• Les delegacions dels Països Nòrdics, dels Balcans, i la de Polònia i els Països Bàltics actuaran com a hub regional per potenciar les relacions bilaterals a diferents àmbits geogràfics homogenis d’influència
• “Pretenem fer una diplomàcia del segle XXI, en què que no es tracta d’estar a tot arreu sinó d’arribar a tot arreu”, ha explicat el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Participació, Raül Romeva, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern
• El Govern també aprova el Projecte de Llei de la comunitat catalana a l’exterior, que millora la resposta a les noves necessitats sorgides del fet emigratori català
• La portaveu Munté lamenta les declaracions “cent per cent polítiques” de la Fiscal General de l’Estat i li retreu que parli en termes de  “combat”
• El Govern treballa per teixir una “cadena de confiances” que permeti “reforçar el full de ruta”

El Govern ha aprovat la creació de quatre noves delegacions a l’exterior: la dels Països Nòrdics, la dels Balcans, la de Polònia i els Països Bàltics, i la de Ginebra. El Consell Executiu amplia la presència exterior de la Generalitat en aquests territoris per promoure i defensar-hi els interessos de Catalunya i amb l’objectiu d’afavorir la internacionalització de la seva economia, cultura i coneixement. El Govern es dota de noves eines de representació directa en aquests territoris, i les seves àrees d’influència, i potencia la relació de Catalunya amb les organitzacions internacionals que hi tenen les seves seus.

 

El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha destacat que amb l’aprovació d’aquestes quatre noves delegacions el Govern incrementa “de manera notable” la presència de Catalunya al món i ho fa amb la “clara voluntat” que aquesta presència sigui “útil, austera, eficaç i eficient”.

 

Durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern, Romeva ha explicat que el pla d’expansió de les delegacions a l’exterior té “una doble voluntat”: “La d’explicar-nos i poder explicar amb veu pròpia el que passa a Catalunya i la de ser presents en els escenaris internacionals on tenen lloc debats de caràcter global dels quals no només volem participar sinó que hi volem participar”.

 

El procés d’obertura de noves seus respon a criteris de: presència estratègica, interès nacional, progressivitat, i eficàcia i eficiència dels recursos propis. Aquestes noves delegacions, a excepció de Ginebra, que té un mandat de relacions multilaterals, tindran la capacitat d’actuar com a hubs. S’aposta per deixar de considerar les delegacions com a unitats independents que s’ocupen exclusivament del país on estan establertes i evolucionen cap a un sistema de noves relacions. El desplegament de les noves delegacions s’ha planificat per àmbits geogràfics amb certa homogeneïtat regional, que permeten cobrir així un territori més ampli que el d’un sol Estat.

 

“Pretenem fer una diplomàcia del segle XXI, en què que no es tracta d’estar a tot arreu sinó d’arribar a tot arreu”, ha explicat Romeva. “No es tracta tant de generar una xarxa de presència fixa a tot arreu sinó de crear punts de connexió per crear una xarxa estratègica i alhora més austera i eficient, que permeti cobrir diverses àrees d’influència”, ha detallat.

 

El conseller ha reiterat que “Catalunya ha de tenir una representació exterior adequada al que som com a país, i a la vocació de ser Estat que té aquest Govern. Seguim endavant”.

Amb aquesta Delegació es vol donar cobertura als cinc Estats del Consell Nòrdic: Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia. Es tracta d’una regió europea actualment no coberta que permetrà exercir la representació i la relació permanent amb les institucions de tres Estats membres de la UE i dos Estats membres de l’EFTA. Catalunya manté una especial relació comercial amb la regió (amb un volum d’exportacions de 940M€ i d’importacions per valor de 1.200 M€) però també cultural. Existeixen dos lectorats de català (Finlàndia i Suècia) i tres comunitats catalanes a l’exterior (Dinamarca, Islàndia i Suècia).

 

Amb aquesta nova oficina es vol actuar a Polònia i la regió bàltica (Estònia, Letònia i Lituània), una àrea d’una influència notable i creixent en el si de la Unió Europea.

 

La ubicació té en compte l’important pes demogràfic de Polònia, es tracta del sisè país més poblat de la UE i la seva influència política i econòmica. Les exportacions (1.300 M€) i les importacions (1.600M€) catalanes a aquesta regió compten amb un important potencial, el 85% d’aquesta relació correspon a Polònia. En l’àmbit sociocultural, l’àrea acull sis lectorats de català (un a Lituània i cinc a Polònia) i una comunitat catalana a l’exterior (Polònia). La regió, a més a més, permet articular noves interaccions amb organismes internacionals que hi tenen la seva seu.

 

Aquest hub cobrirà la representació a la zona dels Balcans: Albània, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Kosovo, Macedònia, Montenegro i Sèrbia. La Delegació tindrà el mandat de prospecció al conjunt de països de l’Europa sud-oriental (Grècia, Bulgària, Moldàvia i Romania).

 

Aquesta zona d’influència és d’importància estratègica per a Catalunya, atès que inclou diversos Estats de la UE, i és un àmbit geopolític d’important pes regional.  És, alhora, un pol d’expansió comercial per a les empreses catalanes, amb el qual existeix una relació sociocultural rellevant, ja que és el punt d’origen de nombroses comunitats estrangeres residents a Catalunya. En aquest sentit, el 2015, les exportacions catalanes a la regió van assolir els 1.500M€, i les importacions, quasi els 1.000M€.

 

Aquesta Delegació se centrarà a representar i desplegar les relacions de la Generalitat davant els organismes multilaterals presents a Ginebra, la ciutat del món que més presència d’organismes internacionals acull. Així, el Govern potencia la relació multilateral, amb l’objectiu de poder participar de les iniciatives endegades per aquests organismes que resultin d’interès per a Catalunya i donar-hi a conèixer, al mateix temps, la realitat del país.

 

La creació d’aquestes seus està recollida al Pla de Govern 2016-2017, que preveu ampliar la xarxa de delegacions exteriors que tenen atribuïda la representació institucional del Govern de Catalunya a partir d’una estratègia gradual basada en eixos prioritaris de l’acció exterior i els principis de: rellevància política i estratègica, intensitat de les relacions econòmiques bilaterals, presència d’organismes internacionals, presència de diàspora catalana, presència a Catalunya de nouvinguts d’aquell país i impacte regional.

 

Amb l’aprovació aquest desplegament i l’obertura ahir de la Delegació del Govern a Portugal, amb seu a Lisboa, es dóna per completada la creació de delegacions prevista per a Europa.

.

També en l’àmbit dels Afers Exteriors, el Govern ha aprovat el Projecte de llei de la comunitat catalana a l’exterior per regular el marc de les relacions de la Generalitat, les seves institucions i la societat catalana amb la Catalunya Exterior, entenent-la com la suma de catalans residents a l’exterior i les entitats en les quals aquests s’organitzen, les Comunitats Catalanes establertes fora del territori de Catalunya.

 

Es tracta d’un projecte de llei imprescindible per donar resposta a les necessitats sorgides arran del nou context econòmic i social, en especial el fet emigratori català, amb el qual el Govern té un fort compromís.

 

Segons ha destacat el conseller Romeva, aquesta nova llei, conjuntament amb les quatre delegacions aprovades avui, “completa l’aposta del Govern per millorar els serveis que dóna la Generalitat als residents a l’exterior”.

 

El text permetrà dissenyar noves estructures de relació amb les 140 Comunitats Catalanes a l’Exterior (CCE) reconegudes actualment pel Govern, a través del Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència. Amb aquesta llei, el Govern vol bastir un nou marc de relacions que regeixi el contacte entre els catalans a l’exterior i les institucions del seu país d’origen per garantir que se sentin acompanyats per part de l’Administració catalana en tot moment.

 

La nova Llei de la comunitat catalana a l’exterior ampliarà el radi d’actuació de la llei actual per regular les relacions de la Generalitat amb tot el conjunt de ciutadans a l’exterior. A més, la llei reconeix els catalans a l’exterior com a subjectes amb drets i deures destinataris de l’obra de Govern, de les polítiques públiques de la Generalitat i fomenta una política integral i coordinada del fet migratori català, amb polítiques públiques per acompanyar i assessorar la mobilitat internacional de la ciutadania, així com el seu possible retorn. En aquest sentit, el Govern reconeix i potenciarà el paper clau que té el registre de catalans a l’exterior, ja en funcionament, com a eina per garantir l’accés a les mesures específiques per a aquest col·lectiu.

 

La nova llei és una iniciativa que es va impulsar en la darrera legislatura, que el Govern reprèn per poder dissenyar noves estructures de relació i abordar el fet emigratori català de forma integral i de manera adaptada a les circumstàncies socials i econòmiques del moment. A més, garantirà el suport, assistència i protecció als catalans residents a l’estranger, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries, i contribuirà a l’enfortiment de les comunitats catalanes i entitats a l’exterior. A més, la llei reconeix el paper que les comunitats catalanes a l’exterior tenen en l’àmbit de la diplomàcia per potenciar les relacions socials, culturals, econòmiques i polítiques amb els països on hi ha una important presència de catalans.

 

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha expressat la sorpresa del Govern davant les declaracions de la Fiscal General de l’Estat, Consuelo Madrigal, que ha assegurat que la Fiscalia “combatrà” el procés català davant tots els organismes judicials: “Ens sobta que es negui la politització de la justícia i en canvi es facin declaracions com aquestes en la inauguració de l’any judicial, unes declaracions cent per cent polítiques”, ha manifestat.

 

A preguntes dels mitjans de comunicació, la portaveu ha tornat a reclamar al Govern espanyol una resposta política als reptes plantejats des de Catalunya: “Parla qui no ha de parlar i no parla qui ho hauria de fer, que és el govern de l’estat per més en funcions que estigui”, ha lamentat Munté, qui ha constatat de nou que no hi ha “cap tipus de resposta política”  de l’estat i en canvi hi ha “un recurs sistemàtic i constant” a la justícia “per resoldre un problema que és polític, un recurs a les querelles i a les amenaces d’inhabilitació”.

 

La portaveu també ha lamentat l’ús de terminologia de combat  - “a Catalunya no estem acostumats a aquests plantejaments”, ha dit- i ha negat que des de les institucions catalanes es menystingui la Constitució  “Són altres qui situen la Constitució com un límit i una mordassa a les aspiracions democràtiques de Catalunya”.

 

La portaveu Munté ha assegurat durant la roda de premsa que el Govern està “treballant” perquè es produeixi una “cadena de confiances” al Parlament que permeti “superar positivament la qüestió de confiança, reforçar el full de ruta en el que estem plenament compromesos com a Govern, i encarar amb èxit el debat de política general i el debat de pressupostos”.

Preguntada sobre la moció de confiança a la qual se sotmetrà el president Puigdemont el proper 28 de setembre, Munté ha explicat que el Govern vol superar-la “amb bona nota” i ha detallat que  l’Executiu encara aquesta cadena de confiances “amb optimisme” i amb l’objectiu de “poder discutir, negociar, i aprovar aquests compromisos polítics, socials que necessàriament hauran de tenir una translació a nivell de partides pressupostàries”.

 

D’altra banda, el Govern ha acordat subscriure un conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura, a través de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, i el Museu Estatal de l'Hermitage de Sant Petersburg (Rússia) per a l’organització de l'exposició “Surrealisme a Catalunya. Els artistes de l'Empordà i Salvador Dalí". La mostra es podrà visitar a Sant Petersburg, del 28 d’octubre de 2016 al 5 de febrer de 2017.     

 

L’exposició, comissariada per Alicia Viñas i Yuri Saveliev, difondrà la importància del moviment artístic del surrealisme a Catalunya i, més enllà de Salvador Dalí, donarà a conèixer la rellevància d’aquest corrent en el territori específic de l’Empordà, així com els artistes empordanesos precedents, coetanis i posteriors a Dalí que s’hi emmarquen.

 

En total, s’exposaran unes 70 obres procedents de col·leccions particulars o cedides en préstec per institucions com els museus Thyssen-Bornemisza de Madrid, Cau Ferrat de Sitges, de l’Empordà de Figueres o d’Art de Cadaqués, entre d’altres. Entre els autors, hi haurà obres de Salvador Dalí, Ramon Pichot, Joan Massanet, Àngels Santos Torroella, Esteban Francés, Antoni Pitxot, Evarist Vallès. Eliseu Meifrèn, Frederic Marès o Ramon Reig.

 

Després de Sant Petersburg, la mostra es podrà visitar en una versió més reduïda a Andorra, organitzada per la Fundació Reig, a partir de març de 2017.

 

Finalment, el Govern ha acordat avui plantejar un conflicte positiu de competència davant del Tribunal Constitucional (TC) amb relació a la resolució de la Secretaria d’Estat de Serveis Socials i Igualtat, per la qual es convoquen les subvencions estatals destinades a la realització de programes d'interès general amb càrrec a l'assignació tributària de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).

 

Els programes finançats amb aquesta convocatòria són actuacions d’atenció a persones de col·lectius desfavorits o en risc d’exclusió social. En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya compta amb competències exclusives en matèria de serveis socials, voluntariat, menors i promoció de les famílies, tal com contempla l’Estatut d’autonomia de Catalunya, mentre que la Constitució no hi reserva cap competència específica a l’Estat.

 

La presentació del conflicte positiu de competència davant del TC arriba després que el Govern de l’Estat refusés el requeriment d’incompetència que es va presentar prèviament al mes de juliol per vulneració de competències.

 

El Govern de la Generalitat a instàncies del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, ja ha plantejat  conflictes equivalents en diverses ocasions i ha obtingut sentències favorables, en les quals el TC ha reconegut la competència de la Generalitat de Catalunya en aquesta matèria, però l’Estat segueix sense ajustar les noves disposicions a la doctrina expressada pel Tribunal Constitucional.

 

El Tribunal Constitucional  ha reiterat en les darreres sentències que l’Estat ha de territorialitzar la dotació pressupostària per finançar aquest tipus de subvencions, en base a criteris objectius de repartiment acordats conjuntament, i transferir a Catalunya la quantia global corresponent per tal que completi la regulació normativa de les subvencions, les convoqui, les gestioni i les concedeixi, d'acord amb l'art.114 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.