• L’objectiu és que els docents utilitzin les TIC no només de forma instrumental sinó també com a recurs metodològic
• Munté a Rajoy: “El que és un desastre és la visió monolítica del Govern espanyol”
• El Govern impulsa la nova oficina judicial als jutjats de Sant Boi de Llobregat i Balaguer per millorar la seva eficàcia

El Govern ha aprovat la definició de les diferents competències digitals que han de tenir els mestres i professors catalans. Aquest treball és fruit del Projecte Interdepartamental de Competència Digital Docent (PICDD), que té com a objectiu garantir la competència digital del professorat no universitari de Catalunya. El projecte s’ha desenvolupat entre els mesos de gener a juliol d’enguany, coordinat pel Departament d'Ensenyament i amb la participació de representants de totes les universitats i dels Departaments d’Empresa i Ocupació i d’Economia i Coneixement.

 

El principal objectiu és aconseguir que els ciutadans siguin competents en l’àmbit digital, i per això és important que els docents coneguin i dominin les eines tecnològiques. Així doncs, la finalitat és que els docents utilitzin les TIC (tecnologies de la informació i de la comunicació), “no només de forma instrumental, sinó també com a recurs metodològic”, segons ha destacat la vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, en la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.

 

Per aconseguir-ho, a les competències de caire instrumental en TIC -ja definides per a la ciutadania en general mitjançant les acreditacions ACTIC (acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació ) - cal afegir-hi les competències metodològiques en l’ús de les Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement (TAC), conformant d’aquesta manera la competència digital docent.

 

Així, després d’una anàlisi àmplia de referents internacionals en aquests matèria, s’ha elaborat una proposta de definició de la competència digital docent. A banda, s’han concretat un seguit de recomanacions per a la seva implementació i acreditació, tant en la formació inicial com entre el professorat en exercici. També s’ha establert una proposta de calendari d’aplicació que té com a termini el 2020, en consonància amb l’Agenda digital per a Europa i l’Agenda digital per a Catalunya (idigital).

 

El projecte ha definit cinc àmbits o dimensions de competències digitals docents:

-       Disseny, planificació i implementació didàctica:

o   Capacitat de selecció, ús i avaluació de tecnologies digitals de suport en la definició i execució del procés d’ensenyament i aprenentatge. L’objectiu és optimitzar la planificació i l’organització de les experiències, les activitats i els recursos previstos per a garantir l’adquisició dels aprenentatges i facilitar la col·laboració i difusió entre la comunitat educativa.

-       Organització i gestió d'espais i recursos educatius:

o   Capacitat per organitzar les tecnologies digitals, de manera que facilitin i permetin millorar les condicions de treball, tant a nivell de gestió educativa com a nivell didàctic.

-       Comunicació i col·laboració:

o   Conjunt de coneixements, habilitats, actituds, estratègies i sensibilització que es requereixen quan s'utilitzen les tecnologies digitals per comunicar-se, col·laborar, crear i compartir continguts i  construir coneixement en el marc  del disseny, implementació o avaluació d’una acció educativa entre docents i amb els estudiants.

-       Ètica i civisme digital:

o   Coneixement de les implicacions derivades de l’ús de les tecnologies digitals en l’àmbit educatiu pel que fa a les qüestions de legalitat, seguretat i identitat digital. Formació dels alumnes sobre aquestes qüestions per tal que facin un ús ètic i responsable d’aquestes tecnologies.

-       Desenvolupament professional:

o   Pràctica reflexiva del docent sobre la seva activitat professional en relació als reptes educatius que planteja la societat actual. Implicació en entorns educatius virtuals, on configura la seva identitat digital professional, aporta i divulga recursos educatius i es forma de manera permanent.

 

Dins d’aquestes dimensions s’han identificat 27 descriptors, per a l’assoliment dels quals s’estableixen tres nivells -bàsic, intermedi i avançat- per tal de diferenciar el domini competencial assolit pel professorat. El nivell bàsic comporta un domini elemental de la competència digital, l’intermedi denota un major grau de coneixement i d’implicació en l’ús, i l’avançat posa de manifest un domini elevat i eficient de la competència.

 

 

 

 

A preguntes dels periodistes, la vicepresidenta i portaveu ha considerat “insòlit” que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, hagi qualificat de “desastre” un possible govern català amb suport de la CUP. Per a Munté, les “desafortunades” declaracions Rajoy demostren “l’immobilisme i la voluntat nul·la d’entendre el que va passar a les eleccions del 27 de setembre”.

 

“El que és un desastre és la visió monolítica del Govern espanyol, amb Rajoy al capdavant, que demostra no haver entès res del que ha passat a Catalunya en els darrers temps i especialment el que ha passat a les eleccions del 27 de setembre”, ha afirmat la vicepresidenta i portaveu.

 

Munté ha lamentat les critiques de Rajoy cap a un Govern que constituiria el “reflex” de la voluntat dels catalans. “Catalunya acabarà conformant un govern i han estat els catalans els que han votat per unes determinades forces polítiques democràtiques que aposten per la construcció d’un estat propi”.

En la reunió d’avui, el Govern ha aprovat els complements específics derivats de la futura implantació dels serveis comuns processals al partit judicial de Sant Boi de Llobregat i Balaguer, que han de permetre iniciar la implantació de la nova oficina judicial durant el proper any. L’aprovació d’aquesta mesura té com a objectiu ordenar el personal i integrar-lo en les diferents unitats que conformen l’oficina judicial.

 

L’Executiu considera essencial l’agilitat en l’execució per tal de garantir la tutela judicial efectiva dels ciutadans, com també el paper d’aquest servei comú per dur a terme els tràmits necessaris per executar les resolucions judicials i processals, que s’han de complir de manera forçosa amb celeritat i eficàcia.

 

Els serveis comuns processals que preveu la nova organització de l’oficina judicial que s’implantarà a tot Catalunya en els propers anys assoleixen un paper fonamental, ja que és on es concentren els recursos humans i materials disponibles per centralitzar les tasques que no requereixen una intervenció directa del jutge o magistrat. Això permetrà rendibilitzar els recursos disponibles i aplicar tècniques de gestió i metodologies de treball homogènies a tots els partits judicials.

 

El cost econòmic que es deriva de la creació dels serveis comuns processals generals i de la implementació de les relacions de llocs de treball en els partits judicials de Sant Boi de Llobregat i Balaguer és de 278.355 euros.

El nou model organitzatiu de l’oficina judicial, que ja s’està implementant als partits judicials de Girona, Olot, la Seu d’Urgell, el Vendrell, el Prat de Llobregat i Cornellà, es basa en la compactació de funcions en serveis comuns, millora del suport a la funció jurisdiccional, establiment de metodologies de treball, enfortiment de mecanismes de direcció i ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument principal de treball, entre altres. 

 

Aquest nou sistema d’organització judicial és la resposta a una necessitat evident de renovar i modernitzar l’Administració de justícia. Amb una major racionalització dels recursos en la nova organització i un ús generalitzat de les TIC, el Departament de Justícia continua apostant, en tot allò que és de la seva competència, perquè l’Administració de justícia esdevingui més funcional, eficaç i de qualitat i ofereixi, per tant, un millor servei tant als professionals implicats com als ciutadans en general. La nova organització judicial i l’ús de les noves tecnologies inicien, així, el camí cap a una justícia eficaç i més propera al ciutadà.

 

 

En l’àmbit econòmic, el Govern ha aprovat el decret llei de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària, que permet a la Generalitat i a les entitats del sector públic formalitzar operacions d’endeutament durant aquest període per poder fer front a les amortitzacions que vencen el proper exercici.

 

Igualment, estableix que l’augment del deute viu de la Generalitat i del seu sector públic no podrà superar el límit autoritzat per la Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015, incrementat pels imports que es derivin dels programes d’endeutament aprovats en aplicació de la normativa d’estabilitat pressupostària.

 

El decret llei també manté vigent la línia d’avals de 25 milions d’euros, aprovada per la Llei de Pressupostos de la Generalitat per al 2015, per facilitar  l’externacionalització de les seccions de crèdit d’aquelles cooperatives agràries que voluntàriament ho decideixin.

 

Finalment, la norma aprovada avui inclou dues disposicions addicionals. La primera contempla la pròrroga de determinades mesures en matèria de personal de l’Administració pública ja previstes en la llei d’acompanyament dels pressupostos del 2015. En concret, es manté la possibilitat de gaudir d’una excedència voluntària amb reserva de plaça per un període de fins a tres anys, i s’habilita la convocatòria de processos de promocions interna, ja autoritzades, que encara no han sigut objecte de convocatòria.

 

La disposició addicional segona adapta el text de la Llei de l’Institut Català de Finances (ICF), per adequar-lo a legislació d’entitats de crèdit vigent, dins del marc europeu. Aquest decret llei conté un article únic, dues disposicions addicionals i una final. La seva entrada en vigor serà el proper divendres, 1 de gener del 2016.

Finalment, el Govern ha donat llum verda a l’acord que prorroga el Programa de suport a l’acció exterior de la Generalitat de Catalunya fins el 31 de desembre de 2016. Aquest programa -en marxa des de març de 2014- té per objectiu garantir una única política internacional coherent, transversal i coordinada entre tots els departaments, així com reforçar aquesta la Secretaria d’Afers Exteriors amb personal adscrit a d’altres àrees del Govern. Amb l’acord d’aquest matí, l’Executiu facilita que el personal ja adscrit al Programa de suport a l’acció exterior pugui finalitzar els projectes en què treballa abans de retornar als seus llocs de destinació.

El Programa de suport a l’acció exterior de la Generalitat de Catalunya es va crear amb la missió d’aconseguir una Administració pública preparada per treballar en l’àmbit internacional i de la Unió Europea i per fer front als reptes del futur del nostre país. Per fer-ho, el Programa potencia la mobilitat de personal que ja treballa per l’Administració i que pugui aportar el seu coneixement en el desenvolupament de l’acció exterior, com ara el coneixement de llengües, relacions internacionals o Tecnologies de la Informació i la Comunicació, entre d’altres.