1. La consellera Hernández assistirà a la gala dels premis per fer costat al sector audiovisual català
  2. El total d'ajuts a les produccions catalanes nominades suma més de 6M€


Un total de 14 produccions catalanes de les 26 nominades a les diferents categories de la XVII edició dels Premis Gaudí han rebut el suport del Departament de Cultura a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) –en diferents línies d’ajut i en fases diferents del procés de producció. En conjunt, els ajuts atorgats per l’ICEC a aquestes produccions —llargmetratges, curtmetratges, pel·lícules per a televisió i minisèries— sumen més de 6 M€.

Les dues pel·lícules amb més nominacions són El 47 de Marcel Barrena amb divuit (xifra rècord en la història dels guardons) i Casa en Flames, de Dani de la Orden amb catorze. Les segueixen Segundo premio, d'Isaki Lacuesta (amb nou nominacions) i Salve Maria, de Mar Coll (amb set). Totes aquestes produccions —excepte Segundo premio— han comptat amb el suport del Departament de Cultura a través de l'ICEC, per un import total que supera els 4 milions d’euros.

Aquests films opten, entre altres, a les categories de “Millor pel·lícula en llengua catalana” i “Millor pel·lícula en llengua no catalana.

Millor pel·lícula en llengua catalana:

  1. Casa en flames. Dirigida per Dani de la Orden, escrita per Eduard Sola, i produïda per Toni Carrizosa, Alberto Aranda, Ana Eiras, Kike Maíllo, Bernat Saumell, Dani de la Orden, Jaime Ortiz de Artiñano, Oriol Sala-Patau i Conxa Orea.
  2. El 47. Dirigida per Marcel Barrena, escrita per Marcel Barrena i Alberto Marini, i produïda per Laura Fernández Espeso i Javier Méndez.
  3. Mamífera. Dirigida i escrita per Liliana Torres, i produïda per Miriam Porté Solano i Carla Sospedra Salvadó.
  4. Salve Maria. Dirigida per Mar Coll, escrita per Mar Coll i Valentina Viso, i produïda per Sergi Casamitjana i María Zamora.

Millor pel·lícula en llengua no catalana:

  1. Los destellos. Dirigida i escrita per Pilar Palomero, i produïda per Fernando Bovaria, Valérie Delpierre i Simón de Santiago.
  2. Los pequeños amores. Dirigida i escrita per Celia Rico Clavellino, i produïda per Sandra Tapia, Ignasi Estapé, Ibon Cormenzana, Ángel Durández, Cleber Beretta Custodio i Francisco Celma.
  3. Polvo serán. Dirigida per Carlos Marques-Marcet; escrita per Carlos Marques-Marcet, Clara Roquet i Coral Cruz, i produïda per Tono Folguera, Ariadna Dot, Giovanni Pompili, David Epiney i Eugenia Munenthaler.
  4. Segundo premio. Dirigida per Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, escrita per Isaki Lacuesta i Fernando Navarro, i produïda per Cristóbal García, Edmon Roch, Marta Velasco, Alex Lafuente i Roberto Butragueño.


El 2024, un any de rècord per al cinema en llengua catalana

La dissetena edició dels premis ha marcat un rècord històric per al cinema en català, amb un 47% de pel·lícules candidates rodades en aquesta llengua. El català també ha assolit enguany un rècord de públic: les seves versions originals, doblades o subtitulades, impulsades per les més de 700.000 entrades venudes de Casa en flames i El 47, superen el milió d’espectadors, el millor resultat a les sales de les dues darreres dècades. Els dos títols sumen trenta-dues nominacions als Gaudí, una altra xifra històrica per a la versió original catalana. 

La presència majoritària de dones finalistes, una tendència apuntada des de fa tres edicions, es manté en xifres similars, amb un 53% de presència femenina en les categories nominatives per un 47% de presència masculina. 

L’objectiu principal dels premis és impulsar el cinema català i donar prestigi als professionals del sector reconeixent les millors produccions cinematogràfiques de l’any 2024 en 25 categories competitives, un palmarès al qual s’afegirà el reconeixement del Premi Gaudí d’Honor - Miquel Porter, que enguany se li atorga al productor Paco Poch.


La importància de l’audiovisual català

L’audiovisual és, pel pes de la seva indústria, el potencial com a sector estratègic i la capacitat d’internacionalització, un dels eixos del Departament de Cultura per a aquesta legislatura. És prioritari impulsar-lo com a sector que crea imaginari i referents, que dona a conèixer la nostra llengua, la nostra cultura, els nostres paisatges i que dinamitza l’economia.

Les línies de subvenció que gestiona l'ICEC cobreixen tota la cadena de valor de l’audiovisual, amb partides destinades, per exemple, al desenvolupament i a la coproducció.

Aquest suport ha ajudat a visibilitzar i consolidar alguns dels valors pels quals destaca l’audiovisual català: el talent dels professionals, l’existència de centres de formació reconeguts internacionalment, el treball i compromís d'una indústria audiovisual potent, que beu d’una llarga tradició i que genera una enorme varietat de produccions, i la riquesa d’un nombre amplíssim de festivals que situen el país al mapa internacional.

El reconeixement de crítica i públic internacional és unànime, i el prestigi dels i les professionals catalanes és un reflex d’una indústria molt potent, amb un talent innegable i una formació d’enorme qualitat.