El Programa per a la posada en funcionament de la Ciutat de la Justícia finalitza amb el trasllat de més de 150 jutjats, la Fiscalia i l'Institut de Medicina Legal de Catalunya

La posada en marxa de la Ciutat de la Justícia va culminar el mes de desembre passat amb l’entrada en funcionament de la nova seu de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya. Durant vuit mesos s’han traslladat de manera esglaonada al nou complex judicial 138 jutjats i 35 serveis de suport judicial de la ciutat de Barcelona, amb un total de 2.742 persones traslladades. Prèviament, al febrer de 2008, es va traslladar el partit judicial de l’Hospitalet de Llobregat, amb un total de 12 jutjats i tres serveis complementaris.

 

El procés de canvi de seu dels òrgans judicials de Barcelona es va iniciar el 30 d’abril de 2009 i va finalitzar a principis de novembre. Tot aquest procés s’ha fet de manera esglaonada per tal de mantenir l’activitat judicial al 100% durant l’operació de trasllat.

 

L’operació logística de canvi d’edifici ha comportat un total de 41 trasllats, i en quatre d’aquestes operacions es va traslladar el material de treball dels jutjats de guàrdia dels dos partits judicials.

 

Els trasllats han consistit en el canvi d’ubicació de la documentació judicial, pertinences personals, equipament informàtic i material comú. Tota aquesta operació ha comportat la utilització de més de 415.430 caixes. Només la intervenció de trasllat ha tingut un cost de més de 1.223.480 euros.

 

La concentració d’òrgans judicials i serveis que es presten a la Ciutat de la Justícia facilita la feina diària dels jutges i dels treballadors i ajuda a millorar el funcionament dels jutjats alhora que fa possible que l’Administració de justícia s’apropi als ciutadans.

 

El recinte, amb 232.368 m² construïts, acull uns 3.000 treballadors, entre magistrats, fiscals, metges forenses i funcionaris, i més de 5.000 ciutadans hi accedeixen diàriament per fer-hi gestions. En aquest macrocomplex treballen també advocats, procuradors, forenses, traductors, operadors informàtics, arxivers, dinamitzadors lingüístics, psicòlegs, treballadors socials i personal de manteniment, entre altres col·lectius professionals.

 

La Ciutat de la Justícia ha estat concebuda per prestar un servei de qualitat a la ciutadania i, alhora, donar una resposta a les necessitats funcionals de l’Administració de justícia. En el seu disseny s’han tingut en compte diversos criteris de funcionalitat com la distribució d’espais adaptables, un equipament i mobiliari modern i funcional, nous sistemes i aplicacions informàtiques d’alta tecnologia, tant per a les tasques de suport com per a l’activitat processal, espais complementaris com les sales multiús o les sales auxiliars annexes a les sales de vista per agilitar els processos judicials, etc.

 

 

 

El Programa es va crear amb la finalitat d’impulsar, coordinar i supervisar l’execució del projecte de l’equipament, trasllat i posada en funcionament de tots els serveis de la Ciutat de la Justícia. Aquest es va iniciar al gener de 2007 i ha finalitzat el 31 de desembre de 2009 amb totes les unitats, serveis i òrgans judicials ja traslladats i a ple rendiment.

 

Entre altres actuacions, el Programa ha intervingut en el seguiment i coordinació de la finalització de les obres d’edificació; la definició dels espais i la implantació del mobiliari; en la planificació i posada en funcionament del Pla de mobilitat interna; en l’estudi i accions relacionades amb la mobilitat; en la planificació i posada en funcionament dels plans de seguretat; en la proposició i execució del Pla de comunicació i formació; en el desplegament de la infraestructura TIC; en la planificació de la logística i supervisió dels trasllats de les unitats, serveis i òrgans judicials; en la definició i implantació dels serveis comuns de l’Administració de justícia i altres serveis, i en l’organització i implantació de la Gerència Territorial de la CJBH.

 

 

Cal destacar algunes dades que demostren les magnituds del macrocomplex que ara està en ple funcionament, com per exemple el mobiliari i equipament d’oficina i d’arxiu, i l’específic de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya: 5.907 armaris, 2.700 taules, 9.300 cadires i 1.145 bancades. Equipar de mobiliari tots els edificis de la Ciutat de la Justícia ha representat un cost de 14 milions d’euros.

 

Pel que fa a la senyalització, a la Ciutat de la Justícia s’han implantat un total de 5.310 elements de tipologies diverses segons les necessitats de cada espai i situació, dels quals, 5.270 es troben dins dels edificis i la resta, 40 elements, a la zona d’urbanització.

 

La mobilitat del personal que treballa a l’equipament, així com la dels usuaris que fan ús dels serveis, ha estat una prioritat per al Departament de Justícia. Així, es va crear la Taula de Mobilitat amb tots els organismes implicats, amb l’objectiu principal de promoure l’ús del transport públic. Els objectius derivats d’aquest han estat, entre altres, maximitzar l’oferta de transport públic existent, oferir opcions addicionals de mobilitat (cotxe compartit), canvis d’espais urbans, senyalització, redireccionament del trànsit, etc.

 

Des de la Taula de la  Mobilitat  s’ha actuat en la modificació de l’itinerari de la línia 109 d’autobús, que passa per davant de l’equipament judicial; el 4 de maig passat es va posar en funcionament la nova línia d’autobús CJ exprés, que opera entre l’estació de Sants i la Ciutat de la Justícia, per afavorir l’accés en transport públic al centre judicial; s’ha prolongat la línia d’autobús L52 des de Santa Eulàlia fins a l’avinguda Carrilet els dies feiners, i també les línies d’autobús L82 i L85 fins a la Ciutat de la Justícia.

 

D’altra banda, s’han pintat més de 220 places de moto en superfície als carrers contigus al complex. També s’ha redefinit el carrer Joan Gris en un únic sentit de circulació, incloent-hi 79 places de moto, una parada de taxi i una parada de Bicing. I la plaça Ildefons Cerdà s’ha remodelat per donar prioritat al transport públic. A la Gran Via, just davant de la Ciutat de la Justícia, s’han instal·lat 58 places de bicicleta i una xarxa de carrils bici en l’entorn d’aquests espais.

 

S’ha apostat també per la implantació del cotxe compartit adreçat als treballadors i treballadores de la Ciutat de la Justícia, afavorint patrons de mobilitat més sostenibles. Així, des del passat mes de juliol, els treballadors disposen d’una eina de programari de gestió de cotxe compartit.

Quant a la seguretat del complex, s’han implementat  plans de seguretat que han definit l’organització interna, els elements físics o electrònics, els plans d’autoprotecció i les normatives i procediments de seguretat, per tal de garantir el normal funcionament de les dependències judicials, l’activitat dels funcionaris de l’Administració de justícia i els drets dels ciutadans i professionals usuaris de les instal·lacions.

 

Els quatre nivells de seguretat implantats a la Ciutat de la Justícia fan referència a les circulacions de les persones. Hi ha circulacions lliures, circulacions acreditades al públic, circulacions restringides a treballadors i circulacions d’alta seguretat. L’acreditació personal és la que permet al treballador i al visitant accedir a les diferents dependències amb la deguda autorització.

 

Pel que fa als sistemes de seguretat implantats a la Ciutat de la Justícia, esdevenen tecnologia sofisticada i sistemes de seguretat completament integrats entre si. Entre altres, hi ha el sistema de detecció d’intrusió, el sistema de circuit tancat de TV, el sistema d’interfonia i el sistema de control d’accessos, a més del control de paqueteria, la supervisió de l’accés de vehicles, etc. En total, hi ha instal·lats a la Ciutat de la Justícia 3.148 detectors volumètrics, 878 càmeres de seguretat, 60 videogravadors, 921 intèrfons i 1.058 lectors de proximitat.

 

 

 

 

El Departament de Justícia ha invertit més de 25 milions d’euros en la Ciutat de la Justícia, per dotar l’Administració de justícia dels més diversos i moderns serveis i equipaments tecnològics, com ara una xarxa informàtica integrada tant per la telefonia com per dades, enviament de dades a alta velocitat a través d’una connexió d’alta disponibilitat, mobilitat gràcies a la xarxa sense fils (WiFi), equipament multifunció d’impressores, fotocòpies, escàner i fax, i enviament i recepció de fax en xarxa via correu electrònic.

 

D’altra banda, el Departament de Justícia està informatitzant la gestió de la documentació que genera l’activitat judicial incorporant un xip i una antena radioelèctrica a cadascun dels expedients. D’aquesta manera, des del mateix moment que un assumpte finalitzi la seva tramitació a un jutjat i es transfereixi a l’arxiu, serà possible saber, de manera informatitzada, la seva ubicació o consultar on ha estat traslladat, així com localitzar-lo de manera immediata per afegir-hi documents nous o atendre de manera eficaç i ràpida una petició de consulta d’aquest expedient.

 

Tots els expedients judicials dels arxius de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat són identificats amb un codi de 19 dígits i un xip, la qual cosa permetrà localitzar-los a distància i sense contacte, i també llegir, introduir i actualitzar dades a les aplicacions informàtiques de gestió documental des de qualsevol punt de l’arxiu utilitzant organitzadors personals digitals (PDA) mitjançant tecnologia sense fils (WIFI). Actualment, el sistema, que es defineix com a tecnologia d’identificació per radiofreqüència (RFID), s’aplica als expedients judicials de l’Hospitalet de Llobregat que es transfereixen a l’arxiu. També disposa d’un sistema RFID l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, per al dipòsit de cadàvers. Aquest sistema innovador permet incrementar l’exactitud i l’eficàcia de les operacions logístiques que requereixen tant la gestió documental com la gestió de cadàvers.

 

 

 

En els darrers mesos, el Servei de Documentació, Biblioteques i Arxius Judicials del Departament de Justícia ha dut a terme el major moviment de documentació de la història del nostre país. El trasllat de la documentació s’ha fet de forma rigorosa, controlant sistemàticament la protecció de les dades dels ciutadans i la integritat i la confidencialitat dels fons.

 

La documentació que s’ha traslladat a la Ciutat de la Justícia ha rebut un tractament previ, consistent en la seva neteja, classificació, ordenació, encapsament i inventari informatitzat per part de tècnics arxivers del Departament de Justícia.

 

Un cop finalitzat el trasllat dels òrgans i serveis judicials i la Fiscalia de Barcelona, s’han mogut i desplaçat a la Ciutat de la Justícia  57,7 km lineals de documentació, dels quals, 3,6 km corresponen al partit judicial de l’Hospitalet i la resta, 54,1 km, al partit judicial de Barcelona, cosa que representa un total de 368.289 caixes de documentació judicial traslladades.

 

D’altra banda, s’han traslladat a l’Arxiu Territorial alguns fons històrics importants, com ara el del Tribunal Tutelar de Menors, el de “Vagos y Maleantes” i la documentació antiga dels antics jutjats de districte de Barcelona. Així mateix, s’ha fet el trasllat de les biblioteques de la Fiscalia, de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC) i dels jutjats d’instrucció i de primera instància.

 

Aprofitant el trasllat de nous edificis judicials, en el cas del partit judicial de l’Hospitalet es va constituir el servei comú processal general i es va crear un àmbit pilot de treball d’execució. Aquest servei va entrar en funcionament a mesura que es van traslladar els òrgans judicials de l’Hospitalet, entre els dies 18 i 25 de febrer de 2008.

 

L’entrada en funcionament d’aquest macrocomplex ha comportat també la implantació o adequació d’altres serveis a la Ciutat de la Justícia per tal d’optimitzar el seu funcionament en el nou equipament. Entre aquests serveis, destaquen el Registre Civil de l’Hospitalet de Llobregat, la gestió de missatgeria, les oficines d’atenció ciutadana de la Ciutat de la Justícia, l’Oficina de presentacions personals, el Dipòsit de peces de convicció i els serveis comuns de notificacions i embargaments (civil i penal).

 

 

 

La nova Gerència Territorial de CJBH és l’òrgan del Departament de Justícia que gestiona la Ciutat de la Justícia, un cop finalitzats els trasllats i el Programa de la posada en funcionament. La Gerència compta amb 45 persones, distribuïdes en un gerent, el Servei de Gestió Econòmica, Personal i Obres, i el Servei de Suport Judicial. Altres serveis depenen funcionalment del Servei de Suport Judicial, com són els serveis de traducció i interpretació, peritatge judicial, normalització lingüística, dinamització informàtica i documentació, biblioteques i arxius judicials, amb una plantilla de 35 persones.

 

El pressupost executat per la Gerència de CJBH per fer front a totes les despeses d’obres, manteniment, serveis, subministrament, consums energètics, peritatges, etc. ha suposat un import de 7.732.870,14 euros l’any passat. El pressupost anual per a l’exercici de 2010 és de 15.361.523,81 euros per fer front a tota la despesa necessària per al correcte funcionament dels serveis oferts a la Ciutat de la Justícia.

 

En resum, la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat és la major obra civil de caire social que s’ha construït en els darrers anys a Catalunya. Té 232.368 metres quadrats de superfície construïda, i suposa una inversió en obra de 296 milions d’euros, una inversió en mobiliari de prop de 14 milions d’euros i una inversió en tecnologies TIC d’uns 25 milions d’euros.

 

La Ciutat de la Justícia és, així mateix, el projecte de més envergadura del Pla d'Infraestructures judicials, que ha dut a terme el Departament de Justícia. Simbolitza la voluntat del Govern d'apropar la justícia a la ciutadania, modernitzant-la i fent-la més còmoda i accessible per als seus operadors .