- La Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya avala el Pla director urbanístic (PDU), que el conseller Josep Rull ha signat aquest mateix dijous
- Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili estima que les pernoctacions al Camp de Tarragona augmentarien un 21,9% i es generarien 12.000 llocs de treball durant la construcció
La Comissió de Política Territorial i d'Urbanisme de Catalunya ha aprovat definitivament aquest dijous el Pla director urbanístic (PDU) del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou (Tarragonès). La comissió, presidida pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha avalat el pla amb 24 vots a favor, cap en contra i quatre abstencions.
"El projecte va endavant. Aquest és un projecte que dóna oportunitats a la gent: la gent de Salou, Vila-seca, el Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i tot Catalunya", ha assegurat Rull, que ha volgut insistir en que el Govern "aposta perquè Catalunya es converteixi en un referent en la indústria del turisme. Aquest no només és un projecte de territori sinó de país".
L'aprovació definitiva arriba després de l'informe favorable al PDU del Consorci del CRT de dimecres i de l'aprovació provisional de la Comissió territorial d'Urbanisme del Camp de Tarragona de dimarts.
Injecció d'esperança
El conseller Rull ha subratllat que el PDU que s'ha aprovat definitivament "és un projecte àmpliament consensuat" tant políticament com amb el territori. "Es tracta d'un pla que s'ha anat millorant i adaptant, incorporant les al·legacions. Creiem que és una injecció d'optimisme i esperança per a la gent", ha afegit.
Tres escenaris econòmics
Per tal de donar una idea de la repercussió que el CRT tindrà en l’economia catalana i en el sector turístic, el conseller Rull ha revelat un estudi a la Universitat Rovira i Virgili (URV), que constata que podria generar directament en un any de funcionament consolidat entre 1,7 i 2,1 milions de pernoctacions, incrementant l’actual xifra de pernoctacions al Camp de Tarragona en un 21,9%. A més, els visitants anuals, sumant els que pernocten i els que no, oscil·larien entre els 3 i els 5 milions. Finalment, la despesa directa dels turistes estaria entre els 860 milions i els 1.145 milions d’euros.
4.000 llocs de treball directes
El mateix estudi preveu que en la fase de construcció es crearien gairebé 12.000 llocs de treball. De fet, l’impacte econòmic ocasionat per la construcció del complex representaria, de mitjana anual, el 0,7% del PIB total de Catalunya. Una vegada el CRT funcionés a ple rendiment, es necessitarien entre 2.000 i 4.000 treballadors directes. Segons aquest estudi, l’impacte total d’explotació total pel Camp de Tarragona oscil·laria entre els 3.900 i els 5.400 milions d’euros.
Producte turístic inèdit a Europa
La finalitat del PDU és reordenar l’àmbit del CRT per facilitar, en determinades zones, la implantació de noves activitats dins dels denominats Complexos Turístics Integrats (CTI). Es tracta d’un conjunt de negocis turístics que gira al voltant d’instal•lacions per a convencions, congressos i fires, amb la capacitat hotelera suficient per satisfer el número de visitants que atrauran.
Cada CTI es complementa amb oferta d’oci, com ara restauració, espectacles, comerços i zones de joc. Els CTI seran un nou producte turístic inèdit a Europa, adreçat a un turisme de negocis i esdeveniments, que permetrà captar mercats nous que ajudin a desestacionalitzar l’oferta.
Les actuals instal·lacions del CRT, amb PortAventura World al centre, ja constitueixen un pol d’atracció en si mateixes, amb quatre milions de visitants anuals. Es tracta d’un dels grans motors econòmics del Camp de Tarragona, la segona àrea metropolitana més gran de Catalunya, que ara rebrà un nou impuls.
Hotels i oci, usos predominants als CTI
Per tal de materialitzar el CRT, primer cal ordenar el sòl on es construirà. Com a instrument urbanístic, el PDU determina la superfície de sòl i l’edificabilitat dels espais per a hotels, comerços, oci (convencions, congressos, teatre, etc.) i casinos; estableix els paràmetres corresponents als diferents usos, i fixa les reserves de sòl per a sistemes públics de vialitat, equipaments i espais lliures.
L’àmbit del CRT delimita tres sectors: el que acull els CTI; el del centre de convencions, que s’ampliarà fins a un màxim de 10.000 m2 de sostre addicionals i on també s’admetrà l’ús hotele; i el sector nord, dedicat íntegrament a usos hotelers amb un màxim de 50.000 m2 de sostre edificable.
Pel que fa al sector més gran, el dels CTI, abasta 101,74 hectàrees de superfície i s’hi podran desenvolupar 745.000 metres quadrats de sostre. Els usos hotelers abastaran el 57% del total, mentre que les activitats d’oci (congressos, convencions, teatre i espectacles) ocuparan el 16%. Finalment, el 6,7% del sostre es reservarà a usos comercials i el 4%, a àrees de joc.
L’alçada màxima dels edificis serà de 75 metres, equivalent a la del Shambala de PortAventura World. Per garantir la qualitat arquitectònica de les edificacions, es requerirà als operadors la redacció d’un projecte unitari d’ordenació volumètrica. Aquesta ordenació quedarà recollida en un Pla de millora urbana, responent així a les al·legacions rebudes.
El PDU emfasitza l’encaix ambiental del projecte i estableix que els edificis hotelers i comercials hauran de tenir una certificació energètica A, que tota l’electricitat que facin servir haurà de tenir un origen 100% renovable i que el 40% de l’energia per a la climatització haurà de provenir també de fonts renovables.
Nova estratègia de mobilitat
El PDU proposa organitzar la mobilitat separant els moviments locals d’aquells que corresponen a usos especialitzats. Per exemple, es proposen diverses alternatives per resoldre els accessos viaris al CRT des de la xarxa viària bàsica (AP-7 i A-7) i s’habiliten vials a diferent nivell que separin el trànsit de mercaderies de PortAventura World del propi dels CTI.
El document preveu la transformació de l’últim tram de l’autovia C-31b en via urbana, que permetrà la integració dels CTI a l’estructura urbana de Salou. Igualment, s’aposta pel foment del transport públic i la creació d’una xarxa de vies per a vianants i bicicletes.
El projecte crearà un gran parc de 50 hectàrees davant del Raval de Mar configurant una façana vegetal que comunicarà amb el nucli urbà de Salou. Aquest parc integra els espais lliures enfront del complex petroquímic de Tarragona i els elements patrimonials de la Torre de Mas Carboners i la Torre d’en Dolça. Igualment, dóna continuïtat al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Sèquia Major,
El PDU inclou també les següents estratègies ambientals:
Ø Creació d’itineraris paisatgístics per a vianants.
Ø Millora de la connectivitat ecològica dins l’àmbit del CRT, amb especial atenció a tot allò que afecta la Sèquia Major.
Ø Creació de zones verdes potenciant els hàbitats naturals, incorporant la gestió agrícola i creant basses naturals de laminació per evitar el risc d’inundació.
Ø Reutilització d’aigües regenerades pel reg de les zones verdes.
