El 95% dels catalans creu que cal separar les deixalles, i que la recollida selectiva és la millor manera de frenar l’acumulació de residus en abocadorsL’any passat, la ciutadania va recollir selectivament el 28,5% de les deixalles2005 és el primer any que no creix la generació de deixalles: 1,61 kg per persona i dia La ciutadania de Catalunya mostra un compromís ambiental creixent, tal com indiquen les dades de 2005 sobre recollida selectiva de les deixalles i els resultats d’un estudi recent sobre el comportament ciutadà vers els residus. Francesc Baltasar, conseller de Medi Ambient i Habitatge, i Genoveva Català, gerent de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), han presentat avui aquestes dades a la seu de l’ARC.

Inici d’un canvi de tendència

L’any passat es van generar a Catalunya 4.107.100 tones de residus municipals, la qual cosa implica un lleuger descens respecte de la generació l’any 2004 (4.130.650 t). Per primer cop en la darrera dècada baixa la quantitat de brossa generada a Catalunya, tot i haver-ne augmentat la població: s’ha passat d’1,66 kg de brossa per persona i dia a 1,61 kg/hab./dia. S’apunta, doncs, un canvi de tendència en la producció de residus municipals, que fins ara creixia any rere any.

Per gestionar els residus municipals, Catalunya disposava l’any 2005 de les instal•lacions següents:

276 Deixalleries (31 mòbils i 8 minideixalleries). 8 en construcció.

  11 Plantes de transvasament.

  19 Plantes de compostatge. 1 en construcció.

    2 Plantes de metanització (digestió anaeròbia). 2 en construcció.

  15 Plantes de triatge (9 d’aquestes només d’envasos lleugers).

    2 Ecoparcs. 1 en construcció.

  29  Dipòsits controlats.

    4 Incineradores

Augmenta la responsabilitat ambiental de la ciutadania

Aquestes dades reforcen el resultat d’un estudi sobre comportaments i opinions de la ciutadania vers els residus, realitzat recentment per la Fundació Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona. Segons l’estudi, solament el 10% de la població de Catalunya no separa mai les deixalles.

Així, el 90% dels catalans afirma que fa algun tipus de recollida selectiva, encara que sigui esporàdicament, i, el que és més important, el 95% creu que cal separar els residus (encara que ell o ella no ho facin). És a dir, creuen que “és bo” seleccionar les deixalles que generen, i, si no ho fan, tenen la sensació que el seu comportament no és correcte. Com a resultat, l’estudi conclou que els valors ambientals tenen un pes cada cop més important en la societat catalana.

Aquesta opinió és, fins i tot, compartida per qui no sap ben bé com fer les diferents recollides selectives. En aquest sentit, més del 75% dels qui han participat en l’estudi sap que els envasos lleugers, el vidre i el paper es recullen selectivament per poder reciclar aquests materials, però solament el 34,5% saben que també les restes de menjar s’han de recollir separadament.

Més d’un milió de tones de materials recuperats

S’han recuperat de les deixalles 1.031.450 tones de paper, vidre, plàstics, metalls, tèxtils, matèria orgànica, fustes, etc. que, en comptes d’anar a l’abocador o a la incineradora, han tornat a entrar en el sistema productiu. Per tant, el 25% dels residus municipals de Catalunya ha esdevingut recurs.

Gràcies a això, es fomenta l’estalvi de matèries primeres, aigua i energia en la fabricació de determinats materials. Alhora, en enviar menys quantitat de residus als dipòsits controlats, es retallen les emissions de diòxid de carboni (CO2) d’aquestes instal•lacions:

• Recollida de paper. S’ha evitat la tala de 154.000 ha de bosc per fer paper verge.

• Recollida de vidre. S’ha estalviat l’extracció de 195.000 tones de matèria primera (sorra i sílice) i el consum de 21.200 tones de petroli per fer vidre.

Els catalans reciclen un 11% més que l’any anterior

La recollida selectiva va arribar l’any passat al 28,5% del total de les deixalles recollides, la qual cosa suposa un increment de més de l’11% respecte de l’any 2004. Els tipus de residus que més separa la ciutadania són el paper-cartró, que representa el 33%% de tot allò recollit selectivament, i la matèria orgànica, que ja arriba al 18% de tota la recollida selectiva. D’altra banda, on més s’ha notat aquest increment ha estat en les recollides selectives de matèria orgànica, medicaments i envasos lleugers (plàstics, llaunes i brics), que han crescut més del 15% entre els anys 2004 i 2005.

Gràcies a l’augment de les recollides selectives i al triatge dut a terme als dos ecoparcs de l’àrea metropolitana de Barcelona, el residu portat a l’abocador o a la incineradora ha baixat fins a representar el 67% de totes les deixalles (l’any 2004, aquest percentatge era del 75%). Així, l’any passat les incineradores van rebre 41.812 tones menys de residus (una disminució del 6% en relació amb l’any 2004) i van entrar al voltant de 86.400 tones menys als dipòsits controlats (la reducció, en aquest cas, és del 4%).

La meitat dels catalans ja separa la matèria orgànica

S’han recollit prop de 207.000 tones de matèria orgànica (restes de menjar, sobretot) que s’han transformat o bé en compost per emprar com a adob, o bé en biogàs per generar electricitat.

L’increment en l’aprofitament de la fracció orgànica respon al desplegament progressiu d’aquesta recollida selectiva, que ha d’estar implantada en tots els municipis de Catalunya abans de l’any 2012. Així, al llarg de l’any 2005 més de cent municipis van iniciar la recollida selectiva de les restes de menjar, i abans d’acabar l’any més de tres milions de persones disposaven d’aquest servei, cosa que suposa un increment del 48% respecte de l’any 2004.

Respecte del comportament ciutadà, el 95% de les persones que no disposen d’aquest servei creuen que l’ajuntament hauria d’implantar-lo. Pel que fa a qui no separa les restes de menjar per ignorància (no sap què és la matèria orgànica ni on es llença), assegura que ho faria si sabés com fer-ho, cosa que demostra la necessitat de continuar les campanyes informatives per fomentar la selecció de les deixalles.

1  

Fitxers adjunts

Presentació en Power Point

Presentació en Power Point
PDF | 220