La direcció general d’Energia i Mines, dependent del departament d’Economia i Finances, ha procedit a incoar un expedient sancionador a Endesa i a arxivar els expedients informatius que va obrir a 15 companyies elèctriques per tal d’establir les causes de l’apagada que el passat 8 de març va afectar diverses comarques gironines i determinar-ne les responsabilitats. També se seguirà instruint un expedient informatiu per tal d’analitzar la gestió de l’incident per part d’Endesa i les seves possibles conseqüències sobre els temps de reposició del subministrament elèctric.

 

La instrucció de l’expedient ha detectat deficiències en la gestió de l’emergència per part d’Endesa i, en conseqüència, s’ha incoat un expedient sancionador a aquesta companyia pel presumpte incompliment de les obligacions de comunicació d’incidències als ajuntaments i a la direcció general d’Energia i Mines. L’expedient assenyala que “no consta que s’hagi seguit, en el cas dels organismes responsables de l’empresa Endesa, una actuació informativa d’acord amb els plans d’incidència vigents”. El document recull que els responsables dels ajuntaments afectats han valorat que “la gestió de la reposició va ser poc coordinada, i també s’ha constatat que la informació rebuda era insuficient o en alguns casos nul·la o errònia”, mentre que, pel que fa la direcció general d’Energia i Mines, “la informació no va seguir els protocols establerts”. Aquesta infracció està tipificada com a greu en la Llei de Garantia i Qualitat del Subministrament Elèctric, i es pot sancionar amb una multa de fins a 6 milions d’euros.

 

Després d’analitzar les condicions meteorològiques i l’estat de la xarxa, els expedients arriben a la conclusió que la interrupció del subministrament elèctric ocorreguda arran de les nevades del passat 8 de març va ser un cas de força major. Per aquest motiu, i també perquè es considera que la seva resposta va ser adequada, s’han arxivat els expedients oberts a les empreses Red Eléctrica de España, Agri-Energia, Bassols Energia, Estabanell Energia, Electra del Cardener, Electrica del Jafre, Suministros de Luz y Fuerza, Distribuïdora Elèctrica del Bages, Cooperativa de Fluido Eléctrico de Camprodon, Electrica Curós, Electricitat l’Aurora, Lersa Electricitat, Central Electrica Mitjans i Electra Vaquer.

 

A més, la direcció general d’Energia i Mines continuarà analitzant la gestió de la reposició del subministrament elèctric per detectar si les possibles deficiències comeses han pogut causar una demora excessiva i no justificada en la restitució del servei.

 

 

 

L’atribució de la qualificació de força major es fonamenta en l’existència “d’una relació de causa-efecte entre l’episodi meteorològic i la destrucció d’infraestructures elèctriques, havent-ne verificat el compliment reglamentari dels materials constructius”. Aquesta conclusió és el resultat de diferents informes elaborats per entitats independents i de les dades recopilades pels tècnics de la direcció general d’Energia i Mines.

 

El creuament de les dades del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i de les empreses elèctriques confirma que la caiguda dels suports “coincideix en el temps amb la fase més intensa de la precipitació en forma de neu”, i certifica que, prèviament a la caiguda, “l’episodi ja havia acumulat una part significativa de la precipitació”. L’SMC, a més, indica que la nevada del 8 de març es va caracteritzar per ser de neu humida, més densa i adherent. A les comarques de l’Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, La Selva i Pla de l’Estany, on es va centrar l’afectació de la incidència, l’SMC qualifica els gruixos de neus acumulats de precipitacions de risc de nivell 2, és a dir, el grau màxim en la seva escala.

 

La neu humida es va acumular en els conductors elèctrics, generant maniguets de gel d’un diàmetre entre 8 i 15 vegades superior al del cable. Aquests maneguins, combinats amb el vent, van sotmetre els suports a sobrecàrregues entre 3 i 5 vegades superiors a les que estableix la normativa. Tant el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya com el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports apunten que els sobreesforços a què es van sotmetre els conductors van oscil·lar entre el 266% i el 1.200% del que marca la normativa.

 

Punts de subministrament afectats per la incidència
Subministradora	Abonats afectats
Endesa	418.049
Agri-energia	13.568
Bassols	989
Estabanell i Pahisa	1.792
Electra del Cardener	6.848
Elèctrica del Jafre	1.687
Electra Avellana	1.317
S. de Luz y Fuerza	10.535
D. E. E. B.	631
Elèctrica Curós	589
E. L’Aurora	1.771
C. E. Mitjans	620
Total	458.396
Es van veure afectats 363 municipis, 328 dels quals alimentats per Endesa i 62 alimentats total o parcialment per altres distribuïdores

• Reforçar a curt termini els punts de la xarxa d’alta tensió que poden deixar sense servei les subestacions de la zona.

• La posada en servei, en un termini inferior a 2 anys, de les noves subestacions i línies de transport i distribució planificades a la distribució de Girona.

• Elaborar un estudi de les línies en servei a les zones de menys de 500 metres d’alçada per instal·lar, en el període de sis mesos, reforços o proteccions a les àrees amb risc de repetició del fenomen de maniguets de gel

• Analitzar la modificació de la normativa del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç vigent, per adaptar-la al fenomen de la neu adherent. Mentre aquesta no es du a terme, es proposa redactar un codi de bones pràctiques per reforçar les línies en les zones de menys de 500 metres d’alçada i amb risc de patir fenomen de neu humida.

• Revisar el protocol d’actuació davant d’incidències, posant l’èmfasi en la reposició dels serveis essencials, les xarxes de telecomunicacions i la informació als ajuntaments

• Augmentar la xarxa de punts de servei de les distribuïdores, de manera que cobreixin totes les capitals de comarca i les poblacions amb més de 2.000 punts de subministrament

• Trametre als ajuntaments la informació de les companyies elèctriques sobre la xarxa urbana de subministrament elèctric corresponent al seu terme municipal