El Departament d’Igualtat i Feminismes ha posat en marxa aquest mes de desembre el Pla d’actuació per al suport a les entitats i les persones defensores dels drets humans a Catalunya, un programa d’actuació liderat per la Direcció General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans en coordinació amb la Secretaria de Feminismes. L’objectiu del Pla és garantir que les defensores i defensors dels drets humans, incloses les defensores dels drets sexuals i reproductius, puguin desenvolupar la seva tasca a Catalunya amb llibertat i seguretat. En aquest sentit, es busca també facilitar el suport mutu i l’intercanvi d’experiències entre les entitats defensores dels drets humans del país.

El pla pretén donar resposta a la situació que ha generat a Catalunya l’auge dels moviments reaccionaris i antidrets. La major presència i visibilitat de l’extrema dreta s’ha traduït en un increment dels assetjaments, litigis estratègics contra la participació pública i altres tipus d’atacs als quals han de fer front les entitats i les persones defensores dels drets humans al nostre país. Prèviament a l’elaboració del pla, es va dur a terme una enquesta en què van participar mig centenar d’entitats que desenvolupen la seva tasca de defensa dels drets humans a Catalunya. Més del 60% d’aquestes organitzacions van manifestar haver rebut algun tipus d'atac en relació amb el seu activisme, la majoria en l'àmbit digital, tot i que també es van relatar agressions a les seus físiques, amb pintades amenaçadores o vidres trencats, i altres agressions en l'espai públic. Per àmbits, les organitzacions que treballen en la defensa dels drets de les persones LGBTI+, en migracions i refugi, en els drets de les dones i en els drets sexuals i reproductius són els que més violència reben per part dels grups antidrets.

Aquests atacs provoquen, entre altres conseqüències, un increment dels costos econòmics necessaris per a la defensa dels drets humans, un augment de l’autocensura, i afectacions en la salut mental de les persones defensores.

Atenció, denúncia i reparació

Una de les línies d’actuació del pla s’enfoca cap a la provisió de mecanismes d’atenció, denúncia i reparació davant els casos de discriminació, atacs o assetjament a les entitats i persones defensores dels drets humans. En concret, el programa preveu tres tipus de mecanismes: la gestió de denúncies per discriminació a través de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació (OITND), l’assessorament jurídic gratuït i la cobertura de les despeses no incloses en la cartera de serveis bàsics de salut en cas d’agressió física per delicte d’odi.

L’OITND, que es va posar en marxa la primavera passada, és l’organisme responsable del desplegament de la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació. Rep i gestiona denúncies administratives per qualsevol dels motius de discriminació especificats a l’article 1 de la norma, que poden ser interposades per persones i entitats residents a Catalunya a partir del formulari disponible al web del Departament d’Igualtat i Feminismes. Entre altres, aquesta llei preveu que la ideologia, les opinions polítiques o les conviccions ètiques de caràcter personal poden ser un pretext per a la discriminació.

Pel que fa a l’assessorament jurídic, a partir de principis de l’any vinent el Departament d’Igualtat i Feminismes habilitarà un servei gratuït per a entitats defensores dels drets humans que hagin estat objecte de discriminació, atacs o assetjament. Aquest servei, que es podrà prestar arreu de Catalunya de manera presencial, facilitarà a l’entitat la identificació dels canals més oportuns per fer la denúncia segons cada cas.

Per últim, des de l’1 de gener d’aquest any, la Generalitat es fa càrrec del cost de les intervencions quirúrgiques o mèdiques no incloses en la cartera de serveis bàsics de salut que siguin necessàries per reparar les conseqüències d’una agressió física per delicte d’odi. Això vol dir, per exemple, que si una persona necessita una intervenció estètica o bucodental després d’haver estat atacada per un delicte d’odi, el Govern n’assumeix la despesa. Es requereix la presentació d’una denúncia penal, però no és necessària la identificació de la persona o persones agressores ni tampoc la sentència judicial.

Formació, finançament i compromís institucional

A més dels mecanismes d’atenció, denúncia i reparació, el Pla preveu també proporcionar a les entitats defensores dels drets humans eines que facilitin la seva protecció, fomentar la seva tasca a través de les convocatòries de subvencions, i incrementar la proactivitat del Govern a l'hora de garantir l’exercici dels drets humans davant les accions dels grups antidrets.

Per tal de proporcionar eines per fer front als atacs dels grups antidrets, el Pla inclou l’organització de jornades que, a més, facilitin el suport mutu entre les entitats. El passat 29 de novembre ja es va realitzar una primera sessió, estructurada en dos blocs. En el primer, es van facilitar diverses eines pràctiques per fer front als atacs rebuts, per exemple sobre com recollir les agressions digitals per poder denunciar-les; en el segon, es va generar un espai d’escolta i intercanvi d’experiències.

Pel que fa al finançament de la tasca de les entitats defensores dels drets humans, la convocatòria ordinària de subvencions del Departament d’Igualtat i Feminismes, que a partir del 2023 serà de caràcter pluriennal, conté un programa específic de promoció dels drets humans, amb tres línies. La primera correspon a les accions de divulgació i sensibilització en drets humans, i inclou projectes editorials, teatrals, audiovisuals o expositius, cicles de conferències, congressos, accions d’impuls del coneixement i el debat en relació amb els drets humans emergents, informes que reflecteixin possibles mancances en la garantia dels drets humans a Catalunya, etc. La segona línia se centra en l’àmbit de l’educació, la formació i la recerca, i inclou el finançament de formació per a estudiants de batxillerat o cursos equivalents, formació per a juristes o membres d’entitats socials, estudis acadèmics i propostes de millora concretes en la defensa i garantia dels drets humans per part de l’Administració pública. Finalment, la tercera línia finança accions d’acompanyament i suport a les possibles víctimes de vulneracions de drets humans, entre les quals hi ha serveis d’atenció psicològica gratuïta, serveis d’assessorament jurídic, i assessorament per a la creació i consolidació d’estructures associatives independents que permetin denunciar vulneracions i proposar alternatives i solucions.

En paral·lel, la convocatòria de subvencions de l’Institut Català de les Dones inclou una línia per a projectes que garanteixin els drets sexuals i reproductius i estiguin en consonància amb l’Estratègia nacional de drets socials i reproductius.

Finalment, el Pla recull la necessitat que el Govern intervingui per garantir que a Catalunya no es limita l’exercici dels drets humans. Des de l’inici del mandat, el Departament d’Igualtat i Feminismes ja ha impulsat diverses actuacions en aquest sentit, com la posada en coneixement de la Fiscalia Provincial de Barcelona d'una campanya contra l’avortament que tenia lloc davant de tres clíniques de la ciutat de Barcelona, o l’aturada d’un bus transfòbic que promovia la discriminació de les persones trans*, no-binàries i intersexuals. A més, la convocatòria de subvencions del Departament d’Igualtat i Feminismes ha incorporat l’obligació que les entitats, per poder ser-ne beneficiàries, compleixin les lleis d’igualtat aprovades pel Parlament de Catalunya. Això impedeix que es puguin finançar amb recursos públics activitats promogudes per entitats que incompleixen les lleis d’igualtat i vulneren els drets humans, inclosos els drets sexuals i reproductius, o no els reconeixen. En aquests moments, s’està treballant per fer extensives les clàusules d’exigència d’observació de les lleis d’igualtat catalanes al conjunt de subvencions de tots els departaments de la Generalitat.