- La consellera de Cultura, que ha presidit avui l’acte de recepció del fons de l’Editorial Barcino, fa una crida a editors i editats perquè apostin per la Biblioteca de Catalunya
- Vilallonga posa en valor la feina que fan els tècnics i investigadors d’aquesta institució en la conservació i visibilització dels fons patrimonials literaris i editorials
La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha presidit avui l’acte de recepció del fons de l’Editorial Barcino a la Biblioteca de Catalunya, acompanyada de la directora de la Biblioteca de Catalunya, Eugènia Serra, i del director de l’Editorial Barcino, Oriol Magrinyà.
La consellera ha celebrat que una firma de referència del sector editorial català, amb 95 anys d'història, com l’Editorial Barcino posi el seu arxiu històric a l'abast dels tècnics i els investigadors per ser estudiat i difós. El fons està constituït per més d’un centenar de capses i cronològicament abraça principalment el període comprès entre els anys setanta i noranta.
En aquest sentit, Vilallonga ha fet una defensa de la tasca ingent que fan els professionals de la Biblioteca de Catalunya per conservar i donar visibilitat als fons patrimonials literaris i ha declarat: “Faig una crida a tots els editors i editats perquè apostin per la Biblioteca de Catalunya. És el lloc on han d’anar a raure tots els fons editorials per ser conservats i estudiats”, ha declarat.
El fons de l’Editorial Barcino entra a la Biblioteca de Catalunya
Barcino fou fundada, l’any 1924, pel reconegut filòleg i editor Josep Maria de Casacuberta i Roger (Barcelona, 1897-1985). Es tracta d’una entitat de referència del sector editorial català amb una tasca extraordinària en la difusió de la cultura catalana. Des de la seva fundació compta amb vora 900 títols publicats. Amb l’objectiu de divulgar la cultura catalana i recuperar la literatura catalana medieval, creà la col·lecció Els nostres clàssics, que continua activa avui en dia, i la Col·lecció popular Barcino. El treball de l’editorial es distingí des dels seus inicis pel rigor i cura en l’edició de textos i, així, Casacuberta comptà amb la col·laboració de notables figures com ara Ramon d’Alòs-Moner, Pere Bohigas, Pompeu Fabra, Lluís Nicolau d’Olwer o Jordi Rubió i Balaguer. L’Editorial sobrevisqué als moments més complexos de la Guerra Civil i de la dictadura franquista en què la censura afectà fortament l’Editorial i els seus fons.
El contingut de la donació aplega principalment documentació generada per l’editorial, de caràcter administratiu, comptable i de gestió; com ara pressupostos, correspondència amb els subscriptors, fitxes de gestió de drets d’autor, de l’ISBN; també conté catàlegs històrics de l’editorial o altra documentació que exemplifica el procés de producció de les obres. Conté un petit conjunt de documentació del fundador de l’editorial, Josep Maria de Casacuberta i Roger, i altres materials com ara fullets polítics clandestins que sembla que eren recopilats per ell mateix, com també alguns números de revistes o diaris.
L’acord de donació fou signat el passat mes de febrer per la directora de la Fundació Carulla, Marta Esteve i la directora de la Biblioteca de Catalunya, Eugènia Serra.
Aquest fons ja s’ha integrat en el portal "Patrimoni d'Editors i Editats de Catalunya", que aplega informació sobre quaranta vuit editorials, i quan finalitzi el procés tècnic d’ordenació i descripció del fons, la Biblioteca farà una exposició sobre l’Editorial, que sempre ha mantingut l’objectiu de difondre la cultura i la literatura catalanes.
La Biblioteca de Catalunya conserva fons de més de 300 creadors
La Biblioteca de Catalunya conserva fons, col·leccions i arxius personals de més de tres-cents creadors, principalment dels àmbits del patrimoni literari, musical o artístic, que són testimoni de la història i cultura del país del passat i del present. Entre els arxius literaris hi figuren noms com ara Jacint Verdaguer, Josep Carner o Maria Mercè Marçal, per mencionar-ne només alguns; entre els arxius musicals destaquen els del mestre Felip Pedrell, Robert Gerhard o Manuel Valls i Gorina i entre els fons artístics s’hi troben el fons de Roser Capdevila, Maria Rius o J.L. Martín.
La Biblioteca de Catalunya, fundada l’any 1907 per l’Institut d’Estudis Catalans i oberta al públic per Enric Prat de la Riba l’any 1914, conserva en l’actualitat més de quatre milions de documents, en diferents suports, llengües i temàtiques, que constitueixen un patrimoni bibliogràfic excepcional. Des del seu inici, tenia l’objectiu de formar una col·lecció que recollís les peces fonamentals de la cultura catalana. Alhora, també s’anaren adquirint una sèrie de col·leccions d’un extraordinari interès artístic, científic i literari que donaren a la Biblioteca el caràcter de centre de recerca universal, i n’és un exemple la col·lecció cervantina.
Actualment, la Biblioteca té gran part dels fons en domini públic disponibles a través d’Internet, amb la finalitat de fer accessible el patrimoni arreu del món i promoure el coneixement de la cultura catalana.
