L’any 2013 es van generar a Catalunya 3.588.822 tones de residus municipals, xifra que suposa un 4% menys que l’any 2012. La generació de residus per càpita ha continuat millorant. En un any s’ha reduït d’1,35 kg/habitant/dia el 2012 a 1,30 kg/hab/dia el 2013, que ens situa en xifres de l’any 1997. Del total dels residus municipals, es van recollir selectivament un 38%, és a dir, 1.361.815 tones. De la fracció resta –la que no es recull de forma selectiva-, la meitat es va derivar a plantes de tractament mecànic i biològic (TMB), i es va poder recuperar una part dels materials que conté.

 

Aquestes són dades extretes del balanç estadístic de residus municipals de l’any 2013, que ha presentat aquest matí el director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost.

 

 

 

La recollida selectiva continua la tendència a la reducció, amb 6,77 punts menys en valor absolut que l’any 2012 (i un 1,2 punts menys en valor relatiu que l’any 2012). Les fraccions que presenten un major descens són el paper i cartró, la ferralla, el tèxtil, i els residus provinents d’aparells elèctrics i electrònics. L’esforç de la ciutadania en la separació dels residus segueix sent important, tot i que el context econòmic actual genera factors associats, com la retracció i alhora racionalització del consum (palesa sobretot en la minva en la generació de residus provinents d’aparells elèctrics i electrònics, ja que els ciutadans n’allarguen la vida útil; de la roba, que es reaprofita més; o de la matèria orgànica, degut a la reducció del malbaratament alimentari, és a dir, es llencen menys aliments) i també els furts de materials valuosos en contenidors de les grans ciutats i també en deixalleries (és el cas del paper i el cartró o de la ferralla).

 

 

Pel que fa a la fracció resta, el 2013 es van gestionar 2.227.000 tones, un 2,1% menys que a l’any anterior. La gestió d’aquesta fracció continua la tendència cap al tractament -traslladant-la a plantes que en separen alguns materials aprofitables- en detriment del dipòsit controlat com a destí primari. Menys de la meitat de la fracció resta té com a destí directe la incineració o el dipòsit controlat. L’optimització d’infraestructures que s’està duent a terme, amb el consens del món local, afavoreix que cada vegada més les plantes de tractament d’aquesta fracció optimitzin els resultats.

 

 

 

D’acord amb les dades de recollida selectiva neta total -un cop descomptats els impropis, que són aquells residus que no corresponen al contenidor on es dipositen-  a escala territorial, les comarques amb un major índex de recollida selectiva neta, en percentatge, són, de major a menor, Osona,  la Terra Alta, la Segarra, el Priorat, l’Alt Urgell,  i el Pla d’Urgell, amb percentatges superiors a la mitjana catalana (30,5%).

 

 

El 2013, al Registre de productors de residus industrials de Catalunya hi havia inscrites 13.880 empreses, que han presentat la declaració anual. Aquesta declaració aporta informació sobre els residus generats per cada centre de producció. L’activitat industrial va generar l’any passat 3,6 milions de tones de residus, xifra molt semblant a la dels últims anys. Les activitats industrials que generen més residus són les del sector agroalimentari, el metal·lúrgic, i les industries químiques i del paper.

La via principal de gestió dels residus de l’activitat industrial continua sent la valorització: representa el 78,4% de la gestió, és a dir, 2.770 milers de tones, gràcies a l’important teixit de les empreses gestores que hi ha a Catalunya.

 

 

 

L’any 2013 s’han gestionat uns 2,3 milions de tones de residus de la construcció, xifra que ha disminuït lleugerament respecte l’any anterior. 940.000 tones d’aquests residus (41%) s’han destinat a les plantes de valorització, mentre 1,3 milions de tones han anat a dipòsit controlat.