Aquesta tarda, el conseller d’Economia i Finances, Francesc Homs, ha explicat les conclusions de l’informe sobre l’evolució de la inflació a Catalunya que, impulsat per la Generalitat de Catalunya, han consensuat i redactat experts del món acadèmic, empresarial, sindical i institucional. Els participants han coincidit en assenyalar que la inflació té múltiples explicacions i que es tracta d’un fenomen complex. Per això, l’informe presenta vàries estratègies per abordar la problemàtica. A priori, però, els assistents a les reunions que s’han celebrat des del febrer apunten que, malgrat l’IPC català es situa per sobre l’espanyol o el de la zona euro, l’economia catalana continua creixent per sobre la mitjana europea i, a més, crea ocupació neta. “Els experts ens han dit que la inflació és un problema que cal resoldre, però que no cal dramatitzar quan els augments de l’IPC van acompanyats de creixement econòmic”, ha dit Homs. Per això, i conscients que els elements més negatius de l’augment dels preus afecten essencialment les rentes més baixes, els experts apunten cap a un model de creixement amb baixa inflació basat en l’augment de la productivitat i dels llocs de treball.

En primer lloc, l’informe fa un diagnòstic exhaustiu de la situació i apunta les múltiples causes del diferencial de la inflació catalana respecta a la de la resta de l’Estat. Així, es posen de manifest tres grans grups: 1) La política monetària. Els tipus d’interès, fixats pel Banc Central Europeu, estan molt baixos això afavoreix l’endeutament de les famílies, incentiva el consum i pressiona la demanda a l’alça. 2) Aspectes circumstancials. L’entrada en circulació de l’euro ha incidit sobre l’alça dels preus a causa de l’arrodoniment i de la pèrdua de sensibilitat dels consumidors en relació al cost dels productes. Alguns experts situen l’impacte de l’entrada en vigor de la nova moneda en un increment de la inflació d’entre 0’5 i 1’1 punts. Quant a l’àmbit de l’oferta, destaca l’alça del preu dels carburants. Quant a l’àmbit de la demanda, l’economia catalana ha crescut per sobre del 2% durant el 2002 i per damunt de la mitjana europea. En aquest àmbit, destaca de forma molt especial la demanda del sector turístic. “Catalunya és una economia que creix, i la inflació ve provocada per l’augment de la demanda, més que no pas pels canvis en l’oferta”, ha recordat el conseller. 3) Aspectes estructurals. Principalment, s’observa una tendència progressiva a la convergència de preus amb la zona euro.

El document inclou algunes recomanacions per tal d’estabilitzar l’evolució a l’alça de l’IPC català. Així, tot i que la Generalitat no té competències en política monetària, es creu convenient que faci una previsió realista de la inflació a Catalunya, la qual cosa ajudarà a plantejar la negociació col·lectiva. “Fer previsions realistes servirà perquè la Generalitat actuï com a exemple de cara a la societat. També pertoca a l’Administració fer pedagogia ja que el primer pas per controlar la inflació és prendre consciència col·lectiva que resoldre-la és un objectiu de tots”, ha afirmat Homs. D’altra banda, també correspon a l’Administració estimular la competència, una de les mesures més efectives per pressionar la inflació a la baixa. Caldria, de forma molt especial, fomentar la competència en els mercats intermedis de distribució producció, com és el cas de la distribució dels carburants. En aquest sentit, també es proposa que l’Idescat faci un seguiment de l’evolució dels preus del les benzines a Catalunya i de la relació que s’estableix entre els preus del petroli i el tipus de canvi euro-dòlar.

A més, també es proposa instar l’Administració Central de l’Estat perquè adopti mesures que minimitzin l’impacte de l’evolució del preu del petroli en el preu de venda dels carburants. Una altra mesura que implica l’Administració passa per mantenir uns comptes públic sanejats: el dèficit pressupostari inferior al 3% del PIB afavoreix el manteniment de taxes d’inflació reduïdes a mig termini.

El document també dirigeix consells a alguns sectors concrets. És el cas del turisme, que pressionat per una sòlida demanda, tendeix a augmentar els preus. L’informe recomana moderar-los i invertir en la major qualitat dels productes, fet que permetrà mantenir i fins i tot incrementar els nivells de negoci actuals. També es demana al sector del comerç i la distribució que faci un esforç per incrementar la informació sobre els preus en euros. S’aposta per una eliminació progressiva del doble etiquetatge, fet que permetria als ciutadans i ciutadanes prendre una major consciència del preu real dels productes que adquireixen.

Quant al comportament salarial, el grup d’experts deixa palès que l’augment de les retribucions no ha estat inflacionari. S’insta, però, a treballar per tal que els acords entre els agents econòmics i socials evitin un procés a l’alça dels preus fomentant que les retribucions es fixin en criteris simultanis de manteniment del poder adquisitiu i de millora de la productivitat. De fet, s’apunta com a sortida per superar el cicle inflacionari invertir en l’augment de la productivitat de les empreses catalanes, que cada vegada estan més obertes a l’exterior i, per tant, han de ser més competitives. Cal incrementar la qualitat dels béns i serveis que s’exporten i augmentar el valor afegit de l’economia. Això passa per una millora de les infraestructures, del capital humà i de la promoció de la innovació i l’esperit emprenedor. En aquest sentit, es recomana impulsar un estudi sobre l’evolució de la productivitat de l’economia catalana en els darrers anys per poder determinar actuacions que la mantinguin en un futur globalitzat com el que es planteja.

Finalment, també s’aconsella a les famílies que tinguin cura dels seus nivells d’endeutament, de forma molt especial en les seves inversions finançades a llarg termini a través de crèdits hipotecaris. Així, es recomana que a l’hora de sol·licitar una hipoteca demanin a l’entitat que els la concedeix que els faci un càlcul informatiu de la quota amb un Euribor 2 o 3 punts més elevat.

Homs ha agraït la col·laboració de tots els representants del món acadèmic, institucional, sindical i empresarial que han participat en les reunions. La redacció d’aquest informe ha estat una iniciativa pionera impulsada pel conseller d’Economia per, en primer lloc, fer un diagnòstic detallat de la tendència inflacionista dels darrers mesos i, en segon lloc, per dissenyar mesures que, des del consens i amb la implicació dels agents econòmics i socials, permetin estabilitzar el diferencial de l’IPC català respecte a Espanya, que el més de març es situa cinc dècimes per sobre. El text que s’ha redactat serà un document de reflexió en el si del Govern en el marc de la Comissió Delegada d’Afers Econòmics i, a més, es presentarà també al Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya per tal que l’utilitzi com a text de debat en les seves reunions.“El document conté reflexions i recomanacions obertes a tota la societat”, ha dit Homs.

El grup d’experts que ha participat en l’elaboració de l’informe ha estat format per: Pere Galí, secretari de Promoció Econòmica de la Generalitat de Catalunya; Josep Pagès, director general de Programació Econòmica; Jordi Galí, catedràtic del Departament d’Economia de la UPF i director del Centre de Recerca en Economia Internacional; Josep Lluís Raymond, catedràtic d’Economia Aplicada de la UAB; Salvador Guillermo, director d’Estudis de Foment del Treball; Àlex Costa, subdirector d’Estadístiques Econòmiques de l’Idescat; Ciriaco Hidalgo, secretari de Política Institucional de la UGT; Joan Carles Gallego, responsable de la Secretaria d’Economia i Formació per a la Ocupació de CC.OO; Albert Roca, director del Departament d’Estudis de Pimec-Sefes; Joaquim Trigo, director executiu d’Economia de Foment del Treball; Raül Ramos, professor titular del Departament d’Econometria de la UB; Elisenda Paluzie, professora titular del departament de Teoria Econòmica de la Universitat de la UB; Joaquim Muns, catedràtic d’Organització Econòmica Internacional de la UB; Jordi Gual, director del departament d’Economia de l’IESE; i Anton Costas, catedràtic del departament de Política Econòmica de la UB.