• El document fixarà els principis necessaris per complir els objectius establerts en la Llei del canvi climàtic i en les bases del Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya
• El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, que excepcionalment ha exercit la funció de portaveu del Govern, ha qualificat d’”anormalitat democràtica manifesta” el judici contra el president Torra
• Calvet considera “demolidores” les conclusions de l’informe d’Amnistia Internacional sobre el judici del procés i espera que “obri els ulls” del Govern espanyol per recuperar la negociació i el diàleg polítics

El Govern ha aprovat avui la memòria preliminar de l'Avantprojecte de llei de la transició energètica de Catalunya i de transformació de l'Institut Català d'Energia (ICAEN) en l'Agència Catalana d'Energia, en una reunió celebrada l’endemà que el president de la Generalitat, Quim Torra, declarés davant el TSJC acusat de desobediència per no haver retirat de la façana del Palau de la Generalitat la pancarta a favor de la llibertat d’expressió i dels presos polítics, com li requeria la JEC.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, que avui ha exercit de manera excepcional les funcions de portaveu del Govern, ha volgut fer referència a la jornada d’ahir durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu:

“Representa una anormalitat democràtica manifesta que el president de la Generalitat hagi d’enfrontar-se a un judici per defensar els drets polítics i socials i la llibertat d’expressió i per condemnar l’existència de presos polítics i exiliats”, ha denunciat Calvet, per a qui la jornada d’ahir també va ser “excepcional” perquè va ser “la primera vegada” que un president de la Generalitat “en exercici” s’asseia al banc dels acusats.

“Però ja és el tercer president, juntament amb els Molt Honorables Artur Mas i Carles Puigdemont, que és perseguit i que pateix la repressió per voler donar la paraula a la gent i defensar el mandat que el poble de Catalunya ha expressat a les urnes”, ha assenyalat Calvet.

En aquest sentit, Calvet ha explicat que, en el Govern d’avui, el vicepresident i els consellers han fet costat al president Torra, “com no pot ser d’una altra manera”, “per la seva fermesa i determinació en la defensa de les seves conviccions, que també són les nostres: la defensa dels drets civils, socials i polítics de tots els ciutadans de Catalunya”.

El conseller també ha recordat que la repressió “no acaba amb els tres presidents”: “Hi ha tot un govern a la presó i a l’exili, hi ha líders socials a la presó, gent detinguda i empresonada per manifestar-se i acusada de delictes desproporcionats”.

En relació amb això, Calvet ha valorat l’informe “molt rellevant” que l’ONG Amnistia Internacional ha presentat avui després d’haver estudiat la sentència del Tribunal Suprem sobre el procés. Per a Calvet, les conclusions de l’informe són “demolidores”: “Amnistia Internacional parla de sentència desproporcionada, excessiva, restrictiva, imprecisa i perillosa” que “amenaça la llibertat d’expressió i manifestació”, ha alertat.

“Un informe com aquest hauria de fer vergonya als responsables de l’Administració de Justícia”, ha considerat el conseller. Per exemple, Calvet ha assenyalat que en el seu informe l’ONG afirma que vetllarà perquè el tracte als recursos de les defenses s’adeqüi als estàndards internacionals i també demana que s’alliberi immediatament Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Per aquest motiu, el conseller ha fet una “enèsima crida a l’Estat Espanyol a seure i dialogar” per resoldre aquest conflicte polític “que fa anys que dura”: “Hi ha una part molt important de catalans que han desconnectat de l’Estat Espanyol. Això els hauria de fer obrir els ulls. La persecució i repressió polítiques no farà més que ampliar aquesta bretxa que separa Catalunya d’Espanya. Lluny d’atemorir-nos ens fa ser més ferms”, ha assegurat.

Calvet ha reiterat l’apel·lació a recuperar el diàleg entre governs “sense línies vermelles i amb garanties”. El conseller ha contraposat aquesta negativa a negociar del Govern espanyol amb la Taula catalana del diàleg formada per diversos partits i que, segons ha anunciat el conseller, el president Torra convocarà a principis de desembre. “Estem segurs que podrem seure i parlar amb tothom per compactar al màxim la posició del Govern de Catalunya en aquest necessari diàleg bilateral entre Catalunya i Espanya”, ha conclòs Calvet.

El Govern aprova la memòria preliminar de l’avantprojecte de Llei de la transició energètica de Catalunya

En la reunió d’avui, el Govern ha aprovat la memòria preliminar de l'Avantprojecte de llei de la transició energètica de Catalunya i de transformació de l'Institut Català d'Energia (ICAEN) en l'Agència Catalana d'Energia.

El text ha de fixar els principis legislatius de la política energètica catalana necessaris per complir els objectius establerts en la Llei del Canvi Climàtic i en les bases del Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya, que fixen la voluntat d’assolir un model energètic totalment basat en les energies renovables l’any 2050.

La nova normativa, segons ha destacat el conseller Calvet, tindrà “la voluntat d’impulsar i incentivar el pas cap a una economia i una societat de baixa intensitat energètica, de baixa intensitat en el consum de recursos materials i neutra en les emissions de carboni”. Per això, es treballarà en àmbits com l’acompanyament dels sectors d’activitat econòmica en l’adaptació a les noves condicions derivades del canvi climàtic, l’assoliment d’un nou model de mobilitat urbana, l’eliminació de les barreres normatives o administratives que dificultin la lluita contra el canvi climàtic o l’increment dels incentius i la priorització de les polítiques i recursos destinats a la transformació del model energètic, entre d’altres.

De fet, i amb l’objectiu d’avançar en aquest sentit a la major velocitat possible, el Govern ultima la modificació de la normativa que regula la implantació d’energia eòlica i fotovoltaica a Catalunya.

La normativa també inclou la transformació de l’ICAEN en l’Agència Catalana d’Energia. Aquesta mesura, que dona compliment al mandat fixat per la Llei del Canvi Climàtic, té com a objectiu que l’ens esdevingui l’instrument impulsor de la transició energètica de Catalunya, i es doti de capacitat per exercir la governança i la coordinació sobre el Pacte Nacional per a la Transició Energètica.

Aquesta iniciativa legislativa forma part del paquet de mesures que el Govern ha posat en marxa per fer front a l’emergència climàtica que viu Catalunya. Des del moment de la declaració d’emergència climàtica, el govern destinarà 50 milions d’euros a línies per millorar l’estalvi i l’eficiència en l’àmbit de la indústria. Ha destinat 7,3 milions d’euros en ajuts per a la substitució de vehicles vells per vehicles elèctrics o més eficients i a la instal·lació de punts de recàrrega vinculats,  que s’afegeixen a la inversió ja realitzada de 2,9 milions en la xarxa de punts de recàrrega ràpida a les principals vies de Catalunya. També ha habilitat 8,3 milions per al finançament empresarial de projectes d'innovació per a l'impuls de la transició energètica, i s’ha reorientat i ampliat l’estratègia SOLARCAT.

A més, el govern també treballa perquè la Planificació de la xarxa de transport d’energia elèctrica 2021-2026 de l’Estat espanyol inclogui un paquet d’infraestructures necessàries per a l’evacuació d’energia eòlica i fotovoltaica generada a Catalunya, que inclou 12 subestacions. També s’han dut a terme diferents projectes de difusió i participació ciutadana per tal d’introduir la transició energètica en el dia a dia de persones i empreses.

La Generalitat ha estat pionera a orientar les seves polítiques energètiques a la transició cap a un nou model més net i sostenible, ja que l’any 2016 es va començar a negociar amb els agents socials, civils i econòmics les bases del Pacte Nacional per a la Transició Energètica, i la seva actuació ha fet possible un marc normatiu estatal més favorable en aspectes com ara l’autoconsum compartit.  

El Govern aprova l’elaboració del Pla estratègic integral de suport a la indústria de la mobilitat i de l’automoció 2020-2025

El Govern ha aprovat aquest matí l’elaboració del Pla estratègic de suport a la indústria de la mobilitat i de l’automoció 2020-2025. L’objectiu del Govern és dissenyar conjuntament amb el sector i les organitzacions empresarials i sindicals més representatives les línies estratègiques que han de servir per enfortir la competitivitat de la indústria de la mobilitat i l’automoció.

A Catalunya, l’automoció és un sector estructural pel seu pes econòmic i social: representa un 10,2% del PIB català, una facturació de més de 23.800 milions d’euros, 548.000 unitats produïdes, un 80% d’exportació, més de 10.000 empreses i una ocupació de més de 143.000 persones, segons les dades del Clúster de la Indústria de l'Automoció de Catalunya (CIAC).

“Estem, doncs, davant un sector estratègic per l’economia catalana, un sector que el Govern vetlla especialment”, ha assegurat el conseller Calvet. Precisament, el titular de Territori i Sostenibilitat ha volgut remarcar el recent viatge de la consellera Chacón i ell mateix al Japó, on van acompanyar una delegació empresarial del Port de Barcelona per impulsar les oportunitats de negoci de les empreses catalanes, fomentar les inversions japoneses a Catalunya i reforçar els vincles logístics.

Per al conseller, un els punts importants de l’agenda va ser la reunió amb directius de Nissan, dels quals van refermar el seu compromís amb la planta de Catalunya i van agrair el suport de la Generalitat a la nova planta de pintura a la Zona Franca.  La reunió també va servir per compartir projectes de futur sobre el sector de l’automoció i la mobilitat.

Com en altres sectors de l’economia, la industria de l’automoció també s’enfronta a grans desafiaments, en bona part pel canvi tecnològic i de pautes de consum i també per la necessària descarbonització que marquen diferents normatives vinculades a la reducció d’emissions i al canvi climàtic en general.

Des del Govern s’entén que la mobilitat del futur es basarà en una cadena de valor que anirà molt més enllà de la indústria de l’automoció actual, on la frontera entre servei i producte serà cada cop més difusa i on al centre de tot trobarem l’usuari.

Mitjançant l’Acord adoptat avui, d’iniciar l’elaboració del Pla estratègic, el Govern “vol tractar l’impacte industrial de la transformació del sector i alhora abordar l’evolució de la mobilitat en un sentit més ampli com ara l’estratègia per a la mobilitat segura, l’estratègia del 5G i l’estratègia del vehicle connectat, i la conducció autònoma”, ha afegit Calvet.

En conseqüència, la indústria vinculada a l’automoció i a la mobilitat en sentit ampli necessita una definició estratègica que necessàriament s’ha de fer de manera coordinada i concertada entre les administracions, les empreses, i els agents econòmics i socials per tal que el marc d’actuació de la indústria sigui clar.

El Pla estratègic integral de suport a la indústria de la mobilitat i de l’automoció 2020-2025, doncs, haurà d’impulsar aquest espai permanent de debat per a la transformació de la indústria de la mobilitat i de l’automoció amb la finalitat de sensibilitzar, diagnosticar i acompanyar les empreses en el procés de transició del sector.

El Govern aprova impulsar dos plans d’ocupació a la Ribera d’Ebre

El Govern també ha aprovat impulsar dos plans d’ocupació a la Ribera d’Ebre, en el marc de les intervencions estratègiques per a la prevenció d'incendis forestals com a conseqüència dels focs produïts durant els dies 26 de juny a 7 de juliol de 2019  

A la comarca de la Ribera d’Ebre els municipis més afectats per aquests focs, d’acord amb les dades de les que es disposa van ser Flix, la Palma d’Ebre, la Torre de l’Espanyol i Vinebre.

Com a conseqüència d’aquests focs, les infraestructures relacionades amb la prevenció d’incendis forestals han quedat greument afectades i, per tant, les tasques de prevenció d’incendis forestals, que inclouen la neteja, la reforestació i la reconstitució dels terrenys forestals afectats requereixen una mà d’obra que supera els recursos habituals tant del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre com de l’Ajuntament de Flix.

En conseqüència, el Govern ha acordat l’atorgament d’una subvenció, per un import de 326.324,38 euros, al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i una altra, per un import de 964.392,76 euros, a l’Ajuntament de Flix per al desenvolupament d’accions laborals, de formació i de coordinació i suport en el marc de les intervencions estratègiques per a la prevenció d’incendis forestals.

Aquests ajuts serviran per desenvolupar les accions d’experiència laboral i de formació de 15 persones al consell comarcal i 46 persones a l’ajuntament de Flix.

El Govern subscriu un acord per promoure la programació informàtica a primària

El Govern també ha autoritzat un conveni amb el Ministeri d'Educació i Formació Professional per a promoure l'ús de la programació informàtica en l'educació primària. 

L'objecte del Conveni és dur a terme un projecte, de forma conjunta, per promoure l'ús de la programació informàtica com a recurs educatiu en l'àrea de matemàtiques en les classes de 5è curs de l'educació primària.

En el marc d’aquest conveni, s’elaboraran els recursos didàctics necessaris per al projecte, es seleccionaran els centres educatius i el personal docent que hi participarà i es duran a terme les actuacions necessàries per implementar-ho.

El conveni permetrà la participació en el projecte d’una vintena de docents per tal que desenvolupin entre l’alumnat les habilitats de programació i robòtica. La durada prevista és d’un any, prorrogable per un altre any.

El Govern aprova la signatura de l’acord de col·laboració amb la regió Provença-Alps-Costa Blava

El Govern ha aprovat dos acords de cooperació bilateral amb la regió francesa de Provença-Alps-Costa Blava i la regió de Corea del Sud de Gyeonggy.

El primer acord amb la regió francesa de Provença-Alps-Costa Blava te com objectiu promoure la cooperació en diferents àmbits sectorials d’interès comú com la lluita contra el canvi climàtic, la joventut, la recerca i la innovació, el desenvolupament econòmic, el turisme sostenible, la cultura i el patrimoni, l’àmbit marítim, l’energia eòlica o el transport, entre d’altres. També pretén promoure una aliança en el marc de la política euromediterrània.

Aquest serà el segon conveni que el Govern subscriu amb aquesta regió, el primer va ser subscrit l’ant 2010 i aquest segon respon a l’interès d’ambdues regions d’establir un conveni marc més ampli.

Pel que fa al segon conveni, es tracta d’iniciar els tràmit previ a la  signatura d’un acord de col·laboració amb la província coreana de Gyeonggy, un dels principals socis asiàtics de la Generalitat. Es tracta d’un nou acord marc que actualitzarà el potencial de col·laboració entre els dos governs, que enguany celebren 20è aniversari de la signatura de l’acord que va encetar les seves relacions prioritàries.

El Govern delimita l’entorn de protecció de les pintures rupestres de la Coves del Cingle, del Pi i del Ramat, a Tivissa

El Govern també ha aprovat la delimitació de l'entorn de protecció dels abrics de Cova del Cingle, Cova del Pi i Cova del Ramat, al municipi de Tivissa (Ribera d'Ebre).

Aquests abrics ja van ser declarats Bé Cultural d’Interès Nacional. Es tracta d’un patrimoni cultural de rellevància excepcional que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular.

Resulta imprescindible conservar aquestes manifestacions pictòriques dins l’entorn en el qual s’integren, tal com recomana el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO per a, entre d’altres, les manifestacions d’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani.

Amb l’acord adoptat avui, el Govern estableix aquest entorn recomanat per la UNESCO que permet una millor protecció i salvaguarda d’aquests bens culturals excepcionals.

El Govern atorga un total de 23 medalles i plaques Josep Trueta a professionals i entitats destacades de l’àmbit de la salut

El Govern, a proposta del Departament de Salut, ha reconegut amb les medalles i plaques Josep Trueta al mèrit sanitari 18 professionals i 5 entitats que, per la seva tasca i trajectòria, han contribuït de forma significativa a l’avenç i la millora de l’àmbit de la salut. Els guardons, que s’entregaran el 29 de novembre en un acte al Palau de la Generalitat, es van crear el 1998 per commemorar el centenari del naixement del reconegut doctor i científic català Josep Trueta Raspall.

Són un total de 23 guardons: 18 a professionals, i 5 a entitats, per la seva tasca i trajectòria que han contribuït de forma significativa a l’avenç i la millora de l’àmbit de la salut.

Les persones guardonades amb les Medalles Josep Trueta 2019 són:

• Manel Balcells i Díaz
• Anna Carreres i Molas
• Pep Davins i Miralles
• Elvira Fernández Giráldez
• Carme Ferré Grau
• Dolors Forés i Garcia
• Maria Dolors Juvinyà Canal
• Antonio de Lacy Fortuny
• Dolors Llorens Basses
• Ana MacPherson
• Abel Mariné Font
• Rafael Masià Martorell
• Josep Ordi Ros
• Antoni Ribas Bruguera
• Josep Terés i Quiles
• Ramona Tigell Gironès
• Montserrat Vendrell Rius
• Joan Viñas Salas

La medalla Josep Trueta, en forma de placa, s’ha acordat atorgar a:

• L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)
• Comissió d’Economia de la Salut del Col·legi d’Economistes de Catalunya
• Fundació Cellex
• Fundació Sanitària Sant Pere Claver
• Metges Sense Fronteres.

Els guardons es lliuraran el proper 29 de novembre en un acte al Palau de la Generalitat.