El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha assegurat que aquest decret és ”una oportunitat per a la convivència i per a la competitivitat tant del taxi com de VTC, però també per als usuaris”, una norma que constitueix el primer pas d’una “reforma estructural” del sector, que el Govern inicia ara amb aquesta mesura i que es tancarà amb l’elaboració d’una llei. El decret regula un sector amb gairebé 14.000 llicències de taxi a Catalunya (10.500 de les quals a l’àmbit de l’AMB ) i 4.010 llicències de VTC.

 

Calvet ha recordat que la situació de conflicte actual no és exclusiva de Catalunya, sinó que es produeix de manera general a Europa, com a conseqüència d’una etapa de transició entre un model de prestació de serveis de mobilitat molt consolidat cap a un nou model generat per la irrupció de les noves tecnologies.

 

Per aquest motiu, ha manifestat, Catalunya necessita un instrument normatiu que permeti al Govern “reaccionar davant de la irrupció del lloguer de vehicles amb conductor. El taxi ha de fer de taxi. I el VTC de VTC. Cal diferenciar-los, sense excloure’n cap”, ha destacat Calvet. 

 

Durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern, Calvet ha defensat que el decret aprovat avui és una proposta que “fuig de la frivolitat i de la improvisació”: “Està feta a partir d’una reflexió jurídica seriosa, profunda i rigorosa. Hem treballat amb la responsabilitat que ens és exigible, hem dialogat amb les parts i hem arribat a una proposta que necessàriament ha de diferenciar entre taxis i VTC perquè són diferents i per assegurar la seva convivència en un marc jurídic i econòmic estable. Volem un model de VTCs que representi una alternativa de servei al taxi, no una competència deslleial”, ha afirmat.

 

Per aquest motiu, ha afegit Calvet, el Decret llei “no regula en favor d’uns o en contra d’altres: aquest decret aclareix les regles del joc de l’escenari de lloguer de vehicles amb conductor amb l’objectiu de protegir els usuaris sempre en termes de necessitat, de proporcionalitat i de no-discriminació”. “No volem cedir ni al xantatge dels carrers ni al xantatge dels despatxos”, ha declarat.

 

Pel que fa a les condicions d’explotació del servei, regula tres aspectes:

 

 

Per considerar que existeix precontractació, el Decret llei estableix que ha de transcórrer un interval de temps mínim de 15 minuts entre la contractació i la prestació efectiva del servei. I afegeix que els ens locals poden augmentar aquest interval de temps en l’exercici de les seves competències sobre la utilització del domini públic viari, gestió del trànsit urbà, protecció del medi ambient i prevenció de la contaminació atmosfèrica.

 

 

Incomplir qualsevol d’aquestes condicions de prestació dels serveis de VTC es considerarà una infracció greu, d’acord amb la Llei 12/1987, de regulació del transport de viatgers per carretera mitjançant vehicles de motor, amb multes que poden arribar als 1.400 euros.

 

 

Pel que fa al control de l’activitat dels VTC, el Decret llei estableix que els ens locals poden crear un registre de vehicles que presten aquest servei en el seu àmbit territorial amb l’objectiu de poder comptar en tot moment amb dades objectives del nombre de vehicles d’aquest tipus que operen en el seu àmbit territorial i poder projectar adequadament les seves competències. I determina que les policies locals, en la seva activitat inspectora, han de donar compte de les infraccions detectades als òrgans administratius corresponents, ja sigui la Generalitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona o els ajuntaments, segons el cas. 

 

 

Aquest Decret llei aborda els aspectes urgents per diferenciar el servei de taxi del de transport de viatgers amb vehicles de fins a nou places en la modalitat de lloguer de vehicles amb conductor. No obstant això, el Govern iniciarà de manera immediata l’elaboració de la Llei de regulació integral dels serveis de mobilitat mitjançant vehicles amb conductor a Catalunya, que inclourà mesures per a la modernització i adaptació a les noves realitats.

 

Segons ha explicat Calvet, el Govern ja ha iniciat la redacció de la memòria preliminar de la llei, amb l’objectiu que en les pròximes setmanes es pugui obrir un període de consulta pública prèvia. A partir del mes d’abril, s’iniciarà la tramitació de la norma.

 

Finalment, el conseller de Territori i Sostenibilitat també ha explicat que el Govern activarà el Registre electrònic de comunicacions de serveis VTC (RECVTC), un instrument de control digital del règim de precontractació de serveis de lloguer amb conductor.

 

A través d’aquesta eina, les empreses de lloguer de VTC han d’informar a l’Administració de tots els serveis duts a terme al llarg de la jornada. Així, al Registre s’haurà d’informar del dia i hora del servei, l’empresa contractada, el lloc d’origen i el de destinació.

 

 

Durant la roda de premsa, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha expressat “un punt de sorpresa” davant la suspensió de les negociacions pels pressupostos de la Generalitat anunciada pel Grup Parlamentari Catalunya En Comú Podem.  

 

“S’han produït reunions, algunes només amb membres del Departament d’Economia i de Presidència, però també moltes reunions a nivell sectorial, totes les que ells han demanat, i teníem més reunions agendades aquesta setmana. És la primera vegada que s’entra tant en detall amb la voluntat d’arribar a acords que beneficiïn la societat catalana”, ha assegurat Artadi.

 

Per aquest motiu, la portaveu ha confiat que les converses es puguin “reprendre” en breu i ha demanat que no es vegin “condicionades” per la situació al Congrés dels Diputats: “Nosaltres no ens hem de subordinar al que passa a altres cambres. Seguim apel·lant a la necessitat d’aprovar pressupostos, perquè estem en segon any de pròrroga. No entenem que es puguin barrejar les dues coses”.

 

Artadi ha recordat que els nous pressupostos recullen partides, per exemple,  per a l’educació de 0 a 3 any i per a la reducció de les taxes universitàries. “Són uns pressupostos importants per a la ciutadania i els emplacem a continuar treballant”, ha afegit.

 

Preguntada per les crides del Govern espanyol als partits independentistes per a l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat, la portaveu ha respost: “Si el Govern espanyol no entén perquè és important trobar una solució política i negociada a la situació actual, si creuen que el camí és seguir fent ofensiva d’Estat durant el judici, si està alineat amb les tesis de Guerra, haurien d’anar a buscar uns altres socis, perquè tenen una altra manera de veure la situació política actual”.

 

Per altra banda, la portaveu Artadi ha volgut dedicar unes paraules durant la roda de premsa a la directora general d’Execució Penal i Justícia Juvenil, Pilar Heras, traspassada sobtadament aquest cap de setmana.

 

“En nom del Govern volem expressar el mes sentit condol a la família, els amics i companys de feina.  Encara que sigui un formalisme, volem agrair els serveis prestats a qui ha estat una treballadora exemplar, una persona que ha dedicat la seva vida a l’educació, que va entendre com la millor manera de garantir la igualtat d’oportunitats, i a la reinserció social dels més vulnerables. Ha deixat la seva empremta en la generació de noves oportunitats a les persones més vulnerables. L’aproximació que tenim a la justícia juvenil i a l’execució penal no seria la mateixa sense la Pilar Heras”, ha afirmat Artadi.

 

 

El Govern ha aprovat el Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2018-2022 (PETC), elaborat per la Direcció General de Turisme del Departament d’Empresa i Coneixement. Aquest Pla Estratègic té com a objectiu “establir les bases per gestionar l’activitat turística a Catalunya els propers anys”, segons ha destacat la portaveu Artadi.

 

A nivell mundial, el 2017 hi van haver 1.323 milions de turistes internacionals, i la previsió de l’Organització Mundial del Turisme per el 2030 és que s’arribi als 1.800 milions. A partir d’aquest punt, el Pla Estratègic dibuixa diferents escenaris de quin podria ser el volum de turistes internacionals que rebria Catalunya en un futur. Un dels escenaris estableix la xifra de 35,6 milions de turistes internacionals al 2030, i en aquest marc el PETC fa una progressió sostinguda que situa el 2022 en uns 21 milions de turistes (el 2018 vam rebre 19,1 milions).

 

En aquest marc, el Pla Estratègic “vol situar Catalunya com una de les millors destinacions de la Mediterrània” i assolir els següents objectius l’any 2022:

 

 

Per aconseguir aquests objectius, el PETC estableix set eixos vertebradors de les accions que s’han de dur a terme, que són:

 

 

Aquests eixos vertebradors es desenvolupen mitjançant 29 iniciatives, de les quals en destaquem una per cada eix:

 

  

El Pla Estratègic s’ha elaborat amb la col·laboració de representants del sector turístic català, que hi han participat al llarg de tot el procés.

 

 

El turisme és un sector clau de l’economia del país que genera aproximadament l’11% del PIB, amb més de 400.000 afiliats a la Seguretat Social que representen el 13,8% dels ocupats a Catalunya i configurat per 78.000 empreses i 918.000 places d’allotjament. L’any 2018 Catalunya va rebre 19,1 milions de turistes estrangers, un 0,1% més que l’any 2017, que van generar una despesa superior als 20.600 milions d’euros, un 7,2% més que l’exercici anterior.

 

El Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2018-2002 es complementa amb el Pla de Màrqueting Turístic de Catalunya 2018-2022, que estableix les bases de la promoció i de suport a la comercialització de l’oferta turística catalana per als propers anys. Ambdós plans segueixen la feina ja iniciada amb el Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2013-2016, i amb el Pla de Màrqueting Turístic de Catalunya 2013-2015.

 

Així mateix, l’aprovació del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya és el primer element mencionat en el punt 2.4 d’Empresa i Teixit Productiu que desenvolupa l’eix 2 al servei d’una economia pròspera, responsable i sostenible i per un nou model productiu i una fiscalitat justa del Pla de Govern, i que estableix com a objectiu consolidar Catalunya com a destinació turística amb valor afegit i una oferta diversificada.

 

 

 

En la reunió d’avui, el Govern ha aprovat també a aprovat el Decret de reestructuració del Departament de la Presidència, en el qual es mantenen les mateixes unitats directives ja existents però s’hi introdueixen algunes modificacions pel que fa a la denominació i funció dels òrgans. En aquest sentit, l’Executiu crea l’Oficina per a la Reforma Horària, l’Àrea de Seguretat Institucional i la Direcció General de Relacions amb Entitats i Col·lectius de Diferents Territoris i Cultures, entre altres modificacions.

 

 

En primer lloc, en compliment dels acords del Pacte per a la Reforma Horària, es crea l’Oficina per a la Reforma Horària amb l’objectiu de coordinar les polítiques en l'àmbit de l'organització i els usos dels temps de la vida quotidiana. Aquesta oficina també vetllarà per l’aplicació de la transversalitat en la planificació, la gestió i l’avaluació de les polítiques departamentals en el seu àmbit de competència i farà l’anàlisi de l'acció de Govern en relació amb les polítiques vinculades amb la reforma horària; i es relacionarà amb la Unió Europea i les comissions internacionals que impulsin una millora de l’ús del temps en la vida quotidiana.

 

L’Oficina per a la Reforma Horària s’adscriu al Gabinet del Conseller o Consellera de la Presidència, al costat de la l’Oficina de la Secretaria del Conseller o Consellera; l’Oficina de Premsa, i l’Oficina de Protocol.

 

 

En segon lloc, es crea l’Àrea de Seguretat Institucional per tal de garantir la seguretat del president de la Generalitat, els expresidents i el titular del Departament de la Presidència. També té per objectiu planificar i implantar mesures adreçades a la protecció del personal i les instal·lacions del Palau de la Generalitat, seu de la Presidència de la Generalitat.

 

Per a l’exercici d’aquestes funcions, comptarà amb personal de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra adscrits al Departament d’Interior, competent en matèria de seguretat ciutadana. L’Àrea de Seguretat Institucional exerceix les seves funcions sens perjudici de les funcions atribuïdes a altres òrgans amb competència sobre la seguretat ciutadana, d’acord amb els procediments de coordinació i col·laboració que s’estableixin per a la protecció de la Presidència de la Generalitat.

 

En tercer lloc, es crea la Direcció General de Relacions amb Entitats i Col·lectius de Diferents Territoris i Cultures, que dirigirà la interlocució de les relacions entre l’Administració de la Generalitat i les entitats foranes representatives de col·lectius d’altres territoris de l’Estat espanyol amb especial presència a Catalunya.

 

També impulsarà el desenvolupament d’activitats dutes a terme per aquestes entitats i promourà que les seves actuacions fomentin la integració sociocultural dels seus membres en la societat catalana, alhora la difusió de la llengua i cultura catalanes entre els seus membres.

 

A la Direcció General també se li encarrega conèixer les actuacions dels departaments de la Generalitat en els territoris de parla i cultura comunes, i fomentar-ne la seva coordinació, així com analitzar possibles sinergies i elaborar propostes d’actuació comunes dels departaments de la Generalitat en els territoris de parla i cultura catalanes.

 

La Direcció General dependrà del Comissionat de la Presidència per al Desplegament de l’Autogovern, a qui li proposarà actuacions que siguin necessàries per a l’enfortiment de les relacions institucionals amb els territoris de parla i cultura catalanes.

 

 

El Govern també ha ampliat les funcions del Comissionat de la Presidència per al Desplegament de l’Autogovern que, entre altres, s’encarrega d’impulsar actuacions relacionades amb l’aprofundiment, el desenvolupament i l’evolució de l’autogovern; la participació en les Comissions Bilaterals Estat-Generalitat en les quals sigui designat/ada; coordinar la difusió i la promoció de la realitat catalana i la representació institucional del Govern de la Generalitat a Madrid i la interlocució amb les entitats representatives de col·lectius d’altres territoris de l’Estat espanyol amb especial presència a Catalunya.

 

D’altra banda, es modifiquen les funcions del Gabinet Tècnic, dependent de la Secretaria General de la Presidència, del qual es reforcen les funcions de coordinació.

 

També es modifiquen les funcions de l’Àrea d’Organització, per impulsar la coordinació i l’assessorament a les unitats departamentals i organismes vinculats amb l’ús d’internet, webs, xarxes socials.

 

En un altre ordre de coses, la Sub-direcció General d’Assistència Jurídica i Règim Local passa a anomenar-se Sub-direcció General d’Assistència Jurídica i Innovació a l’Administració Local, per reforçar les noves funcions referents a la promoció, recerca, modernització de la gestió, organització i funció públiques de l’Administració local.

 

Per últim, es modifica la composició del Consell Editorial de la Generalitat de Catalunya, que passa a estar format pels titulars de la Secretaria de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació del Departament de la Presidència; de la direcció de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya; de la Direcció General de Difusió; de la Sub-direcció General de Difusió i de la Sub-direcció General de Publicacions de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya.

 

El Govern ha aprovat millores salarials per al personal assistencial de l’ACUT (atenció continuada i urgent de base territorial) i de l’ASSIR (atenció a la salut sexual i reproductiva) de l’Institut Català de la Salut (ICS). La mesura forma part de les propostes acordades en el procés de mediació de la vaga de l’atenció primària al Departament de Treball el 29 de novembre de 2018 i de les proposades en la Mesa Sectorial de Sanitat de 30 de novembre de 2018.

 

L’acord de l’Executiu aprovat avui suposa millorar les retribucions del personal assistencial de l’atenció primària que presta serveis als dispositius d’urgències i de l’atenció a la salut sexual i reproductiva de l’ICS, per tal d’equiparar-lo a les retribucions mitjanes que perceben els professionals de la mateixa categoria que presten serveis als equips d’atenció primària.

 

Concretament, l’acord de Govern estableix per al personal facultatiu especialista dels programes específics de l’ACUT i de l’ASSIR un complement d’atenció primària anual de 15.410,75 euros, i per al personal diplomat sanitari del programa específic de l’ACUT, un complement específic anual de 8.617,48 euros.

 

El Govern ha aprovat un Programa que permetrà dur a terme la implementació de la recent adoptada Estratègia Marítima de Catalunya 2030. El Programa té una durada de tres anys per tal que pugui cobrir el període del seu primer Pla Multianual 2018-2021.

 

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, mitjançant la Direcció General de Pesca i Afers Marítims, conjuntament amb els diferents actors implicats està ja treballant en el desenvolupament de diversos dels Objectius Estratègics, com el reconeixement de la dona en l’àmbit marítim, on ja s’ha constituït l’Associació Catalana de la Dona del Mar, o la millora de la competitivitat del sector pesquer introduint models socioeconòmics en el marc dels plans de gestió de la pesca professional, l’impuls d’iniciatives adreçades a millorar la qualitat o la identificació i presentació del producte pesquer.

 

Altres línies que cal destacar són l’estudi i l’avaluació del potencial de desenvolupament de la biotecnologia marina com a sector emergent dins de l’economia blava, i també diverses línies estratègiques que tenen com a finalitat l’apropament del mar i les activitats marítimes als ciutadans mitjançant la divulgació del patrimoni cultural, o la promoció de l’educació sobre el medi marí en totes les seves vessants.

 

Així mateix, la Direcció General de Pesca i Afers Marítims ha començat a atorgar distintius que permeten reconèixer el paper d’alguns dels projectes ja en curs o finalitzats que contribueixen a la implementació de l’Estratègia Marítima de Catalunya (EMC) que es reconeix com un projecte de Govern i de país. Els primers distintius es van atorgar el passat mes de novembre  a projectes vinculats amb els dos Grups d’Acció Local Pesquer (GALP) que hi ha a Catalunya,  Mar de l’Ebre i Costa Brava, i que prenen especial rellevància com a vectors de desenvolupament de l’economia blava a escala local, i properament es farà una jornada de lliurament a projectes del sector de la comercialització.

 

L’Administració continuarà lliurant aquests distintius a totes aquelles iniciatives que contribueixin a la implementació de les 89 Línies Estratègiques d’Actuació (LEAS) de l’EMC.

 

El primer balanç de la implementació de l’Estratègia i els seus resultats es presentaran durant el mes de juny coincidint amb el primer any des de la seva aprovació. La Direcció General  de Pesca i Afers Marítims hi està treballant en col·laboració amb la resta de departaments implicats.

 

També en el marc de l’Estratègia Marítima, s’està desenvolupant la seva governança a través del Consell Català de Cogestió Marítima a partir d’un ampli procés participatiu dels agents sectorials, administracions, món científic i entitats del Tercer Sector, dissenyat conjuntament amb la Direcció General de Participació Ciutadana del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.

 

Finalment, el Govern ha nomenat Joan Ramon Casals i Mata, director de l’Oficina del President; Josep Rius i Alcaraz, director general d’Anàlisi i Prospectiva del Departament de la Presidència; Pere Martínez i Ammetller, director general de Relacions amb Entitats i Col·lectius de Diferents Territoris i Cultures, del Departament de la Presidència, i Gemma Domènech i Casadevall com a directora general de Memòria Democràtica del Departament de Justícia.