{"name":"2023/07/06/16/49/4b9d2f5c-e470-4557-88be-1ee01ba50add.jpg","author":"Parlament de Catalunya","type":"0","location":"0","weight":162329}

“Possibilitarem que tots els catalans i catalanes, visquin on visquin, tinguin les mateixes oportunitats de fer vida plena”, ha manifestat el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i Subiranas, durant la seva primera compareixença com a titular del Departament a la sessió informativa de la Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Món Rural del Parlament de Catalunya

El conseller ha compartit i desgranat els objectius principals i les actuacions que seguirà treballant des del Departament, que ha definit com el “de la vida i del futur”. Un projecte que el conseller ha recordat que va iniciar amb la consellera, Meritxell Serret i Aleu, que va continuar amb Teresa Jordà i Roura, i que ara està determinat a “seguir liderant” per garantir “la salut, el benestar i la igualtat d’oportunitats de les persones al nostre país”.

Un nou model energètic per a Catalunya

El conseller ha reiterat com s’avança decididament cap un nou model energètic sobirà. “Som el Govern que posarà l’energia neta i assequible en mans de la gent”. Ha explicat que l’actuació del Departament està consistint en “canviar les regles del joc energètic”, i que ara ja se n’estan veient els “primers fruits”.

En matèria d’energies renovables, el conseller ha confirmat que el mes de juliol Catalunya ja comptarà amb 1.500 MW autoritzats, davant dels 9 MW que hi havia a l’inici de la legislatura, i l’objectiu és acabar el mandat amb3.000 MW renovablesamb autorització administrativa. En aquest sentit, Mascort ha reiterat que la suficiència energètica es pot assolirocupant només un 2,5% d’ocupació del territori, tal i com confirma la PROENCAT.

El conseller ha explicat tambéque l’Energètica pública de Catalunya ampliarà durant el 2024 la seva cartera d’inversions en projectes renovables arreu del país; ha avançat que se seguirà incentivant l’autoconsum, que es consolida al país a un ritme de 100 noves instal·lacions al dia, a través del finançament d’una vuitantena de comunitats energètiques, i que aquest juliol s’iniciarà l'estudi sobre centrals hidroelèctriques reversibles, per tal de definir l’encaix en el país d’unes infraestructures d’emmagatzematge d’energia que seran claus en el nou model.

Garantir l’oferta d’aigua, avançar en l’acord dels seus usos

Preparar el país per la reducció pluviomètrica i per les sequeres que vindran, a conseqüència de l’emergència climàtica, per poder seguir abastint d’aigua el conjunt de la ciutadania i de les activitats continuarà sent una de les prioritats del Departament.

En aquest sentit, el conseller ha anunciat que aquest juliol s’iniciaran ja les obres de l'ampliació de l'estació de tractament d'aigua potable del Besòs i de les noves captacions subterrànies i superficials, i ha previst per al desembre del 2024 la licitació de la potabilitzadora del Llobregat, que ja s’està redactant. Ambdues actuacions formen part del Pla de Gestió de Conques Internes, que contempla una inversió de més de 2.400 milions d’euros a tot el país: “Volem incrementar un 30% la disponibilitat de nova aigua i garantir la demanda d’usos malgrat la progressiva disminució de recursos hídric prevista fins al 2050”.

Mascort ha concretat també que el Departament preveu construir 174 noves depuradores fins l’any 2027 i, pel que fa a l’aigua regenerada, el Pla de Gestió contempla passar de les 24 estacions actuals a 40.“Aquesta aigua s’utilitzarà per al reg agrícola i per a usos industrials, ambientals lúdics i municipals. Per això, abans d’acabar l’any, presentarem el pla d’aigües regenerades de Catalunya amb el detall de totes les actuacions”.

El conseller ha garantit que “aquest Executiu està determinat a augmentarla disponibilitat d’aigua”, però també a impulsar el “primer gran acord pels seus usos”, en referència a la recent creació de la Taula Nacional de l’Aigua: “Per primera vegada en aquest país, debatrem tots els usos a la mateixa taula per abordar un futur d’escassetat d’aigua. Ho vam fer a la Taula del Ter, ho vam fer al Delta del Llobregat. Aquest és el nostre model, el del consens”.

{"name":"2023/07/06/16/50/a010895c-aaa4-4da2-b10c-c9641bb163dc.jpg","author":"Parlament de Catalunya","type":"0","location":"0","weight":203148}

Transformació del sistema alimentari

El titular del Departament ha destacat que, en un context on les competències agroalimentàries a l’estat espanyol estan sent assumides per part de “qui nega la major respecte al canvi climàtic”,un altre gran eix d’acció de la conselleria continuarà passant per impulsar la transformació del sector agroalimentari. “Som el Govern que assegurarà el proveïment d’aliments i acompanyarà la pagesia a un futur de producció sostenible”, ha afirmat.

Mascort ha destacat que a través de les 9 línies d’ajuts del Pla Estratègic de l'Alimentació de Catalunya s’impulsaran 1.500 projectes amb una inversió de 9,8 milions d’euros: “I això en la primera convocatòria que hem fet. Estic convençut que esdevindrà una eina potentíssima per la transformació del nostre sistema de producció d’aliments”. I també ha anunciat que el proper dimarts està previst signar l’acord per la Simplificació Administrativa del Sector Primari. Un acord entre les diverses Organitzacions Agràries Representatives, els Grups Parlamentaris i el Govern que, segons ha apuntat el conseller, “posa les bases de la simplificació i agilització administrativa i l’acompanyament als agricultors i ramaders de casa nostra”.

Una acció centrada en la millora de la salut i la generació d’oportunitats

El conseller també s’ha referit, com a quart eix de les actuacions del Departament, a tots aquells àmbits que estan vinculats a la millora de la salut de les persones i la generació d’oportunitats arreu del territori, i que van des de les polítiques de mitigació del canvi climàtic fins al foment de l’economia circular, passant per la gestió forestal i dels espais naturals, el foment de la bioeconomia, les polítiques marítimes o l’agenda rural. “Tots aquests projectes i actuacions tenen en comú la voluntat de generar oportunitats al conjunt del territori, arreu”, ha dit el conseller.

Des d’aquest punt de vista, el conseller Mascort ha explicat que durant el darrer trimestre de l’any el Govern aprovarà el Pla de Qualitat de l’Aire de Catalunya:“Cada euro invertit en la millora de la qualitat de l’aire es tradueix en dies de vida de la ciutadania de Catalunya.” I, a més, ha reiterat d’una bandael compromís per completar el desplegament de la Llei del Canvi Climàtic i,de l’altra, ha avançat que durant aquest any es presentaran els Pressupostos de carboni i es farà efectiu el mercat voluntari de Crèdits Climàtics. Dues mesures destinades a limitar, incentivar la reducció i compensar les emissions contaminants a Catalunya. També ha explicat que el Departament constituirà el 25 de novembre l’Assemblea Ciutadana pel Clima, on els catalans i catalanes podran decidir com continuem avançant en una nova realitat climàtica.

En matèria de protecció de la biodiversitat, el conseller ha explicat que a la tardor es presentaran els estatuts de l’Agència de la Natura de Catalunya, i ha mantingut l’aposta per la preservació d’espais com el Delta de l’Ebre -al qual es destinaran 21 milions d’euros fins l’any 2024 per protegir-ne les basses i la badia dels Alfacs- i la ZEPA del Baix Llobregat, de la qual es presentarà la nova delimitació durant la segona meitat d’aquest any.

El conseller també ha advertit que “és l’hora de ser valents” i començar a considerar els residus com a recursos. Mascort ha informat que “ja s’ha elaborat un text, que està a punt per començar el tràmit definitiu, perquè el Govern aprovi la nova llei basada en l’economia circular”. “Portem més d’un any treballant colze a colze amb les entitats, els agents del sector, els partits polítics i la ciutadania en general per tal d’arribar a un gran consens al voltant d’una nova llei útil pel país”, ha afegit. Aquesta nova Llei suposarà, segons ha detallat, en el canvi de nom de l’Agència de Residus que passarà a dir-se l’Agència de l’Economia Circular de Catalunya.

En la mateixa línia, i relacionant la bioeconomia i la preservació de la biodiversitat,el conseller ha reivindicat l’impuls a la gestió dels boscos com a element essencial per a la prevenció contra els incendis forestals; així ha recordat que enguany ja s’ha mobilitzat un 40% més de fusta dels boscos públics que l’any passat, i ha anunciat la presentació en els propers dies del catàleg de boscos madurs, que ha de facilitar la identificació d’aquells que cal preservar especialment.

Mascort també ha destacat que totes aquestes polítiques tindran en compte el consens i la participació del territori, per tal que els habitants de cada paisatge siguin protagonistes del seu desenvolupament. Així, ha avançat que enguany es crearà un tercer Grup d’Acció Local Pesquer i Marítim, i que se seguirà treballant per cobrir tota la costa catalana amb grups de cogestió que dinamitzin projectes d’economia blava. El conseller ha posat com a exemple l’execució del programa LEADER a l’àmbit rural, que ha permès la materialització de 1.845 projectes que han generat una inversió final de 213 milions d’euros.

Més enllà de fixar els eixos i prioritats del Departament, Mascort ha reivindicat la “proximitat” en la gestió i “aixecar la mirada” per adaptar el país als múltiples canvis que viu tant la societat com el planeta. “L’objectiu és generar oportunitats per a tothom a tots els racons del país, de manera que tothom pugui viure plenament en qualsevol lloc del país. El repte és molt gran, i si no som capaços de fer-ho entre tots, no ho podrem fer”, ha conclòs el conseller.