El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest matí la Llei de formació i qualificació professional de Catalunya. Tal com ha destacat durant la seva presentació la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, la nova norma “ha de permetre donar una resposta integral a totes les necessitats de formació i qualificació professional de les persones i de les empreses”. Ha afegit que “amb aquesta llei es consolida un projecte educatiu de país i reconeixem la necessitat d'articular mecanismes per a integrar els subsistemes d’FP a Catalunya”. La consellera ha destacat l’ampli suport del Parlament a la llei, que s’ha aprovat amb “un 89% de suport parlamentari, i és una llei molt complexa, molt esperada, amb una dificultat històrica d’integrar les diferents modalitats de formació professional amb dues cultures i dos marcs normatius diferents”.

 

La titular d’Ensenyament ha assegurat que “és una llei post crisi per sortir finalment de la crisi, per això té un període d’aplicació molt breu -tres anys- per tal de donar dignitat a les persones com és el treball; sabem que avui en dia no hi pot haver ocupació sense formació”. En aquest sentit, Rigau ha remarcat que “és una eina valuosa per a la reactivació econòmica que s’albira” i que l’objectiu és que serveixi “per a l’ascensor social, com a clau d'oportunitats per superar les desigualtats i per poder descobrir tots el talents que han de poder fer millorar la nostra societat”.

 

Amb la normativa s’aposta perquè l’FP a Catalunya sigui una formació de prestigi, de qualitat, que garanteixi l’ocupació de les persones i que serveixi “per donar resposta a la competitivitat, per donar resposta al canvi d’economia que estem vivint, per donar resposta a les persones que han sortit de les formacions professionals i que no troben feina, per donar resposta als que han perdut la feina, per donar resposta als que han de canviar de feina. Per tant, és un ventall de voluntats al servei de la promoció de les persones, de la igualtat d’oportunitats i per fer funcionar definitivament l’ascensor social a casa nostra”, ha ressaltat Rigau.

 

Irene Rigau ha posat en valor la integració que es  reflecteix amb la llei: “Es consolida un projecte educatiu de país i reconeixem la necessitat d'articular mecanismes per a la integració dels subsistemes. Aquesta integració ha de permetre la formació integral de les persones i les empreses. Amb la Llei d'Educació no es podien resoldre aquests problemes, calia aquest complement”. En el mateix sentit, ha afegit que “ara teníem dos camins, dos catàlegs, dues administracions, dues xarxes de centres. A partir d'ara i per primera vegada formarà part d'un tot i en una sola direcció. Calia dotar-nos d'un sistema de governança”.

 

La nova llei suposarà fomentar l’ocupació i la millora professional de les persones, entenent la formació com a eina de progrés i com a clau per a l’ocupabilitat i la competitivitat empresarial. D’aquesta manera, el Govern català vol avançar cap a un nou model d'FP que situï Catalunya en la línia de la formació europea. Per aquest motiu, la normativa estableix aspectes clau relacionats amb la integració dels subsistemes d’FP actualment existents –FP inicial i FP per a l’ocupació-.

 

Es crea un sistema per donar resposta als reptes de futur que suposa un canvi del model productiu, l’aposta per una economia basada en el coneixement, la internacionalització dels mercats i l’establiment dels requeriments de qualificació professional. És també objectiu de la llei formar com a part de la solució per qualificar als joves, requalificar als adults i impulsar la reactivació econòmica.

 

La llei de formació i qualificació professional de Catalunya permetrà disposar de:

 

 

Es determina l’estructura del sistema, definint l’organigrama que permeti garantir la integració dels dos sistemes de formació professional. Es constituirà una comissió rectora que serà el màxim òrgan de planificació estratègica i d’avaluació de les polítiques del sistema. Aquesta comissió, presidida pel president de la Generalitat, s’adscriurà al Departament de Presidència i la integraran membres de la Generalitat i agents socials. Es crea l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professional de Catalunya per dirigir, coordinar i aplicar les polítiques d’integració de l’FP. El Consell de Formació i Qualificació Professional –adscrit a l’agència pública- és l’òrgan consultiu i de participació.

 

 

La llei determina la xarxa del sistema, integrada per centres educatius, empreses i entitats, i es creen els centres d’FP integrada. Aquests, oferiran els serveis en relació als sectors i famílies professionals, d’acord amb els criteris establerts per l’Agència. Els centres combinaran les ofertes d’FP inicial i FP per a l’ocupació, disposaran del seu consell de formació i empresa, i podran oferir serveis de transferència tecnològica a les empreses.

 

Es concreta el catàleg de serveis del sistema. Així, s’ofereix informació i orientació professional a través del servei individualitzat a persones i empreses. S’inclou l’FP inicial i l’FP per a l’ocupació, a través de la detecció de les necessitats que permetin orientar les ofertes formatives, amb una major vinculació entre formació i empresa, impulsant la formació en alternança i dual, l’emprenedoria i la innovació, i establint passarel·les entre formació educativa i laboral. Finalment, el catàleg contempla l’acreditació de l’experiència laboral amb un servei integrat i un de permanent.

 

La llei aposta per un model que garanteixi la qualitat del sistema a través de quatre premisses:

 

 

Actualment, un total de 236.277 persones cursen alguna de les modalitats de formació professional –grau mitjà, grau superior, PQPI-PFI, formació contínua, formació ocupacional-. La previsió pel curs 2025-2026 és que la xifra sigui de més de 476.000 persones. Amb la nova llei, també es preveu que la formació dual creixi dels 3.718 alumnes que actualment la cursen, als 45.000 alumnes el curs 25-26. Pel que fa a l’avaluació i acreditació de competències, des del 2011 fins al 2015 la Generalitat ha convocat un total de 15.843 places per acreditar competències, i amb la nova llei es preveu arribar fins les 37.627 entre el 2016 i el 2024.