El Govern ha aprovat avui l’Estratègia Blockchain de Catalunya amb la voluntat de situar Catalunya com a país capdavanter en l’ús i el desenvolupament de les tecnologies de registre distribuït (DLT).

“Catalunya sempre ha estat un país capdavanter. Ho vam ser amb les diferents revolucions industrials, i ho volem ser també ara en aquest marc de les noves tecnologies, en aquest marc de la intel·ligència, d’aquestes estratègies que ens han de permetre impulsar la nova governança que volem”, ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.

 

Per aquest motiu, el Govern vol “participar activament” en l’impuls de tecnologies emergents com la internet de les coses (IOT), el big data, el 5G o el blockchain, entre d’altres. Perquè, segons ha alertat Budó, “el progrés, la prosperitat i el futur del treball aniran molt lligats a aquestes tecnologies, i no ser-hi present de forma activa pot convertir-nos en un país dependent també en aquest àmbit”.

 

Com ha recordat la portaveu, Barcelona, capital de Catalunya, és també la capital mundial del mòbil i la ciutat on se celebra el congrés anual més important de la Internet de les coses (Internet of things-IoT). A més, s’està treballant en l’impuls del 5G. Amb l’acord aprovat avui, el Govern posa les bases per ser també “actors i no només espectadors en l’impuls de la tecnologia Blockchain”.

 

La blockchain (cadena de blocs) és una tecnologia que permet mantenir un registre de transaccions permanent, immutable i cibersegur sense necessitat d’intermediaris o autoritat central. És una base de dades distribuïda i descentralitzada i encriptada que garanteix les transaccions, les fa irrevocables i transparents.

 

Les característiques que defineixen la blockchain són:

L’aplicació de les tecnologies DLT a l’Administració pública permet augmentar la transparència, garantir la confiança ciutadana i, alhora, facilitar la integració i la robustesa de les solucions. Per aquest motiu, resulta especialment indicada per a la gestió dels serveis públics, així com per a la implementació de processos de participació ciutadana.

 

 

Fa gairebé un any, el 24 de juliol de 2018, el Govern de la Generalitat va aprovar la implementació de la tecnologia blockchain a l’activitat de l’Administració pública. Es va constituir llavors el Grup de Treball d’impuls de la implementació a la tecnologia blockchain a Catalunya, coordinat pel Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, en què han participat diferents departaments i organismes de la Generalitat, així com experts del sector.

 

Les conclusions del Grup de Treball d’impuls de la implementació d’aquesta tecnologia han esta la base sobre la qual s’ha elaborat l’Estratègia Blockchain de Catalunya. I alguns dels projectes que ja estan en marxa o a punt de veure la llum són:

L’Estratègia Blockchain de Catalunya preveu desplegar un programa d’actuacions al voltant de sis eixos:

 

La consellera i portaveu Budó ha volgut aprofitar la primera roda de premsa  després de la constitució dels ajuntaments per “felicitar i donar l’enhorabona” a totes les alcaldesses i els alcaldes que van prendre possessió del càrrec el  dissabte passat, així com a les regidores i regidors.

 

“Els ajuntaments són l’administració més propera al ciutadà i absolutament bàsica en la prestació de serveis. Des del Govern de la Generalitat estarem sempre al seu costat per continuar treballant plegats en l’enfortiment i la modernització dels governs locals”, ha assegurat Budó.

 

Preguntada per les mesures que prendrà el Govern un cop es faci pública la sentència sobre l’1-O, en cas que no sigui absolutòria, la portaveu ha assegurat que la intenció de l’Executiu, expressada pel president Torra, és “persistir en la defensa dels drets democràtics dels ciutadans de Catalunya”.

 

Amb aquest objectiu, ha recordat Budó, el president ha engegat una ronda de contactes amb partits polítics i entitats per “buscar la unitat estratègica”, una ronda de trobades que preveu finalitzar cap a mitjans del mes de juliol. 

 

A l’espera que el Tribunal Suprem decideixi si deixa en llibertat provisional els presos polítics un cop ha acabat el judici, la portaveu del Govern ha opinat que “no tindria cap sentit que no puguin tornar de seguida a les presons catalanes”.

 

 

Avui el Govern també ha aprovat quatre acords que tenen a veure amb diferents aspectes de respecte al medi i la biodiversitat, tres corresponents al Departament de Territori i Sostenibilitat i un al Departament de Salut.

 

“Com a Govern i com a societat hem de prioritzar totes les actuacions encaminades a preservar el nostre món. I qualsevol acord en aquest àmbit és un pas més per aconseguir-ho”, ha subratllat Budó.

 

 

En primer lloc, el Govern ha aprovat elaborar un inventari d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle dels seus centres i instal·lacions, i un programa d’actuació que els permeti assolir l’objectiu de reducció d’emissions establert per a cada departament.

 

L’any 2017, amb el conseller Rull al capdavant, es va aprovar la Llei 16/2017, del canvi climàtic. Una llei que, malauradament, de seguida va ser recorreguda i suspesa a instàncies del Govern de l’Estat, llavors del PP.

 

A Catalunya, “totes les administracions i la mateixa societat sempre hem tingut una actitud decidida en la lluita contra el canvi climàtic, perquè som conscients que ens hi juguem el planeta i, en aquest sentit també, el futur de la mateixa espècie”, ha manifestat Budó. Això ha suposat que la Llei s’aprovés pràcticament per unanimitat del Parlament l’agost del 2017, quan només 29 països de tot el món tenien una llei semblant.

 

Es tracta d’una llei molt avançada i capdavantera, pionera a l’estat espanyol –de fet aquest va ser un dels arguments per recórrer-la-, que estableix tot un seguit d’objectius. Però el pas de la Llei a l’acció climàtica requereix de moltes petites accions que sumen i ens ajuden a fer la transició cap a una societat resilient i baixa en carboni.

 

La Llei del canvi climàtic inclou objectius ambiciosos com el d’assolir la neutralitat en les emissions de GEH, i un model de producció d’electricitat totalment renovable en el 2050. per assolir-ho calen accions com aquesta que avui hem aprovat, i que consisteix en establir un termini de tres anys per elaborar els inventaris i enllestir els programes d’actuació que permeti assolir la reducció d’emissions en tots els centres i instal·lacions de la Generalitat de Catalunya.

 

Aquesta decisió afecta a tots els edificis públics que siguin propietat de la Generalitat de Catalunya i dels seus organismes, així com també en tots aquells que en sigui arrendatària i les condicions del lloguer ho permetin.

 

L’òrgan de suport i de referència per al seguiment d’aquest acord és l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat.

 

“Des de Catalunya hem de mantenir una actitud exigent i compromesa en la lluita contra el canvi climàtic, i continuar avançant en l’aplicació de la Llei”, ha dit Budó. La norma compromet el Govern, entre altres mesures, a fer que el 100% de la flota pública de la Generalitat sigui elèctrica l’any 2030 i a establir periòdicament des del Govern objectius relatius al percentatge mínim de consum d’energia d’origen renovable en les instal·lacions públiques que siguin propietat de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic i en aquelles en què figurin com a arrendataris.

 

 

En segon lloc, el Govern ha acordat autoritzar l'Institut Català de la Salut a realitzar la contractació de caràcter pluriennal, per un import total de 12.316.583,18 € (IVA inclòs), de l'arrendament de vehicles per als centres de l'Institut Català de la Salut, durant el període comprès entre els exercicis de 2019 i 2024.

 

La nova flota de vehicles de l’Institut Català de la Salut (ICS) per primera vegada estarà formada per vehicles 100% sostenibles. En concret l’adjudicació inclou 344 vehicles i 230 punts de càrrega.

Aquest acord, com l’anterior, també està alineat amb les accions que s’ha compromès dur a terme el Govern de la Generalitat per assolir els objectius en matèria de mitigació i adaptació establerts a la Llei del canvi climàtic.

 

La nova flota d’energia verda de l’ICS permetrà que la Generalitat assoleixi l’objectiu marcat de tenir una flota sostenible. En xifres absolutes, gràcies a aquest canvi a gran escala, es deixaran d’emetre 12.000 tones anuals de CO©ü a l’atmosfera, un volum que equival a les emissions anuals de 1.000 llars. L’aposta pel respecte pel medi ambient també té impacte com a mesura de salut, ja que la contaminació atmosfèrica urbana és un dels factors més perjudicials per a la salut.

 

 

En tercer lloc, el Govern ha acordat incorporar a la planificació hidrològica catalana diverses actuacions a la ciutat de Terrassa en matèria d’inundabilitat. urant l’octubre i novembre de 2018 van produir-se diversos aiguats que van provocar fortes crescudes a la riera de les Arenes, a Terrassa, que van provocar diversos danys estructurals. Per restituir aquests danys, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va dur a terme, per la via d’emergència,  diverses actuacions per a la reparació de diversos trams del mur del marge dret de la riera de les Arenes.

 

Alhora, l’Agència Catalana de l’Aigua va concloure, també durant l’any 2018, que en aquesta zona encara hi ha un risc d’inundació probable i, per tant, el Govern ha incorporat a la planificació un seguit d’actuacions que es consideren necessàries per a reduir el risc d’inundació en l’àmbit corresponent, evitant el potencial dany a persones i béns en cas de nous episodis d’inundació.

En concret, l’Agència realitzarà un estudi hidràulic de detall en tot el tram urbà de la riera de les Arenes, on s’analitzarà la problemàtica existent de murs i travesses i es programin en el te

mps les actuacions necessàries per donar solució al problema. Aquest estudi, que es redactarà en els propers dos anys, permetrà incorporar les actuacions necessàries en el proper Pla de Gestió del Risc d’Inundació, a aprovar l’any 2021 i desenvolupar en el sexenni 2022-2027.

 

La construcció de les ciutats són elements sobrevinguts sobre un territori on la natura tenia una dinàmica pròpia. I cal actuar per evitar que la interacció entre natura i obra humana provoqui danys i riscos en cas d’inundació.

 

 

En quart lloc, el Govern ha obert la consulta prèvia per a elaborar un nou Decret sobre la tinença i la cria en captivitat d’ocells fringíl·lids destinats a concursos de cant. Catalunya, amb la llei 28/2003 de protecció dels animals, va ser absolutament pionera en polítiques i lleis de protecció i cura dels animals.

 

Alhora, la defensa i protecció de la biodiversitat és també un objectiu principal, atès que per primera vegada en la història del planeta una de les espècies que hi viu està ocasionant una extinció massiva de moltes altres espècies. És en aquest àmbit que des del Govern de la Generalitat hem de legislar i ser especialment curosos en la regulació i protecció de tots els animals. Aquest acord pres avui afecta uns animals concrets, els ocells fringíl·lids, com són el verdum, la cadernera, el passerell comú i el pinsà comú.

 

Els concursos de cant d’ocells i l’exposició d’aquests en societats ocellaires està força implantant en els països mediterranis i és una activitat força tradicional a casa nostra, especialment en les festes majors.

Des del 2016 a Catalunya no s’autoritzen captures d’ocells fringíl·lids a la natura, i es persegueix i se sanciona la captura furtiva, d’acord amb la normativa vigent.

 

Amb aquest decret sobre la tinença i la cria en captivitat d’ocells fringíl·lids adreçada a l’activitat tradicional de concursos de cant es pretén protegir i conservar la biodiversitat que viu en estat salvatge, i en concret:

 

-Mantenir la població d’ocells fringíl·lids nascuts en captivitat i potenciar-ne la seva cria, amb la finalitat de disposar d’una població d’ocells que permeti seguir amb les activitats tradicionals relacionades amb el cant.

-Assegurar que els ocells fringíl·lids es troben en les condicions de benestar, salubritat i en instal·lacions adequades.

-Garantir la seguretat jurídica de les transaccions que s’efectuïn amb els ocells fringíl·lids.

-Garantir la procedència dels ocells nascuts en captivitat mitjançant un sistema d’identificació que permeti disposar d’informació sobre l’origen i la traçabilitat d’aquests ocells.

 

 

El Govern d’avui també ha pres diferents acords en matèria pressupostària i econòmica. Destaquen els 53.413.000 euros aprovats per a la millora de l’ocupabilitat de les persones aturades o inactives, especialment aquelles que tenen més dificultats d’accés al mercat laboral. Aquesta partida es destinarà al programa ‘Treball i formació’ impulsat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), que preveu beneficiar unes 3.600 persones.

 

Finalment, el Govern ha aprovat destinar 2,6 milions d’euros a Programes de formació i inserció per al curs vinent. Es tracta d’una convocatòria de subvencions a centres educatius que no són de titularitat pública, que completa l’oferta educativa i així l’oferta és gratuïta per als alumnes. Recordar que en el curs actual (2018-2019) hi ha 6.998 alumnes en 492 programes, que abasten 29 perfils professionals de 15 famílies de Formació Professional.

 

Aquests són programes pensats per a joves d’entre 16 i 21 anys que van deixar l’educació secundària obligatòria i no segueixen cap ensenyament. Amb aquesta acció se’ls proporciona la possibilitat de tornar al sistema educatiu i cursar l’FP, o també l’aprenentatge per accedir al mercat de treball.

 

 

Finalment, en la reunió d’avui el Govern s’ha fet ressò de la decisió del Tribunal Suprem de l’11 de juny que desestima el recurs de cassació interposat per l’administració general de l’Estat, pel ministeri d’Educacio i confirma la sentencia de l’Audiència Nacional, de 2 de juny de 2016, sobre el retorn dels Papers de Salamanca a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

 

Segons ha explicat la portaveu Budó, el Govern va demanar que el Suprem declarés l’obligació del Ministeri de Cultura de transferir a la Generalitat la documentació pendent de restitució, entre la qual es troben tots aquells documents que van ser confiscats a persones físiques i jurídiques privades; documents i altres efectes que van ser confiscats a la Generalitat de Catalunya i aquells docs confiscats a la Generalitat i particulars que van integrar la causa general instruïda al Tribunal.

 

En aquest sentit, la sentència del tribunal accepta el plantejament de la Generalitat i desestima el recurs de cassació perquè considera que un cop identificats per la comissió mixta els documents i altres efectes confiscats a persones físiques jurídiques privades existia una obligació legal del ministeri de transferir-los a la Generalitat per tal que fos aquesta, i només aquesta, qui fes les tasques d’identificar-ne els titulars o successors.

 

La sentència del TS considera que el ministeri no està facultat per valorar o no si existeix la possibilitat d’identificar els titulars o successors dels documents que s’han de lliurar un cop la comissió mixta ha verificat que aquests documents van ser confiscats a Catalunya.

 

La sentencia del Suprem, però, fa un advertiment: que no es transmet a la Generalitat la titularitat dels documents confiscats a Catalunya a persones físiques i jurídiques privades sinó que els transmet a efectes de la seva restitució als propietaris originals o els seus successors, per la qual cosa, en cas que la restitució fos impossible, seguiran integrant l’Arxiu nacional de la Guerra Civil amb la imperativa devolució o reintegrament al mateix.