El Departament de Drets Socials ha celebrat aquest dilluns una jornada de treball al Palau Robert de Barcelona per continuar avançant amb el projecte pilot Barris amb futur. En el marc d’aquesta sessió, que ha comptat amb la intervenció d’especialistes i representants municipals, s’han concretat els 20 territoris que formaran part del programa que contribuirà al desplegament de la llei de millorament urbà, ambiental i social dels barris i viles de desembre de 2022.

El projecte pilot Barris amb futur, aprovat a Govern, vol treballar noves metodologies d’intervenció de les polítiques socials i urbanes, amb el repte d’assolir una Catalunya socialment cohesionada. Posa el focus tant en la intervenció de l’administració pública com en la capacitat d’organització comunitària.

Parteix de la base que, en les àrees d’atenció especial, si la població que hi viu millora les seves condicions de vida i pot prosperar serà més fàcil que hi mantingui la residència. És a dir, que la mobilitat social no passarà per l’èxode del barri, de manera que el territori en qüestió podrà millorar globalment el seu posicionament en termes de benestar col·lectiu.

{"name":"2024/04/15/14/04/25e9e69c-174f-469e-9153-1604fd317593.jpg","author":"Raquel Pérez/Drets Socials","type":"0","location":"0","weight":569343}

“La convicció és que en molts barris i comunitats el que pot ajudar a marcar la diferència en superar la situació que es viu té a veure en reforçar el capital comunitari d’aquests territoris”, ha dit el conseller Carles Campuzano i Canadés durant la seva intervenció de benvinguda a la jornada. “L’acció comunitària i l’acció col·lectiva és el que transforma la realitat. L’assumpció de les responsabilitats que tenim uns envers els altres és la garantia del progrés individual i col·lectiu”, ha afegit. “El projecte Barris amb futur posa l’accent en aquesta dimensió comunitària, en aquesta capacitat que quan les persones ens ajuntem per treballar plegades podem transformar la realitat”, ha conclòs.

Per la seva banda, el director general d'Acció Cívica i Comunitària, Xavier Godàs i Pérez, ha posat l'accent en l'enfocament metodològic i ha assenyalat que "la política d'intervenció sociourbana s'ha de poder explicar pels seus resultats". També ha explicat que cada projecte ha de determinar els indicadors objectius, la capacitat de donar resposta a aquests condicionants i les accions a desenvolupar.

Els 20 barris inclosos al programa són:

1. El barri de la Vila (Amposta).
2. Sant Roc (Badalona).
3. Casc Antic (Balaguer).
4. Barri de la Fraga (Banyoles).
5. Barri Vell (Berga).
6. Sant Cosme (el Prat de Llobregat).
7. El Culubret i Sant Joan (Figueres).
8. Masia de Ca n'Espinós, Farreres i Ausiàs March (Gavà).
9. Pont Major (Girona).
10. Les Planes - Blocs la Florida (l’Hospitalet de Llobregat).
11. Centre Històric (Manresa).
12. Montornès Nord (Montornès del Vallès).
13. La Mariola (Lleida).
14. Barri Vell (Olot).
15. Barri Fortuny (Reus).
16. Barri Centre (Salt).
17. Sant Salvador (Tarragona).
18. Zona nord de Ca n’Anglada (Terrassa).
19. Ciutat històrica (Tortosa).
20. Les Casernes, Sant Jordi, la Geltrú (Vilanova i la Geltrú).

Els barris s’han escollit d'acord amb criteris quantitatius (indicadors com ara població migrant amb renda baixa-mitjana, població amb estudis baixos, joves sense estudis, població ocupada, renda mitjana per persona i treball de baixa qualificació) i criteris qualitatius basats en la capacitat de resposta del territori tant des de l’àmbit institucional com des de l’acció comunitària. Un altre dels arguments és demostrar que la intervenció comunitària proactiva permet trencar el cercle d’exclusió.

D’altra banda, més enllà dels 20 barris, per atendre la realitat de l’àmbit rural i dels micropobles, Barris amb futur inclou en el pilotatge el programa Microcomunitats de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària, acordat amb l’Associació de Micropobles de Catalunya. El programa treballa l’accés als serveis públics i a l’activitat comunitària supramunicipal a la població resident en 40 petits municipis. Són els següents:

A Girona; Beuda, Cabanelles, Esponellà, Mieres, Ridaura, Sant Aniol de Finestres, Sant Ferriol, Sant Martí de Llémena, Vilademuls i Viladasens. Al Camp de Tarragona: Capafonts, els Garidells, els Guiamets, la Febró, la Torre de Fontaubella i Renau. A les Terres de l’Ebre, Alfara de Carles, Freginals, Prat de Comte i Vinebre. A Lleida, Alcanó i Baronia de Rialp. A l’Alt Pirineu i Aran, Abella de la Conca, Conca de Dalt, Les Valls d’Aguilar, Lladorre, Llavorsí, Sant Esteve de la Sarga, Soriguera, Talarn i Vall de Cardós. A la Catalunya Central, Castellar de la Ribera, Clariana de Cardener, la Molsosa, Lladurs, Llobera, Navès, Odèn, Pinell, Pinós i Riner.

El projecte aposta per una política de barris i viles destinada a enfortir el capital social com a motor de transformació de les condicions de vida. Per al desenvolupament del projecte, doncs, es compta amb la cooperació de les diferents administracions i la col·laboració de la societat civil: associacions veïnals, teixit associatiu, entitats del tercer sector, xarxes de l’economia social, empreses. Aquesta contribució col·lectiva ha de permetre definir una agenda compartida, establir espais de treball comú entre els agents implicats, coordinar recursos i fer xarxa.

La jornada "Barris amb futur: construïm la Catalunya fraterna" ha comptat amb les intervencions del catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l’IGOP, Ismael Blanco Fillola, i l’arquitecta i urbanista Itziar González Virós, així com representants dels ajuntaments de Girona, Manresa, Reus, Montornès del Vallès, Olot i l’Associació de Micropobles de Catalunya.

Més informació, al dossier adjunt.