El Govern manté l'oferta de diàleg que el president Puigdemont va transmetre ahir per carta al president de l'Executiu espanyol però adverteix que "no es rendirà" perquè el compromís amb els resultats de l'1-O és "total i absolut". Així ho ha expressat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, durant la roda de premsa posterior a la reunió setmanal de l'Executiu, en la qual ha comparegut acompanyat del conseller d’Afers exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva,

 

Segons ha explicat Turull, la reunió s'ha dedicat en bona part a analitzar la situació política a Catalunya després del rebuig de l'Estat a la petició de diàleg formulada pel president i de l'empresonament, ahir a la nit, dels presidents de l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) i Òmnium Cultural.

 

“Nosaltres hem cregut sempre en el diàleg,  hi creurem fins dijous i hi creurem després. Hi creurem sempre. Però perquè hi hagi diàleg l'altre ha de voler dialogar”, ha afirmat Turull. Per aquest motiu, el Govern esperarà a prendre “les decisions necessàries” fins dijous, a l’espera de la reacció de l’Executiu que presideix Mariano Rajoy: “Fins d'aquí a dijous l'Estat té l'oportunitat de seure i de parlar. A partir de dijous sabrem en quin escenari es mou l'Estat: si definitivament tanca les portes al diàleg i segueix amb la repressió, o si accepta un diàleg sense condicions”, ha explicat Turull. “Volen parlar? Volen fer com els països civilitzats que, per grossa que sigui la distància ideològica, seuen a parlar?”, ha afegit

 

El portaveu Turull ha volgut deixar clar que aquesta oferta “sincera” de diàleg no modifica el “compromís total i absolut” del Govern amb els resultats del referèndum de l’1 d’octubre. “L’Estat ens situa en els següents termes: rendició o continuar endavant, però la rendició no forma part de cap dels escenaris d'aquest Govern. El diàleg no serà a costa de quedar-nos aturats, No plegarem veles, no restarem contemplatius veient com ataquen i ocupen les institucions catalanes”.

 

Turull ha contraposat l’actitud del Govern, que al Parlament “va obrir amb totes les conseqüències una porta al diàleg” amb la del Govern de l’Estat, que “tanca contínuament les portes al diàleg i que mira en direcció contrària”. Així, el portaveu ha denunciat un augment de la repressió per part de l’Estat: “Hi ha hagut aquests dos empresonaments i hi hagut un intent de desprestigi, d’humiliació al cos dels Mossos d’Esquadra”, ha lamentat.

 

En aquest sentit, Turull ha qualificat de "nou episodi de vergonya democràtica" l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. "El resum és que, a dues persones innocents, un tribunal incompetent les ha empresonat per un delicte inexistent. El que no va arribar a fer mai el Tribunal de Orden Público amb el president d'Òmnium durant el franquisme ho ha fet amb el seu hereu al segle XXI.  Estem davant una situació de presos polítics en ple segle XXI", ha denunciat el conseller, que ha fet arribar “l’escalf i el suport” del Govern als dirigents de les dues entitats i a  les seves famílies.

 

“No només han empresonat dues persones que sempre han actuat de manera pacífica sinó que han empresonat dues persones que han militat des de sempre en el pacifisme, que és molt diferent. Perquè pacífic i cívic ho és el 99% de la població de Catalunya. Però militar en el pacifisme vol dir que hi ha unes conviccions darrere que marquen tota la teva actuació i la de les entitats que et toca liderar”, ha assegurat el portaveu.

 

Per tot això, Turull ha manifestat el suport del Govern a totes les mobilitzacions que s’han convocat avui al vespre “en defensa de les llibertats i els drets” i ha fet una crida “molt rotunda i especial” a la “serenor” i a que les manifestacions siguin, com sempre ho han estat,  “cíviques i pacífiques”. “El millor homenatge que podem fer és que les mobilitzacions siguin multitudinàries i no caiguem, sobretot, en les provocacions de l’Estat, que voldria que ens desviéssim del pacifisme i civisme que sempre ha centrat les mobilitzacions”, ha manifestat.

 

D’altra banda, Turull també ha denunciat “l’assetjament a empreses catalanes”, a les quals es fa normatives a mida per facilitar que traslladin la seva seu social fora de Catalunya. “Estan afectant i volen afectar directament l’economia catalana, sabent que afectant l’economia catalana també afecten  el conjunt de l’economia de l’estat. S’ha imposat l’antes pobre que rota”.  

 

 

Per la seva banda, el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha insistit que la situació a Catalunya "no és un afer intern de l'Estat espanyol" i reclama que s'afronti des d'una perspectiva europea: "No existeix un problema català, però l'Estat espanyol té un problema amb la democràcia". El conseller ha exposat que “afecta ciutadans i ciutadanes europeus”, que és un problema “que hem d'afrontar perquè no se solucionarà simplement obviant-lo” i que “té conseqüències per a Catalunya, per a l’Estat i per a Europa”. "Per totes les seves dimensions, té una transcendència que va molt més enllà de les fronteres de l'Estat i que afecta de manera directa i clara i explícita el conjunt de la Unió Europea”, ha manifestat.

 

“Hi ha hi ha un problema sobre la taula. Una realitat que existeix i que s'ha d'abordar. Negar la realitat no farà que aquesta desaparegui. Per molt que algú li incomodi, visqui on visqui, estigui on estigui i tenint la responsabilitat que tingui”, ha afegit.

 

Per aquest motiu, Romeva ha apel·lat a tots els demòcrates a decidir si opten per la “via política” o si “avalen les polítiques repressives” de l’Estat espanyol. En aquest sentit, el responsable de les relacions exteriors del Govern ha denunciat la indefensió jurídica que demostren les recents violacions de caràcter legal per part de l’Estat, com ara la persecució de gent amb amenaces de presó, unes amenaces que ahir es van fer efectives; el desplegament de policia i policia militar de manera irregular; la violació del correu privat sense ordre judicial; el tancament de pàgines web i la prohibició de diversos actes públics, vulnerant un principi fonamental, que és el dret a la lliure expressió i reunió. “No hi ha separació de poders. Hi ha una instrumentalització de la justícia, absolutament, vergonyant i evident”, ha afirmat Romeva.