La consellera Meritxell Serret, durant la seva intervenció, acompanyada del secretari general i del secretari d'Acció Exterior.

Consellera Serret, al Parlament: "És moment d'enfortir el rol estratègic de Catalunya dins del projecte europeu"

query_builder   17 novembre 2022 17:31

event_note Nota de premsa

Consellera Serret, al Parlament: "És moment d'enfortir el rol estratègic de Catalunya dins del projecte europeu"

  1. La titular d’Acció Exterior i Unió Europea presenta les línies estratègiques del Departament davant la Comissió d’Acció Exterior, Transparència i Cooperació del Parlament
  2. Serret destaca els principis d'utilitat, credibilitat i reputació en l’acció exterior impulsada des del Govern
La consellera Meritxell Serret, durant la seva intervenció, acompanyada del secretari general i del secretari d'Acció Exterior.
La consellera Meritxell Serret, durant la seva intervenció, acompanyada del secretari general del Departament, Bernat Costas, i del secretari d'Acció Exterior, Miquel Royo.
{"name":"2022/11/17/17/19/08234165-ce41-4215-98bd-4b7d0143a4eb.jpeg","author":"EXT","type":"0","location":"0","weight":"93735"}

La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu, ha comparegut aquest dijous davant la Comissió d’Acció Exterior, Transparència i Cooperació del Parlament de Catalunya, des d’on ha assegurat que pretén donar “més musculatura a l’acció exterior de Catalunya” guiada pels principis “d'utilitat, credibilitat i reputació”. Serret ha desgranat les línies estratègiques que guiaran l’acció del Departament, entre les quals destaca l’aposta per Europa. “Catalunya té un rol estratègic dins del projecte europeu, i ara és el moment d’enfortir-lo encara més”, ha remarcat la consellera. Per a Serret, Catalunya és “un aliat útil i un soci proactiu i fiable per contribuir a afrontar els reptes comuns”. N’és exemple el paper de Catalunya en l’avenç cap a la sobirania tecnològica i energètica europea amb el desenvolupament del xip europeu o l’aposta per l’estratègia europea de l’hidrogen verd. Serret també ha destacat la reobertura de les vies directes de diàleg amb les institucions europees.

Un altre repte compartit amb Europa, ha assenyalat la consellera Serret, és la lluita pels drets digitals i la ciberseguretat. En aquest sentit, Serret ha recordat que el cas del Catalan Gate “no estarà tancat fins que s’aclareixin els fets, s’assumeixin responsabilitats i es donin garanties de no repetició”. Per això, el Govern ha impulsat conjuntament amb l’ONG Access Now la Declaració de Ginebra, que insta a fer una moratòria en l’ús de tecnologies de vigilància fins que siguin regulades. Fins ara, s’hi han adherit entitats com Amnistia Internacional i, des del Departament, es treballarà “per continuar promovent la declaració per sumar-hi noves adhesions”. Encara en l’àmbit europeu, Meritxell Serret ha reivindicat la necessitat de continuar treballant per fer que el català sigui oficial a les institucions europees i també ha refermat la solidaritat amb Ucraïna en un context bèl·lic que persisteix.

Per donar aquest nou impuls a l’acció exterior de tot el Govern, la consellera Serret ha identificat en les delegacions del Govern a l’exterior una “eina fonamental per portar més i millor Catalunya al món”. Després d'una fase d’expansió que ha permès construir una xarxa de 20 delegacions, “ara és moment de consolidar la xarxa amb més recursos i suport i amb més coordinació amb tot el Govern”.

Consens pel camí cap al 0,7%

Una altra de les línies estratègiques del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea és la política de cooperació al desenvolupament, que continuarà sent prioritària davant d’un context internacional complex i inestable. “Volem reconstruir els consensos bàsics al voltant d’aquesta política”, ha expressat al Parlament la consellera Serret, que ha explicat que així ho recollirà el Pla director de cooperació al desenvolupament 2023-2026, en el qual s’està treballant amb els actors de la cooperació catalana.

Entre aquests consensos hi ha el del finançament, pel qual la consellera Serret ha assegurat que “la voluntat és consensuar com concretem el nostre esforç solidari per assolir el 0,7%” del pressupost destinat a Ajut Oficial al Desenvolupament. “Volem establir una proposta diferent de les anteriors que sigui sòlida davant dels canvis polítics i econòmics que puguin venir”, ha explicat, i ha precisat que aquest ha de ser “un camí que fem plegats amb el sector i que generi credibilitat i estabilitat”.

Per a Meritxell Serret, l’objectiu és “consolidar la cooperació catalana com a referent”, especialment en la defensa dels drets humans, dels drets de les dones i el foment de la pau. Segons la consellera, la política de cooperació no només ha de ser un projecte del Departament i del Govern, “sinó una política de país i consensuada amb el conjunt d’actors polítics i socials”. “És una oportunitat per fer de la política de cooperació, pau i drets humans la carta de presentació de Catalunya al món”, ha insistit.

Més i millor relació amb la comunitat catalana a l’exterior

Pel que fa a la Catalunya exterior, la titular d’Acció Exterior i Unió Europea ha subratllat que ha de ser “una eina més en la promoció i projecció internacional del país”. Actualment, hi ha 148 comunitats catalanes oficialment reconegudes repartides per 40 països del món i hi ha més de 350.000 catalans i catalanes que viuen fora, tot i que aquesta xifra podria arribar als 500.000.

Per fer d’aquesta gran comunitat a l’exterior un instrument de projecció del país, la consellera Serret ha assenyalat diverses mesures, com ara la modernització i la transformació digital dels casals catalans, cursos i formació a les entitats o una major coordinació amb les delegacions del Govern a l’exterior. Serret també ha posat en relleu el retorn a Catalunya com un dels punts cabdals d’aquest eix de treball. En aquest sentit, des del Departament es desenvoluparan projectes que facilitin aquest retorn a les persones que ho vulguin i a les seves famílies, creant una única finestreta d’informació sobre els tràmits i un programa de retorn del talent.

Catalunya, pont entre la Mediterrània i la UE

En el seu discurs davant la comissió d’Acció Exterior, Transparència i Cooperació, la consellera Meritxell Serret també ha especificat l’estratègia de l’acció exterior catalana en els àmbits bilaterals i multilaterals, així com a les xarxes europees i mediterrànies de les quals Catalunya forma part. En aquest sentit, Serret ha subratllat que “la posició geoestratègica i la marcada visió europeista de Catalunya ens converteixen en un interlocutor de referència entre la Mediterrània i la UE”.

Catalunya està plenament compromesa amb l’impuls del progrés, la sostenibilitat i el respecte dels drets humans a tota la regió”, ha explicat al Parlament la consellera, que ha recordat que el Departament compta amb l’Estratègia mediterrània MedCat 2030 per fer-ho. També ha expressat el seu suport a l’establiment d’una macroregió mediterrània, una estructura que la Comissió Europea recomana per zones amb reptes compartits i que ja existeix en àrees com la Bàltica o l’Alpina.

2  

Imatges

Pla general de la compareixença de la consellera Serret al Parlament de Catalunya.

Pla general de la compareixença de la consellera Serret al Parlament de Catalunya. 140312

La consellera Meritxell Serret, amb el secretari general i el secretari d'Acció Exterior.

La consellera Meritxell Serret, amb el secretari general i el secretari d'Acció Exterior. 99954