• Durant la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del Govern, la vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, ha denunciat “la persecució política d’un president escollit a les urnes precisament per haver posat les urnes” i ha expressat el “ple suport i solidaritat” de l’Executiu cap al president Mas, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau i l’exconsellera de Governació, Joana Ortega
• El Govern presentarà recurs davant el Tribunal Suprem per les incidències produïdes en el vot dels residents a l’exterior i per la “insensibilitat” de la Junta Electoral Central, que va negar repetidament la sol·licitud d’ampliar-ne el termini per als catalans i en canvi sí que va admetre allargar-lo per als militars desplaçats a l’estranger 

“Estem davant una enorme anomalia democràtica que porta la Fiscalia General de l’Estat i el Govern espanyol a querellar-se contra qui el passat 9 de novembre va posar les urnes perquè els ciutadans i ciutadanes de Catalunya poguessin lliurement manifestar-se sobre el seu futur col·lectiu”. Amb aquesta contundència s’ha referit la vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, després de conèixer la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de citar a declarar en condició de querellats el president de la Generalitat, Artur Mas, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, i l’exconsellera de  Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, per la consulta del 9 de novembre, arran de la querella presentada per la Fiscalia General de l’Estat i el sindicat d’ultradreta Manos Limpias.

 

Durant la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del Govern, Munté ha denunciat “la persecució política d’un president escollit a les urnes precisament per haver posat les urnes” i ha expressat el “ple suport i solidaritat” de l’Executiu cap al president Mas, Irene Rigau i Joana Ortega.

 

Així mateix, la vicepresidenta i portaveu ha descartat que la citació tingui cap afectació en els propers passos cap a la constitució del Parlament sorgit de les eleccions de diumenge ni en el full de ruta que ha obtingut majoria absoluta de 72 diputats a favor del procés.

 

Munté ha qualificat la citació de “judici polític” i l’ha considerat una “instrumentalització” de la querella que, segons ha recordat, la Fiscalia General de l’Estat va presentar amb l’opinió en contra dels nou fiscal catalans. 

 

La vicepresidenta també ha lamentat les condicions en què s’ha conegut la citació, amb determinades filtracions als mitjans en plena campanya electoral, motiu pel qual, ha conclòs, es tracta d’una “querella política”.    

 

Preguntada sobre les declaracions del ministre de Justícia, Rafael Catalá, que ha afirmat que la citació es produeix ara per no interferir en el procés electoral del 27S, la vicepresidenta i portaveu les ha considerat “un exercici de cinisme absolut”, ja que, segons ha denunciat, “la pressió sobre la fiscalia no s’ha aturat en cap moment, tampoc al llarg de la campanya electoral”. “Aquí no hi ha hagut respecte per cap data ni període electoral. Si fossin sincers haurien de mostrar satisfacció”, ha lamentat.

 

La vicepresidenta i portaveu també ha explicat que el Govern ha acordat presentar un recurs davant el Tribunal Suprem per les “incidències” registrades en el vot per correu dels residents a l’exterior. La decisió es pren també després de la “negativa contínua” de la Junta Electoral Central d’ampliar el termini d’aquesta votació als catalans que viuen a l’estranger, al contrari que al col·lectiu de militars destinats fora de Catalunya, que sí que han obtingut més temps de l’ens electoral per emetre el seu vot. 

 

A banda d’aquest recurs, el Govern estudiarà “totes les vies de defensa davant instàncies internacionals” per “protegir al màxim un dret fonamental i inviolable de tots els ciutadans”.

 

 

D'altra banda, el Govern ha aprovat un seguit de mesures per impulsar i coordinar la tasca dels departaments a l’hora d’establir les normes i actuacions que la Generalitat ha d’emprendre per aplicar a Catalunya les directives de la Unió Europea en l’àmbit de les seves competències. Aquest Acord determina la gestió del Govern per prendre la iniciativa per a la transposició de les directives a l’ordre jurídic intern quan escaigui, així com els procediments d’elaboració, comunicació, assignació i de notificació a la Comissió Europea.

 

L’acord estableix que la iniciativa per a la transposició de les directives de la UE quan resultin afectades competències de la Generalitat correspon als departaments de la Generalitat d’acord amb la distribució de competències establerta pel Govern. De la seva banda, la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea comunica regularment als departaments la relació de directives adoptades i les dates límit de transposició, notifica a la Comissió Europea el text de la transposició adoptada i garanteix els mecanismes de comunicació interdepartamental.

 

El Govern ha aprovat aquest Acord en el marc dels articles 113 i 118 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya; de la Llei 16/2014, d’acció exterior i de relacions amb la UE; del Decret 200/2010, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments; del Decret 170/2014, d’estructura de la Secretaria d’Afers Exteriors i de la UE, així com de les lleis 13/2008, 13/1989 i 26/2010, d’organització, procediment i règim jurídic de l’administració pública de Catalunya.

 

En l'àmbit de l'Ensenyament, el Govern ha aprovat avui el decret que estableix el currículum del títol de formació professional de grau superior de paisatgisme i medi rural. L’objectiu del cicle formatiu és donar resposta a les necessitats de qualificació professional detectades a Catalunya en aquest sector, atès que el perfil professional evoluciona cap a les competències relacionades amb la qualitat i la protecció ambiental, amb el manteniment de les zones enjardinades i amb la restauració paisatgística.

 

Per aquest motiu, la titulació incorpora continguts relacionats amb la qualitat i la protecció ambiental, en sintonia amb la producció agroecològica i sostenible. D’altra banda, també preveu continguts relacionats amb el sector de la jardineria, i amb el manteniment dels jardins d'urbanitzacions i habitatges particulars. Finalment, s’incorporen aspectes relacionats amb la restauració paisatgística en zones degradades, en la integració de carreteres dins del paisatge, en enderrocs, i en mines abandonades, entre d’altres.

 

La durada d’aquest cicle de grau superior és de 2.000 hores i s’inscriu dins la família professional agrària. Les competències generals consisteixen a desenvolupar projectes de jardins i zones verdes, i a gestionar la producció de plantes i la producció agrícola. Alhora, preveu la supervisió dels treballs, la programació i l’organització dels recursos materials i humans disponibles, aplicant criteris de rendibilitat econòmica i complint amb la normativa ambiental, de producció ecològica, de producció en viver, de control de qualitat, de seguretat alimentària i de prevenció de riscos laborals.

 

Les principals ocupacions d’aquests titulats són, entre d’altres, personal tècnic en jardineria, disseny de zones enjardinades, capatàs agrícola d’hortes i vivers, personal encarregat de manteniment, conservació i restauració de jardins i parcs, i personal encarregat de recol·lecció de llavors i fruits en altura.

 

Finalment, el Govern ha acordat avui demanar al Consell de Garanties Estatutàries el dictamen preceptiu previ a la possible interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat contra els articles 15.2 i 24.2.a) i .b) de la Llei 30/2015, que regula el Sistema de Formació Professional per a l’Ocupació en l’àmbit laboral. En concret, la Generalitat considera que alguns articles d’aquesta normativa vulneren competències executives pròpies, recollides en els articles 115 i 170 de l’Estatut d’autonomia i vinculades a la modalitat de teleformació i a la formació bonificada mitjançant les quotes de la Seguretat Social.

 

En relació amb la primera qüestió, el Govern ja va interposar un recurs d’inconstitucionalitat en relació amb diversos articles dels reials decrets 34/2008, de 18 de gener, i 189/2013, de 15 de març. Amb tot, el Tribunal Constitucional ja va sentenciar el mes de març passat que la Generalitat era l’autoritat competent a Catalunya per autoritzar les plataformes d’aprenentatge, acreditar els centres que impartissin la formació, i autoritzar, avaluar, fer el seguiment i controlar les accions formatives.

 

Ara, tanmateix, la nova llei estatal segueix reservant al Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE) funcions executives en els casos d’empreses que imparteixin FP mitjançant teleformació i tinguin centres presencials o operin en diverses autonomies. En la mateixa línia, la nova normativa també atribueix al SEPE funcions de programació, gestió i control de la formació professional per a l’ocupació en el supòsit d’activitats que es financin mitjançant bonificacions en les quotes de la Seguretat Social quan es tracti de: empreses que tinguin centres de treball en més d’una comunitat autònoma, i programes o accions formatives que transcendeixin l’àmbit territorial d’una autonomia.