query_builder 25 abril 2023 14:14
event_note Nota de premsa
L’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació de la Generalitat de Catalunya ha imposat a Hazte Oír una sanció de 20.000 euros després de constatar que l’organització d’extrema dreta va cometre una infracció de caràcter greu prevista a l’article 43.5.k) de la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d'igualtat de tracte i no-discriminació. La resolució fa referència a la posada en circulació a Barcelona, el passat 10 de novembre, d’un autobús amb missatges discriminatoris impresos en el cos exterior del vehicle.
En concret, s’ha considerat provat que els missatges tenien l’objectiu d’anul·lar o menyscabar el gaudi o l’exercici en condicions d’igualtat del dret a l’autonomia personal per motiu de la identitat sexual o de gènere. Igualment, la resolució estableix que els missatges impresos a l’autobús pretenien atemptar contra la dignitat de les persones trans* i no-binàries, negar “la seva existència, identitat i realitats, sobretot en el marc de la seva infància i adolescència” i contribuir a “crear un clima discriminatori, de rebuig i menyspreu cap a aquest col·lectiu de persones”.
Per determinar la gravetat dels fets, la resolució segueix els criteris recomanats pel Pla d’Acció de Rabat, recollit en l’Informe anual de l’Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans de l’any 2013. Segons aquests criteris, per determinar la gravetat dels missatges que inciten a l’hostilitat, la discriminació o l’odi s’ha de tenir en compte qui emet el missatge, com s’emet, quin nivell de divulgació té, com és d’explícit el missatge i la crida a la discriminació, i quin és el context en què es fa difusió del missatge, és a dir, quin és el moment social i polític en què s’emet, si existeix una tendència prèvia a la discriminació del col·lectiu atacat, i si aquest col·lectiu té capacitat per contrarestar el missatge.
La resolució recull també l’àmplia jurisprudència existent, tant a nivell de l’Estat espanyol com internacional, pel que fa al reconeixement de la identitat sexual o de gènere com una característica integral del dret a la dignitat i el lliure desenvolupament de la persona, així com del dret a la pròpia imatge. També revisa la legislació i la jurisprudència relativa al dret a la llibertat d’expressió, i als seus límits quan aquest dret entra en conflicte amb d’altres.
Primera sanció de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació
La resolució, notificada aquest dimarts a l’organització afectada, representa la primera sanció imposada per l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació del Departament d’Igualtat i Feminismes. Posa fi a l’expedient sancionador iniciat per l'Oficina el mateix 10 de novembre, que incloïa les mesures cautelars que van permetre identificar, immobilitzar i retirar de la via pública l’autobús transfòbic.
Al llarg del procediment, l’expedient ha estat comunicat al Servei de Delictes d’Odi i Discriminació de la Fiscalia Provincial de Barcelona, que no ha apreciat elements constitutius d’una infracció penal. És per aquest motiu que la investigació i posterior sanció s’han vehiculat per la via administrativa, a través de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació .
També, durant aquest procés, s’ha incorporat com a part interessada en el procediment sancionador l’Associació Espanyola contra les Teràpies de Conversió.
La Llei 19/2020, editada en lectura fàcil
La sanció de l’autobús transfòbic d’Hazte Oír ha estat possible gràcies al desplegament de la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d'igualtat de tracte i no-discriminació, aprovada a finals de 2020. Amb l'objectiu de facilitar l’accés, el coneixement i la comprensió del contingut d’aquesta norma, l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació l’ha editat recentment en lectura fàcil. Es pretén que qualsevol persona que viu a Catalunya pugui entendre’n el contingut i activar els mecanismes necessaris per fer efectius els seus drets.
Especialment, l’edició en lectura fàcil contribueix a garantir els drets de les persones que formen part dels col·lectius sovint minoritzats i discriminats que protegeix la norma. En aquest sentit, la Llei 19/2020 reconeix, en el seu primer article, 11 motius que s’utilitzen com a pretext per a pràctiques discriminatòries. En concret, la llei recull el sexe o gènere, l’orientació sexual i la identitat sexual; l’edat; l’origen territorial o nacional; la raça, origen ètnic o color de pell, i qualsevol forma de racisme com l’antisemitisme o l’antigitanisme; la llengua o identitat cultural; la ideologia, opinió política o d’altra índole o conviccions ètiques de caràcter personal; les conviccions religioses, i qualsevol manifestació d’islamofòbia, de cristianofòbia o de judeofòbia; la condició social o econòmica, situació administrativa, professió o condició de privació de llibertat, i qualsevol manifestació d’aporofòbia o d’odi a les persones sense llar; la discapacitat física, sensorial, intel·lectual o mental o altres tipus de diversitat funcional; les alteracions de la salut, estat serològic o característiques genètiques; i l’aspecte físic o indumentària. A més, la llei inclou una clàusula genèrica que reconeix “qualsevol altra característica, circumstància o manifestació de la condició humana, real o atribuïda, que siguin reconegudes pels instruments de dret internacionals” com a possible motiu de discriminació.
