El Pla d’acció comarcal es basa en les característiques de la brossa produïda al Gironès, i en la previsió de com evolucionarà en els propers anys, a fi d’elaborar una proposta d’actuacions i instal•lacions de tractament d’acord amb el que estableix el Pla d’acció per a la gestió de residus municipals a Catalunya 2005-2012.

El Pla català prioritza la prevenció i la recollida selectiva, establint uns objectius de recollida per al 2012 del 55% de la matèria orgànica, el 75% del paper i el vidre, i el 25% dels envasos lleugers. A més, també estableix el tractament de la resta, que és la bossa d’escombraries que conté tot allò que no es recull selectivament. Fins ara, la resta es destina directament a dipòsit controlat o incineradora.

El 2004 el Gironès va produir 82.000 tones de brossa, de les quals es va recollir selectivament prop del 23,5%, dos punts per sota de la mitjana catalana, que se situa en el 25,6%. El 76,5% restant és la brossa barrejada que va a la planta d’incineració de Campdorà o al dipòsit controlat de Solius, a Llagostera. L’objectiu és que d’aquí al 2012 tan sols vagi a disposició final el 30% de la brossa.

L’ARC finançarà les obres derivades del Pla d’acció del Gironès amb 71.800.000 €. D’aquests diners, 39,8 milions d’euros es destinaran a la construcció de la planta de tractament de resta, i 32 milions d’euros, a l’adequació de la planta incineradora.

La resta. El nou model de gestió de la brossa a Catalunya estableix que la resta ha de passar per un procés de triatge per tal de recuperar la matèria orgànica, el paper, el vidre, els plàstics i els metalls que s’hi contenen. El residu no aprofitable –el rebuig– o bé s’incinera, o bé s’empaqueta en bales cobertes de polietilè que es porten a dipòsit controlat. El tractament de la resta comporta, doncs, la reducció de la quantitat de rebuig i, a més, que aquest rebuig sigui menys reactiu, ja que conté menys del 15% de matèria orgànica.

El Pla d’acció del Gironès preveu, doncs, la construcció d’una planta de tractament de resta, que es complementarà amb una planta de voluminosos (trastos vells). La seva ubicació encara s’ha de definir. Un cop entri en funcionament, cap residu no anirà a la incineradora sense haver passat abans per un procés de triatge.

Equilibri territorial. El Pla d’acció divideix Catalunya en set zones i 28 subzones per planificar les infraestructures de gestió de residus. L’objectiu és que aquests set territoris siguin autosuficients pel que fa al tractament de les escombraries generades pels seus habitants. D’aquesta manera, es redueixen els transports de residus de llarg recorregut i s’acaba amb la necessitat de grans infraestructures que han d’assumir la brossa de diverses zones.

El Gironès és una subzona de la zona 2 (comarques de Girona) i cobreix tots els municipis de la comarca llevat de Llagostera, que es troba en l’àrea d’influència del dipòsit controlat de Solius. Per tractar els residus d’aquests municipis, el Pla d’acció compta amb la planta de triatge d’envasos de Celrà i la planta incineradora de Campdorà. A més, preveu una planta de tractament de resta i voluminosos, i un dipòsit controlat de suport.

Aliança amb els ens locals. La implantació del Pla d’acció es fonamenta en la col•laboració estreta entre ajuntaments i Generalitat. En aquest sentit, ja s’han signat més de 24 convenis amb ens locals d’arreu de Catalunya, on viuen prop de 6 milions de persones; d’entre aquests, el conveni de col•laboració signat el setembre de 2004 entre l’ARC, la Diputació de Girona, el Consell Comarcal del Gironès i l’Ajuntament de Girona. A partir de l’acord signat llavors, s’ha elaborat el Pla estratègic de gestió de residus en l’àmbit del Gironès.

Hi ha 8 convenis més en tramitació, que afecten poc més de 500.000 persones. En total, 6,5 milions de persones, més del 90% de la població de Catalunya, han iniciat el procés de gestionar els seus residus de manera més sostenible, amb la implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica i el tractament de la resta.