El Govern ha fet públic l’informe “Els efectes de la intervenció de l’Administració General de l’Estat mitjançant l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola  a la Generalitat de Catalunya”. L’informe ha estat realitzat pel Comissionat de la Presidència per al Desplegament de l’Autogovern, que, a partir de les dades contrastades aportades per tots els departaments, ha elaborat un estudi exhaustiu i rigorós sobre tota l’acció de Govern afectada per l’aplicació del 155 i que aporti una visió globalitzada que permeti al Govern prendre consciència dels danys que va suposar la intervenció de l’Estat tant a l’acció de Govern com a la ciutadania  i conèixer amb nitidesa què calia reparar o revertir.

 

El comissionat del Departament de la Presidència per al Desplegament de l’Autogovern, Pau Villòria, ha explicat que la voluntat del Govern ha estat analitzar de la forma “més rigorosa possible” l’”àmplia i planificada” aplicació del 155 a cadascun dels àmbits del Govern. Així, l’informe persegueix un doble objectiu:  d’una banda, es vol conèixer els efectes que van tenir els set mesos d’aplicació de l’article 155 en l’acció de Govern de la Generalitat de Catalunya i, de l’altra, conèixer l’estat de situació de la reversió d’aquests danys, en el cas que aquests puguin ser reparats.

 

El document conclou que no és fàcil quantificar de manera exacta la incidència econòmica de la intervenció de l’Estat en l’economia catalana i en el funcionament del sector públic català però, segons ha destacat Villòria, “es pot estimar que l’afectació del 155 en els pressupostos de la Generalitat,  bé per pèrdua,  bloqueig o endarreriments, supera els 1.800 M€”. D’aquests, 130 milions corresponen a partides innecessàries o perdudes.

 

Villòria ha denunciat que,  amb  el “pretext de restituir l’ordre constitucional”, el 155 va ser “l’instrument per suspendre l’autogovern i paralitzar qualsevol actuació que semblés estar orientada al procés sobiranista”. Per al comissionat, els poders que l’article de la Constitució conferia al Govern espanyol no podien ser “il·limitats”, “com sembla que va entendre l’Estat”.

 

Això va fer que la intervenció “ni respectés ni s’adeqüés als principis de necessitat ni de proporcionalitat, i tampoc es va respectar el principi de la mínima ingerència”, ha lamentat Villòria, qui ha afegit que hi havia altres alternatives, com la negociació que el president Puigdemont va oferir fins a dues vegades en respondre al requeriment preceptiu que se li va fer. “Va ser una imposició coactiva d’una part sobre l’altra”, ha afirmat.

 

En aquest sentit, Villòria ha destacat que, en una decisió sense precedents en democràcia, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va ordenar el cessament del president de la Generalitat, el vicepresident i la resta de membres del Govern, va dissoldre el Parlament i va convocar eleccions per al dia 21 de desembre de 2017. 234 treballadors públics van ser cessats, entre alts càrrecs (33), eventuals (139), laborals d’alta direcció (11), personal laboral (50) i personal funcionari (1). De les persones que van ser cessades, 90 han estat restituïdes en el seu càrrec o en algun altre, en la data de tancament de l’informe.

 

Tot i això, Villoria ha considerat un “fracàs” l’aplicació de l’article 155: “Si el que es pretenia era resoldre el conflicte per la via de la coacció, l’objectiu no s’ha assolit, i es constata que el diàleg entre iguals és la via per acostar-nos a una solució”, ha assegurat.

 

Entre d’altres conseqüències de 155, l’informe destaca que els col·lectius socials més vulnerables són els que més han patit l’aplicació del 155. Més d’un miler d’entitats de l’àmbit social s’han vist afectades per la paralització de diverses línies de subvencions per un import d’11,9 M€.  Així mateix, la paralització de convenis i acords impedeix l’aprovació d’una línia d’ajuts a la promoció de l’habitatge social per import de 140 M€ així com  les operacions de tanteig i retracte d’ajuntaments i entitats per import de 110 M€.

 

Una altra dels efectes greus de l’aplicació del 155 recollits al document és la impossibilitat dels Mossos d’Esquadra d’accedir als diners dels fons reservats amb els quals es finançava la lluita contra el terrorisme i el crim organitzat.

 

Així mateix, la intervenció de l’Estat també va paralitzar la potestat legislativa del Parlament. Decauen 46 iniciatives legislatives, 9 projectes de llei i 37 proposicions de llei en tràmit al Parlament, entre les quals destaquen lleis de marcat contingut social. A més, ñ          La capacitat de defensa de la Generalitat queda greument limitada, no va poder recórrer la implantació del 155,  ni defensar els seus interessos davant el Tribunal Constitucional, ni comparèixer en defensa dels mestres acusats per delictes d’odi.

 

Durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern, la portaveu Artadi ha emplaçat el president espanyol, Pedro Sánchez, a celebrar una “cimera bilateral de govern a govern” el 21 de desembre per “debatre conjuntament les possibles solucions polítiques al conflicte” entre Catalunya i Espanya.

 

Artadi ha fet aquest oferiment després que la vicepresidenta Calvo anunciés ahir que el Consell de Ministres es reunirà en aquesta data a Barcelona. “Suposem que si venen aquí és per conèixer de primera mà quin és el conflicte a Catalunya i com es resol per la via política,  no a fer turisme ministerial”, ha manifestat la portaveu. 

 

Això no exclou que es pugui celebrar una reunió entre els presidents Torra i Sánchez: “Nosaltres hem instat al diàleg en nombroses ocasions i sempre estem oberts al diàleg”, ha reiterat Artadi.

 

Pel que fa al pagament de les pagues extraordinàries que es deuen als treballadors públics, la consellera i portaveu ha assegurat que el Govern continua treballant per satisfer les demandes “legítimes” dels funcionaris, i ha torna a demanar al Govern espanyol que permeti a la Generalitat flexibilitzar el sostre de despesa per retornar aquestes pagues extres.

 

 

El Govern ha aprovat autoritzar la denúncia davant el Fiscal General de l’Estat dels fets esdevinguts en relació amb la Sentència 1505/2018, de 15 d'octubre, dictada per la secció 2a de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, relativa a la determinació del subjecte passiu de l'impost d'actes jurídics documentats que grava les escriptures públiques que documenten préstecs amb garantia hipotecària. En el mateix acord el Govern entén que tant el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, com el president de la Sala Tercera Contenciosa Administrativa, Luis María Díez-Picazo, podrien haver incorregut en un delicte, ja que la revocació d’una sentència ferma vulnera les pròpies lleis del Tribunal. Per aquest motiu, segons ha anunciat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, l’Executiu demana que la Fiscalia “obri diligències que permetin determinar l’existència d’il·lícits penals i l’eventual responsabilitat d’aquestes persones, i d’altres persones que hagin pogut intervenir o col·laborar de forma activa i conscient en la comissió del delicte”.

 

Artadi també ha explicat que la denúncia ve justificada pel ”canvi de criteri” del Tribunal Suprem durat la sessió del Ple de la Sala 3a del passat 5 de novembre sobre una sentència ferma relativa a l’Impost d’Actes Jurídics Documentats que grava les escriptures públiques  i que establia que és el client qui ha de pagar les despeses derivades de la hipoteca.

 

Cal recordar que el president de la Sala Tercera del Suprem, després de dictar sentència ferma, comunicava que avocava la qüestió al Ple de la Sala per tal de “decidir si el gir jurisprudencial ha de ser o no confirmat”.  Per la seva banda el president del Suprem afirmava que la sessió del ple del 5 de novembre que va acabar prenent la decisió definitiva tenia per objecte el “control de danys”. Una apreciació que “s’identifica més amb un control d’oportunitat que no pas amb un control de legalitat”, segons Artadi .

 

El Govern ha aprovat la supressió dels apartats a) i d) de l’article 7 de la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives que fixaven uns tipus impositius reduïts de l’impost d’actes jurídics documentats (AJD) aplicables en la formalització de préstecs amb garantia hipotecària en determinats supòsits. D’aquesta manera tots aquells documents que formalitzin l’atorgament de préstecs o crèdits hipotecaris estaran subjectes al tipus general del gravamen, que és de l’1,5%.

 

Amb el nou Decret llei, el Govern català vol dotar de seguretat jurídica el tribut i aclarir els tipus impositius, després de les sentències del Tribunal Suprem i el canvi normatiu efectuat pel Govern de l’Estat i vigent des del passat 10 de novembre (Reial decret llei 17/2018, de 8 de novembre), d’acord amb el qual seran les entitats financers i no els clients –prestataris- els subjectes passius d’aquest tribut.

 

L’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats és un tribut cedit per l’Estat a les comunitats autònomes. En l’exercici de la competència normativa de què es disposa per aprovar els tipus impositius, i amb la voluntat de reduir la càrrega fiscal i facilitar l’accés a l’habitatge a determinats col·lectius, la Generalitat havia establert diferents tipus reduïts de gravamen: per a la formalització de préstecs hipotecaris per a l’adquisició d’habitatges declarats protegits (0,1%); i en el cas de contribuents de 32 anys o menys (0,5%) o amb una discapacitat acreditada igual o superior al 33% (0,5%), per a la formalització de préstecs hipotecaris per a la compra del seu habitatge habitual.

 

L’any 2017 la Generalitat va recaptar un total de 203,3 milions d’euros de l’impost d’AJD en els actes notarials per préstecs hipotecaris. S’estima que la supressió d’aquests tipus reduïts comportarà un increment en la recaptació de 16,5 milions d’euros anuals. 

 

Aquest Decret llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació en el DOGC.

El Govern ha aprovat prorrogar per dos anys més el conveni  marc de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya, l’ONCE, la Fundació ONCE per a la Cooperació i Inclusió Social de Persones amb Discapacitat (Fundació ONCE), la Fundació ONCE per a l’Atenció de Persones amb Sordceguesa (FOAPS) i la Asociación para el Empleo y la Formación de Personas con Discapacidad (FSC Inserta).

 

L’objectiu del conveni és treballar conjuntament per  la inclusió social de les persones amb discapacitat, en matèries com la inserció laboral estable i de qualitat de les persones amb discapacitat; el desenvolupament i la difusió de l’accessibilitat universal i el disseny per a tothom; l’educació; la responsabilitat social; la innovació; així com la cooperació transversal en aquells afers que les parts estimin convenients per a l’interès del col·lectiu de persones amb discapacitat.

 

El Govern ha aprovat avui l’adhesió de la Generalitat Valenciana i el Govern de Navarra al Protocol general subscrit entre el Govern Basc, la Generalitat de Catalunya, la Xunta de Galicia i el Govern de les Illes Balears, en matèria de política lingüística.

 

Els governs de Catalunya, del País Basc i de Galícia, van establir un protocol de col·laboració en matèria de política lingüística el 2007 al qual, poc després, s’hi va adherir el Govern Balear, el 2008. Aquest protocol constitueix un marc de col·laboració entre els diferents governs amb llengua pròpia, que es troben periòdicament  per intercanviar informació sobre les respectives polítiques lingüístiques i l’impuls d’iniciatives conjuntes per a la protecció i foment del català, el basc, el gallec i l’aranès.

 

Així, els principals objectius d’aquest instrument de col·laboració entre governs són incidir en l’àmbit de l’Administració de l’Estat i de la Unió Europea, per garantir els drets lingüístics dels ciutadans, en un estat plurilingüe, que empara el marc jurídic estatal vigent i la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que l’Estat va subscriure en la seva integritat l’any 2000. També, posar en relleu el valor i importància de les diverses llengües de l’Estat i els beneficis de la seva necessària protecció i promoció.

Finalment, el Govern ha nomenat Eliseu Vilaclara i Ribas com a director del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC)