event_note Nota de premsa

Política Lingüística presenta els resultats de l'Enquesta d'usos lingüístics 2018 al Penedès en una sessió en línia

  • Els coneixements i usos del català en aquest àmbit territorial superen la mitjana de Catalunya
  • El Penedès és el territori de Catalunya amb l’índex de transmissió intergeneracional del català més elevat 
Penedès 1

La darrera Enquesta d’usos lingüístics de la població, l’EULP 2018, indica que al Penedès un 97,2 % de la població de 15 anys i més entén el català, un 85,3 % el sap parlar, un 90,3 % el sap llegir i un 69,2 % el sap escriure. Són percentatges que superen els del conjunt de Catalunya en totes les habilitats. En nombres absoluts, al Penedès, hi ha 383.403 persones de 15 anys i més que entenen el català, 336.770 que el saben parlar, 321.100 que el saben llegir i 242.400 persones que el saben escriure.

D’altra banda, el percentatge de població que usa el català (80,6 %) és més alt que el de la mitja de Catalunya (76,4 %). Cal destacar que un 45,9 % de la població adulta del Penedès l’usa al llarg del dia tot i que no és la seva llengua inicial.

Aquests són alguns dels resultats principals de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població al Penedès presentats en la sessió en línia organitzada per la Direcció General de Política Lingüística avui, divendres 19 de juny.  Introduïda per la sub-directora general de Política Lingüística, Marta Xirinachs, la sociòloga de la Direcció General de Política Lingüística Anna Torrijos ha exposat quina és la situació sociolingüística en aquest territori i també en comparació amb el conjunt de Catalunya. La sessió del Penedès és la segona que es fa en línia després de la del Maresme, que va tenir lloc setmanes enrere.


L’impacte demogràfic

Catalunya presenta diferències sociolingüístiques segons l’àmbit territorial, arran de les diferents evolucions demogràfiques. Al Penedès, segons les dades del padró continu d’habitants de 2003, quan es va fer la primera edició de l’Enquesta, la població nascuda a l’estranger representava un 8,7 % (32.206 persones) sobre el conjunt de la població, mentre que el 2018 representa un 14,7 % (69.676) de la població. Al Penedès hi destaca especialment el pes de la població nascuda a la resta de l’Estat, que ha anat disminuint de proporció en els últims anys: l’any 2003 la població nascuda a la resta de l’Estat representava el 23,8 % (88.314 persones) i al 2018 representa el 17,1 % (80.917 persones). Ara bé, la disminució en nombres absoluts no ha estat tan acusada com a la resta de Catalunya, on ha disminuït un 27 %, ja que al Penedès la disminució de població nascuda a la resta de l’Estat ha estat d’un 9 % des de 2003.

L’àmbit metropolità, el Camp de Tarragona i el Penedès són els territoris que van experimentar un creixement més important de població al llarg de la segona meitat del segle XX, a causa d’un intens procés d’immigració que provenia de la resta de l’Estat.

Si es comparen les característiques de la població del Penedès amb el conjunt de Catalunya hi ha gairebé 4 punts menys de nascuts a l’estranger i uns percentatges similars de nascuts a la resta de l’Estat. Aquestes diferències es noten especialment en la població jove perquè al conjunt de Catalunya a l’entorn del 29 % de la població d’entre 15 a 44 anys és nascuda a l’estranger i, en canvi, al Penedès és el 21 % de la població jove que és nascuda a l’estranger. Cal destacar que al Penedès hi ha més població a la franja d’edat dels 45 a 64 anys.

Una de les característiques més importants de la població d’arribada recent i la població que va arribar a mitjans de segle XX és que són col·lectius homogenis quant a grup d’edat al que pertanyen. A la piràmide de població, s’observa que la població estrangera té una major representació en les franges de la població més joves, de 15 i 44 anys; per tant es tracta de població jove en edat laboral plena, mentre que la població provinent de la resta de l’Estat és una població més envellida, que es concentra sobretot entre els més grans de 65 anys, per tant població jubilada. El 48 % de la població de 65 anys o més del Penedès ha nascut a la resta de l’Estat. Aquest fenomen és el mateix a tot Catalunya.

Dels municipis que formen el Penedès, els que tenen uns percentatges de població nascuda fora de Catalunya més alts són Sitges, Cunit, Calafell, l’Arboç, Olivella i el Vendrell.


Els coneixements de català al Penedès per sobre la mitjana

Les dades de l’EULP 2018 indiquen que al Penedès, la majoria de la població de 15 anys i més declara entendre (97,2 %), saber parlar (85,3 %), llegir (90,3 %) i escriure el català (69,2 %). Aquests percentatges estan per sobre dels nivells de coneixement de Catalunya: en el cas d’entendre, el Penedès està 3 punts percentuals per sobre; en el cas de llegir, 5 punts per sobre, i en el cas de parlar i escriure, a l’entorn de 4 punts per sobre.

En nombres absoluts, al Penedès, hi ha 383.403 persones de 15 anys i més que entenen el català, 336.770 que el saben parlar, 321.100 que el saben llegir i 242.400 persones que el saben escriure.

Si es comparen aquestes dades amb la resta de territoris es destaca que les demarcacions territorials amb població amb uns coneixements més alts de català (per sobre del 84 % de saber parlar i 69 % de saber escriure) són l’Alt Pirineu i Aran, les comarques centrals, les Terres de l’Ebre, les comarques gironines, el Penedès i Ponent. En segon terme, encara amb uns coneixements per sobre la mitjana catalana (81 % saber parlar i 65 % saber escriure) hi ha el Camp de Tarragona. Els territori amb coneixements per sota la mitjana és l’àmbit metropolità (78,4 % de saber parlar i 61,8 % de saber escriure).

Dins l’Àmbit metropolità hi ha diferències entre municipis i comarques. Destaca que, a banda del Maresme, a la comarca del Vallès Oriental i a la zona del Baix Llobregat Nord superen la mitjana catalana de saber parlar català (84,8 % i 83,8 % respectivament). El Vallès Occidental (80,6 %) i Barcelona ciutat (78,7 %) se situen per sota de la mitjana catalana, però encara per sobre la mitjana de l’àmbit metropolità. Per contra, el Baix Llobregat Sud (71,3 %) i el Barcelonès Nord (71,6 %) se situen per sota i, a la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat, sap parlar català el 62,1% de la població.

Des de l’edició anterior de l’Enquesta, els percentatges de població amb coneixements de català augmenten en la major part del territori, especialment al Penedès, l’Alt Pirineu i l’Aran, les comarques gironines i el Camp de Tarragona. Disminueix l’habilitat de saber parlar a les Terres de l’Ebre i a ponent.

A la majoria de territoris augmenta la població que coneix el català en nombres absoluts, menys en aquells en què hi ha un decreixement demogràfic sobretot a les Terres de l’Ebre i Ponent (tot i que no disminueix l’habilitat d’escriure).

 

Els orígens lingüístics de la població del Penedès

Al Penedès hi ha 136.900 persones que tenen el català com a llengua inicial, 214.800 persones tenen el castellà i 30.100 persones que tenen altres llengües com a inicials.

Si relacionem aquesta dada amb les dades de coneixements lingüístics veurem que a Catalunya més de 3 milions de persones que no tenien el català com a llengua inicial el saben parlar actualment i al Penedès són 193.000 persones. Aquesta dada resulta de la diferència entre les persones que el saben parlar (336.800) i les persones que tenen el català, sol o compartit amb el castellà, com a llengua inicial (143.800).

En percentatges, el 34,7 % de la població adulta del Penedès té el català com a llengua inicial. Aquesta dada és una mica més alta que la del conjunt de Catalunya (31,5 %). Per tant, com amb les dades de coneixement de català, es tracta d’una zona a l’entorn de la mitjana catalana amb el castellà com a llengua més freqüent (54,4 %). La presència d’altres llengües és del 6,8 %.

El percentatge de població que té el català com a llengua inicial supera el 65 % a les Terres de l’Ebre i es troba a l’entorn del 50 % a les comarques centrals, l’Alt Pirineu i Ponent. A les comarques gironines supera el 45 %. El Camp de Tarragona i el Penedès tenen un percentatge superior a la mitjana de català com a inicial a l’entorn del 35 %. A l’Àmbit metropolità el percentatge de català com a inicial és inferior a la mitjana (24,3 %).

Aquestes diferències territorials en els percentatges de llengua inicial analitzades conjuntament amb les diferències de percentatge en els coneixements de català evidencien que hi ha tres grups territorials: el grup que té uns coneixements i un percentatge del català com a llengua inicial per sobre la mitjana del conjunt de Catalunya, el grup que se situa a l’entorn de la mitjana i per sobre, on hi ha el Penedès i el Camp de Tarragona, i el grup de poblacions i zones que conformen l’àmbit metropolità amb uns indicadors de català inferiors.

 

Interès a aprendre o millorar els coneixements de català

Les dades de coneixements de català mostren que hi ha camí per recórrer i mancances respecte a les habilitats, sobretot de saber parlar i saber escriure català. Per tant, tenir en compte l’actitud de la població respecte a la millora del coneixements del català és clau per actuar amb polítiques d’aprenentatge de la llengua.

Quan es pregunta a la població adulta si “vol aprendre o millorar els seus coneixements de català”, un 35,8 % de la població del Penedès respon afirmativament (141.100 persones). Cal tenir en compte que aquesta pregunta la respon tothom, tant les persones que ja el coneixen com aquelles que tenen mancances. Els motius principals de les persones que diuen que no hi tenen interès són perquè diuen que ja en saben prou, perquè es consideren massa grans per aprendre’l o millorar-lo o perquè no disposen de temps.

Cal destacar que no hi ha gaires diferències territorials en el percentatge de població que té interès a aprendre català. Això vol dir que, en relació amb la variable territorial, no sempre es correspon l’interès amb les mancances o necessitats de coneixement.

En canvi, les dades segons el lloc de naixement ens indiquen que entre els col·lectius de persones nascudes a l’estranger s’arriba al 60 % de població que té interès a aprendre català o millorar-ne els coneixements en el conjunt de Catalunya. Per tant, entre la població amb menys coneixements de català (el 49 % de la població nascuda a l’estranger resident a Catalunya no el sap parlar) hi ha més interès a aprendre’l o millorar-lo.

Per contra, entre la població nascuda a la resta de l’Estat (que té una presència important al Penedès) l’interès a aprendre el català o millorar-ne els coneixements és del 27,7 % i la població que no el sap parlar 39%.

 

Ús de català, castellà i altres llengües 2018

L’Enquesta ofereix informació sobre la freqüència amb què els ciutadans usen les diverses llengües perquè pregunta el percentatge d’ús de cada llengua al llarg d’un dia qualsevol. Tradicionalment, els usos lingüístics s’han estudiat a través de preguntes com “Quina és la seva llengua habitual?” o bé “Quina llengua parla a...?”. Aquestes preguntes mostraven els percentatges de població que parlaven habitualment una o altra llengua però no mostraven la freqüència d’ús. La pregunta sobre la freqüència d’ús respon aquesta qüestió ja que dona compte del percentatge de població que és parlant habitual de castellà i usa el català en ocasions i, també, el percentatge de població parlant habitual de català que usa el castellà ocasionalment.

El 80,6 % de la població adulta del Penedès usa el català en algun grau, el 54,6 % l’usa molt, força o mitjanament i el 36,8 %, similar al qui considera que la té com a llengua habitual (38,9 %), l’usa molt o força. Una quarta part de la població adulta l’usa poc i una cinquena part no l’usa. El 95,2 % de la població usa el castellà en algun grau, el 65,1 %, molt, força o mitjanament i el 43,5 % l’usa molt o força. Es constata que els usos múltiples, és a dir, la combinació de l’ús del castellà i el català és superior a d’altres territoris de Catalunya i que el percentatge de persones que usa el castellà és molt gran. El 15,8 % de la població adulta del Penedès usa altres llengües amb alguna freqüència.

Al Penedès el percentatge de població que usa el català (80,6 %) és més alt que el de Catalunya (76,4 %). Cal destacar que un 45,9 % de la població adulta del Penedès usa el català al llarg del dia tot i que no és la seva llengua inicial.

 

Penedes2

Els usos lingüístics a àmbits de consum i serveis

A les preguntes sobre la llengua que els ciutadans usen als diversos espais o àmbits amb institucions i organitzacions, els usos de català i castellà varien i es poden distingir tres grups d’àmbits segons les diferències en els percentatge d’ús de cada llengua:

  • A l’administració local i a la de la Generalitat, els usos de català sol o acompanyat amb el castellà (només o sobretot) són els més alts (a l’entorn del 50 %) i l’ús del castellà sol o acompanyat és força més baix (a l’entorn del 32 %).
  • A les entitats financeres i amb el metge o la metgessa el català només o sobretot és també més freqüent a l’entorn del 40 - 45 % i l’ús del castellà també és alt ja que arriba a un 40 % de la població. En aquestes dos àmbits els usos combinats de català i castellà són més alts que a les administracions.
  • A les botigues o petits comerços i als grans establiments comercials es destaca el fet que la combinació de català i castellà és més alta, perquè si es sumen les combinacions de més català, tant català com castellà i més castellà els percentatges arriben a poc més del 50 %.
  • Finalment a l’Administració de l’Estat és on l’ús de castellà només o sobretot és més alt (48 %).

Aquesta relació dels usos lingüístics amb els àmbits es dona a tot el territori. És així com, l’ús del català sempre és més alt a les administracions locals i de la Generalitat, en segon lloc se situen els àmbits de les finances i personal mèdic i les combinacions de català i castellà són més altes a l’àmbit comercial.


La transmissió lingüística intergeneracional: llengua parlada amb els fills/es

Els usos lingüístics amb els avis, els pares i el fill o filla més gran indiquen que a Catalunya i al Penedès el procés de transmissió lingüística intergeneracional està a favor del català, ja que l’ús del català amb el fill més gran (43,1 %) és més alt que amb la mare (33,5%), i més encara que amb els avis materns (31,7 %).

A Catalunya el procés de transmissió lingüística intergeneracional, mesurat com la diferència entre el percentatge de població que parla català amb la mare i el que l’usa amb el fill o filla més gran, és de 7,1 punts favorable al català a Catalunya. Al Penedès aquesta és diferència és de 9,6 i és, de les més alta de tots els territoris de Catalunya. La diferència també supera els 9 punts a l’alt Pirineu i al Vallès Oriental.

 

L’enquesta

L’Enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya 2018 (EULP) és una activitat estadística oficial integrada en el Programa anual d’actuació estadística 2018, en desplegament de la Llei del pla estadístic de Catalunya 2017-2020. Els organismes responsables de l’Enquesta són el Departament de Cultura, a través de la Direcció General de Política Lingüística, i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). L’EULP significa la consolidació d’una operació estadística sobre la relació entre les llengües i la societat, pròpia del sistema estadístic català, i és molt excepcional en l’àmbit de l’estadística oficial a Espanya i a la Unió Europea, que no disposen d’enquestes sociolingüístiques d’un abast tan important.

L'EULP2018 és la quarta edició. Les altres tres edicions es van fer els anys 2003, 2008 i 2013. Els principals objectius de l’EULP 2018 són obtenir dades sobre els coneixements lingüístics, la identificació lingüística, els usos del català i altres llengües en els diversos espais de relació de la població adulta, observar-ne la seva evolució temporal i la incidència dels canvis sociodemogràfics que està experimentant la població en els darrers anys.

En aquesta edició de l’EULP s’ha consolidat la metodologia de recollida de dades multicanal: a través d’Internet (42,7 %), per telèfon (42 %) i presencialment (15,2 %) i, a més, per tal de tenir representativitat a nivell d’àmbits territorials, en l’edició de 2018 de l’EULP, l’àmbit metropolità s’ha desagregat en vuit subàmbits i l’Alt Pirineu i Aran s’ha subdividit en dos, amb un increment de la mostra que ha passat de 7.500 persones el 2013 a 9.000 persones el 2018. L’àmbit poblacional és la població de 15 anys i més resident en habitatges familiars principals a Catalunya, inclosa en el Registre de la població de Catalunya a 1 de gener del 2018.

Al Penedès hi resideixen més de 395.614 persones de 15 anys i més. La mostra teòrica per a aquest territori a l’EULP 2018 era de 636 amb un error del 3,89 % per resultats globals amb un interval de confiança del 95,5 %. La mostra efectiva ha estat de 630 enquestes i per tant representa una taxa de resposta del 99,1 %.