El Govern “ha recuperat la seva capacitat de defensa dels interessos de Catalunya, els ciutadans i les seves institucions” que havia quedat suspesa a causa de l’aplicació de l’article 155.  En aquest sentit,  el consell Executiu ha acordat presentar al·legacions o personar-se en els procediments contra 14 litigis competencials entre el govern de la Generalitat i el govern de l’estat, un cop pot tornar a fer ús d’aquest dret a recórrer decisions que perjudiquen el país.

 

Així ho ha explicat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, en la primera roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu des que es va aixecar la intervenció de l’Estat, que excepcionalment s’ha celebrat el dijous. La portaveu ha volgut que les seves primeres paraules des del faristol de la sala de premsa del Palau de la Generalitat fossin per al “legítim conseller” Jordi Turull, “un home de pau, lleial al mandat dels ciutadans”, empresonat des de fa 109 dies al centre penitenciari d’Estremera. Artadi  ha recordat que la darrera roda de premsa posterior al Govern va tenir lloc el 24 d’octubre de 2017, encapçalada per Turull. “Ell hauria de ser aquí”, ha assegurat Artadi, qui ha denunciat que, vuit mesos després, s’ha pogut comprovar com “la política de l’anterior govern de l’Estat ha seguit aquesta línia de violació de la democràcia i de la justícia impròpia de l’Europa del segle XXI”.

 

La portaveu Artadi ha informat que entre els assumptes que s’han portat al Tribunal Constitucional i que es troben en situació de tràmit o suspensió, destaquen els que afecten  l’estat del benestar com la Llei 4/2016, de 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial o  la creació de l’Agència Catalana de la Protecció Social (Llei 21/2017) i la recentment recorreguda Llei 9/2017, del 27 de juny, d’universalització de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut.

 

Pel que fa als assumptes que afecten a la prosperitat econòmica de Catalunya, i que també es troben en situació de tràmit o suspensió per part del TC,  destaquen les adreçades a potenciar l’activitat comercial com la Llei 18/2017, de l'1 d'agost, de comerç, serveis i fires.

 

En relació amb els temes que afecten el posicionament de Catalunya en els reptes de futur, com la sostenibilitat, el Govern vol recuperar la  Llei 16/2017 del canvi climàtic, i Llei 5/2017 que regula diversos impostos mediambientals. En relació a les noves tecnologies també es personarà en els procediments oberts contra la Llei 10/2017 de voluntats digital i la Llei 15/2017 de creació de l’Agència Catalana de Ciberseguretat.

 

“No pot ser que des del Parlament s’aprovin unes lleis en benefici del país i després des de Madrid les suspenguin. Esperem que amb un Govern suposadament progressista alguna d’aquestes lleis no es portin al Tribunal Constitucional”, ha manifestat Artadi. Així, segons ha detallat, s’obrirà la via jurídica per defensar aquelles lleis que estiguin pendents de sentència, mentre que aquelles que ja han estat suspeses es buscarà la manera de donar el servei als ciutadans o bé es reformularan per dur-les de nou al Parlament.

 

En concret els 14 recursos d’inconstitucionalitat que seran sotmesos a la presentació d’al·legacions per part dels diferents departaments són els següents:

 

·       Llei 4/2016, de 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial

La llei preveu una sèrie de mesures per protegir les persones i unitats familiars en situació d’exclusió residencial com a conseqüència d’una situació de sobreendeutament o que estan en risc de trobar-s’hi. L’Estat manifesta les objeccions respecte de la determinació de quines poden ser les clàusules que es consideren abusives; la regulació del procediment de mediació; la regulació de l’expropiació temporal d’habitatges buits i la previsió de l’obligació de reallotjament en determinats supòsits. El Govern acorda personar-se davant el TC per formular al·legacions en defensa de la constitucionalitat dels preceptes impugnats i per instar l’aixecament de la suspensió dels que es mantenen suspesos.

·       Llei 9/2017, del 27 de juny, d’universalització de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut.

 

El text estableix solemnement que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l’assistència sanitària pública a càrrec del CatSalut. D’aquesta manera, es restableix en el nostre territori la universalització de l’assistència sanitària de cobertura pública, amb independència de la situació administrativa dels residents a Catalunya i eliminant qualsevol desigualtat entre ells. El govern ha aprovat personar-se en el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel president del Govern contra aquesta llei i sol·licitar l’aixecament de la suspensió dels preceptes impugnats.

·       Llei 21/2017, del 20 de setembre, de l'Agència Catalana de Protecció Social

La llei té per objecte la creació d’un organisme autònom de caràcter administratiu que exerceixi les funcions que desenvolupen diversos òrgans de diferents departaments de la Generalitat en matèria de protecció social, d’acord amb el que preveuen els arts. 150, 165 i 166 de l’Estatut mitjançant els quals la Generalitat ha assumit les competències en matèria de seguretat social i serveis socials, voluntariat, menors i protecció de les famílies. El recurs es va plantejar contra el conjunt de la llei en considerar que pretenia crear una estructura d’Estat envaint les competències estatals.

 

 

·       Llei 18/2017, de l'1 d'agost, de comerç, serveis i fires

 

La llei té com objectiu donar resposta a les següents necessitats: d’una banda, resoldre la dispersió normativa actual en matèria de comerç; d’una altra, adaptar el marc jurídic a les noves iniciatives econòmiques i empresarials en l’àmbit de la distribució i prestació de serveis i, finalment, simplificar la regulació per reduir càrregues administratives. En aquest sentit la nova regulació introdueix modificacions en matèria d’horaris comercials, la concreció del concepte de municipis turístic o els períodes de rebaixes, apartats en els quals el TC ha mantingut la seva suspensió.

·       Decret Llei 5/2017, d'1 d'agost, de mesures urgents per a l'ordenació dels serveis de transport de viatgers en vehicles de fins a nou places

El decret llei te per objecte ordenar els serveis de transport de viatgers emparats per autoritzacions de vehicles de transport amb conductor (VTC). El text se centra en els vehicles de fins a nou places,  vol ordenar la convivència entre aquests VTC i el sector del taxi. Es tracta de garantir el correcte desenvolupament de la mobilitat amb aquests tipus de vehicles, la seguretat jurídica de l’entorn en el qual es presten els serveis i els drets dels usuaris que trien una o altra modalitat de transport. El Govern acorda personar-se davant el TC per formular al·legacions en defensa de la constitucionalitat del precepte impugnat.

 

·       Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l'activitat econòmica

 

La llei de promoció de l’activitat econòmica, inclou entre d’altres mesures reguladores del transport per carretera i en concret estableix que els empleats de les empreses operadores de serveis de transport públic regular, en actes de servei tenen consideració d’agents de l’autoritat. L’Audiència Provincial de Barcelona interposar una qüestió d’inconstitucionalitat davant del TC a aquesta llei en considerar que aquest precepte excedia  les competències de la Generalitat. Ara, un cop aixecat el 155 el Govern adopta l’acord de personar-se en el procediment i defensar la constitucionalitat del precepte objecte de la qüestió.

 

 

·       Llei 15/2017, del 25 de juliol, de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya

 

La llei te per objecte la creació de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, òrgan encarregat d’investigar i analitzar els ciberincidents i ciberatacs que es produeixin a les xarxes de comunicacions electròniques i als sistemes d’informació públics. El recurs es va plantejar contra el conjunt de la llei perquè es considerava que s’estava creant  una estructura d’Estat. El Govern proposa personar-se davant el TC per formular al·legacions en defensa de la constitucionalitat de la llei impugnada.

·       Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic

L’objecte de la Llei és la regulació de mesures adreçades a la mitigació del canvi climàtic, a l’adaptació del canvi climàtic, a la transició cap a un model energètic renovable (com ara la prohibició d’atorgar permisos d’explotació per fracking) o l’establiment d’impostos per actuar contra el canvi climàtic, com l’Impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, la creació d’un Fons Climàtic, entre altres. El TC ha mantingut la suspensió de les mesures relatives a la prohibició d’atorgar permisos d’explotació per fracking. Ara, el Govern acorda formular al·legacions en defensa de la constitucionalitat dels preceptes impugnats.

 

 

·       Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni.

La principal novetat de la llei d’acompanyament dels pressupostos del 2017 és un paquet de mesures fiscals –amb la creació de noves figures tributàries o la reformulació d’altres ja existents- que suposaran uns ingressos addicionals de 180,3 milions d’euros anuals. El recurs, promogut pel president del Govern espanyol, va ser admès a tràmit el mes de gener d’enguany. Una vegada el Govern de la Generalitat ha pres possessió, acorda personar-se en el procés i formular les seves al·legacions.

·       Llei 10/2017, del 27 de juny, de les voluntats digitals i de modificació dels llibres segon i quart del Codi civil de Catalunya.

 

Projecte de llei de voluntats digitals, una norma per regular la vida digital de les persones mortes. Es tracta d’un nou marc legal que reconeix el valor patrimonial de la petjada digital i una norma pioner a l’estat. També ha previst la creació d’un registre de voluntats digitals, adreçat sobretot a les persones joves, que no han fet testament perquè no tenen patrimoni. El Govern espanyol va presentar recurs en considerar que s’envaeixen les competències de la constitució d’ordenació de registres i  instruments públics.

·       Llei 13/2017, del 6 de juliol, de les associacions de consumidors de cànnabis

 

La llei de les associacions de persones consumidores de cànnabis, fruit d'una iniciativa legislativa popular, regula les associacions de consumidors de cànnabis, així com  els clubs privats gestionats per aquestes associacions. Dedica un capítol a la col·laboració amb altres administracions en matèria de polítiques de prevenció de riscos i reducció de danys associats al consum, i inclou un règim de sancions per infraccions. El recurs considera que la llei vulnera les competències estatals per la regulació d’estupefaents. El Govern  adopta l’acord de personar-se davant del TC per formular al·legacions en defensa de la constitucionalitat de la llei impugnada.

·       Llei 2/2018, de 8 de maig, de modificació de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern

 

En concret el Govern es persona davant del TC en el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel president del Govern de l’estat sobre els preceptes relatius al procediment d’investidura  del President de la Generalitat i una regulació específica per al cas que el Ple del Parlament autoritzi, per majoria absoluta, que el debat d’investidura se celebri sense la presència o sense la intervenció del candidat o candidata, de manera que en aquests casos podrà sol·licitar la confiança de la cambra per escrit o per qualsevol altra mitjà previst al seu Reglament. El Govern es personarà davant el TC per formular al·legacions en defensa de la constitucionalitat dels preceptes impugnats

 

 

Amb voluntat de recuperar, garantir i desplegar l’autogovern de Catalunya i en el marc de les mesures incloses en pla de xoc per reparar els efectes de l’aplicació de l’article 155, el Govern també ha acordat personar-se davant el TC en el recursos d’inconstitucionalitat presentats pel Parlament de Catalunya i pel grup parlamentari Confederal de Unidos Podemos, En Comú Podem i En Marea, contra l’Acord del Ple del Senat d’aplicació de l'article 155 de la Constitució, així com contra totes les disposicions que s'han dictat, sense solució de continuïtat, en desenvolupament o com a complement o addició de les mesures esmentades, per constituir una unitat normativa.

 

El Parlament de Catalunya va plantejar el recurs en considerar que es va incomplir l’art. 155 CE el fet que  el Govern de l’Estat, en formular el seu requeriment no va advertir de les mesures que preveia aplicar en que la Generalitat no l’atengués. A més, ni el Govern de l’Estat ni el Senat van valorar la resposta de la Generalitat. També al·lega que el procediment seguit pel Senat per aprovar les mesures no s’ajusta a les previsions de la Constitució i de l’art. 189 del Reglament del Senat en no haver permès la intervenció del representant designat pel President de la Generalitat. Finalment argumenta  que les mesures autoritzades són inadequades desproporcionades i excedeixen les possibilitats previstes a l’art. 155 de la Constitució, específicament pel que fa al cessament del President i del Govern de la Generalitat,

 

A més, en el recurs el Parlament impugna també les disposicions dictades en desenvolupament o com a complement o addició de les mesures esmentades ja que es considera que formen una unitat normativa afectada pels mateixos vicis d’inconstitucionalitat.

 

 

En la reunió d’avui, el Govern també ha donat llum verda a diversos acords en l’àmbit pressupostari, alguns dels quals havien quedat endarrerits per l’aplicació del 155. Entre aquests, la portaveu Artadi n’ha destacat 42,8 milions d’euros al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies per al finançament de les aportacions i del personal que ha d’exercir les funcions derivades de la Renda Garantida de Ciutadania. Aquesta aportació estava prevista ja en el pressupost de la Generalitat per al 2017 i el Govern, segons ha remarcat Artadi, se sent “fortament compromès” amb l’execució d’aquesta partida pressupostària “per  resoldre els problemes que s’han anat acumulant durant aquests mesos”.

 

D’altra banda, també s’ha aprovat una aportació de 20,4 milions d’euros al Departament de la Presidència per fer front a una part de les necessitats derivades dels canvis de criteri de l’Agència Tributària espanyola respecte a la deducció de l’IVA, que ha afectat la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Es tracta, segons Artadi, d’”una primera injecció de diners que ha d’evitar que la programació de la tardor o la contractació externa s’aturin. Aquest és un compromís amb uns mitjans públics de qualitat que des del primer dia ens l’hem fet nostre, tant des del Govern com des dels grups parlamentaris”.

 

 

 

La portaveu Artadi també ha explicat que el president Quim Torra ha comunicat al Govern la seva intenció d’enviar una carta als mandataris europeus “destacant la situació anòmala que viu el país, amb presos polítics, exiliats i i persecució de drets, i tornant a emfatitzar el compromís del Govern amb el diàleg i amb valors com la democràcia i el respecte als drets humans”.

 

En la línia de defensar els drets vulnerats per l’Estat, durant la reunió del Govern els consellers afectats per la no publicació al DOGC del decret 2/2018 han decidit querellar-se personalment contra Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría, de la mateixa manera que ja ho ha fet el president Torra.

 

En el torn de preguntes, la portaveu Artadi s’ha mostrat sorpresa per la negativa de la cap de l’oposició, Inés Arrimadas, a reunir-se amb el president Torra al Palau de la Generalitat si no es retira de la façana la pancarta a favor de l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats: “La pancarta es retirarà el dia que no hi hagi motius per reclamar l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats”, ha respost Artadi, que ha demanat a Arrimadas que separi la política de la defensa dels drets fonamentals: ”No és una pancarta política, és una pancarta per defensar els drets civils. El president Torra té la mà estesa perquè la cap de l’oposició vingui a reunir-se amb ell al Palau de la Generalitat demà. Ens sorprèn la seva actitud perquè els regidors de Ciutadans van cada dia a treballar a l’Ajuntament de Barcelona, que té un llaç groc a la façana. Esperem que canviï d’opinió”.

 

Durant la roda de premsa, la portaveu també s’ha referit a la propera reunió entre el president de la Generalitat i el nou president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. Artadi ha confiat que després de la constitució del nou Executiu socialista aquesta reunió es podrà produir en breu: “Catalunya és el tema més important que Sánchez té sobre la taula,així que no entendríem que no es reunís amb el president Torra. En el seu discurs d’investidura va apel·lar al diàleg i entenem que la reunió es produirà”.

 

Preguntada pels nous membres del Consell de Ministres, Artadi ha assegurat que el Govern valorarà el nou executiu espanyol "no tant pel que han dit com pel que hauran de fer”. No obstant això, ha considerat que alguns dels nomenaments són “sorprenents i fins i tot inquietants, com el del ministre de l’Interior. Veurem si obriran una nova etapa o seguiran en la repressió del poble i dels polítics catalans”.

 

 

 

El Govern també ha aprovat la reestructuració del Departament de la Presidència de la Generalitat que inclou, entre d’altres novetats, la creació del Comissionat per al Desplegament de l’Autogovern. L’objectiu principal d’aquest nou organisme serà la creació d’un pla de xoc per reparar els efectes de l’aplicació de l’article 155 i garantir i desplegar l’autogovern de Catalunya.

 

El Comissionat de la Presidència per al Desplegament de l’Autogovern donarà suport als departaments de la Generalitat i a les entitats que s'hi adscriuen o s'hi relacionen en l’impuls al desplegament de l’autogovern i la coordinació del seu desplegament i portarà a terme les actuacions que li siguin encomanades a l’efecte.

 

En aquesta línia, el Comissionat proposarà i impulsar la planificació de les actuacions relacionades amb l'aprofundiment, el desenvolupament i l'evolució de l'autogovern de Catalunya i les seves institucions en coordinació amb l'Institut d'Estudis de l'Autogovern. Així, exercirà funcions d'assessorament i proposta de les directrius polítiques generals de l'acció de govern i de planificació i definirà i impulsarà les actuacions dels departaments de la Generalitat i els organismes, empreses i entitats que s'hi adscriuen o s'hi relacionen, adreçades al desenvolupament de l'autogovern i les seves institucions.

 

El Comissionat també participarà en el desplegament de les relacions institucionals de Catalunya per tal de garantir l'autogovern, sens perjudici de les competències i funcions del departament competent en matèria de relacions institucionals i d'aquells altres òrgans competents en aquesta matèria.

 

Altres tasques d’aquest nova unitat serà la de coordinar la difusió i la promoció de la realitat catalana; la representació institucional del Govern de la Generalitat a Madrid i la interlocució amb les cases regionals; coordinar les actuacions del Govern que es desenvolupin en altres territoris de llengua i cultura comunes; supervisar, coordinar i fer el seguiment dels estudis d'anàlisi i prospectiva que es considerin necessaris i siguin prioritaris per al titular del departament.

 

Una altra de les novetats derivades del nou àmbit competencial del Departament de la Presidència és la gestió del món local a través de la Secretaria d’Administracions Locals i de Relacions amb l’Aran, que alhora desplegarà serveis territorials. Així, el Govern vol liderar, conjuntament amb el món local i les entitats municipalistes, l'enfortiment de la interlocució i l’aliança entre administracions públiques al servei de la modernització i la millora del servei als ciutadans.

 

Dos organismes que dependran d’aquest Comissionat són la Direcció General d’Anàlisi i Prospectiva i la Casa de la Generalitat a Perpinyà.

 

D’altra banda, el departament assumirà la gestió del Jurat d’Expropiació de Catalunya i s’adscriu a l’Agència Pública de Formació i Qualificacions Professionals de Catalunya.

 

El Departament de la Presidència manté així el seu lideratge en les matèries transversals i de coordinació entre els diversos departaments de la Generalitat de Catalunya.

 

Un altre dels Departaments que modifica la seva estructura és el de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda. L’objectiu és adaptar l’organigrama de la conselleria a les noves competències derivades del Decret 1/2018, de 19 de maig, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat.

 

D’acord amb el nou text, el Departament s’organitza a l’entorn d’una secretaria general i tres sectorials: la secretaria de Finances Públiques (abans denominada Secretaria d’Economia); d’Hisenda; i de Difusió i Atenció Ciutadana, que s’incorpora com a novetat, procedent del Departament de la Presidència.

 

També estan sota la direcció del Vicepresident la Intervenció General, les delegacions territorials del Govern a Catalunya i l’Oficina per a la Defensa dels Drets Civils i Polítics. Aquesta Oficina, de nova creació, té com a principal objectiu definir i coordinar les polítiques del Govern relacionades amb els drets civils i polítics, juntament amb els departaments que tenen competències relacionades amb aquesta matèria.

 

Pel que fa a les delegacions territorials de Catalunya, s’incorpora com a novetat la del Penedès, que se suma a les de l’Alt Pirineu i Aran, Barcelona, Catalunya Central, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre. L’àmbit territorial d’aquesta nova delegació és el de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia, a excepció dels vuit municipis de l’Alta Anoia que formen part de la Vegueria de la Catalunya Central: Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana.

 

Així mateix, s’adscriuen al Departament altres organismes públics: Infraestructures.cat, el Tribunal Català de Contractes del Sector públic i l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre, que se situen dins de l’àrea de la Secretaria General; l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), sota el paraigua de la Secretaria de Finances Públiques; i l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) i l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA), que queden adscrites a la Secretaria d’Hisenda.

 

D’altra banda, es relacionen amb el Govern a través del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda els organismes següents: l’Institut Català de Finances (ICF) i l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO).

 

El Decret aprovat avui també recupera l’Oficina del Vicepresident que va ser suprimida el passat 27 d’octubre pel Real Decreto 945/2017, com a conseqüència de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.

El Departament de la Vicepresidència manté a grans trets el seu organigrama anterior pel que fa a les direccions generals (DG) amb algunes novetats com la DG de Contractació Pública, fins ara adscrita al Departament d’Afers Exteriors, relacions Institucionals i Transparència.

 

Finalment, el Decret modifica el nom de la Subdirecció General del Patrimoni Immobiliari que passa a denominar-se del Patrimoni Mobiliari i Immobiliari de la Generalitat.

D’altra banda, el Govern ha donat llum verda al decret de reestructuració del Departament de Territori i Sostenibilitat, que a partir d’ara incorpora també les competències relatives a l’habitatge. L’estructura departamental manté les secretaries d’Infraestructures i Mobilitat i la de Medi Ambient i Sostenibilitat, amb les funcions que tenien fins ara, i se’n crea una de nova, la d’Hàbitat Urbà i Territori.

 

Aquesta nova secretaria s’encarregarà de les polítiques d’urbanisme, polítiques de muntanya i litoral, hàbitat urbà, estratègies territorials, coordinació i seguiment dels programes d’habitatge i les polítiques d’arquitectura, planificació d’habitatge i millora urbana. L’Observatori de l’Hàbitat i la Segregació Urbana s’integra també a la nova secretaria. Amb aquesta reestructuració queda suprimida, per tant, la fins ara secretaria d’Habitatge i Millora Urbana.

 

 

El Govern d’aquest dimarts ha aprovat un Decret de reestructuració del Departament de Justícia, que incorpora des d’avui la Direcció General d’Afers Religiosos, fins ara depenent del Departament de Governació. Aquest Decret també substitueix l’antiga Subdirecció de Memòria Democràtica del Departament d’Exteriors, l’eleva a la categoria de Direcció General i l’adscriu al Departament de la consellera Ester Capella. 

Finalment, el Govern ha aprovat els nomenaments següents:

·         Antoni Molons i Garcia, secretari de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació

·         Miquel Àngel Escobar Gutiérrez, secretari d’Administracions Locals i de Relacions amb l’Aran

·         Ignasi Genovès i Avellana, director general de Mitjans

·         Ester Obach i Medrano, directora general de Coordinació  Interdepartamental

·         Rosa Vestit i Villegas,  directora general d’Administració Local

·         Alícia Uceira de Pablo, directora de l’Oficina del Govern

·         Josefina Valls i Vila, directora de Serveis

·         Marta Espasa Queralt, secretària d’Hisenda

·         Miquel Gamisans Martín, secretari de Difusió i Atenció Ciutadana

·         Natàlia Caba i Serra, directora general de Tributs i Joc de la Generalitat de Catalunya

·         Jordi del Río i González, director General de Difusió

·         Aleix Villatoro Aleix Villatoro i Oliver, director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament

·         Andreu J. Martínez i Hernández, director general de la Policia

·         Juli Gendrau i Farguell, director del Servei Català de Trànsit

·         Manuel Pardo i Sabartés, director general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments

·         M. Isabel Ferrer i Álvarez, directora general de Protecció Civil

·         Joan Delort i Menal, director del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya

·         Jordi Jardí i Pinyol, director general d’Administració de Seguretat

·         Montserrat Royes Vila, directora de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya

·         Sílvia Quesada i Escobar, directora de Serveis

·         Carles Martínez Quiroga, secretari de Polítiques Educatives

·         Ramon Simon Campà, director general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa

·         Pilar Contreras i Llanas, directora general de Centres Concertats i Centres Privats

·         Josep Gonzàlez i Cambray, director general de Centres Públics

·         Josep Vallcorba Cot, director general de d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat

·         Joan-Lluís Espinós Espinós, director general de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial

·         Eva Ladrón Olivares, directora de Serveis

·         Anna Simó i Castelló, presidenta del Consell Escolar de Catalunya per delegació del conseller

·         Adrià Comella i Carnicé, director del Servei Català de la Salut (CatSalut)

·         Joan Domènec Abad i Esteve, secretari de relacions amb l’Administració de Justícia

·         Joaquim Ferrer i Tamayo, secretari d’Empresa i Competitivitat

·         Maria Matilde Villarroya Martínez, directora general d’Indústria

·         María José Figueras Salvat, rectora de la Universitat Rovira i Virgili.

·         David Ferrer i Canosa, secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital

·         Annabel Marcos i Vilar, secretària d’Administració i Funció Pública

·         Teresa Prohias Ricart, directora de Serveis

·         Elisenda Guillaumes i Cullell, directora general d’Agricultura i Ramaderia