- Els equips d'atenció primària de la Regió Sanitària i Social Lleida atendran les persones de les residències des d’aquest mes de març
- El procés arrenca a les àrees bàsiques de salut d’Alfarràs-Almenar i de Balàfia-Pardinyes-Secà de Sant Pere, i s’anirà estenent de forma progressiva durant l’any a la resta de la vegueria
Els equips d'atenció primària (EAP) de la Regió Sanitària i Social Lleida comencen aquest mes de març a atendre directament les persones de les residències de gent gran. Es tracta d’una mesura emmarcada dintre del desplegament de l’atenció integrada social i sanitària que lideren els departaments de Salut i de Drets Socials i que parteix de la premissa que a les persones que tenen el seu domicili en una residència cal garantir-les la mateixa atenció de qualitat que a la resta de població.
El desplegament d’aquest nou model d’atenció tindrà lloc durant aquest any i començarà per equips que ja tenen un grau de coordinació elevat amb les residències. En el cas de Lleida, els primers seran els EAP d’Alfarràs-Almenar, que en la seva àrea d’influència té 100 places residencials distribuïdes en 2 centres, i de Balàfia-Pardinyes-Secà de Sant Pere, amb 453 places en 5 residències.
En els propers mesos, quan el projecte en aquestes àrees estigui consolidat, arrencarà la segona fase amb la resta d’equips i de residències fins, de forma progressiva, arribar a les 4.400 persones que viuen en les 78 residències de gent gran de tota la regió.
Millorar l’atenció sanitària a les residències és clau perquè les persones residents solen presentar necessitats especials: tenen una mitjana de 9,2 malalties cròniques (amb una prevalença del 57% de demència) i una mortalitat anual del 20% (el 50% té necessitats d’atenció pal·liativa). A més, gairebé el 90% es classifica en les categories de màxima complexitat clínica o d’alt risc i el 97% té un elevat grau de dependència.
Davant d’aquesta realitat, el director dels Serveis Territorials de Salut a Lleida i gerent de la Regió Sanitària Lleida, Raül Llevot, assegura que “per donar una resposta única i efectiva a les necessitats d’aquestes més de 4.000 persones de la nostra regió que viuen en centres residencials, és essencial coordinar els serveis sanitaris i socials. La residència és el seu domicili i tenim l’obligació de, entre tots, garantir-los la mateixa qualitat de vida que si fossin a casa seva.” En aquesta resposta, diu Llevot, “els professionals de l’atenció primària assumeixen un paper cabdal, i hauran de treballar de forma col·laborativa amb els mateixos professionals dels centres residencials”.
Per la seva banda, la directora dels Serveis Territorials de Drets Socials a Lleida, Eugènia Puig-gròs, remarca “la importància de seguir treballant en la coordinació i integració dels sistesistemes d'informació de Salut i Drets Socials, avançant cap a la interoperatibilitat entre els diferents programes informàtics i facilitant un treball en xarxa per tal de poder fer més eficient i efectiva aquesta integració.”Així mateix, subratlla, “la coordinació entre els dos departaments és cabdal per garantir els serveis que presta cadascun, així com el desplegament d’una cartera de serveis compartida que doni una millor atencióals usuaris de les residències de gent gran a les comarques de la Plana de Lleida”.
Per a la bona governança de l’atenció a les residències a les comarques del Pla de Lleida, els dos departaments han constituït un Comitè regional i de direcció, encarregat de fer seguiment del procés de desplegament, i un Comitè operatiu, més enfocat a identificar àrees de millora en els circuïts territorials i abordar les incidències que sorgeixin. El referents d’atenció integrada (RAISS), Ana Mari Fité i Pedro Mayordomo, de Salut i Drets Socials, serán els responsables de liderar i acompanyar el procés.
Salut i Drets Socials van donar a conèixer a principis de març el projecte a les residències de la regió per mitjà d’una sessió de presentació adreçada a tots els directius del centres residencials i als seus responsables higienicosanitaris, a la qual van asistir unes 150 persones.
Nou model col·laboratiu
La resposta a les necessitats sanitàries de les persones que viuen a les residències implica la resposta integrada d’atenció primària i comunitària amb el personal de la mateixa residencia, que és la base de l’atenció en el dia a dia de les persones que hi viuen, així com amb la resta d’actors del sistema públic de salut.
El personal mèdic de l’atenció primària assumirà progressivament les funcions del personal mèdic residencials i aquest deixarà de regular-se per les hores/ràtios contractades pel Departament de Drets Socials. El rol del personal d'infermeria d’atenció primària implicarà tant l’atenció directa com la coordinació amb l’equip d’infermeria de les residències, però serà complementari al del propi dels centres de gent gran. I és que aquest nou model preveu que tots els professionals propis de les residències (personal d'infermeria, responsables higienicosanitaris, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, psicòlegs, treballadors socials, educadors socials i gericultors) continuïn desplegant les funcions de cures i les vinculades al funcionament del centre i que treballin de manera col·laborativa i integrada amb els EAP i el conjunt del sistema de salut.
1
Imatges
