• L’objectiu del programa és potenciar el desenvolupament tecnològic, establir sinergies entre centres de recerca i d’innovació, millorar la captació de talent i d’inversions en aquest àmbit i impactar a l'Administració, al sector productiu i a la ciutadania mitjançant la transformació digital
• El Govern convida Mas, Ortega i Rigau, que han participat en la reunió de l'Executiu, a fer pedagogia per ampliar els suports al referèndum
• L'Executiu també fa balanç del primer any d'aplicació de la Resolució 17/XI sobre la situació d'emergència social i constata un elevat nivell de compliment de les 273 mesures que conformen la Resolució, ja que més del 80% estan en marxa o ja s’han realitzat
• El Govern defensarà la legitimitat de la llei de mesures per garantir el dret a l’habitatge davant un possible recurs del Govern espanyol al Tribunal Constitucional

El Govern ha aprovat la creació i posada en marxa d’un Programa de recerca i innovació en tecnologies digitals avançades que impulsi i coordini els diferents agents de recerca i innovació en l’àmbit TIC de Catalunya per aconseguir que el país "esdevingui un hub europeu i global en tecnologies digitals transformadores de l’economia i la societat", segons ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l'Executiu.  

 

Aquest acord s’emmarca dins l’estratègia SmartCAT del Govern català, que s’ha reimpulsat recentment amb la inclusió de quatre nous àmbits d’actuació prioritaris entre els quals destaca la posada en marxa d’aquest programa i l’estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT).

 

El programa compta amb un pressupost d’uns 10 milions d’euros, procedents del Pla d'acció de la RIS3CAT finançat pel Programa Operatiu FEDER de Catalunya en el període 2018-2020. Durant aquest 2017 es destinaran 500.000 euros addicionals associats al pressupost de la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, per a la fase de llançament del programa així com per a la identificació dels reptes de país als quals es vol donar resposta i la definició de les línies de recerca i innovació associades al programa.

 

Segons estableix l’acord, els principals objectius estratègics d’aquest programa són:

 

·       Identificar i potenciar el desenvolupament tecnològic en àrees d’interès de l’àmbit de les tecnologies digitals avançades.

·       Establir col·laboracions i sinergies entre centres de recerca i innovació amb àmbits d’actuació en tecnologies digitals avançades, mitjançant la generació de projectes conjunts.

·       Potenciar el posicionament i reconeixement mundial per millorar la capacitat de captació de talent i d’inversions en recerca i innovació en aquest àmbit.

·       Impactar a l'Administració, al sector productiu i al ciutadà mitjançant la transformació digital.

 

Per obtenir aquests resultats, es desenvoluparan projectes col·laboratius d’R+D+I en tecnologies digitals avançades com ara el 5G, la Internet de les coses, la intel·ligència artificial, la visió per computador, el “Blockchain” o les tecnologies quàntiques, orientats a resoldre reptes de país que s’identificaran amb la participació dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya.

 

El desenvolupament d’aquest acord serà responsabilitat de la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i es constituirà un Comitè de Direcció del Programa que presidirà la persona titular d’aquesta Secretaria i que integraran els titulars de la Direcció General de Societat Digital del Departament de la Presidència; la Direcció General de Promoció Econòmica, Competència i Regulació del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda; la Direcció General de Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement i el conseller/a delegat/da d’ACCIÓ - Agència per a la Competitivitat de l'Empresa del Departament d’Empresa i Coneixement.

 

També es constituirà un Comitè de Recerca i Innovació del Programa, presidit per la persona titular de la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, i format, en qualitat de vocals, per representants dels centres de recerca i innovació implicats en el programa, però també altres experts de reconegut prestigi del sector privat que es considerin necessaris per assessorar al Comitè de Direcció del Programa en matèria científica i tecnològica.

 

 

El sistema d’R+D+I català disposa actualment d’una estructura de centres de recerca i tecnològics pioners a escala europea en aquest àmbit. Tot i així, és necessari l’impuls d'un programa específic de recerca i innovació que generi sinergies i col·laboracions per potenciar la seva activitat i establir una visió conjunta de país en el desenvolupament de les tecnologies digitals avançades per donar resposta als reptes tecnològics associats al desplegament d’un “Smart Country”. Per això, Catalunya necessita construir, a més d’un model tradicional de ciència i tecnologia, un nou model de “High-Tech” per a les tecnologies digitals avançades, que uneixi ciència i tecnologia en una mateixa disciplina i on la recerca TIC faci de pont entre els mons de la ciència i la tecnologia, tradicionalment separats, i permeti la generació d’innovacions disruptives transformadores de la nostra societat.

 

El Programa de recerca i innovació de tecnologies digitals avançades aprovat avui dona resposta a aquesta necessitat a partir d’un esquema basat en un model “mission-driven”, orientat als objectius estratègics del Govern i dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, obert i col·laboratiu, que implica els centres de recerca i innovació TIC, les administracions, les empreses i la ciutadania segons el model de quàdruple hèlix promogut per la RIS3CAT. A més, el programa també es basa en el model “dual-use”, pel qual els resultats de la recerca són utilitzats pel sector públic i transferits al sector privat per a la generació de creixement econòmic, la creació de llocs de treball i l’assoliment de lideratge global.

 

Abans d'iniciar la seva sessió ordinària, el Govern ha comptat amb la presència de l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau, que han estat "convidats" a la reunió per traslladar-los la "voluntat" de l'Executiu de "comptar amb el seu testimoni i experiència" per fer "pedagogia" i "guanyar suports al referèndum a dins i a fora de Catalunya".  

 

Segons ha explicat la portaveu Munté, tots tres han mostrat la seva "plena disponibilitat" i "disposició" a "poder participar d'allò que des del Govern o la societat civil se'ls pugui demanar". Durant la reunió, el Govern també els ha mostrat la "solidaritat" del conjunt de l'Executiu: "Els hem transmès que ens hem sentit molt ben representants per ells i que també ens hem sentit jutjats. Volem ser dignes continuadors de la seva tasca i sobretot del seu paper d'enorme dignitat en defensa de la democràcia a Catalunya", ha afirmat Munté.

 

Per a la portaveu del Govern, Mas, Ortega i Rigau "simbolitzen perfectament i en primera persona  la situació que es viu a Catalunya: la manca de resposta política per part de l'Estat a les demandes democràtiques i els mandats parlamentaris". Un Estat, ha denunciat Munte, que "només dona una resposta judicial que es concreta en una sentència que els inhabilita" per "haver contribuït a l'enfortiment de la democràcia a Catalunya".

 

Munté també ha considerat que el PP té ara l'"oportunitat" de demostrar que l'anomenada 'operació diàleg' no és "una mera operació propagandística" acceptant la conferència sobre el referèndum que el president Puigdemont ha demanat pronunciar a la cambra alta: "Creiem que aquesta petició hauria de ser acollida amb total normalitat, i més considerant que el Senat és una cambra territorial". En aquest sentit, la portaveu ha destacat la normalitat amb què el Govern va poder explicar a Brussel·les la seva voluntat de celebrar un  referèndum i ha reclamat el mateix tracte a les Corts espanyoles perquè el president Puigdemont pugui "explicar el repte democràtic que es viu a Catalunya".

 

Pel que fa a la visita de Mariano Rajoy a Catalunya difosa per alguns mitjans de comunicació, i durant la qual el Govern espanyol anunciaria inversions al territori, la portaveu Munté ha remarcat la "casualitat" que es produeixi la setmana vinent, justament quan el president Puigdemont serà de viatge oficial als Estats Units, i ha posat en dubte que aquestes inversions s'acabin produint: "Per experiència sabem que com més potent és l'anunci més potents són els incompliments. Esperem que aixo no signifiqui que l'operació diàleg és substituïda per l'operació anunci", ha ironitzat la portaveu.

 

En la reunió d’avui, el Govern també ha analitzat el grau de compliment de la Resolució 17/XI sobre la situació d'emergència social, la reactivació econòmica, la gestió pública i la necessitat d'una resposta institucional en celebrar-se el seu primer any de vigència. L'Executiu ha constatat un elevat nivell de compliment de les 273 mesures que conformen la Resolució, ja que més del 80% estan en marxa o ja s’han realitzat.

 

Tot i que el context de pròrroga pressupostària de l’any 2016 ha condicionat l’aplicació d’una tercera part de les mesures previstes, una part significativa d’elles s’han pogut prioritzar i desplegar parcialment o mitjançant la reorientació o l’obtenció de nous recursos. En aquest sentit cal destacar les prestacions o ajuts a l’habitatge (25M€ més que el 2015) o les beques menjador (previsions de 10 M€ més en el curs 2016-2017).

 

Els pressupostos per a l’any 2017, que preveuen 1.355 M€ més per a les partides socials, permetran consolidar algunes de les mesures no plenament realitzades.

 

Podeu trobar el seguiment de la Resolució 17/XI a:

 

El Govern ha acordat iniciar les negociacions amb el Govern espanyol per defensar la constitucionalitat de la Llei 4/2016, de 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones que es troben en risc d’exclusió residencial. El Govern espanyol ha comunicat al Govern de la Generalitat la intenció d’obrir un procés de negociació en el marc de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat per resoldre les discrepàncies competencials suscitades en relació amb diversos articles i disposicions de la normativa.

 

La Generalitat obrirà negociacions per defensar aquesta llei aprovada per unanimitat el passat 23 de desembre, i que considera plenament constitucional. La norma és fruit d’un grup de treball del qual en va formar part les entitats municipalistes, el Consell de l’Advocacia de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, i que va ser la resposta de país a la suspensió de l’anterior Llei 24/2015, d’emergència habitacional.

 

Els articles en què el Govern espanyol veu una possible inconstitucionalitat fan referència als tres principals instruments de la nova llei que substitueixen els articles suspesos pel Tribunal Constitucional de la Llei 24/2015. Aquests articles regulen la mediació per a famílies amb casos de sobreendeutament; l'expropiació de l’ús dels pisos d'entitats financeres, les seves filials i fons d’inversió que estiguin buits, i el reallotjament obligatori en lloguer social per evitar desnonaments.

 

El Govern també ha analitzat un informe que posa de manifest el creixement de la innovació i l’R+D empresarial a Catalunya. El document, elaborat per ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa- recull les dades més actualitzades en aquest àmbit publicades per l’Institut Nacional d’Estadística i Idescat, entre d’altres fonts.

La conclusió és que creix la despesa en R+D, el nombre d’empreses innovadores, la despesa en innovació tecnològica, el personal dedicat a l’R+D i el finançament captat de la Unió Europea en projectes d’innovació. Confirma així la tendència creixent ja apuntada pel Baròmetre de la Innovació a Catalunya d’ACCIÓ.

 

 

 

En l’àmbit cultural, el Govern ha  aprovat  concedir una subvenció per un import d’un milió d’euros a l’Ajuntament de Lleida per tal de contribuir al finançament del projecte d’adequació de l’antic Palau de Justícia com a nova seu del Museu d’Art de Lleida. Amb aquesta subvenció, el Govern materialitza l’acord signat el desembre de 2016 entre el Departament de Cultura i l’Ajuntament de Lleida per posar en marxa la nova seu del museu.

 

Ambdues institucions s’han compromès a finançar els 4.767.437 euros del cost total del projecte museístic amb una aportació distribuïda en tres anualitats: 1.000.000 d’euros per part del Departament de Cultura (250.000 euros el 2017, i 375.000 euros el 2018 i el 2019) i els 3.767.437 euros restants a càrrec de l’Ajuntament de Lleida, a partir de fons propis, aportacions d’altres institucions i ajuts que pugui rebre.

 

D’altra banda, el  Govern ha fet avui, 21 de març, Dia Internacional dels Boscos, una declaració institucional de suport al projecte de creació del Museu Europeu del Bosc (MEdB). El Museu és una iniciativa impulsada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i l’Ajuntament de Sant Celoni.

 

El projecte del MEdB preveu que s’ubiqui a Sant Celoni (Vallès Oriental), i serà un centre de referència europea en la divulgació del coneixement integral dels sistemes forestals i les seves funcions des de la perspectiva del segle XXI. Està concebut com una institució avançada per fomentar el coneixement i la participació en la comprensió dels processos essencials dels boscos i als seus valors associats vinculats als serveis ambientals, enfocament que ha de facilitar la transició cap a una bioeconomia sostenible a nivell europeu.

 

 

Finalment, el Govern ha aprovat concedir la primera edició del Guardó Pau Casals al músic Jordi Savall, per la seva excel·lència en l’àmbit de la música antiga i per la seva contribució decisiva a la projecció internacional de la cultura catalana.

 

La distinció es fa ressò de la dilatada trajectòria professional de Jordi Savall, reconeguda internacionalment des de fa dècades arreu del món amb premis, distincions i programacions musicals, i que, per tant, permetrà al guardonat exercir les tasques de projecció i representació derivades del guardó.

 

Per a la concessió del premi també s’ha tingut present l’intens treball i la tasca pedagògica del mestre Savall en l’àmbit de la cultura de la pau i de la defensa de la música com a fonament del diàleg intercultural.

 

El Guardó Pau Casals té una doble finalitat: d’una banda, distingir les personalitats rellevants de l'àmbit cultural català que hagin contribuït decisivament a la projecció exterior de la cultura catalana i, d’altra banda, atorgar a les persones guardonades l'honor d'exercir durant dos anys naturals, de manera altruista i gratuïta, sota la denominació de legat o legada d'honor de la cultura catalana, tasques específiques de representació, promoció i projecció de la cultura catalana arreu del món.

 

Per aquest motiu, amb l'acceptació del Guardó, Jordi Savall assumeix l’encàrrec de fer, durant aquest any i el 2018, amb el títol honorífic de legat d'honor de la cultura catalana, tasques específiques de representació, difusió i projecció de la cultura catalana arreu del món, tant en el marc de les seves activitats professionals, com en tots aquells esdeveniments o actes culturals als quals pugui assistir a petició de la Generalitat.