• Es mantenen i ajusten mesures d’urgència adoptades en els darrers mesos en els àmbits sanitari i administratiu
• El president Torra convocarà partits i entitats sobiranistes per consensuar la postura del Govern a la taula de diàleg
• El Govern també posa en marxa el Pla de vigilància de la qualitat de les aigües de bany per a la temporada 2020
• L’Executiu referma el seu compromís amb els drets de les persones LGBTI i acorda el manifest “un pas endavant cap a la diversitat LGBTI”
• El Govern proposa 15 mesures per lluitar contra el racisme i les seves causes

 

El Govern ha aprovat un nou Decret llei per adaptar el funcionament de l’administració a la fi de l’estat d’alarma. Atesa la nova situació, resulta necessari anar adaptant les mesures adoptades pel Govern de la Generalitat aquests darrers mesos per tal de pal·liar els efectes desfavorables que ha ocasionat aquesta crisi sanitària.

“Actualment la crisi sanitària encara no s’ha superat, tot i que és cert que està continguda, i cal preservar aquelles eines de gestió eficaces per afrontar col·lectivament la pandèmia i garantir el dret a la protecció de la salut de la població en les millors condicions possibles”, ha afirmat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu. L’evidència clínica apunta a la incidència de possibles rebrots de la malaltia i, davant això, l’experiència acumulada fa necessari que l’autoritat sanitària  pugui tenir accés immediat a l’augment de la capacitat productiva del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT).

Segons ha explicat Budó, això es concreta en el fet que, segons les necessitats del Sistema Sanitari Públic de Catalunya per gestionar la Covid-19, s’habilita el Servei Català de la Salut per disposar de la capacitat productiva dels centres i establiments sanitaris privats, laboratoris clínics i mútues d’accidents de treball, per dotar-se de major capacitat assistencial de forma immediata en cas que es requereixi. Aquesta habilitació comporta la integració funcional, transitòria i parcial, d’aquests centres i establiments al Sistema Sanitari Integral de Catalunya (SISCAT), de manera que hauran d’atendre els encàrrecs d’activitat procedents del Servei Català de la Salut.

La posada a disposició dels laboratoris inclou la facultat d’imposar autoritzacions per realitzar proves de caràcter privat per garantir la disponibilitat de la capacitat productiva màxima pel sistema públic de salut en cas de necessitat, així com poder adoptar mesures per a l’establiment de preus màxims aplicables a la realització de proves diagnòstiques per garantir un accés en condicions d’equitat i evitar el risc de qualsevol situació.

Les extensions funcionals d’espais al servei de centres hospitalaris del SISCAT al conjunt del país són una xarxa de seguretat per absorbir pics de pressió assistencial com a conseqüència directa de la pandèmia. L’autoritat sanitària, doncs, a través del Servei Català de la Salut, ha de continuar retenint la capacitat per gestionar-les i valorar la seva necessitat de continuïtat en cada context, sempre en funció de les previsions dels experts en salut pública.

La portaveu també ha volgut recordar el “sobreesforç” que el sistema públic de salut de Catalunya ha hagut de dur a terme per la pandèmia de la Covid-19: “Cal posar en valor que la implicació dels professionals i entitats del sistema ha estat exemplar i, a la vegada, s’ha complementat amb una àmplia mobilització dels recursos disponibles al conjunt de la societat, en especial amb la suma a la resposta assistencial dels centres i establiments sanitaris privats i de les mútues d’accidents de treball”, ha destacat.

En l’àmbit de les cooperatives, tot i la finalització de l’estat d’alarma, es prorroga fins el 31 de desembre de 2020 la mesura que estableix el Decret Llei 10/2020, de 27 de març, que, de forma excepcional, autoritza els consells rectors a acordar la suspensió total o parcial de l’activitat cooperativitzada de totes les persones sòcies treballadores, sòcies de treball, o persones treballadores o d’una part d’aquestes quan es donin una sèrie de requisits establerts a l’article esmentat. Així mateix, s’allarguen de forma temporal i extraordinària algunes de les mesures adoptades per facilitar el funcionament de les associacions, les fundacions i les comunitats de propietaris, tot tenint en compte les noves circumstàncies.

El president Torra convocarà partits i entitats sobiranistes per consensuar la postura del Govern a la taula de diàleg

Durant la roda de premsa, la portaveu Budó ha avançat que el president Torra convocarà els partits i les entitats independentistes “després del parèntesi de la Covid-19” a una reunió per abordar la represa del diàleg amb el Govern espanyol. “El president sempre ha volgut consensuar de quina manera el Govern va a aquesta taula de diàleg i per tant això és el que vol treballar, treballar aquest consens”, ha explicat.

Per a la consellera, per reprendre les negociacions “cal recuperar” el clima de confiança que “s'ha malmès” per la gestió de la crisi sanitària, en què el Govern espanyol ha recentralitzat les competències. “Nosaltres entenem que aquest és un diàleg necessari. Des del Govern de Catalunya sempre hem demanat que la resolució del conflicte polític que existeix es resolgui a través del diàleg i la negociació”, ha manifestat. Per a la portaveu, la qüestió important és si el Govern espanyol té “una veritable voluntat de diàleg i de poder resoldre el conflicte polític”. “Com a Govern, el que hem d'assegurar és si en aquesta reunió podrem posar sobre la taula exercir el dret a l'autodeterminació i l'amnistia. Podrem parlar d'això en aquesta taula de diàleg?”, s’ha preguntat.

Pel que fa a la figura del mediador, Budó ha considerat “important” que prengui part a la taula de diàleg, sobretot tenint en compte el “tarannà” del Govern espanyol, que ha negat haver retirat competències dels governs autonòmics durant l’estat d’alarma. “En qualsevol procés de negociació i de resolució de conflicte polític sempre ha existit la figura del mediador, no estem demanant res que no sigui normal en qualsevol procés de negociació”, ha afirmat.

El Govern endega el Pla de vigilància de la qualitat de les aigües de bany per a la temporada 2020

En la reunió d’avui, el Govern també ha donat el vistiplau al Pla de vigilància de la qualitat de les aigües de bany per a la temporada 2020, que posa en marxa el departament de Territori i Sostenibilitat, mitjançant l’Agència Catalana de l’Aigua, i que abasta tant les aigües costaneres com les de les zones de bany interiors.

Aquest any les actuacions venen molt marcades per la incidència de la Covid-19. Així, enguany es vetllarà per la qualitat d’un total de 234 platges i 13 zones de bany interiors, amb mostrejos que es duran a terme entre el 15 de juny i el 15 de setembre per detectar possibles aigües residuals urbanes a les zones de bany.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) recentment també ha assenyalat que el risc de transmissió a causa de la Covid-19 a través del bany recreatiu es relaciona més amb una manca de respecte de les mesures de comportament i distanciament social entre persones que no pas degut a la possible presència del virus a l'aigua. Si l'aigua de la zona de bany és classificada sanitàriament com excel·lent o bona, el risc es pràcticament nul.

També s’han establert mesures per garantir la seguretat dels banyistes i de les persones usuàries de les platges, com ara:

• Restringir el bany a les platges del Fòrum de Sant Adrià del Besòs i la del rec del Molí, a l’Escala, dues platges qualificades amb categoria insuficient en la temporada de bany del 2019. Es restringeix també el bany a la platja fluvial d’Ogern, a Bassella a l’Alt Urgell, perquè no es pot garantir cabal suficient d’aigua.

• Restringir el bany a les desembocadures d’aigües dolces a mar (rius, canals, riuets o recs), concretament a 30 platges de 20 municipis on hi desemboquen cursos fluvials naturals de forma contínua, susceptibles d’aportar alguna traça de contaminació fecal.

• I restringir el bany a les platges durant episodis de pluges o en situacions d’incidències puntuals, entre 24 i 72 hores. Diverses platges de les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès i el Maresme són les que tenen un risc més alt d’alteració de la qualitat de l’aigua en cas de pluges intenses a l’estar en zones densament poblades i a prop de desembocadures de rius, torrents, canals de pluvials, entre d’altres.

Val a dir que l’ACA informarà diàriament de l’estat de les aigües de bany a PlatgesCAT i publicarà avisos de precaució en els casos que siguin necessaris.

Pel que fa a zones de bany interiors, cal dir que moltes estan regulades per ajuntaments i ens locals, motiu pel qual es recomana comprovar abans d’anar a la zona de bany si la zona escollida té establert algun règim de limitacions d’accés, aforament o permanència en la platja, o limitacions en l’accés als aparcaments. En aquest casos, aquest any, l’ajuntament pot prohibir el bany pel risc de coronavirus en cas que no es pugui garantir la seguretat pels banyistes.

Finalment, el Pla de vigilància de la qualitat de les aigües està vinculada a la recerca i la innovació. I, en aquest sentit, l’ACA preveu la creació d’un grup de recerca d’aigües residuals i COVID-19 amb institucions del món científic i universitari, nacional i europeu.

El Govern sol·licita al Parlament tramitar per la via d’urgència extraordinària el Projecte de llei de facilitació de l’activitat econòmica

L’Executiu també ha acordat sol·licitar al Parlament tramitar per la via d’urgència el projecte de llei de facilitació de l’activitat econòmica. “Amb motiu de la situació econòmica generada per la Covid-19, creiem necessari demanar a la Mesa del Parlament la tramitació urgent d’aquest projecte de llei per reduir a la meitat els terminis per a l’aprovació de la norma per tal de disposar d’una marc legal que ajudi els autònoms i les empreses a reactivar l’activitat”, ha explicat la portaveu Budó.

El text, que va entrar al Parlament a principis d’any, té l’objectiu d’impulsar l’activitat econòmica, establint els criteris i instruments per fer més àgil i eficient la relació entre administracions i empreses i emprenedors.

La crisi sanitària provocada pel COVID-19 ha generat una crisi econòmica sense precedents, que exigeix dotar-se de tots els mitjans a l’abast per ajudar als autònoms i a les empreses. La simplificació administrativa i la reducció de càrregues és una manera d’injectar recursos a l’economia productiva i l’aprovació de forma urgent de la Llei de facilitació de l’Activitat econòmica ho faria possible.

El projecte de llei, aprovat pel Govern al gener passat, assenta les bases d’una normativa pionera a Europa. Es tracta d’una regulació sense precedents en l’àmbit de l’activitat econòmica, ja que farà possible l’aplicació del principi “Only Once” que impulsen les directrius de la Unió Europea integrant els tres nivells d’administració (català, local i estatal), i pel qual empreses i emprenedors només han d’aportar un cop les seves dades en posteriors relacions amb qualsevol administració.

Una altra de les novetats de la futura llei és la creació una “autopista administrativa” per a projectes empresarials “estratègics”, afavorint la implantació d’empreses amb valor afegit i presència tecnològica, especialment els que impliquin inversions productives preferentment en l’àmbit industrial i logístic. 

Aquesta normativa beneficiarà 564.000 empreses i 362.000 autònoms (el 89% de les empreses i el 91% dels autònoms) i suposarà un estalvi de 38,4 milions d’euros anuals per als agents empresarials beneficiats.

El Govern aprova el model i l’estratègia de política fiscal corporativa de la Generalitat i el conjunt del sector públic

Fora de les mesures relacionades amb la Covid-19, el Govern ha donat llum verda al model de política fiscal corporativa de la Generalitat i del seu sector públic i l’estratègia que el desenvolupa. L’objectiu del model és doble: d’una banda establir un protocol d’actuació homogeni, integrat i coordinat en matèria fiscal que ha de permetre disposar d’una visió global de la fiscalitat de l’Administració de la Generalitat i  del seu del sector públic; i, de l’altra, establir els mecanismes d’assistència i suport tributari als ens que conformen l’àmbit subjectiu de la política fiscal corporativa.

Aquesta visió global de la fiscalitat del sector públic permetrà guanyar en eficiència i estalviar costos, ja que els organismes i entitats es podran beneficiar de l’homogeneïtzació de criteris i procediments, així com de l’assessorament tributari i la formació i capacitació en fiscalitat des d’un òrgan transversal en la prestació d’aquests serveis.

També es generaran economies d’escala, amb la internalització de determinats serveis de tramitació, sistemes de gestió unificats, així com la compra centralitzada de productes TIC. Finalment, aquesta política incrementarà la transparència en matèria fiscal i en el foment del compliment cooperatiu.

En aquest sentit, aquest model gira a l’entorn de 4 àmbits d’actuació:

• El primer: Governança i estratègia fiscal en la millora de l’eficiència dels recursos públics, la transparència i el bon govern en la gestió impositiva.
• El segon: Monitoratge i supervisió  dels  assumptes fiscals, avaluant oportunitats de millora continua.
• El tercer: Assistència i suport en matèria de fiscalitat corporativa.
• I el quart: Tecnologia i recursos necessaris per a l’aplicació del Model de política fiscal corporativa.

L’Acord també defineix els ens i organismes que quedaran dins l’abast del model i que són els 13 departaments de la Generalitat i les 192 entitats del seu sector públic, amb  personalitat jurídica pròpia i diferenciada, que estan participades majoritàriament -de forma directa o indirecta amb més d’un 50% del capital o amb la majoria de drets de vot- per l’Administració.

Amb l’adopció d’aquest Acord de Govern, es dona compliment al Pla de Govern de la XII legislatura que estableix, entre altres mesures, la implementació d’una política fiscal corporativa del sector públic de la Generalitat de Catalunya.

El Govern aprova injeccions de liquidat a Comforsa per valor de 5,9 milions d’euros

El Govern també ha aprovat destinar 5,9 milions d’euros a injectar liquiditat a Comforsa per finançar les necessitats de tresoreria de l’empresa. Els fons es dedicaran a operacions de deute a curt i llarg termini i s’emmarquen en l’estratègia de la Generalitat per reforçar la competitivitat de la companyia industrial.

Comforsa, que està participada totalment per l’empresa pública de la Generalitat, AVANÇSA, està especialitzada en la transformació d’acer per a forja i mecanització destinada al sector automotor. Actualment té 350 treballadors entre els seus centres de treball situats a Campdevànol, un a Ripoll i oficines a Barcelona. Addicionalment als llocs de treball directes, Comforsa treballa amb 68 proveïdors del Ripollès, Osona i la Garrotxa i, 294 de la resta de Catalunya.

A partir de mitjans del 2018, l’empresa va iniciar un procés molt significatiu de reducció de les pèrdues, encadenant resultats positius fins a desembre de 2019. La crisi de la Covid 19 ha comportat una important davallada de la producció que fa que necessiti injecció de liquiditat.

El Govern referma el seu compromís amb els drets de les persones LGBTI amb el manifest “un pas endavant cap a la diversitat LGBTI”

D’altra banda, el Govern ha volgut refermar el seu compromís amb els drets de les persones amb motiu de la celebració del Dia de l’Orgull Lesbià, Gai, Transsexual, Bisexual i Intersexual, que se celebra el 28 de juny. El govern ha adoptat un manifest que porta per títol “Un pas endavant per la diversitat LGBTI”, per lluitar contra les discriminacions per raó d’orientació sexual i d’identitat de gènere.

Entre altres qüestions, el text fa referència a com la situació de confinament arran de la Covid-19 ha afectat el col·lectiu i destaca que durant el confinament a Catalunya s’han detectat alguns casos d’LGBTI-fòbia familiar, en especial persones trans* molt joves, així com mostres d’LGBTI-fòbia a les xarxes socials i algun cas en espais públics. En aquest sentit, el text recorda les eines que les administracions han desplegat arreu del territori per atendre, informar i oferir suport al col·lectiu de persones LGBTI i fa una crida a les víctimes per a denunciar les mostres l’LGBTI-fòbia encara presents avui a casa nostra.

El manifest convida també el conjunt de la ciutadania a defensar els drets i les llibertats de les persones LGBTI, atès que el respecte envers els altres és un patrimoni compartit pel conjunt de la societat i no només dels col·lectius discriminats.

El Govern proposa 15 mesures per lluitar contra el racisme i les seves causes

Finalment, el Govern ha analitzat l’informe elaborat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies per avançar en l’erradicació del racisme a Catalunya. i en la prevenció de discriminacions per origen racial o ètnic.

Es tracta de deu propostes de mesures i accions per a la Generalitat i cinc acords per a promoure entre tota la societat. Tenen per objectiu que la diversitat de la societat arribi a reflectir-se a tots els àmbits, com la funció pública, les empreses, els mitjans de comunicació, les universitats, les entitats i altres organitzacions socials, així com garantir la igualtat de tracte i la no-discriminació a Catalunya, també des de la prevenció.

“Per tal de lluitar contra les causes del racisme, cal impulsar polítiques d’equitat, fomentar la interacció positiva entre la ciutadania i reconèixer la diversitat, com busquen aquestes quinze mesures”, ha destacat la portaveu Budó.

L’informe recomana convocar una reunió de la Comissió Interdepartamental d’Immigració, on es transformin les propostes en accions concretes, i es posi calendari i recursos per executar-les el 2020, així com aprovar-les en un acord de Govern.