'indicadors de desplegament de la Llei

·         Regulació de les  Beques i ajuts del sistema integrat

·         Regulació gestió de la Qualitat als centres

·         Regulació de la gestió de la Innovació als centres

·         Regulació del Registre d'Unitats de competència

·         Regulació de Drets i deures en pràctiques i aprenentatge

·         Pla de formació permanent del professorat i formadors

·         Regulació de l’informe d’avaluació del sistema

·         Primer informe d’avaluació del sistema

 

El calendari es desenvoluparà en un període de tres anys, fins al juny de 2018, quan es durà a terme el primer informe d’avaluació del sistema. La nova llei suposarà fomentar l’ocupació i la millora professional de les persones, entenent la formació com a eina de progrés i com a clau per a l’ocupabilitat i la competitivitat empresarial. D’aquesta manera, es vol avançar cap a un nou model d'FP que situï Catalunya en la línia de la formació europea més avançada.

 

La llei aposta per garantir la qualitat del sistema a través de quatre aspectes principals: millora dels centres -particularment dels de formació integrada-,  innovació en la formació professional i en la formació permanent del professorat; promoció de l’aptitud per a l’emprenedoria; i avaluació periòdica del sistema de formació i qualificació professional.

 

 

El Govern ha aprovat un acord per fomentar l’ús, el coneixement i la difusió de l’arbitratge com a instrument jurídic en la resolució de conflictes que puguin sorgir en l’àmbit dels negocis jurídics on sigui part la Generalitat i/o el seu sector públic. La Generalitat i les seves empreses públiques es comprometen així a valorar la resolució, mitjançant aquesta alternativa a la via jurisdiccional, de tots aquells conflictes en què no sigui preceptiu recórrer als tribunals.

 

El pacte de submissió a l’arbitratge estarà present des del primer moment en la contractació pública a partir d’ara, mitjançant la inclusió d’una clàusula en el document contractual, en els casos en què sigui possible legalment. També en els convenis de col·laboració i cooperació i altres negocis jurídics de què formin part la Generalitat o el seu sector públic que ho permetin.

 

A aquests efectes, el tribunal d’arbitratge que reconeix el Govern a partir d’aquest acord és la Cort Arbitral de Catalunya. El Govern considera que és una entitat de reconegut prestigi nascuda fruit del consens de diverses institucions tan significades com la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, i del Consolat de Mar i el Col·legi Notarial de Catalunya.

 

Tal i com ha recordat  la vicepresidenta i portaveu del Govern, l’arbitratge és un instrument jurídic cada cop més comú per solucionar controvèrsies sorgides de la creixent internacionalització d’intercanvis comercials. Es tracta d’un procediment àgil, en el qual són els mateixos involucrats en la divergència els que trien l’àrbitre i fins i tot poden representar-se a si mateixos. L’arbitratge, ha assegurat Munté, “permet donar resposta ràpida als conflictes i evitar instàncies judicials, cosa que suposa rebaixar costos i temps de resolució”.

 

La coexistència de l’arbitratge amb el sistema judicial tradicional d’administració de justícia haurà de contribuir a millorar les ràtios de qualitat, eficiència i celeritat de la justícia.