1. La mostra, que porta per títol “Agde. El camp dels catalans (1939-1942)”, aprofundeix en el fenomen de l’exili; en concret, en els republicans refugiats en els camps del sud de França
  2. El director del Memorial Democràtic ha destacat que el format expositiu és “una eina fonamental” per copsar i transmetre a la ciutadania “la memòria del nostre passat col·lectiu”

El Memorial Democràtic ha inaugurat aquesta tarda l’exposició “Agde. El camp dels catalans (1939-1942)”, a la seu de Comissions Obreres de Barcelona. Una mostra que, com ha apuntat el director, Jordi Font i Agulló, pretén “impulsar, dinamitzar i difondre” el coneixement sobre l’exili republicà; en particular, sobre el sistema francès de camps de concentració del segle passat. El contingut de l’exposició adapta l’obra homònima de la historiadora Laia Arañó, que, a més, n’assumeix el comissariat.

L’autora i la institució del Memorial Democràtic han treballat conjuntament, des de fa mesos, per acostar els fets i la història d’Agde al gran públic. “L’objectiu final ha estat sempre clar i compartit per ambdues parts: conscienciar i reivindicar el paper imprescindible, però sovint poc reconegut, que el camp va tenir en l’organització de l’exili català, després de la desfeta de 1939”, ha subratllat el director.

També ha agraït profundament a Arañó “la seva exhaustiva i rigorosa investigació”. Per la seva banda, la comissària ha dedicat unes paraules a reconèixer la tasca del Memorial Democràtic a l’hora “d’investigar, recuperar i divulgar històries oblidades, tot i que imprescindibles per reconstruir la memòria democràtica”.

Pel que fa a l’estructura, la mostra s’articula en diferents blocs temàtics que, a través de fotografies inèdites, documents d’arxiu i diversos testimonis, immergeixen els visitants en les condicions de vida del camp d’Agde; en la relació entre els refugiats i les autoritats franceses, i en el context geopolític europeu.

Finalment, Font ha destacat la importància d’adaptar la informació històrica del llibre al format expositiu, atès que “és una eina fonamental” per copsar i transmetre a la ciutadania “la memòria del nostre passat col·lectiu”.

L’exposició, d’accés lliure i gratuït, es pot visitar fins a l’11 de novembre, al vestíbul de l’edifici central de Comissions Obreres a Catalunya.


Agde, un camp clau en l’exili republicà català

El 28 de febrer de 1939, el general Ménard, a càrrec de tots els centres d’internament francesos, notificava al prefecte del departament de l’Erau la decisió de construir un camp de concentració al municipi d’Agde, amb l’objectiu de traslladar-hi fins a 25.000 refugiats republicans tancats als camps de les platges del Rosselló. D’aquesta manera, pretenia alleugerir la càrrega econòmica que el departament dels Pirineus Orientals estava assumint des de l’arribada dels exiliats. Unes setmanes més tard, arribaren els primers voluntaris republicans que, dirigits per dues companyies d’enginyers procedents del camp de Sant Cebrià, començaren a construir el camp 1 i el 2 i, poc més tard, el 3, el qual es coneixeria com a “camp dels catalans”, ja que la majoria dels interns tenien aquest origen.

Aquest camp va viure un procés de “catalanització” que el va fer diferent de la resta d’emplaçaments del sistema francès de camps de concentració. El sentiment de pertinença, de formar part del col·lectiu català a l’exili, va ser decisiu per a la supervivència dins la quotidianitat viscuda entre reixes. Igualment, un altre fet singular fou la vitalitat del camp. Si bé la monotonia era una característica de la vida al camp de concentració, hi hagué una intensa activitat social, cultural, esportiva i musical.


Més exposicions per acabar l’any

“Agde. El camp dels catalans (1939-1942)” ha donat el tret de sortida a la programació d’exposicions del Memorial Democràtic per al darrer trimestre de l’any. A més d’aquesta mostra, el 5 d’octubre s’inaugurarà l’exposició “Sis octubre trenta-quatre. Història i memòria, 90 anys després”, que estarà disponible al Museu d’Història de Girona, fins al 10 de desembre.

Per últim, en homenatge al 50è aniversari de la fundació d’Unió de Pagesos, el Memorial ha organitzat “Pagesos contra Franco”, que destaca el paper de la pagesia en la lluita antifranquista. Aquesta exposició es podrà visitar del 3 de novembre fins al gener de 2025, al Museu Terra de l’Espluga de Francolí.

6  

Imatges

El president del Consell de Participació del Memorial Democràtic, Carles Vallejo, a l'acte d'inauguració de l'exposició "Agde, el camp dels catalans"

El president del Consell de Participació del Memorial Democràtic, Carles Vallejo, a l'acte d'inauguració de l'exposició "Agde, el camp dels catalans" 365349

Cartell de l'exposició "Agde, el camp dels catalans"

Cartell de l'exposició "Agde, el camp dels catalans" 261354

El director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, a la inauguració de l'exposició, "Agde, el camp dels catalans".

El director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, a la inauguració de l'exposició, "Agde, el camp dels catalans". 342488

Assistents a la inauguració de l'exposició "Agde, el camp dels catalans" a la seu de Comissions Obreres

Assistents a la inauguració de l'exposició "Agde, el camp dels catalans" a la seu de Comissions Obreres 359019

La comissària de l'exposició "Agde, el camp dels catalans", Laia Arañó

La comissària de l'exposició "Agde, el camp dels catalans", Laia Arañó 361679

Plafó de l'exposició "Agde, el camp dels catalans" a la seu de Comissions Obreres

Plafó de l'exposició "Agde, el camp dels catalans" a la seu de Comissions Obreres 417292