Imatge decorativa

Renda familiar disponible bruta territorial. 2021

El Barcelonès és la comarca amb la renda per habitant més elevada l'any 2021, amb 20.293 euros

query_builder   26 abril 2024 10:38

event_note Nota de premsa

Renda familiar disponible bruta territorial. 2021

El Barcelonès és la comarca amb la renda per habitant més elevada l'any 2021, amb 20.293 euros

Matadepera, Sant Just Desvern i Fornells de la Selva encapçalen els municipis de més de 1.000 habitants amb més renda per càpita

El Barcelonès, amb 20.293 euros l’any 2021, continua sent la comarca catalana amb la renda familiar disponible bruta per habitant més elevada, i supera en un 10,6% la mitjana catalana (18.356 euros), segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La segueixen les comarques del Vallès Occidental (19.125 euros), el Baix Llobregat (18.927 euros), el Garraf (18.660 euros), el Vallès Oriental (18.543 euros) i el Maresme (18.427 euros). La resta de comarques se situen amb una renda inferior a la mitjana catalana i n’hi ha cinc amb una renda un 20% inferior a aquesta mitjana: el Montsià (13.938 euros), l’Alt Empordà (14.339 euros), la Noguera (14.381 euros), la Terra Alta (14.408 euros) i l’Alt Urgell (14.416 euros).

Mapa. rfdbt 2021 per comarques{"name":"2024/04/26/10/18/761a7734-2c4d-4494-9d56-efbeb0c6843f.jpg","author":"Idescat","type":"0","location":"0","weight":49775}

Dels 465 municipis estudiats (amb més de 1.000 habitants), 133 se situen per sobre de la mitjana catalana. Matadepera (amb 30.684 euros per habitant) és el municipi amb el nivell de renda més elevat, un 67,2% superior a la mitjana catalana, seguit de Sant Just Desvern (26.910 euros) i Fornells de la Selva (26.222 euros).

A l’altre extrem, se situen un grup de vuit municipis que tenen una renda per habitant un 30% inferior a la mitjana catalana: Riba-roja d’Ebre (12.736 euros), Roses (12.656 euros), Almacelles (12.591 euros), Salt (12.512 euros), Castelló d’Empúries (12.424 euros), la Jonquera (12.414 euros cadascuna), Aitona (12.257 euros) i Lloret de Mar, amb 12.252 euros

Evolució de la renda per habitant

La renda per habitant del 2021 augmenta un 4,6% a Catalunya en relació amb el 2020, any de la crisi sanitària. Totes les comarques augmenten, encapçalades pel Solsonès (8,3%), seguida del Montsià (7,8%), el Pallars Sobirà (7,5%) i el Tarragonès (7,3%), mentre que les comarques amb menors creixements són la Ribera d’Ebre (1,8%) i l’Aran (0,8%). Més del 93% dels municipis de Catalunya de més de 1.000 habitants mostren un creixement positiu de la renda per habitant l’any 2021.

Respecte al 2019, abans de la pandèmia, al conjunt de Catalunya la renda per habitant ha disminuït un 0,6%, mentre que ha augmentat a 24 comarques. Destaquen els creixements assolits al Pla de l'Estany (5,1%), el Montsià (4,6%), el Pla d’Urgell (4,5%) i l’Alt Penedès (4,1%). Entre les comarques que han tingut una reducció de la renda per habitant, les disminucions més rellevants es donen a l’Alta Ribagorça (-4,8%) i l’Aran (-6,5%). Pel que fa a l’anàlisi municipal, més del 63% dels municipis de més de 1.000 habitants ha superat el nivell de renda per habitant de l’any 2019.

Principals components de la renda

L’increment de la renda de les famílies a Catalunya l’any 2021 (4,9%) s’explica pel creixement dels principals components dels recursos: la remuneració d’assalariats va créixer un 8,0%, l’excedent brut d’explotació un 8,4% i les prestacions socials un 0,8%. Respecte als usos, les cotitzacions socials han incrementat un 5,4% i els impostos un 8,7%.

En relació amb els principals ingressos de les famílies, la remuneració d’assalariats representa el 59% d’aquests recursos i és el principal component de renda a totes les comarques. El Gironès i el Vallès Occidental són les comarques amb la proporció més alta de rendes salarials, amb un 62,6% i un 62,0%, respectivament. Les comarques amb menor pes d’aquest component són el Berguedà (49,2%) i la Terra Alta (44,4%).

Els ingressos derivats de les prestacions socials són el 22,0% dels principals recursos i es mantenen per segon any consecutiu com el segon ingrés amb més pes, desprès de la remuneració d’assalariats. El Berguedà és la comarca que presenta un major pes d’aquest component (31,6%), seguida de la Terra Alta (29,0%) i el Ripollès (28,1%). D’altra banda, el Pla de l’Estany (18,9%) i la Cerdanya (17,1%) són les comarques amb la proporció de prestacions socials més baixa.

Finalment, els ingressos procedents de l’excedent brut d’explotació representen per al conjunt de Catalunya el 19,0% en relació amb els principals recursos. La Cerdanya és la comarca que mostra una proporció més elevada d’ingressos per aquest component (31,8%), seguida del Pallars Sobirà (29,0%).

En l’àmbit municipal, Guissona se situa com el municipi amb el percentatge més elevat d’ingressos procedents de la remuneració d’assalariats (72,0%), seguit dels Pallaresos (71,0%). Pel que fa a l’excedent brut d’explotació, la Vall de Boí (41,7%) i el Port de la Selva (34,5%) són els municipis que registren els percentatges més alts respecte a la seva composició de recursos. Finalment, pel que fa a les prestacions socials, la Pobla de Lillet és el municipi on el pes d’aquest component sobre el total dels principals ingressos és més elevat (40,7%), seguit de Cercs (37,9%).

Podeu consultar també la INFOGRAFIA RFDB2021

2  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 192814

Taules

Taules
XLSX | 29926

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined