1. Durant l’any passat, tot i estar durant els primers mesos de l'any en emergència, es van derivar 91 hm³ cap a la regió de Barcelona, 4 hm³ menys que en el 2023 i 25 menys que en el 2022
2. S’han completat els 11 objectius fixats per al període 2018-2022, amb la Taula Nacional de l’Aigua, l’impuls a les millores en les plantes potabilitzadores d’ATL i l’aportació d’aigua regenerada al tram final del Llobregat
3. Per al període 2023-2027, s’està treballant en ampliar la capacitat de dessalinització, la regeneració i el major aprofitament de la conca del riu Besòs, incrementant l’autosuficiència hídrica de la regió de Barcelona i reduint més la dependència del Ter

{"name":"2025/04/16/18/16/318ec2a6-0ff9-4d1b-9ef9-b458da6924bf.jpg","author":"DTER","type":"0","location":"0","weight":1354277}

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha presidit aquest dimecres la sessió de seguiment dels acords del Ter, amb l'objectiu d’abordar la situació de la conca i repassar l’estat de compliment dels diferents acords. També hi ha assistit el delegat del Govern a Girona, Xavier Guitart.

En relació amb l'aigua transvasada del Ter cap a Barcelona, en el 2024 s'ha continuat reduint l'aportació, assolint una xifra total de 91 hm³, quatre menys que en el 2023 i 25 menys que en el 2022. Cal tenir en compte que en el 2017 la derivació va ser de 150 hm³. La consellera ha destacat el gran esforç fet "en un any marcat per l'emergència per sequera i amb l'aportació de recursos com la dessalinització, la reutilització, la regeneració i la millora de l’eficiència de la xarxa". En el que portem de 2025, la derivació del Ter cap a Barcelona ha estat de 20 hm³.

És per això, que les dessalinitzadores, tot i situar-nos per damunt del 66% de reserves en el sistema Ter Llobregat, seguiran funcionant a un ritme de producció alt (al 90%, quan amb l'actual volum de reserves haurien de produir al 30%). S'adopta aquesta mesura per optimitzar l'aigua dels embassaments, afavorir la recuperació de l'aqüífer del delta del Llobregat i complir amb els acords del Ter. “El Ter és vida i protegir-lo és l’obsessió de tots”, ha afirmat la conselllera, afegint que “revertir el transvasament al més aviat possible per tenir una gestió millor figura entre els grans objectius del departament”.

Complerts tots els compromisos de la primera fase

Els acords de la Taula del Ter preveuen diversos escenaris per al desenvolupament de diverses mesures i inversions. En relació amb el període 2018-2022, s’han pogut completar totes les accions previstes. Dels 11 objectius fixats, s’han pogut enllestir els tres punts que quedaven pendents, concretament la constitució de la Taula de l’Aigua, l’impuls a les millores de les potabilitzadores del Llobregat, Ter i Sant Joan Despí, i l’aportació d’aigua al tram final del riu Llobregat per a usos prepotables.

La resta de compromisos per al període 2018-2022 eren la no superació dels 140 hm3 de derivació cap a l’àrea de Barcelona; la implantació dels cabals ambientals; dur a terme maniobres de cabals generadors sempre que les condicions ho permetin; l’aprovació del Pla de Sequera; impuls al projecte d’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera; executar les actuacions previstes en el Programa de mesures; actuacions per a la garantia de la qualitat i el finançament de costos addicionals.

Els objectius per al període 2023-2027, en curs

Pel que fa a la següent fase dels acords, que comprèn el termini entre 2023 i 2027, es fixa la no superació dels 90 hm3/any d’aigua del Ter cap a Barcelona en mitjana plurianual, l’execució de les infraestructures per a resoldre el dèficit hídric de la regió de Barcelona, prosseguir les inversions en matèria ambiental a la conca del riu Ter i implantar de manera completa els cabals ambientals, d’acord amb el que estableix el Pla sectorial de cabals de manteniment.

Paneque ha explicat que “l’estratègia de l’aigua del Govern va en la línia de deixar de dependre de la pluviometria i incrementar en 280 hm³ la disponibilitat d’aigua a partir de nous recursos”. La consellera, però, ha remarcat que aquest increment no és per garantir una major oferta d’aigua i que les noves infraestructures serviran per cobrir els dèficits que ocasioni el canvi climàtic amb sequeres més severes i episodis de pluges intenses. “Encara que la boira dels temors a la sequera ha començat a dissipar-se, és necessari recordar que el 2024 ha estat l’any més calorós des que es compten amb registres científics, que hi ha hagut un augment d’esdeveniments meteorològics extrems, amb una mortalitat tràgica a València amb la Dana, i que els avenços contra la descarbonització són vitals en contra de l’escalfament global però, de moment, han estat més aviat tímids”, ha reblat.

En l’horitzó del 2028 i 2029 es preveu tenir ja en servei una major capacitat de dessalinització, amb l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera (que passarà de 20 a 80 hm3) i la nova planta del Foix, amb una capacitat de 30 hm3. També es preveu que estiguin operatives les millores a les grans plantes potabilitzadores gestionades per ATL i que estiguin entrant en servei les actuacions per a incrementar l’aprofitament d’aigua de la conca del riu Besòs, primer amb les plantes potabilitzadores i després amb l’aportació d’aigua regenerada al tram final del riu. “Amb totes aquestes mesures, l’àrea de Barcelona reduirà la seva dependència de la pluviometria, disposant de l’autosuficiència hídrica”, ha emfatitzat Paneque.

Pel que fa a la implantació completa dels cabals del riu Ter que fixa el Pla sectorial de cabals de manteniment, ara comencen els treballs d’anàlisi per a la propera planificació (2028-2033), on s’ha d’estudiar la implantació progressiva, una vegada s’incorporin les consideracions més recents en relació als impactes de la sequera, els efectes del canvi climàtic, entre d’altres.

Millores en la qualitat del riu

A més de l’increment de la garantia, també s’estan duent a terme mesures destinades a millorar la qualitat de l’aigua de la conca. En matèria de sanejament, entre 2018 i 2023 s’han dut a terme 12 actuacions, amb una inversió de prop de 20 milions d’euros, i de cara al període 2023-2027 hi ha 16 actuacions en curs, amb una inversió de prop de 24 milions d’euros.

També s’ha informat de les actuacions de restauració fluvial i millora de la connectivitat fluvial, destacant mesures d’enguany com la restitució del Ter a l’entorn de Manlleu (resclosa de Can Buxó), la recuperació del sistema inferior de terrasses del Baix Ter al meandre de Colomers i el connector de l’estació d’aforament al riu Brugent i disseny adaptat a l’estació d’aforament al riu Freser, entre d’altres.