El Govern ha demanat “evitar la judicialització” del 9N, després de conèixer que la Fiscalia de l’Estat ha demanat al TSJC que ampliï la investigació sobre la consulta a l’aleshores conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs.    

“Una vegada més manifestem el ple convenciment que tot es va realitzar de manera legal i legítima i tenim la plena tranquil•litat que les coses s’han fet ben fetes tant des del conjunt del Govern com des de les persones que en aquell moment en formaven part”, ha assegurat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu. 

La portaveu també ha explicat que el Govern “comparteix el fons” però no els motius pels quals el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no veu delicte en la declaració independentista aprovada pel Parlament el 9 de novembre. El Tribunal considera que no va haver-hi violència i, en conseqüència, desestima les querelles presentades per UPyD i el sindicat Manos Limpias contra l'actual presidenta del Parlament, Carme Forcadell; l'expresident de la Generalitat Artur Mas i diversos diputats per rebel•lió i sedició.

“L’argument gairebé ofèn, perquè no va haver-hi violència sinó participació democràtica”, ha manifestat Munté, per a qui tot el que emana del procés “profundament democràtic” i “ “eminentment polític” que viu Catalunya s’ha fet “basat en la legalitat, sense cap crit  i sense llençar ni un paper a terra”. “No podem entendre més que com una mostra de normalitat el que està passant a Catalunya i que es concreta en una resolució aprovada de manera legítima pel Parlament”, ha considerat.

Munté ha demanat també que la “situació d’inestabilitat” que viu ara la política espanyola per la incapacitat dels diferents partits d’arribar a un acord per formar govern, es resolgui “al més aviat possible” perquè el Govern pugui tenir un “interlocutor” amb qui iniciar el “diàleg” sobre el procés.  

En aquest sentit, la portaveu ha desitjat que el futur president del govern espanyol sigui “el més allunyat possible a Mariano Rajoy” que, segons ha lamentat  Munté, s’ha caracteritzat per “l’absoluta manca de diàleg i la inacció” en relació amb tots els afers presentats des de Catalunya, no només aquells relacionats amb el procés sinó també en moltes altres matèries, en referència a la llista de 23 demandes al marge de la consulta que el president Mas va presentar a Mariano Rajoy el juliol de 2014. “No n’esperem massa més”, ha admès Munté.

 
El Govern acorda que els béns del Monestir de Sixena no puguin sortir del MNAC i del Museu Diocesà de Lleida sense autorització

El Govern ha acordat que els béns procedents del Monestir de Sixena que formen part del  fons museístic del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museu Diocesà de Lleida “no puguin sortir”, en cap cas, de les seves dependències “sense l’autorització del conseller de Cultura”, segons ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern. Neus Munté. El Govern comunicarà aquest acord, mitjançant el Departament de Cultura, al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu Diocesà de Lleida.

El Govern ha pres aquesta mesura d’acord amb la Sentència del Tribunal Constitucional 6/2012, que va assenyalar que la competència relativa a la protecció dels béns històrico-artístics procedents del Monestir de Sixena que es troben a Catalunya correspon a aquest territori, ja que és el que està protegint aquests béns en exercir la seva competència exclusiva, i que establia que els béns no han de sortir de Catalunya.

Aquesta decisió judicial, segons ha explicat Munté, “habilita” el Govern per “protegir” aquest patrimoni mentre estigui en territori català. “Tenim tota la legitimitat d’acord amb la jurisprudència que s’ha expressat en aquesta matèria”, ha assegurat.

L’acord s’ha pres atès que la sortida d’un museu d’un bé cultural de la Generalitat de Catalunya requereix informe previ de la Junta de Museus i tenint en compte que aquesta institució ha de vetllar pel compliment de les obligacions de protecció i conservació dels fons establertes per la Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus. A més, la Generalitat de Catalunya té competència exclusiva en la protecció del patrimoni cultural català, que inclou la conservació, la reparació, el règim de vigilància i el control dels béns, d’acord amb l’article 127.1.b) de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i de vetllar per la protecció i conservació pel patrimoni cultural català, de conformitat amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

L’Executiu entén que la competència de la Generalitat de Catalunya sobre la protecció del patrimoni cultural s’ha d’estendre sobre els béns amb valor cultural mentre estiguin ubicats en el seu territori, encara que hi siguin de forma provisional, tal i com raona la Sentència de Tribunal Suprem de 26 de maig de 2015, dictada en el recurs de cassació 2321/2013.
Les obres procedents de Sixena que formen part del fons museístic del Museu Nacional d’Art de Catalunya tenen la consideració de bé cultural d’interès nacional, en virtut del Decret 474/1962, d’1 de març, i les que formen part del fons del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal estan catalogades com a col•lecció, en virtut de la Resolució del conseller de Cultura de 20 de maig de 1999.


El Govern aprova un decret perquè Catalunya tingui una normativa pròpia en la fabricació de productes sanitaris dentals a mida

El Govern també ha aprovat un decret perquè Catalunya disposi d’una normativa pròpia que estableixi els requisits tècnics i sanitaris per a la fabricació i comercialització de pròtesis dentals i d’altres productes sanitaris dentals a mida. Així, el decret estableix les condicions per autoritzar els establiments que fabriquen pròtesis dentals i altres productes sanitaris dentals a mida i es donen més garanties jurídiques als titulars dels laboratoris de pròtesis dentals.

Des de l’any 2002, en col•laboració amb el Col•legi Oficial de Protètics Dentals de Catalunya, el Departament de Salut treballa en el procés d’autorització d’aquests laboratoris i en la tutela de la seva qualitat, però per ara l’única normativa existent és la d’un Reial Decret estatal.

Aquest, però, no és tan exigent com el decret català aprovat avui que, a grans trets, servirà per assolir dos objectius: en primer lloc, garantir als pacients una major seguretat i qualitat d’aquests productes dentals i, en segon lloc, definir clarament les funcions i els requisits que han de seguir els laboratoris dentals per desenvolupar la seva activitat.

Pel que fa als requisits mínims dels laboratoris de pròtesis dentals, el decret aborda aspectes com el de les instal•lacions i l’equipament, l’utillatge, les condicions del personal i la titulació i capacitació dels responsables tècnics. A més, estableix els procediments normalitzats de treball de què han de disposar els laboratoris –que vetllen per la higiene del personal i la neteja i desinfecció dels locals, entre d’altres-, i fixa el règim d’intervenció de l’Administració.

En aquest sentit, prèvia visita d’inspecció, Salut procedeix a autoritzar l’activitat dels nous laboratoris i, cada 5 anys, la supervisa per autoritzar la seva continuïtat. A més, el projecte també recull la creació i regulació d’un Registre de Laboratoris de Pròtesis Dentals de Catalunya, on s’inscriuran públicament i d’ofici tots els laboratoris autoritzats del país.

Per últim, el decret també ajuda a definir la relació que ha d’existir entre el protèsic dental i el dentista. A més, tal i com s’està fent fins ara, el decret preveu que es podran seguir encomanant al Col•legi Oficial de Protètics Dentals de Catalunya activitats de gestió -com ara sol•licituds d’autorització i de renovació de laboratoris- i de verificació del compliment dels requisits mínims que estableix.

El Govern presenta un recurs davant el Tribunal Constitucional contra el decret de l’Estat d’autoconsum d’energia elèctrica per invasió de competències

El Govern ha aprovat, a petició del Departament d’Empresa i Coneixement, presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional contra diferents articles i disposicions del Reial decret 900/2015, de 9 d’octubre, pel qual es regulen les condicions de subministrament d’energia elèctrica amb autoconsum i de producció amb autoconsum. L’Executiu pren aquesta mesura després que el Consell de Garanties Estatutàries hagi dictaminat que el Govern espanyol envaeix competències de la Generalitat de Catalunya en matèria d’energia.

El Govern considera que l’actual redactat d’aquest Reial decret, amb el pretext de ser una regulació vinculada al règim econòmic del sector elèctric, envaeix competències de desenvolupament normatiu d’aquest sector reservades a la Generalitat, i reserva per a l’Estat algunes competències executives que ja han estat assumides per la Generalitat. És el cas, per exemple, de la creació i gestió d’un registre d’instal•lacions d’autoconsum d’energia elèctrica.
Aquest recurs es presenta després que el Consell de Ministres del passat 8 de gener rebutgés el requeriment d’incompetència presentat prèviament pel Govern de Catalunya.
El Govern presentarà un requeriment a l’Estat contra el decret d’ordenació, supervisió i solvència d’entitats asseguradores i reasseguradores

Encara en l’àmbit de la defensa de l’autogovern, l’Executiu ha autoritzat el Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda a interposar un requeriment davant del Ministeri d’Economia i Competitivitat pel Reial Decret 1060/2015 de 20 de novembre d’ordenació, supervisió i solvència de les entitats asseguradores i reasseguradores. Aquest text desenvolupa reglamentàriament la Llei 20/2015, de 14 de juliol, per la qual la legislació espanyola completa la transposició de la Directiva europea “Solvència II” en l’àmbit assegurador, al qual pertanyen les mutualitats. 

La Generalitat considera que el decret vulnera les competències que l’Executiu té atribuïdes en matèria d’ordenació de les assegurances privades, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (Llei orgànica de rang superior). Entre altres aspectes, per exemple, afecta la supervisió dels processos de fusions o escissions entre mutualitats de previsió social, que actualment duu a terme la Generalitat a través de la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor.

Amb aquest requeriment, pas previ a la interposició d’un recurs contenciós administratiu, el Govern català demana que l’Estat derogui o declari nul•la la lletra ‘b’ de la disposició final novena de l’esmentat Reial Decret Llei, perquè considera, a més, que hi ha una contradicció amb la Llei 20/2015, en concret amb els articles 65 i 89 a 93, ambdós inclosos. El reglament –norma de rang inferior a una llei- atribueix a l’Estat la competència exclusiva en matèria mercantil, la qual cosa no es veu reflectida a la Llei que desenvolupa.

El Govern aprova la reestructuració de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya per impulsar la seva dimensió universitària
 
D’altra banda, el Govern ha aprovat la reestructuració de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya per incorporar la nova Subdirecció General de Formació Universitària, Recerca i Gestió del Coneixement. La creació d’aquesta Subdirecció permetrà desenvolupar les funcions derivades de l’acord de Govern aprovat el 9 de juliol de 2013, que encomana a l’ISPC la impartició d’ensenyaments de títols universitaris mitjançant l’adscripció a una o vàries universitats públiques.

Així mateix, aquesta nova subdirecció aglutinarà totes les funcions associades al coneixement, la difusió i la recerca per treballar de manera coordinada amb les dues escoles, l’Escola de Policia de Catalunya i l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, que conformen l’Institut. L’estructura proposada de l’ISCP comportarà la transformació de la Secció de Formació Universitària en l’esmentada subdirecció General de Formació Universitària, Recerca i Gestió del Coneixement, que dirigirà la formació universitària, la recerca, la gestió i difusió del coneixement, i impulsarà les tecnologies d’informació i comunicació.

L’aprovació i l’inici del grau en seguretat l’any 2014 i els requeriments a què està obligat l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya com a centre universitari adscrit a la Universitat de Barcelona, així com la impartició de dos màsters universitaris i les futures col•laboracions amb universitats catalanes fan necessària aquesta reestructuració. Concretament, pel que fa al grau en seguretat, l’any 2014 la nota de tall va ser de 5,8, mentre que al 2015 va augmentar fins a 6,5. Així mateix, va baixar la mitjana d’edat dels seus alumnes.
 

El Govern adscriu la comarca del Moianès a l’àmbit territorial de la Delegació de la Catalunya Central

En l’àmbit territorial, el Govern ha aprovat el Decret pel qual s’adscriu la comarca del Moianès a l’àmbit territorial de la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya a la Catalunya Central. D’aquesta manera, s’acorda que les relacions administratives amb la Generalitat i els serveis que es prestin als deu municipis de la comarca dependran dels serveis territorials de la Catalunya Central.

Abans de la creació de la nova comarca, cinc municipis pertanyien al Bages (L’Estany, Santa Maria d’Oló, Moià, Calders i Monistrol de Calders), quatre al Vallès Oriental (Granera, Castellterçol, Sant Quirze Safaja i Castellcir), i un a Osona (Collsuspina).

Aquesta mesura es deriva del desenvolupament de la Llei 4/2015, de 23 d’abril, de creació de la comarca del Moianès, que autoritza el Govern de la Generalitat a dictar les disposicions reglamentàries que es precisin per al desplegament i  l’aplicació d’aquesta norma.

A més, el Govern ha aprovat un decret pel qual s’aprova l’alteració dels termes municipals de Santa Fe del Penedès i del Pla del Penedès, a la comarca de l’Alt Penedès, com a resposta a la voluntat d’ambdós ajuntaments d’ajustar la línia de terme a l’eix de la riera de Santa Fe i reflectir així la realitat territorial existent.


La modificació del límit no suposa cap canvi en la titularitat dels béns, drets, accions, usos públics i aprofitaments, ni tampoc de les obligacions, deutes i càrregues, ni del personal, dels ajuntaments afectats.

Nomenaments

Finalment, el Govern ha aprovat avui els nomenaments següents:

Departament de la Presidència

•    Gerard Martí Figueras i Albà, secretari general de l’Esport.

•    Antoni Reig i Casassas, director del Consell Català de l’Esport.

•    Jordi Graells i Costa, director general d’Atenció Ciutadana

•    Teresa Maria Pitarch i Albós, presidenta de la Junta de Govern de l’Institut Català de les Dones.

Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda

•    Francesc Sutrias i Grau, director general del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya

•    Joan Jaume i Oms, president i conseller delegat de l'empresa Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU

Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència

•    Mercè Corretja i Torrens directora general de Contractació Pública

Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge

•    Agustí Colomines i Companys, director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya

Departament de Salut

•    David Elvira i Martínez, president del Consell d’Administració de l’Institut Català de la Salut

•    Antoni Dedeu i Baraldés, director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)

Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

•    Marta Vilalta i Torres, directora general de Joventut
•    Francesc Poch i Ros, director general de l’Agència Catalana de la Joventut.

Departament d’Empresa i Coneixement

•    Josep Pallarès Marzal, director general d’Universitats

•    M. Mercè Jou i Torras, secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya