Des de fa uns anys, la utilització de les noves tecnologies de la informació en la pràctica clínica s’està convertint en més habitual, i l’anàlisi dels resultats d’algunes de les experiències més consolidades posen de relleu al seva eficàcia i eficiència, ja que són una bona eina per fer més sostenible el sistema de salut. Reducció de visites a l’especialista, guany en resolució dels dispositius d’atenció primària, descens de les llistes d’espera, o disminucions en desplaçaments -ja siguin per part de pacients com de professionals-, són alguns dels beneficis que aporta la incorporació de la telemedicina o les consultories virtuals a l’atenció sanitària.

 

A la Regió Sanitària de Girona trobem els primers exemples de telemedicina a l’any 2005-2006, quan l’Institut d’Assistència Sanitària va posar en marxa el Sistema Informatitzat de Suport al Diagnòstic de Demència per Atenció Primària (SISDDAP) i l’Hospital universitari de Girona va implantar us sistema de videoconferència amb professionals de cardiologia pediàtrica de la Vall d’Hebron, per tractar les cardiopaties congènites.

 

A partir d’aquells primers projectes, s’han anat implantant diferents experiències arreu del territori i per part de la majoria d’entitats proveïdores de serveis assistencials. Podríem assegurar les més extenses són les consultories virtuals –per videoconferència amb consulta d’informació clínica- entre professionals de l’atenció primària i metges especialistes dels hospitals per tractar casos i intentar resoldre’ls a les consultes dels centres d’atenció primària, evitant derivacions a l’hospital. Actualment tenen implantades consultories virtuals a l’Institut Català de la Salut a Girona, entre l’Hospital universitari de Girona Dr. Josep Trueta (urologia i traumatologia) i les 7 ABS de referència, l’Hospital de Figueres (traumatologia), amb les Àrees Bàsiques de Salut de la Jonquera i Llançà; la Corporació de Salut Maresme i la Selva (urologia) amb les ABS de referència i els Serveis Integrats de Salut del Baix Empordà, que tenen consultes virtuals de 9 especialitats.

 

A part, hi ha altres experiències que han desenvolupat des dels centres. Ens troben en un moment en que la implantació de projectes de telemedicina és cada vegada més habitual. La comunicació metge-pacient a través de les noves tecnologies de la informació, el correu electrònic inclòs, s’ha generalitzat. I millores com l’econsentiment, que ofereix la possibilitat que els pacients atorguin el seu consentiment per rebre informació sanitària dels seus professionals i interactuar amb ells a través d’Internet, han facilitat molt la pràctica clínica diària.

 

Tot seguit, us destaquem algunes de les experiències de la nostra Regió Sanitària.

 

 

El Projecte de Consultes Virtuals del Serveis Sanitaris Integrals del Baix Empordà (SSIBE), consultes entre professionals de la salut –habitualment especialista de l’Hospital de Palamós i metge d’atenció primària- per valorar casos clínics i sense requerir la presència del pacient, han demostrat una efectivitat en la resolució dels casos del 80%. Actualment hi ha actives consultes virtuals de 9 especialitats mèdiques: cardiologia, dermatologia, nefrologia, neurologia, oftalmologia, pneumologia, rehabilitació, reumatologia i urologia. La valoració global és que es dóna una resposta inferior a 15 dies en el 90% de les derivacions i una resolució del 80% del totals de les visites virtuals realitzades.

 

Al 2013, el 10,6% de les visites que es van realitzar en el SSIBE ja van ser en format virtual. De les 1.937 visites virtuals que es van realitzar, només van requerir derivació a l’especialista 394 casos, de manera que es van poder resoldre el 80% dels casos a través de la consulta virtual.

 

 

 

El SISDDAP es basa en un model d’atenció integrada primària-especialitzada a través d’un programa de telemedicina que afavoreix la igualtat en l’assistència especialitzada eliminant els efectes de la distància i incrementa la comunicació entre els nivells assistencials millorant l’eficiència i optimitza la utilització de recursos. L’any passat es va registrar un significatiu augment de les visites a través del SISDDAP, amb un total de 1.058 valoracions realitzades, un increment del 67% respecte l’any anterior.

 

El sistema consisteix en un protocol informatitzat, integrat en la història clínica, de recollida de dades i d’instruments psicomètrics utilitzats en el diagnòstic de les demències, consensuat prèviament entre professionals d’atenció primària (metges i infermeria) i professionals especialitzats en l’atenció de pacients amb demència. Aquesta informació es remet a la unitat especialitzada que adopta l’estratègia diagnòstica que cregui més oportuna, comunicant-la, al seu torn, als professionals d’atenció primària.

 

 

El mes d’abril de 2013 es va posar en funcionament un nou programa del CatSalut, el Teleictus 2.0, gràcies al qual, quan un pacient pateix un ictus i és derivat als hospitals de Palamós o Figueres, els especialistes que l’atenen connecten telemàticament amb els professionals del Trueta que estan de guàrdia, els quals els indiquen el tractament òptim per al pacient. D’aquesta manera s’escurça el temps transcorregut entre l’inici dels símptomes i l’administració del tractament, ja que es pot començar a administrar al mateix hospital comarcal.

 

Aquesta reducció del temps permet una millor recuperació del pacient i l’increment del nombre de pacients que són candidats a rebre tractament recanalitzador (trombolític) per desobstruir les artèries afectades. En aquest primer any i mig de funcionament del Teleictus 2.0 s’han realitzat un total de 72 connexions (37 amb Figueres i 35 amb Palamós) i han rebut tractament trombolític a l’hospital comarcal un total de 10 pacients.

 

 

La consulta d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) Gironès-Pla de l’Estany ofereix a les dones que han acabat de tenir una criatura el servei d’atenció per videoconferència durant el puerperi. L’objectiu és millorar l’accessibilitat i l’atenció després del part sense necessitat de moure’s de casa, i resoldre els dubtes al moment en què es plantegen. D’aquesta manera, les mares contacten visualment amb les seves llevadores a través del programa Skype. Fins al moment les consultes més habituals són les relacionades amb l’alletament, el plor del nadó i la recuperació de la mare després del part.

 

El servei s’ofereix de dilluns a divendres de 8 a 20h, a través de les llevadores de l’ASSIR i els caps de setmana són les llevadores de guàrdia de l’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona les que atenen les consultes per Internet. L’ASSIR està coordinat des del Centre d’Especialitats Güell, però dóna cobertura a través dels CAP a les 4 Àrees Bàsiques de Salut de Girona, a més de les de Sarrià, Celrà i Banyoles.

 

La Fundació Salut Empordà i l’Institut Català de la Salut van començar a implantar el 2013 les teleconsultes diferides sense presència del pacient a l’especialitat de traumatologia. L’experiència s’està duent a terme als EAP de la Jonquera i Llançà, que tenen l’Hospital de Figueres com a centre de referència. Es realitzen sessions per videoconferència cada 15 dies, amb una durada d’uns 35 minuts per sessió, amb una mitjana de 8,8 visites per sessió. Els resultats preliminars posen de relleu que s’han evitat el 50% de desplaçaments evitats 50%, que s’han millorat dels circuits assistencials, que s’ha potenciar la integració entre diferents nivells i diferents proveïdors, s’ha sistematitzat l’ús de l’HCC i s’ha estandarditzat la compartició de la informació.

 

 

El mes de juny de 2011 es posava en marxa el perfil de facebook Tabac CSMS, on es buscava la deshabituació tabàquica a través d’aquesta xarxa social. L’objectiu era arribar al màxim nombre de gent, sobretot joves, que solen utilitzar les noves TICs, aprofitant-les com una eina de treball per engrescar a la població fumadora a abandonar l’hàbit de fumar; facilitar l’accés a la consulta; ajudar a controlar i prevenir la síndrome d’abstinència nicotínica i les recaigudes, donar eines als usuaris per facilitar l’abstinència tabàquica i, crear un punt d’informació on els propis usuaris hi poden interactuar.

 

Inicialment es va restringir a la població que acudia a la consulta de tabac, per adquirir experiència. Posteriorment, es va obrir a l’accés públic, convidant a les associacions municipals i a tota la població.

 

 

Un altre sistema que es mostra molt efectiu és la connexió per videoconferència del Servei de Cardiologia Pediàtrica de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i el de la Vall d’Hebron. Un balanç dels seus vuit anys de funcionament conclou que l’efectivitat d’aquestes visites és molt bona i que garanteixen una exactitud diagnòstica molt alta. Una cinquantena de nens amb patologies cardíaques complexes són atesos cada any amb aquest sistema i el gran avantatge de la telecardiologia és que facilita la presa de decisions de forma compartida entre l’especialista del Trueta i el de Vall d’Hebron, i en el 99,2% dels casos ha evitat el desplaçament del menor i la seva família cap a l’hospital barceloní.

 

Aquestes són algunes de les experiències en telemedicina a la Regió Sanitària de Girona, on hi ha més iniciatives que potencien l'ús de les TIC i moltes més que se n'estan desenvolupant.