El Govern ha assolit més del 90% dels objectius marcats a dos mesos d'acabar la legislatura

<a href="http://www.gencat.cat/pladegovern/cat/index.htm" target="_blank">Document íntegre del compliment del Pla de Govern 2007-2010</a>

El Govern ha assolit més del 90% dels objectius marcats a dos mesos d'acabar la legislatura

query_builder   21 setembre 2010 14:22

event_note Nota de premsa

<a href="http://www.gencat.cat/pladegovern/cat/index.htm" target="_blank">Document íntegre del compliment del Pla de Govern 2007-2010</a>

El Govern ha assolit més del 90% dels objectius marcats a dos mesos d'acabar la legislatura

   
  • En 4 anys s’han dut a terme 1.778 actuacions que han permès culminar els reptes marcats en el Pla de Govern 2007-2010

  • El Govern ha desenvolupat amb èxit les actuacions previstes en els tres eixos del Pla: ha reforçat l’Estat del Benestar, ha incrementat la qualitat democràtica i, malgrat la crisi, ha enfortit l’economia tenint en compte l’equilibri territorial
  • Hem contractat 5 mestres, 3 mossos, i 2 metges cada dia

  • El Govern ha construït en 4 anys més de 1.000 equipaments, a un ritme de 5 equipaments per setmana. Hem construït 410 escoles, 288 escoles bressol, 123 centres de salut, 77 biblioteques, 23 comissaries, 18 palaus de justícia, 14 parcs de bombers, 8 hospitals, 60 quilòmetres d’autovia i 212 km de camins rurals, entre altres

  • Són 2 escoles per setmana, 1 centre de salut cada 15 dies, 2 hospitals cada any, 1 biblioteca cada 18 dies, 4 places de residència cada dia i 6 escoles bressol cada mes

  • El Govern ha convertit per primera vegada els serveis socials en un dret universal, al mateix nivell que l’educació i la salut. Els recursos pels més febles s’han pràcticament duplicat al llarg de la legislatura

  • 132.000 persones ja reben algun ajut derivat de la llei de la dependència. Hem doblat les hores d’atenció domiciliària i reconegut la figura del cuidador professional

  • En salut, hem fet un salt qualitatiu malgrat l’augment de la demanda. Hem obert 123 nous centres de salut i 8 hospitals. A més, la tecnologia ens ha permès alliberar recursos per millorar l’atenció als pacients (recepta electrònica, demanar hora per Internet, història clínica compartida, etc)

  • La modernització de l’educació i els recursos destinats a formació contínua i professional han estat prioritaris per dotar els ciutadans de les millors eines per encarar el futur. S’ha ampliat les places d’FP i ha ofert nous cicles per adaptar-los al es necessitats del mercat

  • Les universitats catalanes han estat les primeres que s’han adaptat a l’Espai Europeu d’Ensenyament

  • La integració des de la diversitat ha estat un eix fonamental de les polítiques públiques i des de tots els àmbits : Llei de barris, política lingüística, esports, Llei d’acollida…

  • En habitatge, hem iniciat més de 30.000 pisos de protecció oficial, i hem preparat el país per possibles necessitats futures de creixement, gràcies a les Àrees Residencials Estratègiques. La rehabilitació ha estat l’altre eix d’aquesta política

  • Ha estat la legislatura en què ha culminat el desplegament dels Mossos d’Esquadra, i s’ha enfortit gràcies a equipaments com el nou complex Egara

  • El trasllat a la Ciutat de la Justícia ha estat l’emblema de la transformació en l’àmbit judicial: una justícia més accessible al ciutadà. Avui, 9 de cada 10 ciutadans té un jutjat nou o renovat

  • Hem estès l’accés de la cultura arreu, ampliant la xarxa de biblioteques i afavorint la lectura gràcies a un pla que l’ha fet més accessible pels joves de 18 anys

  • La recuperació de la memòria històrica s’ha estès per tot Catalunya, i el Govern català ha esdevingut referent en aquest àmbit

  • Durant aquests 4 anys, el Govern ha construït infraestructures llargament reivindicades i cabdals pel futur i per l’equilibri territorial, com el Túnel de Bracons, la dessalinitzadora del Prat, l’L9/L10, el canal Segarra-Garrigues o l’aeroport Lleida-Alguaire

  • També s’han resolt dèficits històrics i tenint en compte el respecte a l’entorn. Així, hem liderat un canvi de model en l’ús de l‘aigua i, gràcies a l’estalvi, la dessalinització i la reutilització, tenim garantia d’aigua en cas de sequera

  • El Govern català ha estat el primer a reaccionar davant la crisi i ha mobilitzat més de 25.150 milions d’euros per fer-hi front, un 12,5% del PIB. El suport als aturats i l’impuls a l’activitat econòmica han estat els eixos d’actuació en la lluita contra la crisi

  • El reforç de la recerca ha estat també essencial al llarg de la legislatura. S’hi ha destinat un 1,6% del PIB i s’han garantit els recursos pels pròxims 10 anys, gràcies al Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació

  • Al llarg d’aquests 4 anys, i especialment els dos darrers, s’ha donat especial suport als sectors estratègics, com l’automòbil, l’agroalimentació o el turisme

  • El desplegament de l’Estatut ha permès assumir 19 noves competències, tan claus com el nou finançament o el servei de trens de rodalia

  • L’Estatut també ha permès disposar de la primera Llei d’educació de Catalunya i de 56 noves lleis que desenvolupen el text (Llei del cinema, de vegueries, de l’AMB, de garanties estatutàries, de garantia del subministrament elèctric..)

  • Gràcies a l’Estatut, ha estat també la legislatura en què s’ha dut a terme la major inversió de l’Estat a Catalunya, fet que s’ha traduït en obres

  • La nova forma de fer política del Govern, de la mà de la societat, s’ha traduït en 4 pactes nacionals i en l’Acord Estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat

  • Ha estat el Govern de la transparència, en què s’ha fet públic tant els sous dels alts càrrecs com les licitacions i els imports de tots els contractes fets per l’administració, entre d’altres

  • També s’han simplificat tràmits, gràcies a l’Oficina Virtual de Tràmits, a les Oficines de gestió empresarial, al decret de simplificació administrativa i a altres actuacions com la declaració responsable

  • El Govern ha fet un seguiment periòdic del pla que va aprovar a l’inici de la legislatura, fins arribar a obtenir un document de compliment del pla que pot ser seguit i comparat per la ciutadania a través d’internet.
 
 
El Govern ha analitzat avui el compliment del Pla de Govern 2007-2010, aprovat en iniciar aquesta legislatura. L’aplicació informàtica de seguiment d’aquests compromisos de l’executiu permet concloure que hores d’ara s’han satisfet més del 90% dels objectius programats, a dos mesos d’acabar la legislatura.
 
Serveis socials garantits per llei
 
Entre els objectius estratègics, destaca l’aposta pels serveis socials. Al llarg d’aquesta legislatura, el Govern ha satisfet el compromís de convertir els serveis socials en un dret universal, al mateix nivell que l’educació, la salut i les pensions. La llei de serveis socials i el desplegament de la llei de la dependència han permès que més de 132.000 persones rebin ajuts o serveis assistencials.
 
          Hem enfortit la salut, amb més equipaments i tecnologia per millorar el servei. Per fer front a un creixement de la població de 400.000 persones, hem contractat 2 metges cada dia, fins arribar a 25.303. També tenim avui equipaments més moderns que fa 4 anys, més propers i avançats tecnològicament per oferir una millor assistència sanitària universal.
 
En aquests 4 anys, el Govern ha inaugurat 123 nous centres de salut, 8 nous hospitals, i s’han posat a disposició de la ciutadania 3.000 metges més. De mitjana, els catalans tenim un CAP a 10 minuts de casa. Tal com es fixava el Pla de Govern, hem introduït les noves tecnologies a la salut. Hem facilitat tràmits per Internet, com demanar hora per la visita al metge, i hem implantat la recepta electrònica a tot Catalunya, fet que permet estalviar temps i recursos.
 
El Govern també ha satisfet l’objectiu de posar els pilars per modernitzar l’educació de Catalunya. El desplegament de la primera llei d’educació del país permet uns centres més autònoms per adaptar-se al seu entorn, una major autoritat dels directors i directores dels centres, i un sistema d’avaluació d’alumnes, centres i docents per conèixer on som i quins són els punts a millorar.
 
A més, s’han construït 2 escoles per setmana per front a l’increment d’alumnat (137.000 alumnes més) i hem contractat 7.225 mestres més.
 
Desplegament Mossos completat
 
Aquesta legislatura, el Govern ha culminat el desplegament dels Mossos d’Esquadra a tot Catalunya, tal com estava previst en el Pla de Govern. En aquests moments, hi ha 15.880 efectius que vetllen per la seguretat de la ciutadania. Tenim hores d’ara 2 mossos per cada 1.000 habitants.
 
La policia catalana és un referent de modernitat, tant a nivell d’equipaments amb el nou centre Egara i l’edifici del 112 de Reus, com d’unitats especialitzades i també per la introducció de pràctiques de garantia d’un servei de qualitat (comissió d’ètica, carta de serveis, càmeres a les comissaries, etc.).
 
Les polítiques del Govern han permès superar l’objectiu marcat per la UE de reduir a la meitat la mortalitat per trànsit. Les campanyes de prevenció, les mesures de control, la millora de les carreteres i la conscienciació dels conductors han contribuït a l’èxit d’aquesta política. Respecte l’any 2000, la mortalitat s’ha reduït un 54% a les carreteres catalanes.
 
Aposta per la integració social
 
Hem treballat per la integració, perquè creiem en la suma des de la diversitat. Els nostres esforços s’han centrat a garantir la cohesió social. Per això, hem continuat desplegant intensament Llei de Barris: 141 barris i més d’1 milió de ciutadans se n’han beneficiat, i l’hem acompanyat amb programes d’inclusió social, educativa i laboral.
 
Ha estat la legislatura en què hem aprovat el Pacte Nacional per a la Immigració i hem redactat la Llei d’acollida, que promou la igualtat d’oportunitats, així com la Llei de centres de culte.
 
Però garantir drets, és molt més que això, és també garantir el dret a la justícia. I per fer-ho hem modernitzat els equipaments, amb la Ciutat de la Justícia com a emblema. Però amb 18 nous palaus judicials més, i amb més de 190.000 m2 nous per a equipaments judicials. Avui, el 90% dels catalans tenen un jutjat nou o renovat.
 
Més enllà dels equipaments de justícia, el Parlament de Catalunya ha estat una de les primeres cambres legislatives europees en aplicar la directiva europea sobre mediació, amb la Llei de mediació que va elaborar aquest Govern.
 
Aquesta legislatura hem enfortit també la cultura. Així, hem estès el seu accés arreu, ampliant la xarxa de biblioteques –s’ha inaugurat una cada 18 dies-, posant en marxa l’anella cultural i afavorint la lectura gràcies a un pla que l’ha fet més accessible pels joves de 18 (subscripcions gratuïtes) i per tota la ciutadania en general (llibres al metro, etcètera).
 
El català, eina d’integració
 
El coneixement del català s’ha evidenciat com una eina d’integració de primer ordre. Així ho hem entès i defensat i avui podem presumir que el català avança com a llengua en tots els àmbits: formatiu, comercial, empresarial o d’oci. Decrets com el d’universitats -aprovat la setmana passada- o lleis com la del cinema en són una garantia. Però també programes d’intercanvi ciutadà com les parelles lingüístiques –més de 10.000- o els cursos presencials i per Internet, que n’han estat bàsics.
 
Hem estat el Govern pioner en garantir el dret a la memòria històrica, aprovant la Llei del memorial democràtic, la de fosses i marcant itineraris de la memòria per tot Catalunya.
 
Infraestructures de primer nivell
 
Tal com marca el Pla de Govern, al llarg d’aquesta legislatura s’ha resolt el dèficit en infraestructures que arrossegava el país i s’han construït els eixos de mobilitat estratègics per encarar el segle XXI amb un territori competitiu, equilibrat i ben connectat. En són exemples el Túnel de Bracons, l’ampliació de l’Eix del Llobregat, l’autovia Reus-Alcover, la millora dels accessos a la Costa Brava o el nou pont de Sant Jaume d’Enveja. S’han fet grans obres pràcticament a totes les comarques.
 
El Govern ha invertit perquè el transport públic arribi a tothom, tant a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (L9/L10, ampliació L3, L5 i L2, metro a la nit dels dissabtes…), com a la resta de Catalunya (metro comarcal del Baix Llobregat, millora del tren entre Lleida i Balaguer, integració tarifària, reforç autobusos intercomarcals, construcció de carrils Bus-VAO…). Un transport públic que s’ha convertit en el més accessible de tot Europa. En aquests moments, 8 de cada 10 estacions de metro i bus estan adaptades a persones amb mobilitat reduïda.
 
Aquesta legislatura, la Generalitat ha construït el primer aeroport comercial de la història de Catalunya (Lleida-Alguaire). Aquesta actuació complementa una política comercial activa del Govern per estimular l’activitat a la resta d’aeroports catalans i per convertir el de Barcelona en un hub internacional. El Prat ha passat de tenir 18 a 44 vols intercontinentals del 2006 al 2010.
 
També s’han construït infraestructures que són una garantia de futur en subministraments tan bàsics com l’aigua (dessalinitzadora del Prat, potabilitzadora d’Abrera) o l’energia (hem multiplicat per cinc l’energia eòlica)
 
I altres que ajuden a determinats sectors econòmics a fer passos de gegant per la millora de la competitivitat: canal Segarra-Garrigues, centres CAT de turisme, accessos a la Costa Brava, túnel de Bracons…
 
Una economia més sòlida en sortir de la crisi
 
Al llarg de la legislatura, el Govern ha hagut de reaccionar a situacions no previstes l’any 2006, especialment a la crisi econòmica, que ha centrat la segona part del mandat i que no estava recollida al Pla de Govern 2006-2010.
 
Tanmateix, aquest govern ha estat el primer a assumir la crisi i a reaccionar davant la mateixa. En total, s’han mobilitzat 25.150 milions d’euros per fer-hi front, prop del 12,5% del PIB.
 
Les múltiples accions empreses per afrontar la situació (30 mesures, acords per l’ocupació juvenil, revisió de l’acord estratègic), han tingut tres prioritats:
 
  • ajudar els qui pateixen la crisi (formació a més de mig milió d’aturats, complement a l’ajut de l’estat als aturats sense subsidi, estímul a l’empreneduria, 425 euros als autònoms sense feina, ajuts al lloguer, entre altres)
  • estimular l’activitat, amb avals, crèdits i productes financers per injectar liquidesa a l’economia
  • mantenir els sectors estratègics, amb un suport especial a la indústria de l’automòbil, a l’agricultura, el turisme i la construcció
 
 
El Govern no ha deixat de fer, malgrat la crisi, les actuacions previstes al Pla de Govern per transformar l’economia catalana i donar noves oportunitats professionals a la ciutadania.
 
En aquests quatre anys, Catalunya s’ha convertit en capdavantera en R+D+i a l’Estat i en un centre de recerca de referència internacional, gràcies a l’atracció de talent (9.000 investigadors més), als nous centres de recerca (com el Sincrotró, l’Institut català contra el càncer o l’Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya) i als majors recursos per a l’empresa pública i privada.
 
Conscients de la importància estratègica d’aquest àmbit, hem posat les bases per un futur consensuat amb els principals experts i agents polítics i socials del país, tant amb el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació, com amb l’Acord Estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat.
 
Tal com recollia el Pla de Govern, hem fet una aposta decidida per la logística, i hem actuat per fer de Catalunya la porta Sud d’Europa. Ho hem fet construint centres logístics en diferents punts del país (CIM Alt Camp, Logis Empordà, Logis Bages), i millorant les vies que hi tenen accés per facilitar els intercanvis. També hem aconseguit que l’Estat prioritzés la millora de les infraestructures bàsiques pel transport de mercaderies (transformació en ample europeu de la xarxa de tren des del port de Barcelona a la frontera francesa, l’impuls del corredor ferroviari mediterrani o les ampliacions dels ports de Barcelona i Tarragona).
 
Reduir tràmits administratrius
 
La simplificació administrativa ha estat també una obsessió al llarg d’aquests quatre anys. Les mesures adoptades fins al moment suposen una reducció del 10% de cost administratiu que suporten les empreses a Catalunya. A més, l’Oficina virtual de tràmits reuneix més d’un miler (una part d’ells es poden fer directament a través d’Internet).
 
Aquesta legislatura, Catalunya ha estès les xarxes internacionals per tal de captar inversions –a través de les noves delegacions- i per acompanyar les empreses a buscar noves oportunitats arreu del món –mitjançant la xarxa d’ACC1Ó-. Ha estat també la legislatura en què la seu de la Unió per la Mediterrània s’ha instal·lat de forma permanent a Barcelona, al Palau de Pedralbes.
 
Més autogovern que mai
 
Aquesta ha estat la legislatura de l’inici del desplegament de l’Estatut. Malgrat la incertesa causada pel TC, s’han assolit 19 noves competències i el Govern ha aprovat més de 57 projectes de llei que desenvolupen aspectes regulats pel text estatutari.
 
El Govern ha assolit acords essencials en matèria de finançament i d’inversions de l’Estat, que han produït ja hores d’ara millores substancials en la hisenda de la Generalitat. Així, el nou model de finançament permet multiplicar per 7,4 els recursos rebuts de l’Estat.
 
Una nova forma de fer política
 
Totes aquestes actuacions previstes en el marc del Pla de Govern 2007-2010 s’han desenvolupat en una línia de consens social. Ja sigui perquè la seva aprovació ha estat fruit d’un procès de participació ampli, o perquè les politiques estratègiques i amb objectius de futur s’han treballat i consensuat amb els principals representants socials.
 
Durant la legislatura, s’han aprovat 4 pactes nacionals: el Pacte Nacional d’Immigració, el Pacte Nacional d’Infraestructures, el Pacte Nacional d’Habitatge i el Pacte Nacional per la Recerca, que es complementen amb el Pacte Nacional per l’Educació signat la legislatura passada.
 
D’altra banda, aquest govern consensua un 30% del seu pressupost amb agents socials i polítics en el marc de l’Acord Estratègic per la Internacionalització, la Competitivitat i l’ocupació.
 
El PdG, un referent de transparència en el seguiment de la gestió pública
 
El Pla de Govern elaborat i aprovat al març de 2007 es basava en la definició d’un conjunt finit d’objectius, i comprometia unes mesures que havien de permetre assolir-los. Aquest plantejament inicial és el fonament que fa possible allò que en terminologia anglesa s’anomena l’accountability, o en català rendiment de comptes. El fet de precisar objectius i mesures a l’inici de la legislatura ens ha permès ara, quan la legislatura encara les seves darreres setmanes, referenciar l’acció de govern duta a terme, i el seu impacte quantitatiu, en cada un dels àmbits.
 
A partir d’ara, cada ciutadà que ho desitgi pot avaluar si s’han completat o no els objectius, o en quin grau s’ha fet, més enllà de la valoració que el Govern fa de la seva pròpia tasca.
 
És el Pla de Govern, en conseqüència, un instrument de transparència de l’acció de Govern, en la mesura que facilita l’anàlisi de les polítiques executades. I per tant suposa una fita en el camí cap a una administració més propera a les necessitats dels ciutadans.

Consulteu el document íntegre del compliment del Pla de Govern 2007-2010

1  

Fitxers adjunts

Resum del dossier de compliment del Pla de Govern

Resum del dossier de compliment del Pla de Govern
PDF | 1255

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined