- El Comitè sobre Igualtat i No-discriminació valora molt positivament l’Estratègia Nacional de Drets Sexuals i Reproductius.
- L'organisme europeudestaca, entre altres,la cobertura universal del dret a la interrupció voluntària de l’embaràs i diferents campanyes per combatre la discriminació.
- La relatora de l’informe, Petra Stienen, conclou que el govern català “aborda les diferents formes de discriminació amb una ferma determinació i un enfocament especialment avançat i inclusiu”.
Un informe recent del Comitè sobre Igualtat i No discriminació del Consell d’Europa reconeix els avenços que el Govern ha impulsat a Catalunya en matèria de drets sexuals i reproductius. El document recull algunes de les polítiques més innovadores en el desplegament dels drets sexuals i reproductius a tot Europa, i destaca algunes de les polítiques desplegades pels departaments de Salut i d’Igualtat i Feminismes en aquest àmbit. En concret, el document fa una clara al·lusió a l’eix de transformació feminista del Govern, ja que assenyala que l’executiu “ha identificat la igualtat de gènere entre els elements centrals dels seus objectius” i per això va crear el Departament d’Igualtat i Feminismes l’any 2021. Entre les diferents mesures impulsades pel Govern, posa en valor l’Estratègia Nacional de Drets Sexuals i Reproductius, liderada per Igualtat i Feminismes i en què hi participen vuit departaments més del Govern.
L’informe recorda que el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) està garantit a Catalunya, i que el mètode farmacològic i quirúrgic fins la setmana 14 estan coberts pel sistema sanitari públic català. També es fa ressò de l’augment de clíniques i hospitals públics que practiquen IVE i qualifica aquest increment “d'extremadament positiu, en un context de reducció de la infraestructura d'atenció a l'avortament a la majoria de països europeus”.
El document del Consell d’Europa també elogia el Pla d’actuació per al suport a les entitats i les persones defensores dels drets humans a Catalunya. El programa inclouun servei d’assessorament jurídic gratuït per a entitats defensores dels drets humans que desenvolupen la seva tasca a Catalunya, amb l’objectiu de proporcionar un primer acompanyament a organitzacions que reben discriminacions, agressions i atacs.
L’informe recull que Igualtat i Feminismes ha impulsat diverses accions per fer front a l’assetjament dirigit a limitar el dret de les dones a la interrupció voluntària de l’embaràs, i que el Departament ha liderat accions “pro-actives contra col·lectius antigènere que intenten limitar els drets de les dones”. En aquest sentit, el document esmenta la denúncia presentada el passat mes d’octubre contra una plataforma antiavortista que es concentrava davant tres clíniques de Barcelona i també l’obertura d’un expedient sancionador per aturar l’autobús transfòbic “HazteOír”.
Per últim, l’informe també fa referència a l’atenció que reben les persones trans a Catalunya, i al pla d’acció per combatre la pressió estètica en el qual està treballant el departament. El document conclou que el Govern “sembla abordar les diferents formes de discriminació amb una ferma determinació i un enfocament especialment avançat i inclusiu”.
Els deures europeus
L’informe ha estat elaborat per la senadora i representant de la delegació dels Països Baixos al Consell d’Europa, Petra Stienen, i va acompanyat d’una resolució que va ser aprovada per unanimitat pel Comitè sobre Igualtat i No-discriminació el passat 23 de gener. Ara, la resolució serà elevada el proper mes d’abril al plenari de l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa, per a la seva aprovació definitiva.
El text resol que la igualtat de gènere està lluny d'aconseguir-se a Europa i alerta del context regressiu en certs estats membres. El text proposa una vintena de recomanacions als països europeus, entre les quals: prioritzar els drets sexuals i reproductius de les dones i promoure la investigació científica en àrees relacionades amb la sexualitat i la reproducció; millorar els serveis d’atenció a la salut sexual, reforçar la cooperació amb les entitats socials o prevenir la pobresa menstrual, entre altres. Finalment, fa una crida als estats perquè l'educació sexual sigui obligatòria i formi part dels currículums escolars en tots els nivells.
Aprofundir en els drets existents i garantir-ne de nous
L’Estratègia Nacional de Drets Sexuals i Drets Reproductius (ENDSIR), reconeguda en l’informe, té com a objectiu aprofundir en la garantia dels drets sexuals i reproductius ja existents, com l’accés a la interrupció voluntària de l’embaràs per a totes les dones i en totes les regions sanitàries o la millora de l’accés als serveis de reproducció assistida (amb parella o sense, sigui quina sigui l’orientació sexual i la identitat de gènere). També busca promoure nous drets, com l'accés gratuït a l’anticoncepció de llarga durada, l’equitat menstrual, el permís per dol gestacional o la garantia de respecte al tipus de part volgut, que inclou respectar les decisions, el cos, la salut i els processos emocionals de les dones.
En el marc de l’ENDSIR, s’ha creat recentment un grup de treball per abordar la violència obstètrica i la vulneració de drets sexuals i reproductius. Format per 11 professionals relacionats amb les polítiques de gènere i la salut sexual i reproductiva, està liderat pels departaments de Salut i Igualtat i Feminismes. Té l’encàrrec d'elaborar un Pla d’acció on s’especifiquin estratègies i propostes concretes per abordar la violència obstètrica i la vulneració dels drets sexuals i reproductius a Catalunya en l’àmbit de la salut.
El grup de treball realitzarà una anàlisi de la situació actual, incorporarà tant les percepcions de les persones usuàries com les de professionals. A continuació, proposarà eines per l’abordatge de la violència obstètrica i la vulneració de drets sexuals i reproductius orientades tant a l’organització de l’atenció als serveis sanitaris com a la pràctica professional individual, a la ciutadania i a les entitats de defensa dels drets sexuals i reproductius .El grup de treball centrarà els esforços no només en el període de l’embaràs, part i postpart, sinó també en tots els àmbits en què es vulnerin els drets sexuals i reproductius en l’atenció a la salut sexual i reproductiva de totes les persones, i especialment, de les dones.
Nous drets laborals
Fruit igualment del treball interdepartamental de la Generalitat, s’han garantit nous drets sexuals i reproductius en l'àmbit laboral que són pioners a l’Estat, com el permís per pèrdua gestacional i la flexibilitat horària quan la menstruació o el climateri tenen afectacions a la salut.
El permís per pèrdua gestacional és una mesura pionera a nivell internacional. En el cas de pèrdua entre la setmana 6 i el dia 179 de la gestació, el personal públic de la Generalitat disposen d’un permís de 3 dies hàbils per contribuir a la recuperació i al procés de dol. S’hi pot acollir la dona o la persona gestant, i l’altra persona progenitora o, en el seu cas, un familiar de fins a segon grau de consanguinitat o afinitat de la gestant. L’Estat espanyol no reconeix cap permís fins al dia 180 de la gestació.
Pel que fa ala flexibilitat per menstruació o climateri amb afectació a la salut, les persones podran absentar-se durant un màxim de 8 hores mensuals, recuperables en el termini dels 4 mesos posteriors. La finalitat d’aquesta mesura és facilitar la conciliació del dret a la salut amb el treball en condicions d’igualtat. Simultàniament, s’incrementa el coneixement i la consciència sobre la menstruació i el climateri.
