Les dades, presentades avui pel director del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, Joan Xirau, i pel secretari de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil, Albert Batlle, són especialment bones si les comparem amb la taxa general de reincidència penitenciària de l’estudi publicat pel mateix Centre l’any 2005, que situava la taxa de reincidència en un 37,4%. La reincidència, doncs, dels classificats inicialment en tercer grau és quatre vegades inferior a la taxa general de reincidència.

 Metodologia i dades penitenciàries l’any 2001

 Els autors de la recerca (**) han emprat la metodologia següent: 626 penats classificats inicialment en 3r grau l’any 2001 com a grup d’estudi i 1.247 penats classificats inicialment en 2n grau el mateix any com a grup de comparació. La grandària de la mostra és de 304 penats en 3r grau (***) i de 307 penats en 2n grau.

La distribució percentual dels penats segons la seva classificació inicial l’any 2001 era la següent: un 62,0% dels penats es van classificar en règim ordinari; un 22,2%, en règim obert (d’aquests, un 14% provenien d’evolució de grau i un 6,2%, de classificació inicial); un 2,6%, en règim tancat, i un 15,0% corresponia a la categoria altres.

 Criteris de l’Administració penitenciària per utilitzar la classificació inicial en 3r grau

L’Administració penitenciària utilitza diversos criteris per decidir classificar inicialment una persona en règim obert. Tot seguit s’enumeren els criteris que s’usen més freqüentment. Cal tenir present que l’Administració classifica els penats a pena de presó en règim obert tenint en compte, com a mínim, 5 d’aquests criteris: la quantia de la pena o tenir completa la meitat de la condemna (aquest criteri s’utilitza en un 90,13% de les classificacions), el suport familiar (en un 65,46%), la primarietat penal, processal o penitenciària (en un 55,2%), el fet que el delicte sigui antic (en un 53,61%), que l’intern tingui un treball (en un 50,00%), i l’actitud prosocial (en un 40,13%) entre altres (veure quadre transparències).

Resultats: perfil dels classificats en 3r grau comparat amb els del 2n grau

De la comparació de perfils es dedueix que: hi ha un perfil clarament diferenciat entre les persones que han estat classificades inicialment en 3r grau respecte a les que ho han estat en el mateix moment en 2n grau; els classificats inicialment en règim obert presenten un perfil menys problemàtic en quasi totes les variables estudiades.

 Finalment, el col•lectiu que rep aquesta classificació inicial cada any volta les 700 persones.

D’entre les variables personals i pel que fa al gènere, no hi ha diferències entre els dos grups. Destaca que en 3r grau hi ha un 35,5% de persones amb problemes de toxicomanies, un 64,8% de les quals es troben en tractament. En canvi, en segon grau trobem un 59,3% d’interns amb aquests tipus de problemàtica, amb un percentatge significativament inferior de tractaments. Pel que fa a les variables familiars, el 88,2% dels que estan en 3r grau té suport familiar. En el cas dels que estan en 2n grau, és del 80%. Destaca que el suport de la família dels interns en 3r grau prové de la parella (un 50,0%), mentre que, en el cas dels interns en 2n grau, el suport prové dels pares (en un 53,5%). Cal remarcar també que un 77,8% dels interns en 3r grau tenen una opció laboral o formativa. En el cas dels interns en 2n grau, aquesta xifra se situa en un 31,3%.

. En les variables penals destaca que un 72,8% dels que estan en 3r grau tenen penes més curtes (fins a 3 anys) mentre que en el cas dels que estan en 2n grau, aquesta xifra se situa en un 35,7%.

 Finalment, respecte a les variables penitenciàries, destaca que un 43,6% dels que estan en 3r grau obtenen la llibertat provisional havent complert presó preventiva, mentre que els que estan en 2n grau ho fan en un 22,4%. Una altra dada a destacar pel que fa a aquesta variable és que, en el cas dels que estan en 3r grau han trigat una mitjana de 1.501 dies (4,1 anys) a ingressar a presó des de la comissió del delicte, mentre que els que estan en 2n grau ho fan després de 655 dies (1,7anys).

Reincidència zero en el col•lectiu sotmès a control telemàtic (art.86.4 RP)

Entre els classificats inicialment en 3r grau, el col•lectiu que s’ha sotmès a l’article 86.4 del Reglament penitenciari (53 penats***) té un índex de reincidència del 0%: cap d’ells ha reincidit, segons es desprèn de l’estudi.

L’índex de reincidència de la resta dels classificats inicialment en 3r grau als quals no s’ha aplicat el control telemàtic (251 penats***) es xifra en un 11,2%. Cal dir que l’aplicació de l’article 86.4 (control telemàtic) s’ha efectuat en un 17% dels casos que estan en tercer grau davant del 82,6% dels interns que també estan en tercer grau i als quals no se’ls ha aplicat. *** 53+251=304 penats en 3r grau (grandària de la mostra objecte d’estudi)

Perfil dels penats sotmesos a l’article 86.4

 - Hi ha més dones

. - Tenen més sovint opcions laborals.

 - Hi ha més primaris en el delicte.

 - Hi ha més proporció dels que van sortir en llibertat provisional quan estaven en presó preventiva.

 - Tenen penes més llargues.

 - Han comès en més proporció delictes contra la salut pública.

- Són més reincidents.

 Classificació penitenciària

Un cop la persona es condemnada pel jutge o tribunals a complir una pena de presó, és funció i responsabilitat de l’Administració penitenciària classificar-la en un dels graus penitenciaris que preveu la Llei.

Tres són les possibilitats de classificació inicial

: A, Segon grau o règim ordinari: el més comú. S’hi classifiquen els penats en els quals concorren unes circumstàncies personals i penitenciàries de normal convivència, però sense capacitat de viure, de moment, en semillibertat

 B, El primer grau només es produeix quan el penat manifesta dins de la presó una perillositat extrema o una inadaptació greu a les normes de convivència

. C, En tercer grau o règim obert es classifiquen els que sí que tenen aquesta capacitat de viure en semillibertat i compleixen els requisits legals previstos a les lleis, així com altres condicions més relacionades amb l’entorn personal, social, familiar o laboral, que l’Administració penitenciària s’encarrega de controlar i vetllar per tal que acompleixin els requisits de convivència necessaris per fer-ho sense conflicte i, a ser possible, desenvolupant les seves activitats. Aquesta classificació en tercer grau normalment es dóna per evolució del segon grau, però també pot produir-se com a classificació inicial (objecte del nostre estudi). Les persones que estan en aquesta classificació sortiran unes hores al dia del centre penitenciari i dormiran a la nit a presó, de dilluns a divendres, i tindran permís de sortida durant els caps de setmana.

 7 de març de 2006 (**)

Els autors de la recerca són: Manel Capdevila, responsable d’Investigació de l’Àrea Social i Criminològica del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE); Ramon Parés i Gallés, responsable de Formació General del CEJFE; Marta Ferrer i Puig, cap de l’Àrea d’Investigació i Formació Social i Criminològica del CEJFE; M. Eulàlia Luque Reina, tècnica de l’Àrea de Planificació i Projectes Estratègics de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil (SSPRiJJ) i M. del Mar Torrecillas Madrid, tècnica de la Secció de Classificació de la Subdirecció General de Programes de Rehabilitació i Sanitat de la SSPRiJJ .