L'ACA manté petites crescudes en els rius Ter i Muga en l'actual escenari d'emergència per sequera
Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural
ACA
Del. Girona
query_builder 9 abril 2024 13:44
event_note Nota de premsa
L'ACA manté petites crescudes en els rius Ter i Muga en l'actual escenari d'emergència per sequera
Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural
ACA
4 Imatges
Aquestes hidropuntes s’alliberen dos cops per setmana i durant sis hores en cada maniobra i, fins a la data, se n’han fet 40 en menys de dos mesos en aquests dos cursos fluvials. En el cas del Ter s’alliberen 3.000 litres per segon, i a la Muga, 300 litres per segon.
Alhora, també s’ha creat una xarxa específica de 27 punts per al seguiment biològic en trams fluvials més afectats per la sequera i per la reducció de cabals, amb l’objectiu de disposar de dades dels principals paràmetres fisicoquímics i químics, així com dels indicadors biològics més rellevants.
El Govern, des de principis de febrer d’enguany i a través d’Acord de Govern, aplica els cabals d’emergència en els rius Muga i Ter, amb l'objectiu de preservar més aigua als embassaments de les conques internes. Inicialment, el cabal d’emergència al Ter està acordat en 600 l/s, però es va acordar fer la disminució en tres graons: 1400 l/s, 1000 l/s i 600 l/s. De moment, només s’han fet les dues primeres reduccions, i no s’han abaixat els cabals fins als 600 l/s. Pel que fa al riu la Muga, el cabal d’emergència està fixat també en tres graons 100, 70 i 40 litres per segon, que fins al moment també s’ha reduït fins a 70 L/s.
Durant el temps que duri aquest escenari, s’han fixat uns increments de cabal controlats per al manteniment d’unes condicions ecològiques amb l’objectiu de mantenir la qualitat ambiental del riu i, alhora, garantir l’aigua als embassaments. Aquestes hidropuntes es fan dos cops per setmana i durant sis hores en cada maniobra. En el cas del Ter, 3.000 litres per segon, i a la Muga, 300 litres per segon.
Pel que fa el riu Llobregat, atès que els increments de cabal s’han de donar en el seu punt més baix, les aportacions es fan a través de l’aigua regenerada a la depuradora del Llobregat.
Avui, la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, ha fet balanç de les maniobres que s’estan fent en el riu Ter des de la presa del Pasteral. Des del mes de febrer fins l’actualitat, s’han aplicat catorze hidropuntes i se n’han produït dues de naturals. En el riu la Muga s’han dut a terme un total de 17 crescudes, més dues produïdes de manera natural.
De moment, amb les valoracions dels seguiments al medi per avaluar els possibles impactes ocasionats, no es preveu aplicar la tercera reducció dels cabals mínims d’emergència de 600 l/s.
Aquesta proposta s’ha analitzat amb profunditat tècnicament pel que fa a l’optimització de la gestió de l’aigua com aquella que té relació amb la conservació mediambiental de l’entorn. Els paràmetres proposats no tan sols asseguren la disponibilitat d’aigua pels embassaments, sinó que garanteixen la reversibilitat de l’impacte de la mesura sobre la biodiversitat dels trams de rius afectats, per tant, els possibles efectes adversos sobre l’entorn es podran revertir.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha adjudicat el contracte per a intensificar i complementar el control dels indicadors biològics en rius de les conques internes durant el 2024. Arran de l’actual episodi de sequera que portem vivint des de fa més de 3 anys, l’ACA va posar en marxa la xarxa de seguiment de sequera, formada per 27 punts de control en l’àmbit de les conques internes. En aquests punts s’hi prenen mostres addicionals de paràmetres fisicoquímics i dels principals indicadors biològics com algues diatomees, macroinvertebrats aquàtics i peixos. El pressupost d’adjudicació és proper als 138.000 euros.
Aquest contracte complementa les tasques de seguiment de la qualitat fisicoquímica, química i biològica que l’ACA ja ha incrementat amb recursos propis, i amb altres contractes específics.
La intensificació del mostreig per sequera complementa la campanya planificada, aprofita els punts de control existents per poder tenir la perspectiva temporal, incrementant la freqüència de la presa de mostres i els elements de qualitat a mesurar.
Les tasques no consistiran només en la presa de mostres, sinó que també es documentarà l’activitat mitjançant càlculs de mètriques i índexs de qualitat biològica i hidromorfològica específics, presa de fotografies i informes d’evolució, a banda del treball derivat i necessari de laboratori.
Aquest treball rigorós farà possible l’obtenció de dades de qualitat i permetrà fer una anàlisi de resultats i una interpretació ben ajustada per poder diagnosticar possibles problemes de qualitat al medi intensificats per la sequera i el cabal reduït als sistemes naturals.
Xarxes específiques d’investigació
El seguiment i la vigilància de la qualitat de les masses d’aigua són dues funcions clau de l’Agència, que es materialitzen en el Programa de seguiment i control (PSiC), l’eina de planificació específica que permet l’obtenció de dades i l’anàlisi de resultats per a l’avaluació de l’estat de les masses d’aigua.
El PSiC contempla la possibilitat de crear xarxes específiques d’investigació per a aprofundir en el coneixement de determinades masses d’aigua i poder anticipar-se als eventuals incidents que les puguin afectar, com és el cas de la sequera.
Així mateix, un altre instrument de planificació fonamental en aquests dies, com ha demostrat ser el Pla de sequera, regula, des del punt específic de la gestió de la sequera, la possibilitat d’intensificació dels controls de les masses d’aigua, amb la mateixa finalitat que el PSiC: més dades i més coneixement per poder actuar de la millor forma i al més aviat possible.
Ambdues eines de planificació van coordinades i han fet possible la creació de la Xarxa de Seguiment de la Sequera.
