El Govern ha aprovat aquest matí el Pla d’Actuació de Polítiques de Joventut 2017-2020, el document que traça les línies estratègiques i prioritàries que l’executiu impulsa i desplega com “una aposta ambiciosa i compromesa per transformar la vida de joves tan a nivell d'iniciativa com a nivell econòmic”, segons la consellera de Treball, Benestar i Famílies, Dolors Bassa, que ha comparegut conjuntament amb el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, durant la roda de premsa posterior per explicar els acords de Govern. Per Bassa, aquest Pla “té un enfocament clar cap a polítiques públiques” i vol donar resposta “als reptes dels joves pels propers quatre anys”.

 

La reunió del Govern també ha servit per aprovar el Pla Anual de Polítiques de Joventut 2017, que concreta els objectius, les mesures i les actuacions que els departaments duen a terme per tal de promoure l’emancipació i la millora de la vida dels joves. El Pla aprovat específicament per al 2017 conté un previsió de 529 actuacions per valor de 284,5 milions d’euros, 24,5 milions més que els executats l’any 2016. 

 

Aquestes actuacions donen resposta als objectius i als set reptes del Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat), que són: aconseguir l’èxit en la trajectòria educativa; en la transició laboral; en la transició domiciliària; promoure una vida saludable; avançar cap a la corresponsabilitat, l’apoderament i la participació de les persones joves en els afers col·lectius; universalitzar la cultura entre la població juvenil que respongui a uns objectius educatius i socialment cohesionadors; i avançar cap a un nou model de país i de societat cohesionada, vertebrada territorialment, sostenible i inclusiva.

 

Els dos reptes amb més inversió són els de treball i ocupació, amb 163 milions d’euros i 90 actuacions, i els de la cohesió, la lluita contra les desigualtats i la inclusió, amb una inversió de 48 milions i 91 actuacions.

 

Pel que fa al Pla estratègic 2017-2020, preveu, d’una banda, actualitzar les prioritats i l’operativitat d’una cartera de serveis en Joventut i, de l’altra, fer de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil, una xarxa de xarxes i punts de referència per als joves. Així mateix, el Pla inclou una menció específica per abordar un model productiu social i just, apostant per noves modalitats com l’emprenedoria social, el cooperativisme i l’economia col·laborativa.

 

Fomentar el retorn dels joves que han hagut d’emigrar per motius laborals, i facilitar l’arrelament dels joves al món rural, és també una línia estratègica pionera d’aquest pla, així com el canvi de paradigma en l’abordatge de la salut, a través de l’impuls de les habilitats per la vida i l’educació emocional com a enfocament transversal. A més a més, s’incorpora una reflexió sobre el nou model relacional entre l’Administració i els joves que estableix la corresponsabilitat i l’apoderament juvenil com a pilars.

 

Per últim, el Pla recull una aposta clara per potenciar les mesures a favor de la igualtat, la perspectiva de gènere i la prevenció de violències entre joves, així com fomentar la interculturalitat i la inclusió en el disseny de les polítiques.

 

Les actuacions previstes i els diners que es destinaran als diferents reptes i d’altres actuacions aquest 2017 són els següents:

 

Ø  Repte 1. Educació: 74 actuacions i 19,50 M€

Ø  Repte 2. Treball: 90 actuacions i 163,11 M€

Ø  Repte 3. Habitatge: 18 actuacions i 19,30 M€

Ø  Repte 4. Salut: 75 actuacions i 17,19 M€

Ø  Repte 5. Participació: 49 actuacions i 7,04 M€

Ø  Repte 6. Cultura: 74 actuacions i 2,29 M€

Ø  Repte 7. Cohesió i inclusió social: 91 actuacions i 48,12 M€

Ø  Eix instrumental: 48 actuacions i 5,43 M€

Ø  Iniciatives transversals: 10 actuacions i 2,59 M€

 

A banda dels set reptes, el Pla Anual també es nodreix d’un eix instrumental, basat en la recerca i generació de coneixement en matèria de joventut (com ara l’Enquesta a la Joventut de Catalunya), el suport al desplegament de les polítiques al món local (com són les subvencions per a Plans Locals de Joventut) i l’accés a serveis adreçats a joves i les relacions internacionals.

 

Així mateix, el Pla també compta amb unes iniciatives transversals: la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil, que l’any passat va atendre 858.217 joves als 296 Punts d’Informació Juvenil i les 39 Oficines Joves que en formen part; el programa Garantia Juvenil, que fins ara ha beneficiat 70.844 joves; i la mobilitat internacional dels joves, que compta amb programes com ara Eurodissea, Erasmus + i el Portal Móncat o, de manera prioritària, l’execució del paquet de mesures del Govern –presentades aquesta setmana- per afavorir el retorn dels joves que han emigrat involuntàriament per motius laborals.

 

Turull: “a les diferents mobilitzacions tan massives durant la Diada hi va haver un ambient i un comportament més que exemplar”

 

Durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu, Turull ha explicat que, durant la reunió del Govern, s’ha valorat de forma “molt i molt positiva” tots els actes institucionals amb motiu de la Diada Nacional. El portaveu ha volgut traslladar la felicitació del Govern a tots els ciutadans de Catalunya “perquè a les diferents mobilitzacions tan massives que hi ha hagut hi va haver un ambient i un comportament més que exemplar”. Segons Turull, com en altres ocasions, “ni un paper a terra ni un vidre trencat”. 

El portaveu del Govern ha volgut recordar que “la prioritat de la policia és la lluita antiterrorista en un estat d’alerta terrorista 4 sobre 5” i ha afegit “creiem que algú hauria de fer una reflexió en aquest sentit”. Turull ho ha dit en una pregunta referent al comunicat que la fiscalia ha fet arribar al major Trapero perquè actuï per aturar el referèndum de l’1-O. El portaveu ha dit que la confiança del Govern amb les decisions que prengui el major Trapero és “total i absoluta”. “Intentar prevenir atemptats terroristes i actuar en punts sensibles, aquesta és la prioritat política clara i nítida que hi ha”, ha reblat Turull.

 

El portaveu del Govern ha explicat que en el 99% de casos els ajuntaments han mostrat “la seva predisposició absoluta” en col·laborar amb el referèndum. Per això, Turull ha dit que com “la gran majoria d’ajuntaments han dit que sí, ara estem fent microcirurgia política” ja que s’està parlant amb els ajuntaments que encara no han pres una decisió. El portaveu de l’executiu ha assegurat que el Govern garantirà els espais per poder votar “si no és exactament al mateix lloc que en les darreres eleccions serà a un lloc a prop o similar”. “Es buscarà i es tindran alternatives a tots els municipis perquè la gent ho tingui el màxim de fàcil per poder votar”, ha afegit. Turull ha recordat “a aquells que demanen garanties” que precisament la garantia dels local de vot “està a les seves mans”. “El Govern de Catalunya assumeix tota la responsabilitat del referèndum, tota, però, la Llei del referèndum diu que els ajuntaments han de posar a disposició els locals per poder votar i on no sigui possible ho farà la Generalitat”, ha afirmat Turull.  

 

El portaveu del Govern ha  als ajuntaments que “poden estar tranquils” perquè “convocar un referèndum no és delicte” perquè ho va aprovar el Congrés dels Diputats a iniciativa del PSOE i també ho va resoldre el TC l’any 2011. Segons Turull, “tenim tanta determinació que no ens distraurem en qualificatius per donar la  veu als ciutadans”. “El poble de Catalunya s’ha guanyat el dret a poder votar, això és inqüestionable”, ha afirmat el conseller de la Presidència.

 

Sobre la suspensió de la Llei de transitorietat, Turull ha explicat que aquesta norma queda condicionada al veredicte del poble de Catalunya si el sí guanya el proper 1 d’octubre. “Nosaltres ens devem a la Llei del referèndum que va aprovar el Parlament de Catalunya i al decret de convocatòria a i a les  seves normes complementàries”, ha conclòs el portaveu.

 

 

El Govern ha aprovat la memòria de l’Avantprojecte de llei de foment de l’associacionisme, una normativa adreçada a enfortir-lo, fer-lo créixer i incentivar la conscienciació social sobre els valors i principis de l’associacionisme. El marc jurídic català no disposa actualment de cap normativa amb rang de llei que reguli aspectes essencials per al foment de l’associacionisme. Aquest fet provoca que les polítiques públiques que s’impulsen des de les diferents administracions per al foment d’aquest fenomen, topin sovint amb regulacions o normatives que n’impedeixen el desplegament o que les limiten.

 

L’Avantprojecte de llei, sorgit d’un mandat de la Llei del voluntariat de 2015, preveu que les mesures de foment beneficiïn –prioritàriament- les associacions, que són les entitats que, atesa la seva naturalesa i degut a circumstàncies històriques, són les més vulnerables.

 

El Govern ha acordat encarregar a l’Estructura de Drets Humans de Catalunya (EDHC), un òrgan paritari integrat pel Síndic de Greuges de Catalunya i l'Institut de Drets Humans de Catalunya- l’elaboració d’un pla de drets humans, que inclogui un diagnòstic de la situació dels drets humans a Catalunya, així com objectius, mesures i indicadors de millora. Aquest pla s’elaborarà amb la participació de la ciutadania i d’acord amb els paràmetres que recomana el Consell de Drets Humans de l’ONU per a l’elaboració d’aquest tipus de document.