• El Govern ha analitzat l’informe policial presentat pel conseller d’Interior, Jordi Jané, sobre la valoració d’amenaça gihadista a Catalunya després dels atemptats del passat divendres a París
  
• L’Executiu aprova un protocol de col·laboració en matèria de formació policial amb França
• La vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, reitera la voluntat de diàleg per arribar a un acord que permeti investir president i formar un Govern que pugui aplicar el mandat democràtic del Parlament
• El Govern demana quatre dictàmens al Consell de Garanties Estatutàries per quatre lleis de l’Estat que vulneren competències de la Generalitat

El Govern ha analitzat avui l’informe policial sobre la valoració d’amenaça gihadista a Catalunya després dels atemptats del passat divendres a París. El document l’ha presentat a la reunió de l’Executiu el conseller d’Interior, Jordi Jané.

 

El titular d’Interior ha recordat, una vegada més, que estem en el nivell de màxima alerta de 4 sobre 5, que vol dir actitud de màxima vigilància i prevenció per part dels Mossos d’Esquadra. “Estem activats. Ja ho estàvem, ho seguim estant i ens reforcem amb un conjunt de mesures activades des del gener”, ha dit.

 

Jané també ha explicat que a partir del mes de gener els Mossos d’Esquadra tenen activat el Pla Operatiu Especial Antiterrorista (POEA) que té 5 àmbits d’actuació.

 

 

Els ordinaris són:

 

Els extraordinaris són:

 

·         Garbell: controlar vies de comunicació

·         Gàbia: per detenir els autors dels atemptats

 

El conseller ha explicat que actualment són vigents els 5 ordinaris i un extraordinari que és el Garbell. En aquest sentit, Jané ha anunciat que “doblarem els controls a les vies de comunicació per detectar possibles moviments”.

 

Jané també ha fet un balanç de les actuacions dels Mossos en l’àmbit de la lluita contra el terrorisme. “En els darrers 3 anys, el cos ha fet 16 detencions, 9 imputacions, 2 ordres europees de detenció i una expulsió”. “A més, en aquest 2015, s’han fet 37 investigacions en àmbit de col·laboració amb altres cossos policials, i més de 1.052 gestions i comprovacions d’informacions”. “També, com a policia judicial i a les ordres de l’Audiència Nacional, els Mossos d’Esquadra estan duent a terme actuacions contra el terrorisme i el crim organitzat en l’exercici de les seves competències”, ha informat.

 

Per acabar, Jané ha fet una crida a la col·laboració oferint “mà estesa amb tots per col·laborar, anem a la una, no hi ha fronteres. És una estratègia global contra el món occidental per atemptar contra la nostra manera de viure. Tenim uns cossos policials que estan activats i treballen per la seguretat de les persones. Està tot pensat i hi ha uns àmbits d’actuació i previstos”, ha dit.

El Govern ha aprovat la subscripció del Protocol de col·laboració entre l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i l’École Nationale Supérieure d’Application de la Police Nationale de França per a l’intercanvi de coneixements i experiències entre ambdues escoles en el camp de la formació de la policia.

 

Aquest protocol té com a objectiu “institucionalitzar” la col·laboració entre ambdues escoles, i permetrà l’intercanvi d’estudiants i formadors per conèixer els diferents entorns professionals, segons ha destacat el conseller d’Interior, Jordi Jané.

 

L’acord també servirà per comparar el coneixement i desenvolupar la formació; informacions recíproques sobre els programes i tècniques pedagògiques de cada escola per promoure la implementació de mètodes més moderns; i la tramesa d’informació entre ambdues institucions sobre els mètodes o documents pedagògics amb la finalitat de preparar millor els futurs policies.

 

El titular d’Interior ha volgut destacar la trajectòria de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, que va iniciar la seva tasca fa 30 anys a Mollet del Vallès estrictament com a escola de policia, ara també forma els bombers i, des de fa dos cursos, ofereix un grau universitari en Seguretat.

 

La col·laboració entre ambdues institucions podrà adoptar les formes següents:

 

·         Visites recíproques anuals i alternatives a cadascuna de les escoles signants dels aspirants a policia amb l’objectiu de compartir i intercanviar pràctiques professionals conjuntament i en col·laboració amb els serveis policials.

·         Visites recíproques de comandaments responsables de la formació policial.

·         Intercanvi dels quadres formatius de cada escola amb l’objectiu de millorar els coneixements jurídics o les tècniques professionals recíproques.

·         Participació puntual en esdeveniments especials que organitzin les escoles (cloenda de promocions, jornades de portes obertes...).

 

Amb aquest acord, l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) dóna compliment a la seva funció de promoure la col·laboració amb institucions, centres i establiments docents nacionals, estatals i internacionals, i mantenir-hi relacions d’intercanvi de coneixements i de professionals en les matèries pròpies de la seva competència.

 

Per la seva banda, l’École Nationale Supérieure d’Application de la Police Nationale (ENSAPN) s’encarrega de la formació inicial dels agents de policia, dels quadres de comandament i també de les especialitats. L’ENSAPN està capacitada per col·laborar amb altres centres de formació estrangers amb l’objectiu d’enriquir i millorar la formació del seu alumnat, tant dels aspirants a policia nacional com del personal formador a través de l’intercanvi de mètodes i continguts pedagògics d’altres escoles.

 

La vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, ha reiterat que el Govern manté la “voluntat de diàleg i de negociació” per arribar a un acord “tan important com necessari” que “desbloquegi” la situació actual i permeti investir un president de la Generalitat i formar un Govern que pugui “garantir la continuïtat  del procés cap a un Estat independent”.

 

“Ara el que és imprescindible és que s’investeixi president i es conformi un Govern amb totes les garanties que pugui complir el mandat democràtic sorgit del 27-S i atendre les necessitats socials i d’ordre econòmic del país”, ha afirmat Munté.

 

La vicepresidenta i portaveu ha assegurat que el Govern treballa perquè l’acord pugui arribar “al més aviat possible” per començar a treballar amb “normalitat”. “Si no cal esgotar els terminis reglamentàriament previstos millor, però correspon a totes dues parts fer tot el que estigui a les seves mans perquè això sigui així”, ha considerat Munté, després de la proposta feta pel president Mas dijous passat en el segon debat d’investidura al Parlament de Catalunya. “Les converses continuen clarament amb aquesta voluntat”, ha conclòs.

 

El Govern ha aprovat sol·licitar al Consell de Garanties Estatutàries el dictamen preceptiu previ a la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat en relació amb quatre lleis estatals: la llei sobre voluntariat, dues lleis sobre procediments administratius i la Llei de carreteres.

 

Pel que fa a la Llei estatal 45/52015, de 14 d’octubre, del voluntariat, el Govern considera que els articles 2, 17.1, 18.1.a), .d) i .g); i 20.1 envaeixen competències en qüestions com són la fixació de les línies generals de les polítiques públiques sobre voluntariat o la gestió i regulació de les subvencions

 

La llei estableix una regulació marc del voluntariat que s’exerceix en àmbits que excedeixen el territori d’una comunitat autònoma o en àmbits en els quals l’Estat tingui competència, i també defineix les mesures de foment i reconeixement del voluntariat. Però els articles referits indiquen, no només la voluntat de consolidar la intervenció de l’Estat en un àmbit en el qual la Constitució no ha fet cap reserva competencial específica per a l’Estat, sinó també una voluntat marcadament coordinadora respecte de l’acció de les comunitats autònomes en aquesta matèria.

 

D’aquesta manera, els articles poden vulnerar les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de voluntariat, d’acord amb el que preveuen els articles 166.2, 115.2, 114 i 118.3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

L’art. 17.1 disposa que les administracions públiques competents en matèria de voluntariat, proveiran el que sigui necessari per fixar els mitjans i sistemes de relació que facin possible la informació recíproca, la cooperació tècnica i l’acció conjunta en l’exercici de les seves competències, a fi d’integrar les seves actuacions i contribuir així a millorar l’acció voluntària i la participació solidària de la ciutadania. Però l’Estat no disposa d’una competència que l’habiliti per fixar el règim jurídic del sector material del voluntariat.

 

L’article 18.1.a) de la Llei habilita l’Estat per fixar les línies generals de les polítiques públiques en matèria de voluntariat, tot i que no disposa de cap títol que l’habiliti per fer-ho. De fet, és una competència exclusiva de les comunitats Autònomes.

 

En termes similars, l’art. 18.1.d) de la Llei habilita l’Estat per fixar criteris comuns d’avaluació, inspecció i seguiment dels programes de voluntariat subvencionats per les administracions públiques, una competència que extralimitaria el que estableix l’article 149.1.1 de la Constitució espanyola, segons el qual l’Estat garantirà la igualtat dels drets constitucionals. L’article 149.1.1. no pot servir d’excusa per permetre que sigui l’Estat el que fixi aquests criteris comuns.

 

Igualment, l’art. 18.1.g) habilita l’Estat per cooperar amb les comunitats autònomes en la creació d’un sistema d’informació que permeti fixar criteris de diagnòstic, seguiment i avaluació sobre els aspectes relacionats amb el voluntariat. Però sembla dubtós que l’Estat disposi en matèria de voluntariat d’una competència que l’habiliti a fer-ho.

 

I finalment, l’article 20 habilita l’Estat per concedir subvencions o establir convenis amb les entitats del voluntariat sempre que es compleixin els requisits de la legislació general sobre subvencions i d’aquesta mateixa Llei. Però el Tribunal Constitucional ha reconegut de forma constant que pertoca a la Generalitat de Catalunya la gestió dels ajuts, que comprèn la tramitació, la resolució i el pagament de les subvencions, així com la regulació del procediment corresponent a tots aquests aspectes.

 

Per tot això, per tal de poder disposar d’un dictamen jurídic que analitzi en profunditat si els aspectes considerats dels articles 2, 17.1, 18.1.a), .d) i .g); i 20.1 de la Llei 45/2015, de 14 d’octubre, del Voluntariat, o qualsevol altre precepte que el Consell de Garanties Estatutàries estimi oportú considerar de la mateixa norma, s’ajusten als preceptes de la Constitució Espanyola i de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, se sol·licita del Consell de Garanties Estatutàries aquest dictamen, que té caràcter preceptiu pel cas que s’acordi interposar el corresponent recurs d’inconstitucionalitat contra aquesta disposició.

 

El Govern també ha acordat sol·licitar al Consell de Garanties Estatutàries el dictamen preceptiu previ a la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat sobre diversos articles i disposicions addicionals i finals de dues lleis estatals que considera que vulneren les competències exclusives que l’Estatut reconeix a la Generalitat de Catalunya en matèria d’organització de la seva Administració, règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes, i règim local. Es tracta de la Llei 39/2015, de l’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques, i la Llei 40/2015, de l’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, dues normes previstes dins del projecte de reforma administrativa del Govern de l'Estat (Informe CORA) al qual s'ha oposat el Govern de la Generalitat pel seu caràcter netament recentralitzador.

 

El Govern entén que no hi ha raons prou fonamentades per aquesta intervenció normativa i que les dues lleis es van redactar amb voluntat uniformadora i recentralitzadora, ja que, amb caràcter general, regulen molts aspectes del règim jurídic i el procediment administratiu amb una gran densitat normativa, sense respectar l'existència d'espais de desenvolupament normatiu per part de les comunitats autònomes i amb una clara minva de l'autonomia de cada Administració respecte de la seva organització i funcionament intern.

 

En total, el Govern ha acordat demanar el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre 79 articles, 4 disposicions addicionals i 3 disposicions finals d'ambdues lleis. Aquests preceptes vulneren, en opinió del Govern, competències de la Generalitat en l'àmbit de l'autoorganització de l'Administració; en la seva autonomia a l'hora de crear, modificar i suprimir òrgans, unitats o entitats de l'Administració; en l'exercici de les seves potestats normatives, en l’ús de mitjans electrònics en els procediments administratius; en la relació entre administracions i entre aquestes i els ciutadans; en matèria de funció pública i de personal; o en matèria sancionadora en l'àmbit dels ens locals, entre d'altres.

 

Ambdues normes van ser objecte, en fase de projecte, d'una valoració negativa per part del Consell d'Estat, sense que gran part de les seves recomanacions fossin recollides, així com d'un gran nombre d'al·legacions per part de la Generalitat, també desateses. Igualment, les dues lleis recullen i desenvolupen regulacions que ja havien estat impugnades quan es van incloure en la Llei de racionalització del sector públic i en la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local (LRSAL), com és el cas de la normativa relativa a consorcis i convenis.

 

El Govern ha aprovat sol·licitar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries com a pas previ a la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat en relació amb diversos articles de la recent Llei de carreteres estatal. Segons el Govern, l’esmentada Llei podria interferir competències de la Generalitat en matèria d’infraestructures del transport i les comunicacions, obres públiques i ordenació del territori.

 

El Govern considera que la Llei de carreteres estatal, publicada al BOE el 30 de setembre passat, pot vulnerar competències exclusives de la Generalitat referents al nom de les carreteres de titularitat de la Generalitat; la transferència de carreteres i trams de carreteres; la determinació de l’emplaçament a Catalunya d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal i a la competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i urbanisme.

 

En la reunió d’avui, el Govern també ha aprovat la creació del Programa de Suport a l’Acollida de les Persones Refugiades. Aquest Programa té com a objectiu principal implementar i executar les actuacions que s’impulsin des del Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades, donant suport administratiu i tècnic al seu coordinador, per tal de garantir una acollida eficaç i coordinada dels sol·licitants d’asil i protecció internacional que arribin al territori català.

 

El Govern ha impulsat la creació del Programa atesa la conjuntura d’emergència motivada per la situació de les persones demandants de protecció internacional. En aquest sentit, el Govern de la Generalitat de Catalunya, la resta d’administracions catalanes, així com les entitats i organitzacions socials que actuen en aquest àmbit, tenen la voluntat de ser referent en l’acollida i el suport a les persones demandants de protecció internacional o refugiats.

 

És per això que Benestar Social i Família, Departament al qual està adscrit el Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades, ha impulsat la creació d’un programa temporal que formalitzi un equip de suport tècnic i administratiu que assisteixi el coordinador en el desenvolupament de les seves funcions. Les necessitats de personal que es deriven d’aquest Programa equivalen a la cobertura de tres llocs de treball del cos superior d’administració general i de dos llocs de treball del cos administratiu per un període de 12 mesos.

 

El Govern va crear el setembre passat el Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades com a òrgan d’assessorament, de participació i coordinació de les administracions públiques catalanes i de les entitats i organitzacions socials que actuen en aquest àmbit.

 

Les funcions que corresponen al Comitè són, entre d’altres, les de deliberar i assessorar al Govern de la Generalitat sobre l'orientació general en matèria d’acollida, establir instruments de coordinació entre les actuacions de les administracions públiques i les de les entitats que actuïn dins d’aquest àmbit, fer el seguiment de l'execució dels plans i els programes en matèria d’acollida de les persones sol·licitants d’asil i de protecció internacional a Catalunya, formular propostes i recomanacions per millorar l’acollida i esdevenir un fòrum de debat per a la posada en comú de les qüestions que es puguin plantejar en matèria d’acollida de les persones demandants de protecció internacional o refugiades.

 

D’altra banda, el Govern ha aprovat les característiques tècniques del paper comú que han d’utilitzar els òrgans i les oficines judicials, fiscalies i altres serveis de l’Administració de justícia a Catalunya, per adaptar-lo a la normativa vigent i suprimir, així, l’antic paper d’ofici preimprès.

 

Amb l’aprovació d’aquest decret, Catalunya modifica l’ús del paper en l’àmbit de l’Administració de justícia, que podrà utilitzar-se imprès directament sobre paper comú mitjançant programes de gestió processal, actualment en funcionament.

 

Aquest decret, que s’emmarca dins del procés de modernització de l’Administració de justícia, té com a objectiu una important reducció de costos pel que fa al subministrament d’aquest tipus de material des del punt de vista pressupostari i, alhora, permet agilitar els instruments de l’Administració de justícia vinculats a la prestació d’un servei públic eficient i proper a la ciutadania.

 

Finalment, el Govern ha autoritzat el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a realitzar despeses per un import total de 3.180.000 euros, per atendre la convocatòria 2015 de subvencions per al foment de la concentració, la intercooperació i la modernització de les cooperatives i altres entitats associatives agràries. Aquests ajuts van destinats a les cooperatives i altres entitats associatives agràries de Catalunya per al període 2016-2018.