{"name":"2022/09/26/19/13/5a73ba84-b176-4431-813a-1e246ab297f8.png","author":"Conselleria Igualtat i Feminismes","type":"0","location":"0","weight":566036}

El Círcol de Badalona ha acollit aquest dilluns, 26 de setembre, l’entrega de la segona edició dels Premis Laya, uns guardons impulsats des de la Direcció General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans del Departament d’Igualtat i Feminismes amb l’objectiu de reconèixer projectes cinematogràfics i audiovisuals que promoguin la reflexió i el coneixement dels drets civils i polítics.

En la categoria de llargmetratge, dotada amb 50.000 euros, el jurat ha seleccionat com a peça guanyadora el documental “Bruixes, la gran mentida”, presentat per Abacus, sccl. L’audiovisual relata la història de la cacera de bruixes a Catalunya, un territori en què aquest fenomen es va desenvolupar amb intensitat i on va començar molt aviat. De fet, el primer procés de bruixeria documentat a Europa va tenir lloc a les valls d’Àneu, al segle XV. Com explica la directora del documental, Joanna Pardos, les dones acusades i processades “van ser el boc expiatori d’una societat profundament misògina i convençuda de l’origen malèfic de les seves desgràcies”.

“Bruixes, la gran mentida” és un documental coproduït per TV3 i la revista Sàpiens en el marc de la campanya No eren bruixes, a partir de la qual s’han impulsat múltiples actes de desgreuge arreu de Catalunya. Entre altres, l’aprovació per part del Parlament de Catalunyad’una resolució per reparar la memòria històrica de les dones injustament condemnades i executades per bruixeria.

Pel que fa a la categoria migmetratge o curtmetratge, dotada amb 25.000 euros, s’ha guardonat el projecte “Petons a Robadors”, presentat per la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya. La peça situa el Barri Xino de Barcelona com un espai històric de reivindicació de les lluites de la classe obrera i del dret a la ciutat. La peça proposa un relat del barri construït a partir de les vivències, les complicitats i els afectes de les persones que l’habiten, resistint els processos de gentrificació i d’expulsió de veïnes i veïns. Més que la veu de cadascuna d’elles, és una història coral de lluites compartides.

Finalment, la categoria sèries i minisèries ha quedat deserta per manca de propostes presentades. En total, la segona edició dels Premis Laya ha rebut 16 candidatures, 9 per a la categoria de llargmetratge audiovisual i 7 per a la categoria de migmetratge o curtmetratge. Per a la decisió del jurat, que ha estat unànime, s’han tingut en compte tres criteris de valoració: en primer lloc, l’aportació, mitjançant la reflexió, la divulgació o la denúncia, a la defensa i promoció dels drets civils i polítics; en segon lloc, la qualitat tècnica de la producció i la capacitat d’innovar en el llenguatge audiovisual, i per últim, la planificació de la difusió de l’obra amb l’objectiu d’arribar a un públic el més ampli possible.

"El treball compartit entre institucions, teixit social i cultural, és essencial per a avançar cap a la normalitat feminista, una normalitat que té la defensa dels drets humans de totes les persones com a objectiu principal", la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, ha clausurat l’entrega dels premis.

A l'acte també hi ha assistit l’alcalde de Badalona, Rubén Guijarro Palma, la secretària d’Igualtats, Mireia Mata Solsona, i el director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans, Adam Majó Garriga.

Laya Films, una referència

El nom dels Premis Laya és un homenatge a la productora Laya Films, creada al novembre de l’any 1936 per part del Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana. Aquesta productora cinematogràfica, que es va posar en marxa en plena Guerra Civil, va crear produccions dedicades a transmetre valors antifeixistes i a mostrar la vida quotidiana en el marc del conflicte bèl·lic.