Avui, 26 de gener, el secretari de l’Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, el director de l’INCASÒL, Albert Civit, i el director de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Jaume Fornt, juntament amb la presidenta i el  director de la Fundació Hàbitat3, Carme Trilla i Xavier Mauri, i  dels arquitectes del projecte,  Javier Hernani, Pedro García i Alain González,  han presentat la remodelació de la primera i la segona planta de edifici de Casa Bloc del barri de Sant Andreu de Barcelona.

El 2016 l’INCASÒL, propietari de l’edifici, va signar un conveni, mitjançant l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC), per cedir a la Fundació Hàbitat3 la gestió de la primera i segona planta, per destinar-les a finalitats d’allotjament social. La Fundació Hàbitat3 ha realitzat les obres per reconvertir la primera i segona planta de l’antiga residència de la Casa Bloc del barri de Sant Andreu de Barcelona en habitatges de lloguer social per a persones en situació de vulnerabilitat.

Les obres han consistit en transformar la primera i la segona planta de l’edifici per adaptar-les a necessitats d’allotjament de persones ateses per entitats socials de la Taula del Tercer Sector o per a persones en situació d’emergència social ateses pels serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona.

Un projecte innovador

La Llar Casa Bloc és un projecte innovador d'habitatge social a Barcelona. Els habitatges tenen una habitació i un d’ells està adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. El cost de construcció ha estat d’uns 800.000 euros i les obres de rehabilitació han durat 8 mesos. La Llar Casa Bloc podrà obrir les portes el pròxim febrer.

Dels 17 habitatges habilitats, 13 es destinaran a persones ateses per les entitats del tercer sector social: Provivienda, Prohabitatge, Fundació ASTRES i Esclat. Es tracta de dones amb fills que han patit violència masclista, famílies en situació d’exclusió residencial, persones amb discapacitat intel·lectual o amb problemàtica de salut mental i persones amb paràlisi cerebral.

Els altres 4 habitatges seran per a persones ateses en programes de l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb la Fundació Hàbitat3 i Sant Joan de Déu. Són persones en situació d’emergència social per pèrdua del seu habitatge i persones sense llar.

En total entraran a viure 30 persones en risc d’exclusió social amb acompanyament social especialitzat per entitats del Tercer Sector Social, i la coordinació de la Fundació Hàbitat3.

En els 17 habitatges s'hi han aplicat mesures per combatre la bretxa digital i sistemes de monitorització del consum, gràcies a la col·laboració de Cellnex Telecom. També s’han aplicat mesures per combatre situacions de pobresa energètica a través de la millora de l’eficiència energètica, gràcies a la col·laboració amb la Fundació Naturgy i Ariston.

El projecte de la Llar Casa Bloc ha rebut el suport de les administracions següents: la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i del Departament d’Afers Socials i Famílies i l’Ajuntament de Barcelona.

També ha rebut el suport econòmic de la Fundació Naturgy, Busquets Gálvez, l’Obra Social La Caixa i el Col·legi i associació d’agents immobiliaris. Paral·lelament també ha rebut el suport de materials i/o serveis de: Roca, Ariston, Simon, Cellnex, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Col·legi d’arquitectes tècnics i enginyers d’edificació de Barcelona, Basf Casa Jové i Monapart.

 

Un edifici històric símbol de l’arquitectura racionalista

La Casa Bloc és un edifici d'habitatges construït entre 1932 i 1936 que es troba al districte de Sant Andreu de Barcelona. Els seus arquitectes van ser Josep Lluís Sert (1902–1983), Josep Torres Clavé (1906–1939) i Joan Baptista Subirana (1904–1978), tots ells integrants del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània). Avui dia, la Casa Bloc és considerada un símbol de l'arquitectura racionalista a Barcelona promoguda per la Generalitat de Catalunya durant la Segona República. I és que en el seu moment va ser un projecte social innovador, integrat en l'entorn urbà i amb habitatges funcionals concebuts com a allotjaments mínims estàndard per a obrers. Va ser un projecte que va tenir en compte la relació entre el nou edifici i la morfologia urbana resultant, plantejant, així, un nou model per a la Barcelona del segle XX contraposada, però no contradictòria, a l'Eixample del XIX. Amb el restabliment de la democràcia, la Casa Bloc va retornar a la Generalitat, que l'any 1992   va declarar el conjunt arquitectònic Bé d'Interès Cultural en la categoria de Monument.

Precisament, un dels habitatges protegits rehabilitat per l’INCASÒL i administrats per l’AHC s’ha convertit en Pis-museu i és gestionat per DHUB com a mostra de l’aplicació a l’habitatge social de l’arquitectura racionalista dissenyada pel grup d’arquitectes d’avantguarda de Barcelona GATCPAC. La resta d’edificis de la Casa Bloc estan destinats a habitatge protegit, l’INCASÒL els ha rehabilitat i els administra l’AHC.

La Fundació Hàbitat3, impulsada per la Taula del Tercer Sector, és una gestora d’habitatges socials de lloguer posada a disposició dels projectes d’inclusió social de les entitats del Tercer Sector Social català que requereixen d’habitatge per poder dur-los a terme, i també de les administracions públiques per atendre demandes d’habitatge que desborden els parcs públics actuals. A data 31 de desembre, la Fundació gestiona 615 habitatges en els quals hi viuen unes 1.700 persones. També ha adquirit els últims 4 anys 116 habitatges de compra per a col·lectius en situació vulnerable.

Amb aquestes finalitats, la Fundació Hàbitat3 treballa per cercar i obtenir habitatges que es puguin oferir en lloguer a preus molt baixos i amb els costos de subministraments els més baixos possible, de manera que s’ajustin al màxim a les capacitats de pagament de les llars que s’atenen. El 2019 va rebre el premi d’Or dels World Habitat Awards (millor iniciativa d’habitatge del món).