{"name":"2023/07/14/17/45/0d49b5af-366d-4286-93e0-1c6c302c6388.jpg","author":"Departament d'Igualtat i Feminismes","type":"0","location":"0","weight":60454}

La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, i la ministra d’Igualtat, Irene Montero han participat aquesta tarda en l’acte “Defensem els Drets Feministes” al Palau Robert de Barcelona. Verge i Montero han mantingut una conversa durant la qual han intercanviat impressions sobre els avenços dels drets feministes dels darrers anys i la importància de defensar-los en el context actual. L’acte ha estat conduït i moderat per la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que ha recordat que la transformació feminista és un dels quatre eixos del Govern de la Generalitat en aquesta legislatura.

Els drets sexuals i reproductius han centrat l’inici de la conversa entre la consellera i la ministra. La consellera, Tània Verge Mestre, ha defensat que “el dret més bàsic de tots és el dret a decidir sobre els nostres cossos perquè és des d’on exercim tots els drets” i ha recordat que “limitar o directament negar els drets sexuals i reproductius ha sigut històricament un dels grans cavalls de batalla per controlar els cossos de les dones”. En aquest sentit, la consellera ha destacat que l’Estratègia Nacional de Drets Sexuals i Reproductius, liderada per Igualtat i Feminismes i en què hi participen els catorze departaments més del Govern, suposa “la garantia més àmplia d’aquests drets en la història de Catalunya i també de tot l’Estat, com ha reconegut recentment el Consell d’Europa”. 

“A Catalunya estem fent avançar els drets de les dones i les persones LGBTI, i ho continuarem fent, passi el que passi i ni que sigui en solitari”, ha assegurat. Verge ha recordat que encara hi ha molts llocs de l’Estat on els drets de les dones avui no estan garantits, per exemple en l’accés a l’avortament. “Aquí no només garantim els drets sinó que els ampliem, incorporant nous drets feministes que són fonamentals per la vida de les dones i les persones LGBTI” ha dit i ha afegit que “no farem ni un pas enrere davant d’aquells que ens volen fer retrocedir 40 anys. Tot el contrari, seguirem sent un país de drets i llibertats”. “A Catalunya demostrem que hi ha esperança, que som i serem esperança per tots aquells territoris de l’Estat o d’arreu del món on s’estan arrabassant i vulnerant drets”, ha conclòs.

Al seu torn la ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha afirmat que "quan es restringeixen els drets sexuals i reproductius, concretament el dret a l'avortament, no hi ha menys avortaments, hi ha més inseguretat i més riscos per les dones". I ha afegit que "la clau quan parlem del dret a l'avortament, no és tan si et sembla millor o pitjor interrompre un embaràs, si no la llibertat de les dones i que puguin decidir i també la posició de l'Estat. Si l'Estat respecta o no el dret de les dones de decidir sobre el seu propi cos o si es posiciona al costat del patriarcat”.

Durant la conversa, tant la consellera Verge com la ministra Montero han defensat la “necessitat de tenir estructures d’igualtat de primer rang ” a les institucions. “Si no és amb polítiques feministes, com acabarem amb les violències masclistes, amb la bretxa salarial, amb la feminització de la pobresa, o amb l’LGBTI-fòbia?”, ha preguntat la consellera Verge. Verge ha afirmat que "hauria de ser inconcebible que al 2023 algun govern es pugui permetre no tenir una estructura de primer nivell, sigui un Departament, una Regidoria o un Ministeri".

La ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha volgut recordar que "totes les institucions tenen l'obligació de fer complir els drets humans i, per tant, també els drets fonamentals de les dones. Les polítiques públiques feministes i els organismes que les desenvolupen salven vides. No és només una qüestió simbòlica, és sobretot una qüestió pràctica. Les institucions els han de dir a les dones que tenen llocs segurs i que poden confiar en elles", ha reblat.

La consellera Verge i la ministra Montero també s’han referit durant el diàleg a la violència política que reben les dones al capdavant de les institucions . Totes dues han manifestat la seva preocupació per l’impacte que aquest tipus de violència pot tenir en les nenes, joves i dones que vulguin participar de l’esfera pública i han reivindicat la necessitat de “plantar cara al feixisme i als discursos d’odi”.

Abans de començar la conversa, Verge i Montero han visitat l’exposició “Jugo com una nena” acompanyades de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà Pons, de la comissària Laia Tudel, del secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió, Oriol Duran, i de la directora general de Difusió, Eva Pomares. La mostra, impulsada pel Govern i que es pot veure al mateix Palau Robert, reivindica l’esport femení i va dirigida especialment a nenes i nens d’entre 6 i 14 anys. 

Els ASSIR, clau en la garantia dels drets sexuals i reproductius

Durant el matí, la consellera Verge i la ministra Montero han visitat el CAP Numància de Barcelona, on s’ubica un dels serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) del sistema sanitari públic català. 

Els ASSIR constitueixen l’eix vertebrador de l'atenció a la salut sexual i reproductiva a Catalunya, i tenen com a objectiu millorar la manera com es viu la sexualitat i garantir els drets sexuals i reproductius de tota la població, amb independència de les opcions i orientacions sexuals i identitats de gènere.

L’estratègia catalana per garantir nous drets, reconeguda a Europa

Els ASSIR són una peça fonamental en el desplegament de l’Estratègia Nacional pels Drets Sexuals i Reproductius, liderada per Igualtat i Feminismes i en què hi participen els catorze departaments més del Govern. 

L'estratègia catalana ha estat recentment reconeguda pel Consell d’Europa. Té com a objectiu aprofundir en la garantia dels drets sexuals i reproductius ja existents, com l’accés a la interrupció voluntària de l’embaràs per a totes les dones i en totes les regions sanitàries o la millora de l’accés als serveis de reproducció assistida (amb parella o sense, sigui quina sigui l’orientació sexual i la identitat de gènere). També busca promoure nous drets, com l'accés gratuït a l’anticoncepció de llarga durada, l’equitat menstrual, el permís per dol gestacional o la garantia de respecte al tipus de part volgut, que inclou respectar les decisions, el cos, la salut i els processos emocionals de les dones. Igualment el marc de l’ENDSIR, s’ha creat un grup de treball per abordar la violència obstètrica i la vulneració de drets sexuals i reproductius.

Trànsit, un servei pioner d’acompanyament a les persones trans*

A més de conèixer la tasca que fan a l’ASSIR, Montero i Verge també han visitat el servei Trànsit ubicat dins el mateix CAP Numància, dedicat a l'acompanyament del col·lectiu trans*. Aquest acompanyament inclou escolta activa, ajuda per iniciar o ajustar tractaments hormonals i assessorament sobre tractaments quirúrgics i activitats preventives i de promoció de la salut. El servei també ofereix acompanyament a les famílies i persones de l'entorn afectiu que ho necessitin, a través de suport psicoterapèutic, perquè puguin viure millor la transició i contribuir al benestar de la persona trans*. 

Han acompanyat la ministra Montero i la consellera Verge en aquestes visites el director – gerent de l’Institut Català de la Salut, Xavi Pérez, la responsable dels serveis de Salut Sexual i Reproductiva, Cristina Martínez, i el responsable del Pla de salut sexual i reproductiva, Ramon Escuriet.