- La trentena de pactes abasten àmbits com l’habitatge, la seguretat, els transports, la promoció econòmica, la salut o els serveis socials
- El Govern es compromet a aportar 88 MEUR per finançar els més de 600 habitatges del pla de l’Incasòl i a dotar de 22 milions un altre projecte per a construir-ne 1.151 més en el període 2025-27
- Les dues administracions treballaran conjuntament per revertir el fenomen de la multireincidència, mentre que Mossos i Guàrdia Urbana coordinaran les seves funcions en violència de gènere i investigació de delictes lleus
- Quinze milions per a la segona fase de l’Hospital del Mar, modificar la llei per l’impost sobre les estades turístiques o un pla estratègic contra el sensellarisme, entre els altres acords
La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona han celebrat aquest matí la primera reunió de la comissió mixta d’aquesta legislatura, presidida pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. La trobada ha servit per assolir una trentena d’acords en àmbits com la seguretat, els transports, els serveis socials o la promoció econòmica i que ha estat marcada per l’impuls a polítiques d’habitatge, com ja va passar en el primer contacte entre el president del Govern, Salvador Illa, i l’alcalde Jaume Collboni en la reunió del 4 de setembre.
En aquest sentit, les dues institucions han refermat, a través d’una declaració conjunta, la seva voluntat d’enfortir la seva aliança per a desenvolupar polítiques concretes a favor de l’habitatge digne i assequible. A més, en aquella reunió del setembre es va desbloquejar la construcció, per part de l’Incasòl, de més de 600 habitatges en onze solars cedits per l’Ajuntament de Barcelona iniciant el concurs d’arquitectura corresponent. Aquell concurs ja s’ha realitzat i l’Incasòl ha rebut un total de 277 ofertes que ara està analitzant. Avui, a la reunió de la comissió mixta, el Govern s’ha compromès a finançar els habitatges amb els 88 milions d’euros necessaris.
En l’àmbit de l’habitatge també s’ha acordat la signatura d’un conveni, abans de tres mesos, per finançar la construcció de 1.151 habitatges més per part de l’Institut Municipal de l’Habitatge de Barcelona amb una aportació de la Generalitat de 22 milions d’euros i que el Govern adquirirà les finques que va subhastar el Clínic, amb excepció de la que està adquirint ja l’Ajuntament gràcies al dret de tempteig i retracte. Aquesta inversió serà del voltant dels 10 milions d'euros, per tant, l'aportació de la Generalitat en habitatge serà de 120 milions d'euros.
Lluita contra la multireincidència
Un altre dels blocs en què s’han tancat acords entre el Govern de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona ha estat el de la seguretat. En aquest àmbit, les dues administracions s’han compromès a treballar de manera conjunta per impulsar mesures per reduir la problemàtica de la multireincidència a Barcelona, promoure la construcció de la nova seu de l’Audiència de Barcelona al districte de Ciutat Vella o establir possibles mesures alternatives a la sanció com ara activitats o serveis d’utilitat pública i d’interès social.
A més, amb el mateix objectiu, també s’ha acordat la signatura d’un protocol de treball d’investigació conjunta entre Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana en l’àmbit penal i, en especial, en delictes relacionats amb la salut pública com ara el tràfic d’estupefaents a petita escala o les plantacions de cànnabis. D’altra banda, també s’avançarà en la línia de compartir dades policials. Així, els Mossos d’Esquadra tindran accés directe a les càmeres de la Guàrdia Urbana i aquesta al sistema Automàtic d’Identificació Dactilar o al Sistema Integral d’Atenció a les Víctimes.
En aquest mateix àmbit de la seguretat, i per millorar l’atenció a les víctimes de violència de gènere, els dos executius han acordat que el Cos de Mossos d’Esquadra es coordini amb la Guàrdia Urbana, de tal manera que aquesta rebrà directament, per part del 112, els incidents de violència de gènere, domèstica o de delictes d’odi. A més, els Mossos d’Esquadra seran presents a l’oficina de l’atenció a la víctima que l’Ajuntament de Barcelona té ubicat a la Rambla 43 o altres serveis que obrin en un futur.
En l’àmbit del transport públic, Govern i Ajuntament han acordat demanar a l’Estat convertir l’aportació extraordinària de 149 milions d’euros en estructural mentre no s’aprovi una dotació superior amb la nova Llei de Mobilitat Sostenible i la Generalitat adjudicarà, aquest any, el perllongament de l’L4 de Metro entre La Pau i Sagrera TAV. L’ampliació d’aquesta línia permetrà augmentar significativament la connectivitat en enllaçar l’L1, l'L5, l’L9, Rodalies i alta velocitat.
Dalmau, en la seva compareixença davant dels mitjans ha afirmat que “aquesta és la comissió bilateral de la darrera dècada que ha arribat a un nombre més important d'acords". De fet, ha afegir que la trobada s’ha desenvolupat en un "clima de complicitat màxima”.
La comissió mixta s’ha iniciat amb una declaració en defensa del dret a l’habitatge amb el següent redactat:
“Les dificultats per accedir a un habitatge són avui un dels grans problemes de la ciutadania, a Barcelona i al conjunt de Catalunya. Es tracta d’una problemàtica que vulnera un dret reconegut constitucionalment.
Tant la Generalitat de Catalunya com l’Ajuntament de Barcelona posem de manifest la necessitat d’impulsar polítiques amb l’objectiu de garantir de forma efectiva el dret a l’habitatge, especialment pensant en col·lectius tan rellevants com els i les joves, les famílies treballadores i les persones grans, que pateixen en primera persona aquestes dificultats.
La Comissió Mixta celebrada l’any passat, el 20 d’octubre de 2023, ja va suposar un punt d’inflexió en relació amb les polítiques d’habitatge que duia a terme la Generalitat a la ciutat de Barcelona, gràcies a l’acord al qual es va arribar per a la formalització d’un conveni de col·laboració relatiu a la cessió de solars municipals per a la construcció d’habitatges de protecció oficial per part de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL). Un conveni que va ser signat el passat 15 de gener de 2024 i que permetrà la construcció per part de l’INCASÒL de 637 habitatges en 11 solars de titularitat municipal.
Al llarg d’aquest any, l’accés a l’habitatge ha continuat sent un dels principals reptes al qual ens enfrontem com a societat. A Barcelona, en els darrers 10 anys, el lloguer s’ha incrementat un 68% i el de compra, un 38%.
En aquest context, és irrenunciable que totes les administracions treballem i sumem esforços per a garantir el dret d’accés a un habitatge digne i assequible, per la qual cosa Generalitat i Ajuntament hem de mantenir i intensificar la nostra col·laboració, coordinant recursos i actuacions per donar resposta a aquest repte. És per això que la Generalitat ha de seguir sent un actor rellevant a l’hora de contribuir a la generació d’oferta d’habitatge assequible a Barcelona, també per la via del seu cofinançament.
Ara bé, la generació d’oferta d’habitatge també passa, indefectiblement, perquè els habitatges compleixin la funció per la qual varen ser construïts: la funció residencial. Per això, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya ens comprometem a impulsar les mesures legals que siguin oportunes per tal d’assegurar i blindar jurídicament la decisió municipal d’eliminar tots els pisos turístics per l’any 2028.
Ambdues administracions també reconeixem la necessitat de regular el lloguer de temporada amb una norma eficaç que garanteixi la necessària seguretat jurídica. D’aquesta manera, es podrà fer front al frau que existeix actualment i que suposa una fuita de l’oferta de lloguer residencial.
Amb aquest esperit de responsabilitat i cooperació, ambdues administracions també ens comprometem a impulsar el desplegament organitzatiu del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, com una eina que ha de ser més efectiva per al desenvolupament de les polítiques públiques d’habitatge a la ciutat de Barcelona.
En definitiva, per una qüestió de principis i conviccions, però també per necessitat i responsabilitat, front la situació de crisi residencial en la qual ens trobem, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya seguirem treballant conjuntament en relació a les problemàtiques d’habitatge i ens comprometem a continuar explorant noves vies de col·laboració en el futur.”
Posteriorment, s’ha procedit a adoptar acords en diverses matèries. Els principals són:
HABITATGE: la Generalitat de Catalunya es compromet a aportar 88 milions d’euros per al finançament de la construcció per part de l’INCASOL de 637 habitatges, en el marc dels convenis de cessió d’11 solars per part de l’Ajuntament de Barcelona a la Generalitat de Catalunya, signats el 15 de gener de 2024.
La Generalitat de Catalunya també es compromet a adquirir les finques que van ser objecte de subhasta per part de l’Hospital Clínic, llevat de la que està adquirint per tempteig i retracte l’Ajuntament de Barcelona al carrer Navas de Tolosa, 339. Concretament, les finques a adquirir per part de la Generalitat són les següents: Gran Via de les Corts Catalanes, 534; carrer Sardenya, 361; Passatge Prunera, 6; i carrer Vallhonrat, 12.
Ambdues administracions acorden la signatura d’un conveni, en el termini de 3 mesos, per tal de cofinançar amb una aportació per part de la Generalitat de 22 milions d’euros, la construcció per part de l’IMHAB de 1151 habitatges assequibles a la ciutat, en el període 2025-2027
DRETS SOCIALS: pel que fa a la millora del finançament del nou Contracte Programa 2026-2029, la Generalitat de Catalunya convida a l’Ajuntament de Barcelona a incorporar-se a la comissió de coordinació per avançar en un nou model de governança que millori la col·laboració i garanteixi un adequat finançament per als municipis. En aquest sentit, per tal de millorar els serveis a la ciutat de Barcelona, la Generalitat de Catalunya es compromet a fer una aportació inicial de 5 milions d’euros, sobre l’import ja previst per l’any 2025, i a millorar progressivament el finançament a través del contracte programa, tenint en compte que al nou contracte programa 2026-2029 s’establiran els nous serveis i programes municipals objecte de finançament, així com mesures de simplificació administrativa.
Pel que fa al sensellarisme, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona prenen el compromís de treballar durant el 2025 en una estratègia d’àmbit metropolità, amb la implicació de les tres administracions (Generalitat de Catalunya, Àrea Metropolitana de Barcelona i Ajuntament de Barcelona), que permeti el desplegament de recursos al conjunt del territori, i evitar la cronificació, reforçant recursos d'acompanyament i facilitant l’accés a rendes.
SALUT: la Generalitat de Catalunya s’ha compromès a l’aportació de 15 milions d’euros per als equipaments de la segona fase de l’ampliació de l’Hospital del Mar. Finalment, ambdues administracions han pres el compromís de situar com a prioritat l’avenç en la construcció de les noves instal·lacions de consultes externes i altres serveis ambulatoris de l’Hospital de la Vall d’Hebron, promovent la licitació de l’obra corresponent a la primera fase d’aquesta ampliació, per import de 40 milions d’euros. La Generalitat també prioritzarà l’impuls de l’obra del centre Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que promou aquesta entitat.
MOBILITAT: acord per avançar en el perllongament de la L4 de Metro La Pau – Sagrera TAV: el projecte executiu s’adjudicarà abans de final d’any. El projecte definirà tècnicament les actuacions pendents d’executar per a la posada en servei del perllongament. Tot i tenir una longitud relativament curta -uns 3Km- permetrà augmentar significativament la connectivitat i la robustesa del sistema de transport públic, ja que facilitarà la connectivitat amb L1, L5, L9, Rodalies i Alta Velocitat a més d’ampliar la cobertura del servei de metro en àmbits de caràcter residencial, industrial, comercial i de serveis.
A més, ambdues administracions es comprometen a treballar conjuntament per demanar a l’Administració de l’Estat convertir les aportacions actuals de 149 milions d’euros en aportacions estructurals (i respectar-les íntegrament al 2025), entretant no s’aprovi una dotació superior per al manteniment i millora del transport públic a traves de la nova llei de la mobilitat sostenible.
HISENDA PÚBLICA I PRESSUPOST: acord per tal que la Generalitat de Catalunya impulsi la tramitació de la modificació de la Llei 5/2017, del 28 de març en el seu article 34 Bis de l’Impost sobre Estades en Establiments Turístics (IEET), de forma que s’ampliï el marge d’autonomia municipal incrementant el límit vigent del recàrrec de l’IEET aplicable a la ciutat dels actuals 4 euros fins a un màxim de 8 euros.
SEGURETAT I JUSTÍCIA: compromís a treballar de manera conjunta per impulsar mesures per reduir la problemàtica de la multireincidència a Barcelona i valorar la col·laboració en l’àmbit dels treballs en benefici de la comunitat (TBC) com a mesura alternativa a les sancions.
Pel que fa al projecte del nou Centre de Coordinació Operativa d’Emergències, es comprometen a fer un estudi i avaluació de la seva participació en la definició del pla funcional del projecte executiu de la rehabilitació de l’espai, mitjançant la creació d’un grup de treball per analitzar les necessitats del cos de Mossos d’Esquadra i del SEM al nou Centre, i el model d’enllaços de la PG-ME amb aquesta sala.
A més, han acordat la implementació de mesures per a la millora de l’atenció de les víctimes de violència de gènere amb la modificació de l’arbre de decisions del 112, de manera que la GUB rebi directament els incidents de violència de gènere, violència domèstica i delictes d’odi, per a que puguin ser atesos amb major celeritat; el seguiment dels expedients de denúncia iniciats per la GUB i de protecció de la dona denunciant amb risc no apreciat o risc baix; la participació del CME al servei d’atenció a la víctima ubicat a la Rambla 43 i en aquells serveis que en un futur es puguin implementar de característiques similars. Especialitzat en la primera atenció en denuncia-declaració de les dones víctimes de violència de gènere la seva vinculació amb els serveis assistencials de la xarxa d’atenció de l’Ajuntament de Barcelona, per aconseguir una atenció integral d’aquest fenomen; i l’ampliació de l’atenció en denúncia d’altres col·lectius vulnerables en l’àmbit de la violència domèstica i delictes d’odi i discriminació.
També han acordat la consolidació dels equips de treball conjunt en investigació i l’elaboració i signatura d’un protocol de treball d’investigació conjunta en l’àmbit penal i, en especial en la investigació dels delictes relacionats amb la salut pública (tràfic de substàncies estupefaents a petita escala, plantacions, clubs cannàbics inarcopisos) i els relacionats amb el fenomen de la multi reincidència delictiva.
D’altra banda, han acordat l’accés directe per part del Cos de Mossos d’Esquadra al visionat de les càmeres de seguretat de la Guàrdia Urbana de Barcelona, d’acord amb el criteri de l’Agència Catalana de Protecció de Dades i el vistiplau de la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància; i l’accés directe per part de la Guàrdia Urbana de Barcelona al Sistema Automàtic d’Identificació Dactilar, al Sistema Integral d’Atenció a les Víctimes i al NIP-Hotels.
Acord per millorar la infraestructura del Departament de Justícia a la ciutat amb l’impuls de l’inici de la construcció de la nova seu de l’Audiència Provincial de Barcelona al districte de Ciutat Vella.
D'altra banda, la Comissió Mixta ha valorat positivament que l’Ajuntament de Barcelona exerceixi la iniciativa de proposar la modificació parcial de la Llei 1/2006, de 13 de març, del règim especial del municipi de Barcelona davant l’Administració General de l’Estat, amb la voluntat de millorar el règim especial, ha restat assabentada de la proposta de text articulat de modificació de llei esmentada i, en les línies generals projectades, ha manifestat la seva conformitat, sens perjudici de què la Generalitat de Catalunya puguin aportar les propostes que consideri oportunes.
2
Imatges
